Arxiu del dilluns, 21/06/2010

Arqueologia a la Catedral de Tarragona

dilluns, 21/06/2010
Text 1-1.JPG

Interior de la Catedral de Tarragona.

Text 1-2.jpg

Gravat Catedral de Tarragona (Alexandre de Laborde, 1806).

·

Al llarg de la història de Tarragona, la Catedral sempre ha estat un referent en la descripció i recuperació de troballes arqueològiques. Podem fer esment dels estudis de Pons d’Icart al segle XVI, però també dels del canonge Joan de Cessé i de l’activitat pionera de l’arquebisbe Antoni Agustí. Des d’aleshores, la recerca, difusió i conservació han estat activitats constants que, ja al segle XX, han permès la irrupció professional de la nostra ciència.  

L’arqueologia és la disciplina històrica que, entre d’altres pràctiques, investiga el subsòl d’un indret per recuperar, identificar i comprendre els vestigis arquitectònics o les capes de terra –estrats- que han sobreviscut al pas dels segles i a les transformacions dels homes. Els primers arqueòlegs que van treballar a la Catedral van ser Mn. Serra Vilaró, Sánchez Real i Theodor Hauschild.
text 1-3.jpg

Reconstrucció infogràfica de la plaça sacra pagana sense el temple d'August (Digivisión).

La seva tasca ha estat continuada per una nova arqueologia que ha experimentat una forta renovació metodològica, és més interdisciplinària i es troba més internacionalitzada. La nostra aportació ha estat acompanyar els diversos treballs efectuats en el marc del Pla Director i, paulatinament, incorporar els resultats en els canals de difusió socials i científics.

Per què a la Catedral?

dilluns, 21/06/2010
text 2-1.jpg

Restitució infogràfica Part Alta amb la seu del 'Concilium Prouinciae' (Digivisión). En groc, la posició de la Catedral.

·

El recinte catedralici s’estén per l’àrea més elevada del turó costaner triat pels romans per establir-hi un campament en el decurs de la II Guerra Púnica (218-201 abans de Crist). Aquest turó arriba als 80 m i la seva part superior ha constituït des d’aleshores un espai preeminent: una particular acròpolis.

rimer va esdevenir una zona militar, des de la qual es va comandar la conquesta romana de la península i, un cop efectuada, l’espai es va transformar en àrea monumental de Tarraco, capital de la prouincia Hispania Citerior, la més extensa de tot l’Imperi Romà.

text 2-2.jpg

Restitució infogràfica de la Catedral dins l'antiga plaça sacra pagana (Digivisión).

El que avui és Catedral abans era el recinte sagrat que podria haver acollit el temple dedicat a l’emperador August; més tard s’hi podria haver construït l’episcopi cristià de la Tarracona visigoda i, ja al segle XII, va ser l’indret escollit per edificar-hi la seu metropolitana de l’Església catalana.

La Catedral de Tarragona i els edificis que l’envolten, construïts entre els segles XII i XX, són un exemple de la influència pòstuma de l’arquitectura romana. Tota paret que es podia aprofitar va ser respectada, tot allò que era prescindible però no feia nosa quedava ocult sota les noves construccions.

text 2-3.jpg

Planta arqueològica de l'entorn de la Catedral amb la posició teòrica del temple d'August (segons Macias, Muñoz, Teixell).

Què busquem? (I)

dilluns, 21/06/2010
Busquem I-1.jpg

Representació monetària del Temple d'August i de l'estàtua de culte.

·

L’emperador August va atorgar a Tarraco la capitalitat de la prouincia Hispania Citerior i, a més, hi va viure durant dos anys. Tarraco i, fins i tot, Tarragona deu molt a aquest emperador, que va ser vital en l’eclosió econòmica i política de la ciutat. Durant aquest període es va construir el Teatre, la basílica del fòrum, la xarxa viària de la ciutat i es va projectar el nou port. Sense August no es pot entendre el pes històric de Tarragona.

Busquem I-2.jpg

Fragment de dit gros del peu dret. Fet de marbre, pertany a una estàtua divinitzada i entronitzada que pot mesurar uns 3 m d'alçada. Podria ser de la mateixa estàtua de culte del 'divus Augustus' que representen les monedes, o bé d'un dels seus successors també divinitzats.

