La base de la teoria (I)

La localització dels fonaments del temple d’August es fonamenta en la confrontació dels resultats arqueològics i la informació de les prospeccions geofísiques. Val a dir que les dades obtingudes a partir de les tres tècniques emprades l’any 2007 han estat coincidents amb la realitat arqueològica (vegeu la bibliografia del projecte i el text sobre les prospeccions geofísiques). D’aquesta manera, la validació arqueològica de la geofísica permetrà plantejar propostes restitutives del subsòl i noves estratègies de recerca. 
Perfil 16.jpg

Perfil 16. Seccions tomogràfica i tridimensional.

·

Us adjuntem el perfil núm. 16 obtingut a partir de la tomografia de resistivitat elèctrica elaborada per la Universitat de Barcelona, el qual confrontem amb la restitució tridimensional preliminar dels dibuixants de l’ICAC per tal de mostrar aquesta coincidència. La cromàtica de la imatge tomogràfica deriva de la diversa densitat de materials, en què els colors més vius reflecteixen un nivell de densitat més elevat.
 
La identificació cronològica i funcional és la següent:

  • Els murs A i D corresponen a parets medievals anteriors a la Catedral.
  • L’estructura B és un gran suport de pedra i morter de calç que associem al basament de l’escalinata del temple.
  • L’estructura C és un gran basament de morter de calç que interpretem com la solera o basament de la pronao o pòrtic del temple.
  • El mur D és el mur visigot que ja hem explicat en una entrada anterior.
     

La relació amb la tomografia de resistivitat elèctrica és la següent:

  • Les estructures A i B conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • Les estructures D i E conformen un promontori detectat tomogràficament.
  • L’estructura C presenta un replà superior horitzontal, tal com ho ha detectat l’arqueologia i, a més, el basament continua per sota dels murs D i E.
Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús