L’absis de la Catedral (I)

Hem portat a terme un sondeig estratigràfic de reduïdes dimensions a l’interior de l’absis de la Catedral. L’espai disponible s’ha establert en funció d’un segment del paviment alterat durant el segle XX, en què no s’havia conservat la pavimentació original de l’absis medieval. Per aquest motiu, el sondeig no ha coincidit amb el traçat d’una rasa excavada antigament per Theodor Hauschild i que és fonamental per entendre l’evolució històrica de l’indret.

Els resultats obtinguts han consistit en la documentació de la rasa constructiva de la banqueta de fonamentació de l’àbsis. La rasa s’ha excavat en un nivell d’argiles naturals, semblants a les documentades als peus de la banqueta del temple l’any 2010, i, per tant, el sondeig no ha aportat gaire cosa. La rasa de fonamentació és una pràctica habitual en l’arquitectura antiga: se’n practicava una de suficientment ampla per disposar-hi la fonamentació amb comoditat i, després de l’alçat del mur, l’espai sobrant s’omplia. En aquest cas, la part inferior de la rasa està farcida amb morter de calç i, la superior, amb una terra fosca.
 
Tot plegat és un exemple tipificat habitual en l’arquitectura pública. Us adjuntem unes làmines de l’obra L’edilicia nell’antichità, de C. F. Giuliani, on podeu trobar alguns exemples. El cas més semblant al nostre és el de la fondazione in opera quadrata.
                                  
Com que enguany tothom està molt nerviós, l’enllosat de l’absis ja s’ha tornat a reposar. 

Us adjuntem seguidament unes imatges del procés. 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús