Sobre les tombes episcopals

De la mateixa manera que l’any passat, enguany ens ha tocat passar la penitència d’extraure les lloses de l’actual enllosat de la Catedral. Hem emprat la mateixa metodologia de documentació i treball que l’any passat. Us adjuntem els enllaços als textos de fa un any per veure la metodologia emprada: Comencem a treure les lloses i Fotografiem l’enllosat.

Però aquest cop hem estat més afortunats. L’enllosat afectat enguany per l’excavació no respon a la pavimentació original de la Catedral, sinó que és el fruit de remocions recents que, un cop finalitzades, van implicar la reposició, una mica desordenada, de les lloses extretes aleshores. Hem vist que en aquesta àrea ja no es conserva la sanefa central, que l’ordre de les pedres és diferent del de l’entrada i que la junta de separació entre les lloses és molt més ampla. Això es deu al fet que les pedres reposades als anys 60 del segle passat estaven molt descantonades per motius que ens són desconeguts. Per tots aquests motius l’extracció actual ha estat més fàcil i ràpida que l’anterior.
 
Tot això era previsible tenint en compte que ja sabíem de l’existència d’antigues sepultures episcopals que havien estat traslladades. Així doncs, la intervenció arqueològica a la nau central ha comportat la localització d’un parell de sepultures episcopals que tallen i descansen sobre el nucli d’opus caementicium de la fonamentació del temple romà.
 
El sector de la nostra intervenció està ubicat entre el cadiram del cor, que és una obra del segle XV realitzada pel mestre Pere Gomar en temps de l’arquebisbe Pere d’Urrea. L’obra, en el seu moment, va costar 65.000 sous. En aquest àmbit i aprofitant la nau central, tota una sèrie d’arquebisbes hi van ser enterrats. Els prelats estaven disposats en direcció a l’altar major seguint l’ordre següent:  Joaquim de Santiyán (†1783), Pere d’Urrea (†1489), Armanyà (†1803), Bartomeu Sebastián Aroyta (†1568), Roderic Tello (†1308), Josep Sanchiz (†1694), Joan Emmanuel d’Espinosa (†1679), Joan de Hoces (†1626) i Joan de Moncada (†1622). 

Tombes 3.jpg

Detall del presbiteri durant els treballs dels anys 60.

L’any 1963, per voluntat del cardenal Benjamín Arriba y Castro i amb motiu del  XIXè centenari de la vinguda a Espanya de l’apòstol Sant Pau es va reformar l’espai del cor per adaptar la Catedral a les noves necessitats litúrgiques i donar més amplitud a la nau central. Arran d’aquestes reformes, les sepultures dels prelats van ser traslladades a l’àmbit del presbiteri actual, que va ser ampliat per aquesta raó. També part del cadiram va ser traslladat al presbiteri.
 
El paviment del sector del cor estava recrescut 50 cm i amb les reformes del 1963 va ser rebaixat per adaptar-lo al nivell de circulació de la resta de les naus. En aquest sentit, el paviment actual que ocupa el sector de l’excavació és fruit de la reforma del segle XX imitant les formes geomètriques del paviment medieval datat entre els anys 1319 i 1327 i de l’exterior de la façana de la Catedral.
 
L’excavació ha exhumat l’estructura escapçada de la sepultura de l’arquebisbe Josep Sanchiz i al seu costat s’hi ha excavat parcialment la sepultura de l’arquebisbe Joan Emmanuel d’Espinosa. A l’interior encara hi apareixen petites restes de vestuari litúrgic, fragments de taüt que devia quedar del moment del trasllat de les restes a l’actual presbiteri.
 
Per saber-ne més:
Ricomà Vendrell, F. Xavier 1964-65 Crónica del traslado del coro de la Santa Iglesia Catedral Metropolitana y Primada de Tarragona, a Boletín Arqueológico, Tarragona.

tombes.JPGTombes 2.jpg Tombes 4.JPG

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús