·
En els nivells superiors d’abandó de l’estança visigoda s’ha recuperat un petit fragment de cerà mica gairebé informe, si exceptuem la inflexió de la carena que s’hi aprecia, però que ha cridat l’atenció dels excavadors, tant pel seu acabat com pel context en què ha aparegut.
L’he examinat personalment (27/07/10) i el fet que presentés a l’interior un vidrat plumbÃfer verd molt viu i goterons del mateix recobriment sobre la seva superfÃcie exterior, que la seva pasta fos porosa, amb consistència un xic sorrenca i color grogós, ha portat a descartar que es tractés d’una intrusió, com en algun moment s’havia temut, i a identificar-la com una cerà mica oriental vidrada d’època omeia o abbà ssida (segles VII-IX).
Â
Aquestes produccions, originà ries de l’à rea mesopotà mica (Bà ssora, Susa…) i que es difondran pels països de la riba oriental de la Mediterrà nia, arriben a les nostres terres durant el segle VIII, com s’ha pogut testimoniar en nivells dels inicis de l’època islà mica a Barcelona i Tortosa, a banda d’altres ciutats del sud de la penÃnsula Ibèrica.
Â
Un sol fragment de cerà mica és una evidència massa prima per poder-ne treure gaires conclusions susceptibles d’il·luminar el fosc perÃode de la Tarragona musulmana, però la presència mateixa d’aquest tipus de materials a la ciutat i la coherència amb el context arqueològic en què han estat recuperats conviden a ésser optimistes de cara al futur.
Joan E. GarcÃa Biosca
Etiquetes: abbà ssida, cerà mica, omeia, plumbÃfer, porosa, recobriment
Josep M. Macias, Imma Teixell i Andreu Muñoz són els arqueòlegs que dirigeixen una excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona i difonen, en paral·lel als treballs, els resultats d'aquest atractiu projecte de recerca històrica.
Jaume Massó
02/08/2010 - 9:26
Jo no sóc expert en cerà mica d’aquesta cronologia (ni en d’altres, val a dir), però considero que caldria una anà lisi més exhaustiva per confirmar una cronologia de segle VIII com es proposa. Si no estic mal informat, seria la primera troballa de cerà mica d’aquesta porcedència a la ciutat de Tarragona, si més no a la part alta. Ara bé, tampoc no trencaria la hipòtesi d’una presència musulmana a Tarragona més aviat escassa i curta en el temps (d’aleshores, vull dir). Seria una mica diferent si es fos del segle X, per exemple.
Els autors
02/08/2010 - 10:18
Benvolgut Jaume tens raó i aixà ho tenim previst. D’altra banda sà piques que en l’à rea portuà ria hem estudiat contextos cerà mics que hem datat en la segona meitat del segle VII, però que també podrien correspondre a la primera meitat del segle VIII. A vegades es prenen decisions per prudència… però en tot cas hem de contemplar el segle VIII per aclarir i estar atents a la recerca de ciutats com Barcino que poden reflectir una presència musulmana més intensa del previst tradicionalment.