Territori i paisatge a l’Antiguitat

divendres, 27/01/2012 (picantpedra)

Amb el títol d’Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat, els propers dies 31 de gener i 1 de febrer del 2012 se celebrarà a l’ICACuna trobada científica en el marc dels  Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica.

centcelles2.jpg

Vista de la vil·la romana de Centcelles, Tarragona

En aquesta trobada es reuniran especialistes d’arreu per exposar la seva recerca i debatre sobre arqueologia del paisatge i el poblament rural, l’organització del territori de les ciutats romanes i de les vil·les.

Els coordinadors científics del seminari són Marta Prevosti, Josep Maria Palet i Ignacio Fiz. La convidada principal és la Dra. Annalisa Marzano de la University of Reading, que exposarà alguns exemples de vil·les romanes recuperades a la zona central d’Itàlia. Altres especialistes parlaran de les comarques de Girona i les de l’ager de Tarraco, així com de la dinàmica del paisatge, canvis ambientals, estructuració del territori, i de les tecnologies cartogràfiques que s’empren en l’estudi d’aquests hàbitats rurals.

Si voleu saber-ne més, cliqueu aquest enllaç.

Les cartes de Schulten

dimecres, 18/01/2012 (picantpedra)

Schulten.jpg

Els arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo, autors del llibre. Foto: C. Badia

Aquesta setmana us proposem l’entrevista als arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo. Acaben de publicar el llibre Adolf Schulten en Reus y Tarragona. El legado Salvador Vilaseca (Ediciones de La Ergástula, Madrid, 2011). L’arqueòloga M. Eugenia R. Tajuelo ja va publicar el 2008 un recull de l’arqueòleg alemany, Adolf Schulten. Epistolario y referencias historiográficas. Arran d’aquest llibre, va contactar amb ella el també arqueòleg Jaume Massó, director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. De la trobada n’ha nascut aquest llibre que han presentat al desembre i que aplega la col·lecció de cartes que Salvador Vilaseca va rebre de Schulten al llarg de quinze anys.

Per què és important aquest llibre?

Perquè permet conèixer aspectes de la investigació arqueològica de Tàrraco a través de la relació de dos personatges: un professor alemany d’Història antiga i un metge i prehistoriador reusenc. Gràcies a l’arqueologia es van fer amics, i més i tot, perquè Salvador Vilaseca va tenir cura de la salut de Schulten, i algun cop li va arribar a salvar la vida i tot!

Bona part del volum l’ocupen les cartes.

Són 60 cartes i altres documents (postals, telegrames) que Salvador Vilaseca rep de Schulten entre el 1940 i el 1954. Tenim la sort que el doctor Vilaseca ho guardava tot, de manera que al Museu tenim un fons important. Em fa la sensació que Schulten era més despreocupat en aquest sentit, i moltes cartes les devia llençar. De fet ha sigut impossible recuperar les cartes que rebia Schulten. O sigui que no sabem a ell què li escriuen!

De les cartes que Schulten envia a Vilaseca, què se n’extreu?

Aparentment semblen papers personals, del dia a dia, però van més enllà, perquè ens donen informació del context general, de l’estat de la investigació arqueològica, de persones que fan història… La gràcia és que hi apareixen diverses situacions personals i polítiques, i es nota l’entorn en què es mouen.

Per saber qui era Adolf Schulten, seguiu llegint l’entrevista clicant aquí.

Més recerca del Temple d’August

dilluns, 9/01/2012 (picantpedra)

Per a tots els seguidors àvids del blog A la recerca del Temple d’August, us volem fer saber que la difusió del projecte d’excavació a la Catedral de Tarragona continua viu. Enguany s’està fent difusió de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia, que explica les arctivitats arqueològiques dutes a terme a la Catedral de Tarragona i en recull les troballes més significatives.

Us deixem doncs amb dos documents sobre l’exposició,  un per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. I l’altre, que conté els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Després de ser exposada al Museu Bíblic, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant el blog A la recerca del Temple d’August, us tindrà informats de tot allò que es digui a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

Ager Tarraconensis

dimecres, 4/01/2012 (picantpedra)

“El territori de Tàrraco té una densitat de vil·les per sobre de la mitjana de l’Imperi”

Ager.jpg

La Dra. Prevosti i el Dr. Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Foto: C. Badia

Comencem l’any 2012 proposant-vos l’entrevista a Marta Prevosti i Josep Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Acaben de publicar, com a directors científics de la recerca, el volum dedicat al poblament del territori de Tàrraco. Aquest llibre se suma als dos que ja hi ha publicats dins de la sèrie sobre l’agerTarraconensis, un sobre els aspectes històrics i el marc natural i l’altre sobre les inscripcions romanes.

Què és el Projecte Ager Tarraconensis?

És l’estudi de paisatge i territori de l’ager de Tàrraco, agafant totes les dades arqueològiques i de paisatge pròpiament i integrant-les per poder veure com ha funcionat l’evolució d’aquesta àrea entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, és a dir, entre el 500 aC i el 712 dC.

Sou els primers a fer un estudi global així?

És un tipus d’estudi que no s’havia fet mai, amb un plantejament de tanta complitud i envergadura, amb una gran quantitat d’investigadors de diferents especialitats (en total, 43) i amb uns resultats inèdits absolutament i molt interessants. La magnitud de l’estudi no ha anat en detriment de la profunditat.

En quina àrea geogràfica us heu centrat?

Hem agafat una àrea que inclou el Baix Camp, el Tarragonès i un municipi de l’Alt Camp. Per això inicialment dèiem que era un estudi “a la dreta del riu Francolí”. És una zona on els establiments rurals no disposen de gaires estudis (a diferència d’altres zones com el Maresme, el Vallès i comarques gironines, molt treballades, amb moltes excavacions, molt madures per imbricar-ho tot). Pel que fa als estudis individuals dels establiments, l’ager Tarraconenesis estava força negligit, perquè fins ara els esforços s’han centrat més en el nucli Tàrraco per la gran riquesa arqueològica que té. En canvi, aquest estudi de conjunt permet conèixer aspectes que en aquelles àrees amb més dades no s’han treballat. Tàrraco disposa ara d’un estudi de conjunt del seu territori com cap altra ciutat romana de la península Ibèrica.

Seguiu descobrint l’Ager Tarraconensis clicant aquest enllaç.

Els capitells

dimecres, 28/12/2011 (picantpedra)

“Els capitells són clau per parlar de l’arquitectura de què formen part”

El Dr. Domingo a la biblioteca de l'ICAC. Foto: C. Badia

Aquesta setmana parlem amb el Dr. Javier Á.  Domingo, que acaba de publicar el llibre Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibèrica (siglos IV-VIII d. C.), dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC. Actualment investiga a la Universitat de La Sapienza de Roma.

 Aquest llibre omple un buit?

Sí, es pot dir que faltava aquesta visió general de la producció de capitells en època tardana a la península Ibèrica: tallers, producció, distribució a la península, relacions amb altres àrees i influències d’Itàlia, del món bizantí, del nord d’Àfrica, etc. És un estudi que serà de gran ajuda per a altres investigacions futures de context d’aquestes peces peces.

Bona part del llibre és un catàleg.

Fer un catàleg ja és molt! És un catàleg que segueix la tradició, però amb la novetat que agrupa els capitells per àrees geogràfiques (és a dir, per topografia) i per tipologia d’edificis als quals pertanyen (és a dir, per context). Hi ha un total de 861 capitells.

Deunidó!

Una part del material és inèdit, i malgrat que el catàleg no és complet, perquè sempre em van arribant peces, és una eina per fer el salt dels capitells a l’estudi dels edificis per als quals han sigut pensats.

En quins aspectes dels capitells t’has fixat?

En dos principalment: les influències bizantines i les imitacions de models clàssics en els tallers visigots. Pels que fa a les influències bizantines, és important destacar la concentració que hi ha al nord de la península (Valladolid, Segòvia, etc.), la part més allunyada de la zona que dominaven els bizantins, al sud-est peninsular.

I això, com s’explica?

Si ho vols descobrir,  i vols conèixer més coses seobre els capitells, segueix llegint l’entrevista clicant aquí.

Bona Saturnalia!

dijous, 22/12/2011 (picantpedra)

Els orígens del Nadal: les arrels clàssiques d’una festa religiosa

divendres, 16/12/2011 (picantpedra)

La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica adoptà molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Reinterpretar símbols i mites d’aquests cultes va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums i les imatges de la societat.

Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra, també nascut en una cova, i que coincidia amb el dia més festiu dels Saturnalia romans, unes festes dedicades al déu Saturn durant la setmana del solstici d’hivern. Aquesta data fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist.

Relleu de l'epifania en un sarcòfag paleocristià del segle IV, als Museus Vaticans; foto de Lawrence OP a Flickr

La conquesta romana de Catalunya

dimecres, 7/12/2011 (picantpedra)

Dr. Jaume Noguera, autor del llibre 'La conquesta romana de Catalunya'

Aquesta setmana us proposem l’entrevista a Jaume Noguera, professor de la Universitat de Barcelona i exinvestigador de l’ICAC , que acaba de publicar La conquesta romana de Catalunya. El llibre, de caràcter divulgatiu, ofereix una nova interpretació de la Segona Guerra Púnica, l’enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània a finals del segle III aC.

Per què has escrit un llibre sobre un tema prou conegut?

Perquè des del punt de vista arqueològic, d’aquest tema, no n’hi ha cap! Fins ara les interpretacions de la Segona Guerra Púnica tan sols es basaven en les fonts escrites, és a dir, en els fets narrats per autors antics com Polibi i Titus Livi.

I tu t’has basat en fonts arqueològiques.

Sí, el llibre presenta molt material inèdit procedent de les nostres prospeccions d’aquests últims anys. Aquesta documentació arqueològica m’ha permès fer una nova lectura, tenir una visió nova d’aquesta guerra al nord de l’Ebre, és a dir, a l’actual Catalunya.

Això sí que és notícia!

Per primer cop s’incorporen fonts arqueològiques al discurs d’aquest episodi. Se sap que els romans arriben el 218 aC per documentació escrita i indicis com les monedes, de la mateixa manera que se sap que Tarragona la funden els Escipions però… Què se n’ha trobat?

Si voleu saber què se n’ha trobat,  llegiu l’entrevista sencera en aquest enllaç.

El temple perdut

dijous, 1/12/2011 (picantpedra)

Aquesta setmana tornem a recordar les excavacions que, durant els estius de 2010 i 2011, L’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme a l’intertior de la Catedral de Tarragona.

Hi ha intervingut arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Us proposem doncs aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de manera trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, tot buscant el temple d’August.

El monestir bizantí de Cabrera

dijous, 24/11/2011 (picantpedra)

puche.JPG

Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC

Aquesta setmana us proposem una entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Des de la campanya del 2000, col·labora amb els arqueòlegs Magnalena Riera i Mateu Riera a l’àrea del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, del que ja us havíem parlat  el mes de juliol en el post L’illa de Cabrera. L’excavació s’emmarca en el projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”. Patrocinat per l’Ajuntament de Palma, en són codirectors Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, i Mateu Riera.

En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arqueòlegs, historiadors, historiadors de l’art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l’ICAC també se n’estan fent analítiques de carbons i llavors, així com estudis de marbres (fets per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria, en què us heu centrat, aquest estiu?
En la zona de la necròpolis del monestir bizantí, on abans hi havia hagut instal·lacions de producció de porpra. De fet hem continuat l’excavació del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perquè l’any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).

Heu trobat una cel·la del monestir?
No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. És una estructura arquitectònica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat què era. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina i fa pensar en un ús industrial. El que podem afirmar és que és una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.

Voleu saber-ne més? Llegiu l’entrevista sencera seguint aquest enllaç.