Un mur d’època visigoda: un cas d’anàlisi

visigot 1.jpg

Detall del mur visigot.

· 

Interpretar el perquè i la data de construcció d’un mur pot arribar a ser un exercici de relació dels diferents elements estratigràfics i estructurals que hi estan relacionats. El cas que ens ocupa és un bon exemple de com entenem les evidències que separem i com aquestes poden reflectir l’evolució històrica de l’indret on estem fent l’excavació.  

A continuació us explicarem l’estat actual de la descripció i la interpretació, però heu de tenir en compte que és del tot preliminar i que ho fem per il·lustrar-vos en aquest bloc el nostre procés d’anàlisi i documentació. 

   

visigot 2.jpg

Detall dels paraments del mur visigot.

El que ve a continuació podrà variar, durant la fase d’estudi postexcavació, en funció de tres aspectes:
1. Una proposta millor.
2. Ara fem una anàlisi individual de l’evidència a dins l’àrea d’excavació. Posteriorment el plànol del mur s’inserirà en la planimetria general del seu entorn i podria ser que això en fes variar o modificar la interpretació.
3. L’anàlisi dels materials ceràmics apareguts encara no s’ha dut a terme. Les ceràmiques encara no s’han ni rentat. No obstant això, a mesura que recuperem els fragments mentre excavem, ens n’anem fent una idea aproximada que és, insistim, aproximada.

 

Al mur hi observem les característiques següents:
1.
La part superior està arrasada i molt endurida. Inicialment havíem cregut que responia a la part del mur homogeneïtzada per aguantar un alçat superior de tàpia. Això voldria dir que el mur conservat correspondria a un sòcol. No obstant, la cresta endurida del mur coincideix amb la cota del nivell de circulació dels obrers de la Catedral consistent en una capa compactada de pols de pedra calcària (segurament fruit del treball de l’obra). La cota de la part superior del mur coincideix amb el canvi de l’estratigrafia. Més amunt d’aquesta cota hi ha els farciments constructius de l’enllosat de la Catedral. A sota d’aquesta cota hi ha els estrats d’època visigoda. Per tant, la cota del mur ens indica la cota d’arrasament o de rebaix del segle XIV i l’hem assenyalat a les fotos amb una línia vermella.
2. Tota paret té dues cares o paraments. La cara B es caracteritza per estar feta de pedres mitjanes irregularment tallades i disposades ordenadament en fileres. El material de lligada és argila i no morter de calç.
3. La cara A és, en canvi, un parament irregular on les pedres que fan la paret no s’han retallat, són més petites i estan col·locades desordenadament. Aquí ens ha costat molt separar el parament de l’estratigrafia o terra en contacte, ja que, pel color i per les mateixes pedres, es confonia una mica amb l’argila de lligada de la paret.
4. A la cara A del mur s’aprecia a dins del rebliment intern un fragment d’àmfora oriental que, esperem, podrem classificar a partir de la tipologia de Late Roman Amphorae que va establir J. A. Riley. Tot arribarà.
  

visigot 3.JPG

Fragment d'àmfora oriental incrustat a l’argila del rebliment del mur.

En funció d’aquests trets arribem a les hipòtesis següents:
1.
El mur forma part d’una habitació o àmbit funcional més gran de la superfície que estem excavant.
2. La cara B constituiria, per la seva regularitat i estètica, un parament visible i la terra que hem excavat s’adossa a aquesta cara del mur i cobreix el nivell de pavimentació de l’àmbit. Per tant, el mur és anterior a la formació dels estrats i la cronologia d’aquests nivells de terra ens dirà quan es va colgar o abandonar l’àmbit arquitectònic.
3. La cara A sembla un parament poc estètic i curós, com si no hagués d’anar vist. Ara creiem que aquesta paret es va aixecar al mateix temps que els estrats d’aquest costat del mur, com si fos un marge de pagès que s’aixeca amb la voluntat de crear una superfície plana. El mur només és visible per la cara B, mentre que l’altra queda oculta per la terra continguda. Segons aquest parer la cronologia de la capa de terra ens indicarà el moment en què es va construir el mur.
 
Això ens permet deduir que:
1.
La cronologia funcional del mur se situa entre la data que proporcionin les ceràmiques dels estrats del costat A i les del costat B.
2. De moment aquests estrats s’emplacen al segle VI, tot i que tenim dubtes de si poden ser una mica posteriors. Tot arribarà.
3. El més important és, si podem confirmar que aquest mur recolza sobre la fonamentació del temple romà, que podrem dir que el temple (que esperem que sigui el d’August) es va enderrocar abans o en el mateix moment que la construcció d’aquest mur visigot.
4. Aleshores, difícilment la Catedral visigoda que s’esmenta en el document anomenat Oracional de Verona (escrit cap al 710) podria ser el temple romà del mig de la plaça.
 
Amb tot això esperem que:
1.
Haguem estat prou pedagògics.
2. No us espanteu i abandoneu el bloc.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • Joan

      12/07/2010 - 16:17

      M´ho tornaré a llegir, ja, ja, ja…
      Fascinant!

    • Tweets that mention Un mur d’època visigoda: un cas d’anàlisi – Sapiens.cat — Topsy.com

      13/07/2010 - 17:54

      […] This post was mentioned on Twitter by José Antonio Donaire. José Antonio Donaire said: RT @sapienscat: A la recerca del temple d'August. Troben un mur visigot sota la catedral de Tarragona. http://bit.ly/aCWe8B […]

    • Josep

      17/07/2010 - 1:26

      Moltes gràcies per compartir-ho. Es molt interessant que ens expliqueu la vostra manera de treballar, les deduccions a les que arribeu. Per la getn que us veu desde la distància es sempre molt interessant!

    • Josep

      19/07/2010 - 10:58

      Aixó si que és arqueologia i no lo de “Sota Terra” !!, amb tots els respectes…

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús