Els orígens del Nadal: les arrels clàssiques d’una festa religiosa
divendres, 16/12/2011 (picantpedra)
La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica adoptà molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Reinterpretar símbols i mites d’aquests cultes va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums i les imatges de la societat.
Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra, també nascut en una cova, i que coincidia amb el dia més festiu dels Saturnalia romans, unes festes dedicades al déu Saturn durant la setmana del solstici d’hivern. Aquesta data fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist.
Relleu de l'epifania en un sarcòfag paleocristià del segle IV, als Museus Vaticans; foto de Lawrence OP a Flickr
La conquesta romana de Catalunya
dimecres, 7/12/2011 (picantpedra)
Dr. Jaume Noguera, autor del llibre 'La conquesta romana de Catalunya'
Aquesta setmana us proposem l’entrevista a Jaume Noguera, professor de la Universitat de Barcelona i exinvestigador de l’ICAC , que acaba de publicar La conquesta romana de Catalunya. El llibre, de caràcter divulgatiu, ofereix una nova interpretació de la Segona Guerra Púnica, l’enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània a finals del segle III aC.
Per què has escrit un llibre sobre un tema prou conegut?
Perquè des del punt de vista arqueològic, d’aquest tema, no n’hi ha cap! Fins ara les interpretacions de la Segona Guerra Púnica tan sols es basaven en les fonts escrites, és a dir, en els fets narrats per autors antics com Polibi i Titus Livi.
I tu t’has basat en fonts arqueològiques.
Sí, el llibre presenta molt material inèdit procedent de les nostres prospeccions d’aquests últims anys. Aquesta documentació arqueològica m’ha permès fer una nova lectura, tenir una visió nova d’aquesta guerra al nord de l’Ebre, és a dir, a l’actual Catalunya.
Això sí que és notícia!
Per primer cop s’incorporen fonts arqueològiques al discurs d’aquest episodi. Se sap que els romans arriben el 218 aC per documentació escrita i indicis com les monedes, de la mateixa manera que se sap que Tarragona la funden els Escipions però… Què se n’ha trobat?
Si voleu saber què se n’ha trobat, llegiu l’entrevista sencera en aquest enllaç.
El temple perdut
dijous, 1/12/2011 (picantpedra)
Aquesta setmana tornem a recordar les excavacions que, durant els estius de 2010 i 2011, L’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme a l’intertior de la Catedral de Tarragona.
Hi ha intervingut arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.
Us proposem doncs aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de manera trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, tot buscant el temple d’August.
El monestir bizantí de Cabrera
dijous, 24/11/2011 (picantpedra)
Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC. Foto: C. Badia
Aquesta setmana us proposem una entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Des de la campanya del 2000, col·labora amb els arqueòlegs Magnalena Riera i Mateu Riera a l’àrea del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, del que ja us havíem parlat el mes de juliol en el post L’illa de Cabrera. L’excavació s’emmarca en el projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”. Patrocinat per l’Ajuntament de Palma, en són codirectors Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, i Mateu Riera.
En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arqueòlegs, historiadors, historiadors de l’art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l’ICAC també se n’estan fent analítiques de carbons i llavors, així com estudis de marbres (fets per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).
Josep Maria, en què us heu centrat, aquest estiu?
En la zona de la necròpolis del monestir bizantí, on abans hi havia hagut instal·lacions de producció de porpra. De fet hem continuat l’excavació del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perquè l’any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).
Heu trobat una cel·la del monestir?
No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. És una estructura arquitectònica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat què era. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina i fa pensar en un ús industrial. El que podem afirmar és que és una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.
Voleu saber-ne més? Llegiu l’entrevista sencera seguint aquest enllaç.
El misteri de la Cova Jeroni (II)
dimarts , 15/11/2011 (picantpedra)
Com ja us vam explicar fa uns dies al post El misteri de la Cova Jeroni (Artà, Mallorca) I, aquesta era una excavació on, entre el material de treball imprescindible, hi havia pics, pales, paletins, etc., però també cordes d’escalada, arnesos, mosquetons, cascs i fins i tot els bombers de la guarda!
