‘Praesidium, Templum et Ecclessia’

Un altre front d’actuació ha estat l’elaboració d’una petita exposició sobre les intervencions arqueològiques desenvolupades a la Catedral. El projecte es va incloure en el marc de les XIV Jornades de Reconstrucció Històrica Tarraco Viva i va ser promogut per l’Associació Cultural Sant Fructuós, el Capítol de la Catedral, la Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona), amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Museu Diocesà de Tarragona.   

praesidium.1.jpg praesidium.2.jpg praesidium.3.jpg L’objectiu inicial era preparar una exposició temporal ubicada al Museu Bíblic Tarraconense que estigués oberta durant les jornades de Tarraco Viva. No obstant, la bona acollida del projecte i noves peticions de visita procedents del col·lectiu docent d’educació primària i secundària han fet que s’aposti per l’obertura indefinida de l’exposició. A més, el muntatge servirà de suport pedagògic per a les visites que es puguin desenvolupar a la nova excavació arqueològica. La visita al muntatge actual s’ha de concertar amb el Museu Bíblic i ja no inclou les peces cedides expressament per al període de Tarraco Viva. 

praesidium.4.jpg praesidium.5.jpg praesidium.6.jpg 

L’objectiu de l’exposició era i és apropar la societat al procés d’evolució històrica de l’espai urbà de la Catedral tot mostrant els resultats i els materials més significatius de les darreres intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona, fent especial incidència en la difusió del llegat clàssic romà que permet donar a conèixer, tot i que encara en fase d’estudi, les restes arqueològiques trobades durant les intervencions arqueològiques dutes a terme a la Catedral des de l’any 2000.  

praesidium.7.jpg praesidium.8.jpg 

Aquesta part de l’acròpoli de Tarragona va ser ocupada al segle III aC pels romans, on van instal·lar un campament militar per dirigir les operacions contra els cartaginesos en el marc de la II Guerra Púnica. A partir del segle I dC, la zona, un cop desmilitaritzada, va ser transformada en àrea sagrada per acollir-hi el temple de culte imperial. L’ús d’aquest recinte sagrat va perdurar fins al segle V, moment en què se n’inicia el desmantellament donada la implantació definitiva del cristianisme. Ja en època visigòtica, en aquest espai es va bastir l’episcopi fins a la incursió araboberber, que va provocar un període d’abandonament que va durar quatre segles. A principi del segle XII, la restauració cristiana de la ciutat va permetre construir a l’indret la seu catedralícia primada i metropolitana que ha arribat fins a nosaltres.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús