Una petita gran sorpresa

as1.JPG·

En els nivells superiors d’abandó de l’estança visigoda s’ha recuperat un petit fragment de ceràmica gairebé informe, si exceptuem la inflexió de la carena que s’hi aprecia, però que ha cridat l’atenció dels excavadors, tant pel seu acabat com pel context en què ha aparegut.

as2.JPGL’he examinat personalment (27/07/10) i el fet que presentés a l’interior un vidrat plumbífer verd molt viu i goterons del mateix recobriment sobre la seva superfície exterior, que la seva pasta fos porosa, amb consistència un xic sorrenca i color grogós, ha portat a descartar que es tractés d’una intrusió, com en algun moment s’havia temut, i a identificar-la com una ceràmica oriental vidrada d’època omeia o abbàssida (segles VII-IX).
 
Aquestes produccions, originàries de l’àrea mesopotàmica (Bàssora, Susa…) i que es difondran pels països de la riba oriental de la Mediterrània, arriben a les nostres terres durant el segle VIII, com s’ha pogut testimoniar en nivells dels inicis de l’època islàmica a Barcelona i Tortosa, a banda d’altres ciutats del sud de la península Ibèrica.
 
Un sol fragment de ceràmica és una evidència massa prima per poder-ne treure gaires conclusions susceptibles d’il·luminar el fosc període de la Tarragona musulmana, però la presència mateixa d’aquest tipus de materials a la ciutat i la coherència amb el context arqueològic en què han estat recuperats conviden a ésser optimistes de cara al futur.

Joan E. García Biosca

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • Jaume Massó

      02/08/2010 - 9:26

      Jo no sóc expert en ceràmica d’aquesta cronologia (ni en d’altres, val a dir), però considero que caldria una anàlisi més exhaustiva per confirmar una cronologia de segle VIII com es proposa. Si no estic mal informat, seria la primera troballa de ceràmica d’aquesta porcedència a la ciutat de Tarragona, si més no a la part alta. Ara bé, tampoc no trencaria la hipòtesi d’una presència musulmana a Tarragona més aviat escassa i curta en el temps (d’aleshores, vull dir). Seria una mica diferent si es fos del segle X, per exemple.

    • Els autors

      02/08/2010 - 10:18

      Benvolgut Jaume tens raó i així ho tenim previst. D’altra banda sàpiques que en l’àrea portuària hem estudiat contextos ceràmics que hem datat en la segona meitat del segle VII, però que també podrien correspondre a la primera meitat del segle VIII. A vegades es prenen decisions per prudència… però en tot cas hem de contemplar el segle VIII per aclarir i estar atents a la recerca de ciutats com Barcino que poden reflectir una presència musulmana més intensa del previst tradicionalment.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús