Com s’interpreten els murs medievals

El sondeig ha identificat dues estructures que es consideren posteriors als nivells de terraplenament medievals que colguen les restes arqueològiques d’època antiga (vegeu Les ceràmiques constructives de la catedral). Aquesta troballa és del tot comprensible tenint en compte que la Catedral es va començar a construir al segle XIII i que no va finalitzar fins al segle XIV (vegeu La Catedral de Tarragona: dades històriques).
mur medieval2.jpg

Els murs amb l’excavació finalitzada

·

De la mateixa manera que ha succeït durant el segle XX amb la Sagrada Família de l’arquitecte de Riudoms Antoni Gaudí, la Catedral de Tarragona es va aixecar des d’un extrem i les naus es trobaven obertes a l’exterior mentre duraven les obres. Per això van ser necessaris murs de delimitació o de tancament del perímetre catedralici tot protegint l’obra inacabada.
 

mur medieval.jpg

Troballa dels murs en l’estratigrafia medieval.

El mur A podria haver tingut aquesta funció de tancament perimetral, mentre que el mur B presenta a la cresta superior un perfil arrodonit que permet imaginar-hi un canal de desguàs de l’aigua de pluja. Aquest mur prové d’un dels pilars de la nau i està lleugerament desviat per tal de no coincidir amb el pilar simètric.
 
Els murs estan fets de pedra i morter de calç i corresponen a murs de fonamentació. Ho sabem perquè el mur B presenta, un cop excavat l’estrat contigu, les cares o paraments exteriors irregulars fruit d’haver tallat una rasa a la terra i haver-la farcit tal qual amb el reble. El resultat és que el mur presenta unes cares irregulars que s’han de considerar el positiu del negatiu de la rasa efectuada. És el que els arqueòlegs anomenem rases de fonamentació a sac. És una forma de fonamentar molt pràctica si la rasa s’excava a la terra, però si la rasa s’excava en un reble de pedres el resultat és una rasa irregular on molta de l’argamassa s’escorre entre les pedres de la paret de la rasa.

mur medieval3.jpg

Cresta del mur B amb el rec de desguàs.

Això és el que va succeir quan aquesta rasa va trobar un reble de pedres d’època tardoantiga; els paletes medievals devien gastar molt de morter, ja que nosaltres, a l’excavar al costat del fonament, hem trobat moltes pedres pertanyents a l’estrat visigot però unides pel morter de calç escorregut per la fonamentació medieval (vegeu la foto).
 
En canvi, el mur A va emprar una tècnica de fonamentació mixta. A la part inferior de la rasa de fonamentació s’hi va col·locar una renglera de grans pedres calcàries de suport. Com que el paleta necessitava a dins la rasa espai per maniobrar van sobrar a banda i banda del fonament uns 4 centímetres que, posteriorment, van ser reomplerts de terra. D’aquesta forma, a la part 1 hi tenim la rasa de fonamentació, el mur de fonamentació i el farciment constructiu de fonamentació que a les imatges ja apareix excavat.

mur medieval4.jpg

Fonamentació del mur B amb el pedregam visigot unit per les escorrenties de morter.

·

mur medieval5.jpg

Fonamentació del mur A.

És perícia dels arqueòlegs diferenciar aquests elements durant l’excavació per tal de poder establir la cronologia relativa entre tots els elements. La part superior de la fonamentació es va reomplir a sac un cop ja s’hi havia afegit el farciment constructiu inferior. D’aquesta forma a l’acabar l’excavació dels estrats per part nostre tornem a trobar la cara positiva del fonament A, que en realitat és el negatiu de la part superior de la rasa de fonamentació.

En aquest cas és una tècnica mixta: una part amb rasa, fonament i farciment que reomple l’espai de maniobra que requereix el paleta; i la segona part que va ser reomplir a sac tota la rasa amb rebliment constructiu. L’alçat del fonament A devia desaparèixer a l’acabar la Catedral, ja que no era necessari.

mur medieval6.jpg

Fonamentació del mur A.

mur medieval7.jpg

Fonamentació del mur A amb l’estratigrafia tardoantiga extreta.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    • Jaume Massó

      21/07/2010 - 18:34

      Aquest matí he passat pel dacavt de la catedral, però com que no sé per on entreu (pel claustre?) i tenia una mica de tard, no us he pogut veure. A veure si en una altra ocasió (truco abans a algú de vosaltres? ¿passo per l’ICAC?). Això de l’arquitecte fill de Riudoms suposo que ho ha posat algú per emprenyar els de Reus. Jo sí que sóc fill de Riudoms, però el Gaudí va néixer a Reus tal com ell mateix va deixar escrit força vegades al llarg de la seva vida (a l’arxiu de l’Arquebisbat hi ha dues instàncies signades per ell en què diu que és “natural de Reus”). Apa, a veure si es confirma del tot això del temple augustal.

    • Els autors

      21/07/2010 - 20:01

      Benvolgut Riudomenc, l’excavació arqueològica ja ha finalitzat i hi som per les tardes estudiant els materials arqueològics, però ara l’horari és més irregular ja que part de la feina es fa també en les seus de les institucions participants. Òbviament estàs convidat a visitar l’excavació quan vulguis però sempre serà millor que concertem l’hora i el punt d’accés.

    • Lluís Balart

      24/07/2010 - 11:13

      Felicitats per l’esfroç que feu de difusió del vostre treball durant l’excavació. Em sembla especialment interessant aquesta primera interpretació dels murs medievals, fa evident part de la complexitat dels treballs arqueològics, que no es fan en tres dies.
      Ja em direu com s’ha de modificar la maqueta de Tarraco al segle II

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús