Les novetats de l’any

Al llarg d’aquest temps d’interrupció dels treballs les novetats han estat poques. Hem optat per endreçar la informació i esperar que s’iniciés la present actuació per poder desenvolupar a posteriori un estudi conjunt de tots els resultats obtinguts a l’interior de la Catedral.

No obstant això, han aparegut les actes de l’XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial celebrat al Museo Nacional de Arte Romano de Mérida (2009). En aquest treball vam presentar els fragments escultòrics i els elements decoratius arquitectònics més significatius. El novembre de l’any passat vam participar en el VI Fòrum Auriga a Badalona, en què vam mostrar els resultats de la política de difusió duta a terme durant l’excavació arqueològica. També ha estat significativa la realització d’una conferència en el marc de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011 que es va retransmetre en directe via streaming i que encara es pot visualitzar a la xarxa.
 
En línies generals la comunitat científica es mostra d’acord amb la presència d’un temple al subsòl de la Catedral actual, si bé no sempre hi ha una acceptació unànime que aquest sigui realment el temple dedicat a l’emperador August. Ens falten dades cronològiques per aglutinar els diversos indicis que apunten a aquesta interpretació. A Tarragona alguna veu també s’hi ha mostrat en desacord i és que, com tots sabem, Tarragona no seria Tarragona si tothom anés a la una.

Una de les darreres propostes és l’article Il tempio di Augusto a Tarraco. Gigantismo e marmo lunense nei luoghi di culto imperiale in Hispania e Gallia, publicat en el núm. 61 de la revista Archeologia Classica (Roma 2010). Els seus autors, Patricio Pensabene (La Sapienza-Roma) i Ricardo Mar (URV-Tarragona), són estudiosos d’antuvi de la decoració arquitectònica del recinte de culte del Concilium Prouinciae i defensors de la presència del temple d’August sota la Catedral de Tarragona. Ambdós són coneixedors dels resultats de les prospeccions geofísiques desenvolupades a l’interior de la Catedral l’any 2007. Ara bé, la reconstrucció del temple d’August que ens proposen amb base als estudis i càlculs de restitució dels mòduls arquitectònics, establerts a partir de fragments arquitectònics recuperats descontextualitzadament, difereix dels darrers resultats obtinguts en el present projecte.
A la imatge que us adjuntem podeu confrontar les dues propostes fins ara existents (a partir de la geofísica i l’excavació del 2010, i a partir de la restitució dels elements de decoració arquitectònica). La seva profunda divergència ens demostra la conveniència d’anar a poc a poc i la necessitat de combinar les diferents disciplines per tal d’assolir el difícil objectiu comú que és la reconstrucció d’un passat llunyà i a la vegada alterat per l’acció de l’home.
Les novetats de l-any.jpg
Hipòtesis actuals sobre
l’extensió del temple d’August.
Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús