Us pengem el vÃdeo del canal reportatge del portal patrimoni.gencat, gravat en la fase final de l’excavació de l’estiu del 2011. A més de les oportunes explicacions, veureu el procés de reposició de l’enllosat de la Catedral, que ja havia estat refet a mitjan segle XX.
Presentació del catà leg de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia
dijous, 1/03/2012 (Els autors)
Els autors del catà leg de l'exposició 'Praesidium, Templum et Ecclesia' moments després de la presentació
Aquest dimecres 29 de febrer s’ha presentat la publicació Praesidium, Templum et Ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. Memòria d’una exposició temporal. Es tracta d’un catà leg divulgatiu de l’exposició del mateix nom que es va realitzar en el Museu BÃblic Tarraconense en el marc del Festival Tarraco Viva 2011. L’exposició va rebre el guardó MUSA concedit per la revista Auriga com a exposició temporal sobre el món antic, i la present publicació ha estat finançada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (convocatòria ACDC’11) amb l’objectiu de transferir els coneixements cientÃfics obtinguts en les intervencions arqueològiques a la Catedral a la societat en general.
El llibre és una altra proposta divulgativa dels treballs arqueològics efectuats als estius del anys 2010 i 2011. És una obra dels autors d’aquest blog i de l’Antonio Peña i la MÃriam Ramon que pretén oferir una visió sintètica sobre l’evolució històrica de l’acròpolis Tarraconense, al mateix temps que s’inclouen les peces més significatives que es van recuperar en les excavacions. És un llibre en català amb traducció Ãntegra dels textos en castellà i anglès.
Descarrega’t aquà el catà leg de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia.
Praesidium, Templum et Ecclesia
dimecres, 4/01/2012 (Els autors)
Encetem aquesta nova categoria de continguts, i també un any difÃcil en què cal donar més difusió a la nostra activitat, amb la incorporació de dos pdfs per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu BÃblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. Us adjuntem els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.
Posteriorment, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. També hem gaudit d’un ajut per al finançament d’actuacions en l’à mbit de la divulgació cientÃfica (ACDC-2011). Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant aquest blog, us tindrà informats de tot allò que duguem a terme.
Documental ‘Un templo perdido’
dijous, 1/12/2011 (Els autors)
Passats ja uns mesos des de l’excavació d’aquest estiu, us proposem aquest documental de programa ArqueomanÃa de RTVE2, on narren de forma trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, buscant el temple d’August.
Fragments d’una memòria (VI)
dimecres, 17/08/2011 (Els autors)
Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.Â
 
 
 
 
 
 
Â
Una troballa peculiar: Crist en Majestat
dilluns, 8/08/2011 (Els autors)
En els farciments constructius de l’enllosat reposat a mitjans del segle XX ha aparegut una placa amb esmalt que la senyora Lourdes de Sanjosé Llongueras, doctorant de la Universitat de Barcelona especialitzada en l’orfebreria medieval, ha tingut l’amabilitat d’examinar. Us en reproduïm a continuació el text després d’un examen inicial.Â
·
Crist en Majestat
Catalunya
Últim quart del segle XIV
Argent parcialment sobredaurat, gravat a la talla dolça i amb aplicació d’esmalt translúcid amb restes de color melat i verd maragda.
4,2 cm ø
Procedent de les excavacions efectuades a la Catedral de Tarragona el juliol del 2011.
Â
Es tracta de la representació de la Majestat de Crist o Maiestas Domini amb la figura de Crist entronitzat, beneint amb la mà dreta i portant el globus terraqui amb l’esquerra, i assegut en el tron com a indiscutible suprema autoritat o Rex Gloriae. La placa d’esmalt mostra un Ser omnipotent, amb la mirada greu, mirant vers l’infinit en un món només intel·ligible pels éssers superiors, com ho testimonien els estels que l’envolten, mentre que a la part inferior hi ha un testimoni en forma d’edifici que fa esment al món dels éssers humans.
En aquest context sobri, amb la imatge de Crist amb pervivències encara romà niques però, alhora, manifestant noves inquietuds de l’anomenat gòtic internacional, com la manera de pentinar els cabells, el seguiment ondulat dels plecs de la roba i una actitud més receptiva per l’ésser humà , fan que es pugui situar la seva cronologia en el darrer quart del segle XIV. La tècnica de la talla dolça emprada en aquesta placa i els colors dels esmalts, dels quals es conserven el melat més o menys degradat i el verd maragda, confirmarien la seva pertinença a l’obrador català .Â
Abans del 1936 el Tresor de la Catedral de Tortosa tenia un calze amb la seva patena, un conjunt que ha estat relacionat tradicionalment amb Benet XIII, conegut com a Papa Luna. Al centre de la patena s’hi acollia una placa circular d’esmalt amb la figura de Crist en majestat. Aquesta imatge mostrava una gran qualitat artÃstica i és un referent per a l’anà lisi de la placa trobada a la Catedral de Tarragona que, possiblement, és deutora de la imatge principal. Llurs similituds són evidents, ambdues majestats mostren un mateix llenguatge estilÃstic amb un tractament molt similar dels nimbes, les ondulacions dels cabells, una mateixa manera d’entendre el dibuix dels ulls i les celles, i, en general, el tractament de la mateixa figura de la Majestat. En aquest context, s’ha de significar la importà ncia d’aquesta troballa perquè són relativament poques les peces que han perviscut amb els colors originals dels esmalts.
Creiem que inicialment aquest placa hauria pogut formar part d’un calze o bé d’una patena i que, en una data posterior, hauria estat reutilitzada com a medalló pel seu valor simbòlic i la seva qualitat artÃstica. Sembla factible que aquesta peça hauria format part de l’aixovar d’un bisbe, ja que s’ha localitzat en l’à mbit que antigament estava dedicat al soterrament de les dignitats episcopals de la Catedral de Tarragona. Es podria tractar del bisbe Pere Clasquerà (1358-1390) o Ènnec de Valterra (electe el 1380) (1388-1407).
Fragments d’una memòria (V)
dimecres, 3/08/2011 (Els autors)
Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.Â
 
