Tarragona i la seva església al segle VI

La primera notícia que tenim de la presència d’una comunitat cristiana a Tàrraco és de l’any 259, moment en què són martiritzats el bisbe de Tàrraco, Fructuós, i els seus diaques Auguri i Eulogi. Seguint la dinàmica històrica de la resta de l’Imperi, l’Església de Tàrraco va assolir la seva llibertat de culte a inicis del segle IV. Durant l’imperi de Teodosi, l’any 385, el bisbe metropolità de Tàrraco, Himeri, va rebre atribucions primades per part del papa Sirici. En aquest sentit la importància de l’Església de Tàrraco serà cabdal respecte de la seva Província (Tarraconense) i la resta de les províncies hispàniques (Cartaginesa, Bètica, Lusitània i Gallaecia). Entre finals del segle IV i mitjans del segle V es produeix el gran desenvolupament del cristianisme a la ciutat evidenciat per l’epigrafia, les fonts escrites (Consenci), l’augment de manifestacions artístiques funeràries i la creació d’una arquitectura basilical com les esglésies del Francolí.
 
L’entrada dels visigots l’any 476, poble cristià arrià, no va alterar la vida de l’església catòlica a Tarragona. L’arrianisme va constituir una minoria reduïda en el cos militar i administratiu dels nouvinguts. El bisbe metropolità va continuar exercint amb normalitat el seu ministeri i va exercir una gran influència en la vida institucional de la ciutat com ho confirmen algunes de les fonts escrites. Així, Tarragona serà seu el 516 d’un important concili provincial i els bisbes metropolitans de Tàrraco presidiran altres concilis provincials a Barcelona (540) o a Lleida (546).
 
Les evidències arqueològiques i les fonts ens assenyalen que en aquest segle es va intensificar l’activitat constructiva eclesial. La basílica de l’amfiteatre es va construir en aquest segle. També en aquest moment l’acròpoli de la ciutat (zona de l’antiga àrea sacra del Concilium Provinciae) es converteix en espai eclesiàstic per bastir-hi el complex episcopal en el seu extrem nord-est. Aquest fet hauria comportat el desmantellament progressiu (des d’aproximadament mitjans de segle V) de les estructures edilícies paganes del recinte de culte i la radical transformació d’aquesta zona en un barri on hi devien conviure les edificacions eclesials, les civils i les domèstiques.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús