Trencaclosques a l’amfiteatre de Tarragona

dimarts, 12/06/2012 (picantpedra)

Inscripció reconstruïda de l'Amfiteatre romà de Tàrraco, durant el festival Tàrraco Viva. Foto: I. Rodà

Qui hagi estat ja sap que l’amfiteatre romà de Tarragona és un edifici impressionant: hi cabien 14.000 espectadors i s’hi celebraven lluites de gladiadors. El que menys persones saben, però, és que dins d’aquest edifici públic, s’hi amaga la inscripció més llarga fins ara trobada a tot l’imperi romà. Les investigacions arqueològiques permeten confirmar que l’edifici va ser construït en temps de Trajà o Adrià, i que en època de l’emperador Elagàbal (o Heliogàbal) es va remodelar sumptuosament.

La inscripció en qüestió va ser estudiada amb detall i reconstruïda pel Prof. Géza Alföldy: Estava feta per blocs de pedra i tenia una longitud de 147 metres. Ara només es conserva un 40% del total: 51 blocs amb fragments desordenats, trobats en èpoques i llocs diferents. ¿Com s’ho va fer el professor Aföldy per resoldre aquest trencaclosques?

  • Primer pas: estudiant el context de la inscripció. Una inscripció en un edifici tan important i en una ubicació tan a la vista dels espectadors només podia correspondre a personatges d’alt estament social. A més de les lletres recuperades, trobem un fet curiós: moltes estan esborrades expressament ja en època antiga, com si haguessin volgut suprimir el nom d’algú. Això es coneix com a damnatio memoriae, i era una condemna oficial que esborrava de tots els llocs públics la imatge i el nom de certes persones considerades nefastes. Aquesta condemna va afectar cèlebres emperadors romans, com Neró, Domicià, Còmode, Geta i  Elagàbal. El cas d’aquests dos últims, però, va ser excepcional: no només se’ls va esborrar el nom, sinó tot el seu títol imperial. I aquest és el cas de la inscripció de l’amfiteatre de Tàrraco.
  • Segon pas: Fixant-nos en la ubicació de diversos fragments, especialment en les seqüències CE, RD i AG, que només tenen cabuda en el nom d’Elagàbal, que a més d’Emperador tenia el títol de Sacerdot del Sol: Sacerdos amplissimus Dei Invicti Solis Elagabali.

Ironia de la història: Aquesta costosa intervenció només va durar un any, ja que després de la caiguda en desgràcia d’Elagàbal, el seu nom va ser esborrat del podi de l’edifici que havia rehabilitat. La coincidència del seu nom amb el del seu successor van fer que probablement es pintessin les noves lletres directament a sobre, mentre que la resta dels blocs van ser unificats segurament pintats de vermell. L’edifici va ser utilitzat almenys fins al segle IV per a la realització de jocs o actes celebratius. El text de la inscripció devia quedar completament camuflat, i va ser oblidat. Vet aquí, doncs, que la inscripció més llarga va ser també una de les menys perdurables de tota la península.

Croquis de la reconstrucció i fregments originats de la inscripció de l'Anfiteatre romà de Tàrraco (Alföldy, G. 1997: Die Bauinschriften Des Aquäduktes Von Segovia Und Des Amphitheaters Von Tarraco, Berlín, De Gryter (Madrider Forschungen, Band 19)

 Dra. Diana Gorostidi Pi
Investigadora de l’ICAC

Economia i religió: un duet que ve d’antic…

divendres, 8/06/2012 (picantpedra)

Aquesta setmana hem parlat amb Marta García Morcillo i Kyle Erikson, de la Universitat de Gal·les Trinity Saint David (Regne Unit), són membres del projecte “Camins sagrats: comerç, rutes i cultes a la Mediterrània antiga”. Fa poc van venir a presentar aquest projecte a l’ICAC en el seminari Religió, iconografia i economia en el món antic.

Què és un lloc de culte?
No cal que sigui un temple, un altar o una construcció de l’home: pot ser una gruta… o un bosc! A Grècia i a Roma hi havia els boscos sacres. També hi ha hagut muntanyes sagrades, venerades com un déu.

A vosaltres us interessa la relació entre llocs de culte i economia.
Volem estudiar la Mediterrània des d’aquesta prespectiva nova entre els segles XII aC i VI dC. És a dir, tota l’antiguitat. I no només la Mediterrània, sinó també les zones limítrofs: Àfrica (la cultura del Sàhara, Egipte, etc.), Pèrsia i les cultures mesopotàmiques, Aràbia, i les cultures atlàntiques, com la celta.

Eonomia_Reigio.jpgQui sou?
Un equip interdisciplinari de deu persones, entre arqueòlegs, antropòlegs, historiadors, teòlegs i filòlegs clàssics. Aviat tindrem incorporacions de dues universitats alemanyes, Heidelberg i Mainz. La nostra voluntat és anar ampliant el grup i que puguem integrar escoles i tradicions de diversos països, com l’ICAC. Els investigadors catalans hi estan convidats!

Hi pot haver economia sense religió, però religió sense economia no?
Aquesta pregunta ens fa pensar! I si la traslladéssim a la creació del lloc de culte, hauríem de dir que és veritat, perquè els llocs de culte solen tenir un vincle amb activitats econòmiques o seculars. Sovint són llocs neutrals, a mig camí entre el món terrenal i el món diví. I aquest fet, que siguin espais especials i segurs, facilita l’intercanvi comercial i cultural.

I creen rutes entre ells?
Sí, perquè entre aquests llocs sagrats hi ha comunicació: hi circulen materials, persones, idees… O sigui que entre ells hi ha un vincle, i l’hem d’entendre de manera territorialitzada.

Les rutes sagrades coincideixen amb les naturals?
Molt sovint són rutes creades per la geografia, sí, i coincideixen amb altres rutes, com els camins de la transhumància, com ens ha demostrat la Diana Gorostidi en el cas d’Hèrcules a la Itàlia central. Els espais sagrats no sempre estan situats en indrets estratègics, però sí en llocs naturals especials.

La natura marca l’enclavament sacre?
Què és primer, el temple o el lloc? Això no ho resoldrem. Per posar un exemple de casa nostra, segur que Montserrat, per la seva orografia tan única, ja era un lloc de culte precristià. Però el que a nosaltres ens interessa, i és nou, és connectar amb l’entorn d’aquests llocs i estudiar els patrons de continuïtat que han tingut.

Canviar per continuar, com tot?
Sí, els llocs de culte s’adapten als canvis igual que els mercats. Amb la romanització, per exemple, els cultes que ja existeixen s’enfronten als cultes nous. Com sobreviuen? Per què? Com es transformen?

Posa’ns-en un exemple.
Hi ha el cas paradigmàtic d’Efes, com ens ha explicat l’Horacio González: passa de lloc de culte grec a lloc de culte cristià! Era una ciutat tan coneguda, tan potent, amb una força tel·lúrica tan gran, que no es podia perdre.

Els pelegrinatges porten riquesa.
I tant, perquè no només genera comerç de relíquies i d’objectes votius. On hi ha gent hi ha comerç, però no només comerç! De fet hi ha rutes comercials consolidades per un ús religiós, com el pelegrinatge. Aquest seria el cas, per exemple, dels santuaris panhel·lènics del sud de Grècia, com Delfos.

Quines altres rutes us interessen?

Les rutes d’esclaus en època grecoromana. Hi ha santuaris lligats al comerç i transport d’esclaus, i en alguns d’aquests santuaris s’hi podia fer manumissió, és a dir, funcionaven com a lloc on es feia la cerimònia d’alliberament d’esclaus.

La creació d’identitat és un altre aspecte de la vostra recerca.
Ens interessa com els llocs sacres fomenten, regulen i contribueixen a crear identitats, i a transformar-les! Diem “identitats” perquè se’n sobreposen moltes. Una persona, per exemple, podia ser home, estranger, pelegrí, comerciant de vi (la professió era molt important) i devot d’Afrodita.

Que complex.
És complex i fàcil alhora, perquè ho entenem per sentit comú en el món d’avui, i ens falta entendre-ho en el món antic. Ara passa igual: pots compartir identitat amb un japonès si tots dos sou del Barça, perquè compartiu un ritual col·lectiu, unes emocions, però alhora tots dos teniu moltes altres identitats.

Text i fotos de Carme Badia i Puig

 

Joves investigadors: missió a Efes

dijous, 31/05/2012 (picantpedra)

Aquesta setmana hem parlat amb  l’Horacio González, investigador en formació de l’ICAC. L’Horacio González col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). La missió aplega 300 investigadors de països diversos, la majoria austríacs, alemanys i turcs. Ell dins d’aquest gran equip s’ocupa de les àmfores romanes i bizantines. A l’ICAC és investigador en formació i treballa en la seva tesi, sobre comerç hispà amb la Germània inferior.

Parla’ns d’Efes.
Efes és un empori comercial i un lloc sagrat. És la capital de la província romana d’Àsia, una de les grans metròpolis del món romà juntament amb Roma, Alexandria, Cartago, Antioquia i, a partir del segle IV dC, Constantinoble.

Bon lloc per a un arqueòleg.
Sí, sobretot també perquè l’Efes hel·lenística i romana s’abandona al segle XIII i no hi ha hagut ocupació posterior. És una ciutat que surt esmentada molts cops en els textos sagrats de jueus i cristians. De fet hi va haver molta concentració de cristians des d’un primer període, i en part això va facilitar la transformació com a lloc de culte pagà, centrat en el culte a la deessa Àrtemis, a lloc de culte i pelegrinació cristià.

Quin canvi!
El culte a Àrtemis, que va durar dins al segle IV dC, proveïa de tanta riquesa que no s’hi podia renunciar! Efes era el “banc d’Àsia”, lloc de pelegrinatge… La capitalitat sacra la manté amb el cristianisme a través del culte a Sant Joan Baptista.

I també en fa font de riquesa?
La riquesa li venia de l’explotació i comercialització de béns agropecuaris i, efectivament, d’objectes sagrats, com ara figuretes de la divinitat. També es venia com a relíquia de Sant Joan Baptista la seva “pols sagrada”, que era la prova que era viu, perquè quan es movia aixecava aquesta pols… Però, si ens parem a pensar, el que és curiós és que no s’optés per al culte a la Mare de Déu.

Per què?
Perquè té moltes similituds amb Àrtemis, deessa anatòlica de la fertilitat, i també verge. Però no hi ha documentades pelegrinacions marianes fins al segle XIX, quan dins del corrent general de l’església catòlica es desenvolupa el culte marià basat en visions de diverses monges.

Biblioteca de Cels a EFES (foto:Kadellar a Wikimedia)

Efes és un jaciment històric. Ja deu quedar poc per excavar.
Al contrari! Només hi ha excavat entre el 5 i el 10%: les places, els carrers principals, el teatre, les dues àgores, les cases aterrassades… Però queda molt! Hi ha zones molt interessants tapades.

Per exemple?
L’estadi, que és dels més grans de l’imperi romà! A més també s’ha de treballar l’articulació de la ciutat amb el territori. Es coneixen, per exemple, per prospeccions, set aqüeductes. I respecte al meu tema d’estudi, les àmfores i les ceràmiques, sols hi ha indicis de dues terrisseries, però no s’han localitzat ni els forns!

Com és el teu treball amb les àmfores?
De moment he treballat amb material que prove de l’àgora ciutadana i de la casa aterrassada número 2, i ara també volem estudiar les del port tardoantic. Hi ha moltíssim material. Jo faig fitxes dels fragments i determino de quin tipus d’àmfores són, en faig fotos i dibuixos, miro la pasta al microscopi… Determinar la procedència és molt important: és el que permet entendre la importància de la importació i, amb les àmfores locals, la importància de l’exportació.

Què esperes poder saber de nou?
Espero seguir-hi treballant i poder contribuir a acabar donant una imatge total del comerç a Efes. Les àmfores són el millor indicador pel seu caràcter de pedra artificial que resisteix el pas dels segles, i és de les poques restes arqueològiques del moviment comercial.

Avui Efes és un referent turístic.
Sí. Efes, actualment la ciutat de Selçuk, té una mitjana de dos milions i mig de visitants a l’any, molts dels quals són cristians. Té més visitants que Pompeia entre altres coses perquè des dels anys 60 la ciutat propera de Kusadasi és lloc d’aturada de creuers.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Maig del 2012

Alumnes i arqueòlegs

dimarts, 22/05/2012 (picantpedra)

En el nostre ànim de difondre els resultats de la recerca arqueològica que fem a l’ICAC, any rere any col·laborem amb l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques (APLEC) amb l’objectiu d’elaborar diverses activitats de difusió i coneixement del món clàssic dirigides als alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya. Per exemple, fa us dies  us en parlàvem en aquest blog: Odissea als instituts.

Aquest any, en el marc del festival Tàrraco Viva 2012, hem preparat, en col•laboració amb l’APLEC, una nova activitat adreçada a alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya.  Aquesta vegada, l’activitat es titula “Passejada arquitectònica”: primer es realitzarà una sessió introductòria a l’ICAC a càrrec de Josep M. Macias . Després, es farà una passejada pràctica per la Part Alta de Tarragona i, en especial, per la plaça del Fòrum i l’exterior de la torre del Pretori, on els alumnes podran conèixer de primera mà les restes d’arquitectura romana de Tarragona.  L’activitat anirà acompanyada d’exercicis pràctics que ajudaran els alumnes a aprendre a llegir i comprendre l’arquitectura romana que conviu quotidianament amb la Tarragona actual. Trobareu més informació sobre aquesta activitat al programa de Tàrraco Viva i a la web de l’ICAC.

En aquesta mateixa línia,  l’any 2011 es va fer, en el mateix marc de Tarraco Viva, l’activitat titulada “Passejada epigràfica”, dirigida per Diana Gorostidi i en què van participar més d’un centenar d’alumnes de diverses escoles de Catalunya. Les imatges que veieu en aquest post són d’aquesta activitat.

Col·laborem amb Tàrraco Viva!

divendres, 18/05/2012 (picantpedra)

tarraco viva.jpg

Ahir dia 17 de maig es va inaugurar oficialment Tàrraco Viva, el festival cultural de Tarragona dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana. Durarà fins el 27 de maig, i ens proposa un programa d’activitats d’allò més complert. Si voleu conèixer el festival més a fons, podeu tafanejar la galeria d’imatges; i si voleu seguir-ne el dia a dia no us perdeu la seva pàgina a Facebook.  Us recomanem que vingueu a visitar-lo, l’assistència al festival és gratuïta i fins i tot teniu descompte per venir a Tarragona en tren.  Algunes de les activitats són de pagament (entre 2€ i 5€), podeu trobar les entrades a Tarracoticket: afanyeu-vos, que s’acaben!

Com cada any, els investigadors de l’ICAC hi col·laboren participant en diferents activitats: aquí les teniu totes.

 Cinema arqueològic

V Cicle de Documentals Arqueològics
Acte d’inauguració: 23 maig a les 17h a l’ICAC
Dies: 23, 24 i 25 de maig
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Sala d’Actes de l‘ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Per a més informació, Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Bidasoa (FICAB)
Presentació del Festival: 25 a les 17h a l’ICAC
Dies: 21 al 25 de maig:
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Antiga Audiència
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgines 97-98)

Exposicions

Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana
Dies: 17-27 de maig
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Conferència inaugural de l’exposició Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 17 de maig
Hora: 19h
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Xerrades, conferències i visites comentades

Xerrada “Les vil·les romanes” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 18 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: el dia 18 a L’Era d’Altafulla i el dia 24 a Biblioteca Municipal de Constantí
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 14)

Visita comentada: Passejada arquitectònica a càrrec del Dr. Josep Maria Macías (ICAC)
Activitat dirigida a alumnes d’ESO i Batxillerat
Dies: 18 i 25 de maig
Hora: 10-13 hores
Lloc: Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Inscripcions: APLEC –  correu.aplec@gmail.com
Per a més informació, cliqueu aquí

Visita comentada “Amphiteatrum refecit. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 19, 26 i 27 de maig
Hora: 12.30 h
Lloc: Amfiteatre de Tarragona
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 84)

Conferència “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dia: 22 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Museu del Port
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 119)

Itinerari guiat “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 23 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Sala Plana de Casa Canals –  (Granada, 11  43003 (Tarragona)
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 81)

Conferència “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dies: 25 i 26 de maig
Hora: 22 h
Lloc: Fòrum Provincial- Pretori Sala Sarcòfag
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 85)

X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana

Estand informatiu de l’ICAC
Dies: 25, 26 i 27 de maig
Hora: de 10 a 21 hores
Lloc: Camp de Mart (Tarragona)
Per a més informació, cliqueu aquí

 

 

Investigació arqueològica, àmfores i noves tecnologies

divendres, 11/05/2012 (picantpedra)

Us heu preguntat mai quina informació es pot treure d’una àmfora romana? Per exemple: investigant-ne l’origen i les restes de la matèria que transportaven es poden estudiar les xarxes de comerç en el món romà. Aquesta setmana parlem amb el Dr. Ramon Járrega, investigador principal del projecte d’investigació Amphorae ex Hispania.

El projecte, que combina la investigació arqueològica amb noves tecnologies, consisteix en elaborar un estudi i una base de dades virtual de les àmfores fabricades a Hispània durant els segles I aC a V dC. Participen en aquest projecte especialistes de diversos àmbits, com els investigadors de l’ICAC Piero Berni, Cèsar Carreras i Horacio González, i professors de les universitats de Sevilla i Cadis, a més d’un investigador de la Universitat d’Alacant.

 

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania. Foto: C. Badia

Parla’ns de la importància de les àmfores per entendre el comerç hispà en el món romà.
A la part occidental de la Mediterrània van ser molt presents, sobretot les àmfores vineres. A la Gàl·lia, la península itàlica, també a Germània… Igualment les àmfores d’oli bètic, que foren molt importants per la seva abundància a Germània i a Roma, on la plebs tenia dret a una ració de blat i d’oli, i aquest oli era bàsicament originari de la vall del Guadalquivir.

Caram.
Per això les àmfores d’Hispània són clau per entendre el comerç del que contenien: vi i oli. I també salaons, molt estesos a la Mediterrània occidental.

Què ofereix de nou el projecte Amphorae ex Hispania?
Per primer cop es fa una base de dades que aplega les tipologies, les característiques i els exemples més rellevants d’àmfores hispanes, escampades per tota la Mediterrània i prova de la importància de la xarxa comercial de la Hispània romana. És un projecte interdisciplinar i hi col·laboren investigadors de tot Espanya. Sobretot catalans i andalusos, però aprofito aquesta entrevista per dir que el projecte està obert a tots els investigadors.

Es tracta d’una base de dades virtual.
Sí, i gràcies a la tecnologia permet als investigadors treballar en xarxa i compartir coneixements sobre l’estudi de les àmfores. El Dr. Piero Berni ha creat un laboratori virtual que ha donat peu a dos projectes: el de les àmfores (ICAC) i el de les ceràmiques romanes tardoantigues, liderat per Miquel Àngel Cau (UB) i en què també hi participa en Josep M. Macias de l’ICAC.

Quin és l’objectiu del vostre projecte?
Tenim dos objectius bàsics. El primer és redefinir les tipologies d’àmfores que ja coneixem, i el segon estudiar els centres de producció.

No estan estudiats, ja?
Diguem que està fet de manera sovint poc científica, falten excavacions i tot plegat s’ha de revisar. El repte és sistematitzar les tipologies d’àmfores i associar-les als centres de producció.

Que interessant.
La idea final és aconseguir fer una cartografia de centres de producció amb els tipus d’àmfores que s’hi feien. Ara ja estem fent fitxes d’àmfores amb tipologia, cronologia, fotos, dibuixos… També volem fer analítiques de pastes de determinades àrees de producció. D’altra banda, properament publicarem un manual d’àmfores hispanes.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Abril del 2012

Arqueologia des de l’aire

dijous, 3/05/2012 (picantpedra)

Aquesta setmana hem parlat amb el professor Giuseppe Ceraudo, de la Universitat del Salento (Itàlia), on imparteix Topografia antiga i Aerotopografia arqueològica. Ell i el seu equip apliquen la fotografia aèrea a l’arqueologia: “Gràcies a l’aerofotografia reconstruïm la via Trajana metre a metre”.

Per què és important l’aerofotografia per a un arqueòleg?
És un dels instruments utilitzats per fer recerca topogràfica sobre el terreny. Però l’han de fer servir arqueòlegs especialistes, que sàpiguen entendre i interpretar les fotografies. A Itàlia, dins de l’assignatura de Topografia antiga es passa un examen en fotografia aèria.

Un recurs del segle XX per estudiar el món antic!
Del segle XIX, hauríem de dir, perquè la primera foto aèria amb finalitats arqueològiques a Itàlia data del 1899. Giacomo Boni excavava el fòrum de Roma i, en col·laboració amb militars, va retratar el jaciment des d’un globus aerostàtic.

Ceraudo.jpgLa fotografia aèria i el món militar sempre van lligats?
Fins fa pocs anys, sí. Justament per això disposem de moltes fotos aèries d’Itàlia fetes durant la Segona Guerra Mundial. A la Fototeca Nacional, a Roma, hi tenim les fotos de la RAF anglesa (Royal Airforce), la USAF nord-americana (United States Airforce) i la Luftwaffe alemanya. A més, a l’Institut Geogràfic Militar, a Florència, hi ha les imatges de l’AMI (Aeronàutica Militar Italiana).

Aquí es fan servir molt les imatges aèries del 1956, fetes per militars americans.
A Itàlia també tenim fotos d’aquest moment, en concret dels anys 1954-1955. Estan dipositades a Florència. Els Estats Units també van topografiar tot Itàlia en un vol que en diem “volo base”. Cal dir, però, que des de l’any 2000 a Itàlia es permet volar i fotografiar lliurement, amb el permís de l’aeronàutica militar. O sigui que ara les fotos les fem nosaltres!

Com s’interpreta una fotografia aèria?
Es tracta de saber-hi identificar restes arqueològiques, a través de les traces que apreciem en els conreus (cropmarks, en anglès).

Si vols descobrir a quin tipus de traces arqueològiques es poden detectar amb la fotografia aèrea, aquí teniu la resta de l’entrevista.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Abril del 2012

Avanç de la col·laboració de l’ICAC al festival Tàrraco Viva

dijous, 26/04/2012 (picantpedra)

Encara no s’ha fet pública tota la programació del l’edició 2012 del Festival Tàrraco Viva (en aquest enllaç en trobareu un avanç), però mentrestant nosaltres anem fent boca amb les activitats que organitzem des de l’ICAC:

Alumnes de batxillerat durant l'activitat 'Passejada Epigràfica' a Tàrraco Viva 2011

Aquesta és una activitat per a alumnes d’ESO i Batxillerat: el Dr. Josep Maria Macias farà una xerrada introductòria a l’ICAC i després s’aniran a visitar diversos monuments de la Part Alta de Tarragona. Serà el divendres 18 i divendres 25 de maig de 10 a 13 hores.

  • V Cicle de documentals arqueològics (FICAB-ICAC)

Us proposem que aneu preparant les crispetes per aquesta trobada de cinema arqueològic que, com ja us vam anunciar, serà els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012 a la  Sala d’actes de l’ICAC (de 17 a 20 hores). Els documentals es projectaran a l’ICAC i també a l’Antiga Audiència. Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

  • A més, dos investigadors de l’ICAC també faran conferències:

J. Ruiz de Arbulo: “Les vil·les romanes” (18 i 24 de maig)
Diana Gorostidi
: “AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” (19, 26 i 27 de maig)
Diana Gorostidi
: “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” (22 de maig)
Diana Gorostidi
: “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” (23 i 24 de maig)
J. Ruiz de Arbulo
: “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” (25 i 26 de maig)

  • Estand institucional de l’ICAC

Si voleu venir a conèixer en persona el que fem a l’ICAC, us convidem a visitar-nos a l’estand que tindrem a la X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana els dies 25, 26 i 27 de maig al Camp de Mart (Tarragona). Trobareu més informació en aquest enllaç.

En breu us farem arribar més informació. Si teniu dubtes, preguntes, o voleu saber-ne més sobre algun dels actes, deixeu-nos un comentari i us respondrem ben aviat.

La Tàrraco amagada

divendres, 20/04/2012 (picantpedra)

Ja és aquí el cap de setmana, i nosaltres, juntament amb patrimoni.gencat, us hem preparat La Tàrraco amagada: una ruta més enllà dels munoments turístics.

Si hi vas…

+ Comença la ruta a la pedrera romana del Mèdol (Altafulla), d’on sortien les pedres per construir la majoria d’edificis de Tarragona.
+ Seguint la Via Augusta, arribaràs a la capital. Acosta’t al Fòrum de la Colònia i, si et motiva l’espeleologia, prepara’t per recórrer una cova urbana que els romans coneixien molt bé.
+ Als afores de Tarragona hi ha restes de diverses vil·les romanes. Una de les més desconegudes és la de La Llosa, a Cambrils.

…i ja que hi ets

+ Fes la ruta dels espais de la Guerra Civil a Cambrils.
+ Apropa’t al Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.
+ Si fas aquesta escapada al maig, no et pots perdre el festival romà Tarraco Viva.

Itinerari de la ruta a Google Maps:


Veure Ruta 92: La Tarraco amagada en un mapa més gran

Viatge a la civilització romana

dimecres, 18/04/2012 (picantpedra)

Com cada any, s’acosta Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona: un viatge a l’antiga civilització romana que ens convida a descobrir els nostres orígens i a compartir la passió per la història.

Durant els propers dies, us anirem explicant algunes de les propostes d’aquest festival apassionant, en què l’ICAC col·labora ben activament. Si us agrada el cinema, aquesta és la vostra: la cinquena edició del Cicle de documentals arqueològics, que es farà a la sala d’actes de l’ICAC i a l’Antiga Audiència (Tarragona) del 23 al 25 de maig, amb entrada gratuïta. Us oferirem una mostra dels films del XI Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB’11) que organitza el Museo Romano de Oiasso (Irún), el festival de cinema arqueològic de referència a tota la península ibèrica.

Us proposem que aneu preparant les crispetes i us engresqueu a aventurar-vos en els misteris d’Alexandria, la fascinant història de l’emperador Neró, els tresors de la ciutat d’Arles i els secrets de la monificació, entre molts d’altres. Aquí teniu un tast del cicle de documentals: què, us els perdreu?