 
 
 
Fragments d’una memòria (IV)
dilluns, 1/08/2011 (Els autors)
Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.Â
 
 
 
 
 
 
La construcció de la Catedral
divendres, 29/07/2011 (Els autors)
Els treballs que estem portant a terme també ens permeten copsar el procés constructiu de la Catedral de Tarragona. Ara no és el moment d’incidir en això, però els nostres resultats podran ser útils per a futurs estudis sobre el procés constructiu de l’edifici més antic de la ciutat que ha mantingut el seu ús original.Â
Fonaments de construcció.
Un dels elements que ens ha cridat més l’atenció és un mur gruixut de gairebé dos metres d’amplada que sembla unir –com una riosta– els dos pilars inicials de la nau central, però que, en realitat, pot correspondre a la caixa estructural que caldria construir per alçar el gran cimbori del creuer. Suposem això perquè el mur presenta les restes de dos contraforts en el cantó oposat al cimbori. Un cop aixecat el creuer, aquest mateix mur seria desmuntat per donar pas a la nau central de la Catedral.
Â
Més endavant aquest mateix fonament va estar afectat per un possible sepulcre d’arquebisbe, ja desmuntat als anys 60 del segle passat. No ens ha estat possible identificar-lo per manca d’informació.
Â
Més endavant aquest mateix fonament va estar afectat per un possible sepulcre d’arquebisbe, ja desmuntat als anys 60 del segle passat. No ens ha estat possible identificar-lo per manca d’informació.
L’absis de la Catedral (I)
dijous, 28/07/2011 (Els autors)
Hem portat a terme un sondeig estratigrà fic de reduïdes dimensions a l’interior de l’absis de la Catedral. L’espai disponible s’ha establert en funció d’un segment del paviment alterat durant el segle XX, en què no s’havia conservat la pavimentació original de l’absis medieval. Per aquest motiu, el sondeig no ha coincidit amb el traçat d’una rasa excavada antigament per Theodor Hauschild i que és fonamental per entendre l’evolució històrica de l’indret.
Els resultats obtinguts han consistit en la documentació de la rasa constructiva de la banqueta de fonamentació de l’à bsis. La rasa s’ha excavat en un nivell d’argiles naturals, semblants a les documentades als peus de la banqueta del temple l’any 2010, i, per tant, el sondeig no ha aportat gaire cosa. La rasa de fonamentació és una prà ctica habitual en l’arquitectura antiga: se’n practicava una de suficientment ampla per disposar-hi la fonamentació amb comoditat i, després de l’alçat del mur, l’espai sobrant s’omplia. En aquest cas, la part inferior de la rasa està farcida amb morter de calç i, la superior, amb una terra fosca.
Â
Tot plegat és un exemple tipificat habitual en l’arquitectura pública. Us adjuntem unes là mines de l’obra L’edilicia nell’antichità , de C. F. Giuliani, on podeu trobar alguns exemples. El cas més semblant al nostre és el de la fondazione in opera quadrata.
                                 Â
Com que enguany tothom està molt nerviós, l’enllosat de l’absis ja s’ha tornat a reposar.Â
Us adjuntem seguidament unes imatges del procés.Â
 
Â
Figures. 1 i 2. Imatges C.F.Giuliani.Â
 
 
Figures. 3. Detall de l’absis, on s’aprecia el rectangle excavat dins de l’opus sectile medieval. 4. Detall del farciment de terra de la rasa de la banqueta abans de ser excavada. 5. Detall del farciment de morter de calç de la part inferior de la banqueta.Â
 
 
Â
Figures. 6, 7 i 8. Detall del procés d’extracció de les lloses.
Â
 
Â
Figures. 9 i 10. Detall de reposició de l’enllosat.
Josep M. Macias, Imma Teixell i Andreu Muñoz són els arqueòlegs que dirigeixen una excavació a la nau central de la Catedral de Tarragona i difonen, en paral·lel als treballs, els resultats d'aquest atractiu projecte de recerca històrica.