D’això ja en van ser conscients els tarraconenses d’aleshores, que van erigir un altar en vida del mateix August per tal de rendir-li culte. Tàrraco també va ser la primera ciutat occidental a sol·licitar la construcció d’un temple de culte a August. Això va ser l’any 15 després de Crist, quan una ambaixada de tarraconenses va sol·licitar permís a l’emperador successor –Tiberi- per construir un temple que, segons l’historiador Tàcit, va ser in omnes provincias exemplum.

El temple el tenim representat en monedes romanes emeses durant el regnat de Tiberi. Era un temple octàstil que a dins podria haver guardat una estàtua monumental de l’emperador August i que, possiblement, imitava el temple de Mars Ultor que es trobava al Forum Augustum de Roma.

Què busquem? (II)

dilluns, 21/06/2010

Som en un espai que ens explica la transició del culte imperial pagà a la cristianització de la societat i de la mateixa topografia urbana.

A principis del segle V, la zona es va transformar radicalment, i observem com l’àrea sacra ja no funcionava, ja que hem detectat diversos abocadors de deixalles urbanes al bell mig de la plaça. Recordem que el culte pagà no es feia al temple, sinó a la plaça que l’envoltava. Possiblement hi havia habitatges privats en aquest entorn i el principal dubte que tenim és la destinació final del vell temple d’August, després que l’emperador Teodosi va decretar l’oficialitat del cristianisme i va autoritzar el desmuntatge dels temples pagans.

Creiem que a principis del segle VI l’antic espai de culte imperial es va convertir en la nova seu episcopal visigoda, que fins llavors era en un indret que encara no hem localitzat.

El dubte existent radica a esbrinar si el temple d’August va ser desmuntat o tal vegada reformat per esdevenir la Catedral del s. VI. Actualment sabem que al voltant s’hi van construir dependències importants, com les conservades al Col·legi d’Arquitectes, la cisterna trobada a les Cases dels Canonges o els enterraments visigòtics del claustre.

Què busquem? (III)

dilluns, 21/06/2010

1. De l’antic campament militar d’abans de Crist no en queda, a excepció de les muralles, res. Possiblement eren estructures de fusta i això desapareix o bé es destrueix per part dels mateixos romans.

2. La invasió islàmica del 713 va comportar l’abandó de la ciutat fins a l’any 1118. Durant aquest període Tarracona va romandre sense poder polític, militar ni religiós, però això no implica que la ciutat restés abandonada. El Camp de Tarragona va esdevenir una terra de frontera que separava el cristianisme de l’Islam. Els àrabs es van estimar més ocupar ciutats enlairades i més petites -Tortosa, Lleida o Balaguer-, mentre que els comtats catalans prou feina tenien a organitzar-se i anar creixent. Què va succeir a Tarragona durant aquests segles d’oblit? Possiblement, i així ho apunten fonts àrabs, la ciutat va restar a la disposició de bandits i marginats que d’alguna forma o altra vagaven per Tarraco.

3. Disposem d’informació documental sobre la construcció de la Catedral, però desconeixem els seus processos constructius.

És difícil que s’hagin conservat vestigis sobre aquestes qüestions però, com a arqueòlegs, hem d’estar atents a la fortuna que depara qualsevol excavació arqueològica.

Els fonaments científics

dilluns, 21/06/2010
text 3-1.jpg

Fragment de clipeus amb la representació de Júpiter-Anmó. Model inspirat en el 'Forum Augustum' de Roma.

·

L’actual recerca del temple d’August ha de ser el punt culminant de segles d’estudi i de coneixement acumulatiu. No hauríem arribat fins al punt actual sense una trajectòria científica que, progressivament, ha anat configurant un camí d’investigació que ens ha conduït fins al moment actual.

text 3-2.jpg

Restitució del fris del temple d'August (Roig Rodon, s. XIX).

Theodor Hauschild va ser el primer a destacar, com a bon alemany, la coincidència precisa entre l’eix de simetria de la Catedral i el de la gran plaça sacra pagana. Amb anterioritat havien treballat a la Catedral Mn. Serra-Vilaró i J. Sánchez Real, però no va ser fins als estudis de l’Institut Arqueològic Alemany que es va precipitar la recerca i identificació de l’arquitectura imperial romana.

En tot aquest procés no volem deixar d’esmentar els estudis de Geza Alföldy, Xavier Aquilué, Xavier Dupré, Duncan Fishwick, Ricardo Mar o Patrizio Pensabene. Finalment, el projecte de recerca de J. Ruiz de Arbulo al fòrum de la ciutat va desestimar la ubicació del temple d’August a la part baixa i, a partir d’aquell moment, totes les mirades es van dirigir a la Catedral.

Les prospeccions geofísiques

dilluns, 21/06/2010
text 4-1.jpg

Resultats de les prospeccions geofísiques.

·

L’any 2007 l’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica van desenvolupar una intensa campanya de prospeccions geofísiques a l’interior de la Catedral. Durant una setmana un equip dirigit per Albert Casas, Josep M. Macias i Andreu Muñoz va aplicar la tomografia de resistitivitat elèctrica (ERT), la cartografia de conductivitat (EM) i el radar de subsòl (GPR). Va ser un equip internacional integrat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Palerm i l’empresa Sot – Prospeccions Geofísiques.

text 4-2 copia.jpg

Resultats de les prospeccions geofísiques.

Es va localitzar una profunda alteració geofísica d’uns 27 m d’amplada, uns 35 m de longitud i un gruix oscil·lant entre els 2 i 3 m. Això s’ha interpretat com les restes de la fonamentació del podi d’un temple, d’on possiblement es van espoliar els murs perimetrals de carreus de pedra i també l’escalinata frontal.

També s’ha pogut apreciar com l’obra medieval es va adaptar a aquesta evidència. El creuer coincideix amb la façana posterior i els murs laterals de la Catedral van fonamentar fora del basament i directament a la roca.

Què farem?

dilluns, 21/06/2010
Text 5.jpg

Posició aproximada de l'indret on farem el sondeig.

·

Hem programat la realització d’un sondeig estratigràfic que ocuparà uns 25 metres quadrats. El sondeig es posicionarà a l’eix axial de la Catedral, just sobre el límit meridional de la gran alteració geofísica que van detectar els treballs desenvolupats l’any 2007. Per fer aquesta excavació fotogrametriarem el paviment actual de la Catedral tenint en compte que, un cop finalitzada l’excavació, omplirem el sondeig i el tornarem a enllosar amb les pedres prèviament extretes.

No és el nostre objectiu fer el sondeig sobre el possible basament. A priori, l’excavació intentarà documentar l’estratigrafia contigua a aquest basament. És a dir, el plantejament inicial és prioritzar la documentació estratigràfica per sobre de la localització dels presumptes basaments de la columnata frontal del temple.

Com tota excavació arqueològica, l’extracció de l’estratigrafia donarà peu a una successiva dialèctica de possibilitats, teories, equívocs i, en definitiva, un exercici de reflexió metòdic que anirà molt més enllà del treball de camp.

La feina fosca

dilluns, 21/06/2010

És important destapar la fonamentació del temple. Això seria la part més espectacular de la recerca arqueològica, però allò que serà més important per a nosaltres és el que es denomina documentació estratigràfica i estudi de materials. És allò que no es veu després d’una excavació i és la part més dificultosa, però profitosa, d’una intervenció arqueològica. Ens referim a l’estratigrafia. L’excavació i l’anàlisi metòdica dels estrats de terra i els objectes recuperats que s’hi troben són la base científica sobre la qual es desenvolupa posteriorment el discurs historicista.

 D’aquesta manera podem establir cronologies, absolutes o relatives, complementar els estudis existents d’economia de mercat –a partir de les ceràmiques o monedes-, estudis de reconstrucció paleoambiental –amb els sediments vegetals-, estudis socials –amb les dades epigràfiques-, estudis d’iconografia i religiositat i, així, molts altres aspectes que, pacientment, l’arqueòleg recupera i estudia amb l’ajuda de les noves tecnologies.

Només d’aquesta manera podrem datar les evidències arquitectòniques que puguin sorgir i, com que s’ha conservat tan poca cosa del nostre passat, és obligatori no rebutjar res.