Malgrat aquestes dificultats (i el cansament i les incomoditats), es va poder fer l’excavació arqueològica. Es van documentar restes de cabanes, un abocador (pensem que no deixaven a la vista les deixalles per no donar indicis d’on estaven amagats), un forn, segurament per cuinar, i, en un extrem, un enterrament d’una dona. Més que un enterrament (a l’abric el sol és tot de roca) era la deposició del cos al costat d’un gran bloc i cobert tot de pedres petites (ni tan sols podien enterrar amb normalitat els difunts). Tot abandonat a finals de primavera del 1230 dC.
La descoberta sorpresa, però, va ser la troballa de tres claus: era evident que tenien l’esperança de poder tornar a casa seva, de poder trobar portes per obrir!
Hem pogut veure, doncs, com era un refugi dels darrers islàmics de Mallorca, i com, malgrat la provisionalitat i la urgència, van poder muntar un assentament que reunia uns mínims d’habitabilitat per fer suportable l’espera. Perquè de fet estaven esperant, esperant que els cristians, un cop saquejada l’illa, se’n tornessin a la península. Espera vana. Tota la població islàmica de l’illa que no va poder escapar va ser morta o esclavitzada.
Com veieu, el nostre treball de vegades permet resseguir històries i vides de persones concretes dins de fets col·lectius. Aquesta és l’autèntica aventura de l’arqueologia.
En record de l’eminent epigrafista Géza Alföldy
dimarts , 8/11/2011 (picantpedra)
El professor Alföldy fa un any, a la plaça del Fòrum de Tarragona. Foto: C. Badia
L’eminent epigrafista Géza Alföldy, professor d’Història Antiga de la Universitat de Heidelberg, va morir ahir, 6 de novembre, als 76 anys, a Atenes. Era a Grècia per ser investit com a doctor honoris causa a la Universitat de la Jònia, a Corfú.
El professor Alföldy formava part del Consell Científic Assessor de l’ICAC i la Universitat Rovira i Virgili l’havia investit doctor honoris causa el 2009.
Géza Alföldy (Budapest, 1935 – Atenes, 2011), historiador de l’antiguitat i epigrafista, doctor per la Universitat de Budapest el 1959, era professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i secretari de l’Acadèmia de Ciències de Heidelberg.
Considerat l’especialista més important en epigrafia llatina i un dels principals coneixedors de la història social del món romà, va ser investit doctor honoris causa per nou universitats.
De fet la seva vinculació amb Tarragona ha estat sempre molt estreta arran de les nombroses amistats que va fer amb arqueòlegs tarragonins des que hi va arribar per primer cop als anys seixanta per preparar l’edició de les inscripcions romanes de la ciutat. Es va instal·lar un any en un primer pis a prop de l’amfiteatre, que sempre recordava amb molt afecte. L’obra resultant, Die römischen Inschriften von Tarraco (Berlín, 1975) va suposar un fort impuls per al millor coneixement històric de Tàrraco, un millor apropament al seu passat romà i una revalorització de les restes arqueològiques tarragonines.
Des de l’ICAC volem manifestar el nostre sentit condol per una pèrdua tan gran, no només per la vàlua del profesor Alföldy com a investigador, sinó també pel seva personalitat, el seu carisma i entusiasme per la feina, i la seva dedicació a la formació de les generacions més joves, que sempre va ajudar i encoratjar.
Llegiu la notícia sencera al web de l’ICAC, i Llegiu i sentiu la conversa entre el professor Alföldy i la directora de l’ICAC, la també epigrafista Isabel Rodà, el novembre del 2010.
De l’arqueologia a la literatura grega arcaica
dijous, 27/10/2011 (picantpedra)
Com ja us deveu imaginar, a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica no només hi investiguen arqueòlegs: hi treballen experts en diverses àrees del món antic, com per exemple filòlegs clàssics. Avui us convidem a descobrir el món de la literatura grega antiga de la mà del Dr. Jesús Carruesco, professor de Filologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’ICAC, que ens parla de la poesia lírica coral grega.
Dr. Jesús Carruesco, professor de Filologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’ICAC. Foto: C. Badia
Per què t’interessa el poeta Estesícor d’Hímera?
Perquè és un poeta arcaic, del 600 aC, que es coneix poc. Se n’han conservat molt pocs fragments però és un poeta molt influent en la iconografia en època arcaica i clàssica, i en els autors posteriors. Hi ha molta literatura indirecta sobre ell! A més era d’Hímera, una ciutat grega de Sicília, i representa la incorporació al nucli de la cultura grega de l’espai occidental de la Mediterrània. També té interès per a mi perquè és un dels poetes més importants de la lírica coral.
La lírica coral és un tema de recerca teu.
Sí, la funcionalitat del cor en la cultura grega, que ja era important molt abans del naixement del teatre. M’interessa com a poesia i sobretot com a pràctica ritual, a l’hora d’articular tots els espais de la cultura grega. Parlo d’aspectes que solem separar del text i de la dansa, com l’origen de l’organització territorial, de l’espai urbà, les institucions polítiques i judicials, les festes religioses, etc.
Situem-nos: un cor només és un grup de gent que canta?
Sí, i que balla, i amb la seva actuació articula espais, perquè és una pràctica ritualitzada que funciona com a mecanisme a través del qual s’organitza l’espai. El cor és una estructura harmònica: de vegades en forma de rotllana, símbol de la cohesió del grup, i de vegades com a dos semicors separats i enfrontats, o com a fileres que obren camins.
Seguiu endinsant-vos en l’entrevista i descobriu La coralitat com a matriu de la cultura grega.
Els ibers de Sebes (Flix)
dimarts , 18/10/2011 (picantpedra)
Avui us proposem l’entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB). Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro.
Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de l'excavació. (Foto: C. Badia)
Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.
Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.
Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.
Per seguir desvetllant incògnites d’aquest jaciment i veure’n més fotografies, podeu seguir llegint l’entrevista sencera aquí. A més a més, us deixem també amb el vídeo Una excavació en tres minuts, un reportatge que resumeix les intervencions dels últims anys a Sebes.
El Mèdol, encara no ho sabem tot!
divendres, 7/10/2011 (picantpedra)
Pedrera romana del Mèdol
La pedrera romana del Mèdol és un jaciment poc conegut però ben especial, situat a peu d’autopista, entre Altafulla i Tarragona. Es tracta de la pedrera que els romans van fer servir, ara fa uns dos mil anys, per extreure la pedra amb què van construir alguns dels edificis més importants de l’antiga Tàrraco.
Arran de l’incendi de l’estiu del 2010 al turó de Sant Simplici, van quedar visibles noves evidències relacionades amb aquest jaciment. La més singular és un nou front d’uns 100 metres de llarg, però també ha quedat a la vista una amplíssima part d’un front romà que ja es coneixia, i uns abocadors de resquills.
Aquesta primavera, i aprofitant els treballs de neteja del bosc cremat que ha fet Abertis, propietària del terreny, ja hem fet un seguit d’actuacions arqueològiques. Començant per documentar els elements que abans estaven tapats pel sotabosc i també els talls artificials a la roca mare que abans no eren visibles. És a dir, fent-ne l’alçat i la planimetria.
I el pas següent serà analitzar els blocs i les traces d’extracció d’aquesta pedrera per saber del cert si la part nova també és d’època romana: seria tot un descobriment! Per saber-ne més i descobrir què fan els arqueòlegs de l’ICAC, no us perdeu aquest vídeo (minut 4.18′) de l’Espai Terra de TV3. I sobretot, us recomanem que l’aneu a visitar!
L'ICAC . L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica és un centre de recerca públic en arqueologia clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya. Té com a finalitat la investigació, la formació avançada i la difusió de la civilització i la cultura clàssiques. Amb aquest blog, que escriurem els membres de l’Institut, us volem acostar a l’antiguitat clàssica i l’arqueologia, i transmetre-us el nostre entusiasme per aquestes disciplines.