La prova del sofre

prova sofre.JPG

La Isabel Rodà fent la prova del sofre.

·

Ens ha visitat la Isabel Rodà i li hem ensenyat els marbres que hem recuperat en l’estratigrafia. Ella és especialista en el reconeixement dels diferents tipus de marbre emprats pels romans i ens ha identificat dues peces de marbre blanc del Proconès (actual Turquia). La seva explicació ha estat molt interessant, però el que més ens ha agradat ha estat el seu recurs olfactiu. Resulta que si aquest marbre es fragmenta desprèn una característica olor de sofre, i així ho hem comprovat ratllant la peça (per un costat ja trencat) amb un paletí.
 
No és un mètode gaire ortodox, però és un exemple més dels trucs que utilitzen els arqueòlegs per sortir del pas durant el treball de camp. Els amants de la ceràmica hem après, per exemple, a distingir entre les peces més semblants de sigillata tardoitàlica i sigillata sud-gàl·lica mossegant l’argila i apreciant la granulositat de la trencadissa a la llengua. És, evidentment, un mètode menys lesiu que l’olfactiu per a l’arqueòleg, i no es pot aplicar durant tota la vida científica. Això sí, no queda invalidat per un constipat.
 
Bromes a banda, la identificació de dues peces de marbre Proconès, que evidentment ratificarem analíticament més endavant, enriqueix el nostre procés interpretatiu, ja que la cronologia d’ús d’aquest tipus de marbre sembla posterior al moment en què es va construir el temple d’August.
 
Sabem que l’emperador Adrià va romandre a Tarraco durant l’hivern dels anys 122-123 després de Crist i que va sufragar la restauració del temple d’August, però desconeixem l’abast d’aquesta obra. S’han relacionat amb aquest fet una sèrie de pedestals estatuaris dedicats als genis dels conventus iuridici en què es dividia la prouincia Hispània Citerior i també dos capitells corintis de marbre del Proconès que s’han datat en època adrianenca. Amb tot això, la possibilitat que els fragments ara recuperats siguin igualment del Proconès constitueix una prova més de la reforma esmentada del temple d’August i, de retruc, pot indicar-nos que una part, encara no determinada, dels marbres que ara estem recuperant provenen del temple central de la plaça, i no del seu porticat perimetral. Val a dir que durant els nostres treballs arqueològics desenvolupats anteriorment al costat del porticat perimetral no vam localitzar aquesta varietat de marbre blanc.
 
Per tant, si el sofre no enganya, ens hi estem acostant…

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • Serrallonga

      11/07/2010 - 13:03

      Molt interessant. Crec que el post de la’ltre dia era sobrer.M’agrada molt més quan expliqueu coses de la recerca. Això de l’olor de sobre ho he trobat brutal. Moltes felicitats, i no tingueu por de divulgar. Precisament, en aquest país sempre ens ha faltat la divulgació. Sàpiens va omplir el buit i darrere seu han vingut programes de ràdio i de televisió. Precisament, el ‘Sota Terra’ és un bon exemple. No heu de gtenir por. Una cosa és la feina científica i l’altra la divulgació. Però les dues són molt necessàries.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús