Entrades amb l'etiqueta ‘Tarragona’

Estudiants excavant el circ de Tarragona

divendres, 7/09/2012

Estudiants treballant en una de les zones d'excavació del circ. Foto: Carme Badia

Molts estudiants d’història i arqueologia somien en poder participar en excavacions emblemàtiques, com les restes romanes de la ciutat de Tarragona. Però de la mateixa manera, experts i investigadors d’arreu treballen perquè estudiants puguin participar en les seves excavacions i aprendre a excavar, documentar, valorar i estimar el patrimoni.

Durant aquests primers dies de setembre, 14 estudiants participen d’unes excavacions al Circ de Tarragona organitzades per l’Ajuntament de la ciutat i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En Josep Maria Macías, codirector de l’excavació i impulsor d’aquest innovador projecte pedagògic juntament amb Imma Teixell (Ajuntament), ens explica que el treball de cap que estan portant a terme se centra en tres eixos:

  • Primer, aportar informació sobre el Circ perquè el Museu d’Història Tarragona pugui donar a conèixer el jaciment de forma més didàctica.
  • Segon, conèixer l’ús que va tenir l’arena del Circ en època visigoda i medieval, les dues etapes immediatament posteriors a la romana, i en què es van construir diverses estructures enmig de l’arena del circ.
  • Estudiants classificant ceràmica de les excavacions del circ

    Estudiants classificant ceràmica de les excavacions del circ. Foto: Carme Badia

    I tercer, oferir un espai d’investigació i aprenentatge sobre arqueologia innovador i que permeti als estudiants aprendre a través de la pràctica: se’ls transmet la metodologia, però a la vegada se’ls dóna llibertat de decisió i se’ls corregeix quan cal.

A més de moltes carretades de terra, els estudiants han trobat en el jaciment diversos fragments de ceràmica, que un cop finalitzada la feina d’excavació hauran de ser analitzats i estudiats amb deteniment. Això sí, se n’aniran amb l’experiència d’haver viscut en primera persona la il·lusió i l’experiència d’excavar al circ de Tarragona.

Trencaclosques a l’amfiteatre de Tarragona

dimarts, 12/06/2012

Inscripció reconstruïda de l'Amfiteatre romà de Tàrraco, durant el festival Tàrraco Viva. Foto: I. Rodà

Qui hagi estat ja sap que l’amfiteatre romà de Tarragona és un edifici impressionant: hi cabien 14.000 espectadors i s’hi celebraven lluites de gladiadors. El que menys persones saben, però, és que dins d’aquest edifici públic, s’hi amaga la inscripció més llarga fins ara trobada a tot l’imperi romà. Les investigacions arqueològiques permeten confirmar que l’edifici va ser construït en temps de Trajà o Adrià, i que en època de l’emperador Elagàbal (o Heliogàbal) es va remodelar sumptuosament.

La inscripció en qüestió va ser estudiada amb detall i reconstruïda pel Prof. Géza Alföldy: Estava feta per blocs de pedra i tenia una longitud de 147 metres. Ara només es conserva un 40% del total: 51 blocs amb fragments desordenats, trobats en èpoques i llocs diferents. ¿Com s’ho va fer el professor Aföldy per resoldre aquest trencaclosques?

  • Primer pas: estudiant el context de la inscripció. Una inscripció en un edifici tan important i en una ubicació tan a la vista dels espectadors només podia correspondre a personatges d’alt estament social. A més de les lletres recuperades, trobem un fet curiós: moltes estan esborrades expressament ja en època antiga, com si haguessin volgut suprimir el nom d’algú. Això es coneix com a damnatio memoriae, i era una condemna oficial que esborrava de tots els llocs públics la imatge i el nom de certes persones considerades nefastes. Aquesta condemna va afectar cèlebres emperadors romans, com Neró, Domicià, Còmode, Geta i  Elagàbal. El cas d’aquests dos últims, però, va ser excepcional: no només se’ls va esborrar el nom, sinó tot el seu títol imperial. I aquest és el cas de la inscripció de l’amfiteatre de Tàrraco.
  • Segon pas: Fixant-nos en la ubicació de diversos fragments, especialment en les seqüències CE, RD i AG, que només tenen cabuda en el nom d’Elagàbal, que a més d’Emperador tenia el títol de Sacerdot del Sol: Sacerdos amplissimus Dei Invicti Solis Elagabali.

Ironia de la història: Aquesta costosa intervenció només va durar un any, ja que després de la caiguda en desgràcia d’Elagàbal, el seu nom va ser esborrat del podi de l’edifici que havia rehabilitat. La coincidència del seu nom amb el del seu successor van fer que probablement es pintessin les noves lletres directament a sobre, mentre que la resta dels blocs van ser unificats segurament pintats de vermell. L’edifici va ser utilitzat almenys fins al segle IV per a la realització de jocs o actes celebratius. El text de la inscripció devia quedar completament camuflat, i va ser oblidat. Vet aquí, doncs, que la inscripció més llarga va ser també una de les menys perdurables de tota la península.

Croquis de la reconstrucció i fregments originats de la inscripció de l'Anfiteatre romà de Tàrraco (Alföldy, G. 1997: Die Bauinschriften Des Aquäduktes Von Segovia Und Des Amphitheaters Von Tarraco, Berlín, De Gryter (Madrider Forschungen, Band 19)

 Dra. Diana Gorostidi Pi
Investigadora de l’ICAC

Col·laborem amb Tàrraco Viva!

divendres, 18/05/2012

tarraco viva.jpg

Ahir dia 17 de maig es va inaugurar oficialment Tàrraco Viva, el festival cultural de Tarragona dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana. Durarà fins el 27 de maig, i ens proposa un programa d’activitats d’allò més complert. Si voleu conèixer el festival més a fons, podeu tafanejar la galeria d’imatges; i si voleu seguir-ne el dia a dia no us perdeu la seva pàgina a Facebook.  Us recomanem que vingueu a visitar-lo, l’assistència al festival és gratuïta i fins i tot teniu descompte per venir a Tarragona en tren.  Algunes de les activitats són de pagament (entre 2€ i 5€), podeu trobar les entrades a Tarracoticket: afanyeu-vos, que s’acaben!

Com cada any, els investigadors de l’ICAC hi col·laboren participant en diferents activitats: aquí les teniu totes.

 Cinema arqueològic

V Cicle de Documentals Arqueològics
Acte d’inauguració: 23 maig a les 17h a l’ICAC
Dies: 23, 24 i 25 de maig
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Sala d’Actes de l‘ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Per a més informació, Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Bidasoa (FICAB)
Presentació del Festival: 25 a les 17h a l’ICAC
Dies: 21 al 25 de maig:
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Antiga Audiència
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgines 97-98)

Exposicions

Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana
Dies: 17-27 de maig
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Conferència inaugural de l’exposició Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 17 de maig
Hora: 19h
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Xerrades, conferències i visites comentades

Xerrada “Les vil·les romanes” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 18 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: el dia 18 a L’Era d’Altafulla i el dia 24 a Biblioteca Municipal de Constantí
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 14)

Visita comentada: Passejada arquitectònica a càrrec del Dr. Josep Maria Macías (ICAC)
Activitat dirigida a alumnes d’ESO i Batxillerat
Dies: 18 i 25 de maig
Hora: 10-13 hores
Lloc: Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Inscripcions: APLEC –  correu.aplec@gmail.com
Per a més informació, cliqueu aquí

Visita comentada “Amphiteatrum refecit. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 19, 26 i 27 de maig
Hora: 12.30 h
Lloc: Amfiteatre de Tarragona
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 84)

Conferència “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dia: 22 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Museu del Port
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 119)

Itinerari guiat “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 23 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Sala Plana de Casa Canals –  (Granada, 11  43003 (Tarragona)
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 81)

Conferència “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dies: 25 i 26 de maig
Hora: 22 h
Lloc: Fòrum Provincial- Pretori Sala Sarcòfag
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 85)

X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana

Estand informatiu de l’ICAC
Dies: 25, 26 i 27 de maig
Hora: de 10 a 21 hores
Lloc: Camp de Mart (Tarragona)
Per a més informació, cliqueu aquí

 

 

La Tàrraco amagada

divendres, 20/04/2012

Ja és aquí el cap de setmana, i nosaltres, juntament amb patrimoni.gencat, us hem preparat La Tàrraco amagada: una ruta més enllà dels munoments turístics.

Si hi vas…

+ Comença la ruta a la pedrera romana del Mèdol (Altafulla), d’on sortien les pedres per construir la majoria d’edificis de Tarragona.
+ Seguint la Via Augusta, arribaràs a la capital. Acosta’t al Fòrum de la Colònia i, si et motiva l’espeleologia, prepara’t per recórrer una cova urbana que els romans coneixien molt bé.
+ Als afores de Tarragona hi ha restes de diverses vil·les romanes. Una de les més desconegudes és la de La Llosa, a Cambrils.

…i ja que hi ets

+ Fes la ruta dels espais de la Guerra Civil a Cambrils.
+ Apropa’t al Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.
+ Si fas aquesta escapada al maig, no et pots perdre el festival romà Tarraco Viva.

Itinerari de la ruta a Google Maps:


Veure Ruta 92: La Tarraco amagada en un mapa més gran

Viatge a la civilització romana

dimecres, 18/04/2012

Com cada any, s’acosta Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona: un viatge a l’antiga civilització romana que ens convida a descobrir els nostres orígens i a compartir la passió per la història.

Durant els propers dies, us anirem explicant algunes de les propostes d’aquest festival apassionant, en què l’ICAC col·labora ben activament. Si us agrada el cinema, aquesta és la vostra: la cinquena edició del Cicle de documentals arqueològics, que es farà a la sala d’actes de l’ICAC i a l’Antiga Audiència (Tarragona) del 23 al 25 de maig, amb entrada gratuïta. Us oferirem una mostra dels films del XI Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB’11) que organitza el Museo Romano de Oiasso (Irún), el festival de cinema arqueològic de referència a tota la península ibèrica.

Us proposem que aneu preparant les crispetes i us engresqueu a aventurar-vos en els misteris d’Alexandria, la fascinant història de l’emperador Neró, els tresors de la ciutat d’Arles i els secrets de la monificació, entre molts d’altres. Aquí teniu un tast del cicle de documentals: què, us els perdreu?


El cuniculus de Tarraco

divendres, 24/02/2012

Que el subsòl de Tarragona ens oculta misteris no és una frase feta. És, literalment, una realitat.

Des dels anys 90 sabem que hi ha una galeria romana subterrània excavada a la roca a més de 12 metres de fondària, coneguda com el cuniculus, i que no s’ha de confondre amb la cova urbana.

IMG_3805.jpgAquesta galeria és tota una incògnita. Sabem, però, que és anterior al segle I dC, i que la van construir els primers romans. Servia per portar aigua i tenia una sèrie de pous, actualment tots plens de terra i que reomplen la galeria. I poca cosa més.

Sabem que els romans la van excavar a partir d’aquests pous, però no entenem com s’ho van fer per connectar-los. La roca és tan dura que en lloc d’anar en línia recta, de pou a pou, anaven fent ziga-zagues i giravolts buscant la pedra més tova.

Nosaltres, els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, amb tot l’instrumental GPS (que no funciona sota terra), els nostres aparells topogràfics de darrera generació i les nostres brúixoles som incapaços de fer una planimetria com cal. La galeria és estreta, sinuosa, incòmoda…i fosca! Per aquesta raó hem hagut de demanat ajut a la gent de l’Institut de Geomàtica, a l’Eulàlia Parés i en David Calero, que ens han donat un bon cop de mà.

Cuniculus Gener 2012 024.jpgElls tenen un departament especialitzat en navegació i posicionament. Han estat desenvolupant una metodologia de treball que a partir de girocompassos i acceleròmetres ha permès fer una cartografia fiable de la galeria, saber-ne el recorregut, on és i situar els pous en relació a la ciutat

Nosaltres hem necessitat especialistes molt qualificats, que apliquen tecnologies de posicionament del segle XXI, tan sols per descriure la galeria, que ja és molt. Com s’ho van fer els romans per excavar-la i anar-se’n trobant de pou en pou, malgrat les marrades que feien sota terra, en plena foscúria? Trobareu més fotos que ho il·lustren aquí.

Tenim tema d’estudi.

Josep Maria Puche
Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC

Les cartes de Schulten

dimecres, 18/01/2012
Schulten.jpg

Els arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo, autors del llibre. Foto: C. Badia

Aquesta setmana us proposem l’entrevista als arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo. Acaben de publicar el llibre Adolf Schulten en Reus y Tarragona. El legado Salvador Vilaseca (Ediciones de La Ergástula, Madrid, 2011). L’arqueòloga M. Eugenia R. Tajuelo ja va publicar el 2008 un recull de l’arqueòleg alemany, Adolf Schulten. Epistolario y referencias historiográficas. Arran d’aquest llibre, va contactar amb ella el també arqueòleg Jaume Massó, director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. De la trobada n’ha nascut aquest llibre que han presentat al desembre i que aplega la col·lecció de cartes que Salvador Vilaseca va rebre de Schulten al llarg de quinze anys.

Per què és important aquest llibre?

Perquè permet conèixer aspectes de la investigació arqueològica de Tàrraco a través de la relació de dos personatges: un professor alemany d’Història antiga i un metge i prehistoriador reusenc. Gràcies a l’arqueologia es van fer amics, i més i tot, perquè Salvador Vilaseca va tenir cura de la salut de Schulten, i algun cop li va arribar a salvar la vida i tot!

Bona part del volum l’ocupen les cartes.

Són 60 cartes i altres documents (postals, telegrames) que Salvador Vilaseca rep de Schulten entre el 1940 i el 1954. Tenim la sort que el doctor Vilaseca ho guardava tot, de manera que al Museu tenim un fons important. Em fa la sensació que Schulten era més despreocupat en aquest sentit, i moltes cartes les devia llençar. De fet ha sigut impossible recuperar les cartes que rebia Schulten. O sigui que no sabem a ell què li escriuen!

De les cartes que Schulten envia a Vilaseca, què se n’extreu?

Aparentment semblen papers personals, del dia a dia, però van més enllà, perquè ens donen informació del context general, de l’estat de la investigació arqueològica, de persones que fan història… La gràcia és que hi apareixen diverses situacions personals i polítiques, i es nota l’entorn en què es mouen.

Per saber qui era Adolf Schulten, seguiu llegint l’entrevista clicant aquí.

Més recerca del Temple d’August

dilluns, 9/01/2012

Per a tots els seguidors àvids del blog A la recerca del Temple d’August, us volem fer saber que la difusió del projecte d’excavació a la Catedral de Tarragona continua viu. Enguany s’està fent difusió de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia, que explica les arctivitats arqueològiques dutes a terme a la Catedral de Tarragona i en recull les troballes més significatives.

Us deixem doncs amb dos documents sobre l’exposició,  un per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. I l’altre, que conté els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Després de ser exposada al Museu Bíblic, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant el blog A la recerca del Temple d’August, us tindrà informats de tot allò que es digui a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

Ager Tarraconensis

dimecres, 4/01/2012

“El territori de Tàrraco té una densitat de vil·les per sobre de la mitjana de l’Imperi”

Ager.jpg

La Dra. Prevosti i el Dr. Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Foto: C. Badia

Comencem l’any 2012 proposant-vos l’entrevista a Marta Prevosti i Josep Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Acaben de publicar, com a directors científics de la recerca, el volum dedicat al poblament del territori de Tàrraco. Aquest llibre se suma als dos que ja hi ha publicats dins de la sèrie sobre l’agerTarraconensis, un sobre els aspectes històrics i el marc natural i l’altre sobre les inscripcions romanes.

Què és el Projecte Ager Tarraconensis?

És l’estudi de paisatge i territori de l’ager de Tàrraco, agafant totes les dades arqueològiques i de paisatge pròpiament i integrant-les per poder veure com ha funcionat l’evolució d’aquesta àrea entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, és a dir, entre el 500 aC i el 712 dC.

Sou els primers a fer un estudi global així?

És un tipus d’estudi que no s’havia fet mai, amb un plantejament de tanta complitud i envergadura, amb una gran quantitat d’investigadors de diferents especialitats (en total, 43) i amb uns resultats inèdits absolutament i molt interessants. La magnitud de l’estudi no ha anat en detriment de la profunditat.

En quina àrea geogràfica us heu centrat?

Hem agafat una àrea que inclou el Baix Camp, el Tarragonès i un municipi de l’Alt Camp. Per això inicialment dèiem que era un estudi “a la dreta del riu Francolí”. És una zona on els establiments rurals no disposen de gaires estudis (a diferència d’altres zones com el Maresme, el Vallès i comarques gironines, molt treballades, amb moltes excavacions, molt madures per imbricar-ho tot). Pel que fa als estudis individuals dels establiments, l’ager Tarraconenesis estava força negligit, perquè fins ara els esforços s’han centrat més en el nucli Tàrraco per la gran riquesa arqueològica que té. En canvi, aquest estudi de conjunt permet conèixer aspectes que en aquelles àrees amb més dades no s’han treballat. Tàrraco disposa ara d’un estudi de conjunt del seu territori com cap altra ciutat romana de la península Ibèrica.

Seguiu descobrint l’Ager Tarraconensis clicant aquest enllaç.

El temple perdut

dijous, 1/12/2011

Aquesta setmana tornem a recordar les excavacions que, durant els estius de 2010 i 2011, L’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme a l’intertior de la Catedral de Tarragona.

Hi ha intervingut arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Us proposem doncs aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de manera trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, tot buscant el temple d’August.