Entrades amb l'etiqueta ‘Roma vida quotidiana’

El redescobriment del jaciment de Noheda i l’impacte entre la seva gent

dimecres, 1/08/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Avui l’Arnau Perich, jove investigador en formació de l’ICAC, ens acaba d’explicar la seva estada a les excavacions de la vil·la romana de Noheda (Cuenca). Ens parla de la importancia de la valoració del patrimoni, en aquest cas de la vil·la romana de Noheda, per part dels habitants del municipi, un aspecte clau de la conservació d’aquest patrimoni.

 

Hola a tothom,

Com us comentava en el post anterior, del que m’agradaria parlar-vos ara és de les meves sensacions sobre com estan vivint la descoberta del seu patrimoni arqueològic els habitants de la zona, especialment els del municipi de Villar de Domingo García (Cuenca), que és on se situa el pedania de Noheda, i que és un petit poble a uns 26 km al nord de Cuenca.

Es tracta d’un d’aquests pobles que semblen organitzar-se al voltant de la carretera que els travessa. No ho sé del cert, però em va semblar que bona part d’ells viuen de l’agricultura del cereal i, com molts altres pobles de la zona, pateix la problemàtica que alguns dels seus joves, per necessitat o per voluntat, veuen el seu futur en altres llocs, lluny de la seva terra natal.

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Com ja sabem, la vil·la de Noheda es va descobrir casualment cap a l’any 1984, però no va ser fins al 2005 que es van iniciar les excavacions arqueològiques modernes. Des d’aquest moment el poble ha començat a aparèixer al mapa del patrimoni arqueològic de Castella-La Manxa i l’interès per conèixer-lo ha anat creixent entre els experts, però també entre la seva gent. És per aquest motiu que durant la primera setmana en la que vam estar a Noheda es varen fer les I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. Són unes jornades que combinen equilibradament els aspectes científics amb els divulgatius, amb l’objectiu de que els ciutadans de Villar de Domingo García prenguin consciència del seu patrimoni. Dic el “seu” no perquè sí, sinó perquè durant les conferències es va voler insistir molt en que els ciutadans se’l fessin seu, el sentissin com a tal i el protegissin. El fet que els habitants estimin el seu patrimoni i el vegin com un actiu de futur és importantíssim per a la seva conservació.

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Tan és així, que els habitants de Noheda s’han convertit en els vigilants més estrictes del jaciment, doncs ràpidament truquen a la Guàrdia Civil si veuen algun cotxe desconegut en una hora poc habitual.

Les jornades es van fer a l’església del poble i estava que no s’hi cabia! Tots els bancs eren plens i aquí i allà pul·lulaven nens i nenes vestits de romans, preparats per una petita funció de teatre on, disfressats, explicaven els déus de l’Olimp i quines paraules castellanes derivaven d’ells. En una de les aules de l’escola els habitants del Villar podien contemplar els grans panells sobre els mosaics de la vil·la, així com a una petita mostra dels marbres que havien aparegut a les excavacions. Per acabar aquestes jornades es va fer un sopar romà el dissabte al vespre, on pràcticament va participar tot el poble, potser sentint-se una mica més a prop dels seus llunyans avantpassats.

Arnau Perich Roca
Investigador en formació de l’ICAC

Viatge a la civilització romana

dimecres, 18/04/2012

Com cada any, s’acosta Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona: un viatge a l’antiga civilització romana que ens convida a descobrir els nostres orígens i a compartir la passió per la història.

Durant els propers dies, us anirem explicant algunes de les propostes d’aquest festival apassionant, en què l’ICAC col·labora ben activament. Si us agrada el cinema, aquesta és la vostra: la cinquena edició del Cicle de documentals arqueològics, que es farà a la sala d’actes de l’ICAC i a l’Antiga Audiència (Tarragona) del 23 al 25 de maig, amb entrada gratuïta. Us oferirem una mostra dels films del XI Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB’11) que organitza el Museo Romano de Oiasso (Irún), el festival de cinema arqueològic de referència a tota la península ibèrica.

Us proposem que aneu preparant les crispetes i us engresqueu a aventurar-vos en els misteris d’Alexandria, la fascinant història de l’emperador Neró, els tresors de la ciutat d’Arles i els secrets de la monificació, entre molts d’altres. Aquí teniu un tast del cicle de documentals: què, us els perdreu?


L’arqueologia de la mort

divendres, 9/03/2012

Vas funerari (lecit àtic de foncs blanc) del segle V a.C. Dona portant ofrenes a una tomba. Foto: Jastrow

 

Els dies 20 i 21 de març de 2012 es durà a terme a l’ICAC el segon dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica que fem cada any a l’ICAC. Aquest es titula L’arqueologia de la mort: una perpectiva multidisciplinar, i presentarà diverses lliçons sobre l’arqueologia de la mort i la informació que els rituals i pràctiques funeràries aporten sobre les societats que les han generades.

Els doctors Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) i Jesús Carruesco (URV/ICAC) en són els coordinadors científics. El convidat principal és el professor Mike Parker Pearson, de la Universitat de Sheffield, reconegut expert en prehistòria del Regne Unit, sobretot pel projecte d’excavació que dirigeix a l’espectacular jaciment d’Stonehenge que l’ha fet mereixedor del guardó “Arqueòleg de l’any 2010”.

El seminari compta amb la participació de set especialistes més, que tractaran aspectes metodològics i presentaran estudis de casos. Un cop fet el seminari, farem una entrevista al professor Parker perquè ens expliqui de primera mà els seus treballs sobre l’arqueologia de la mort.

La sandàlia d’un legionari romà

dijous, 1/03/2012

Ahir va sortir a El País la notícia d ela troballa de la sandàlia d’un legionari romà al Raval de Barcelona: com diu en Jacinto Antón, autor de l’aricle, “El descubrimiento es emocionantísimo: nos pone en contacto directo con la cotidianidad de las legiones, uno de los agentes más distinguibles, característicos y populares de la cultura romana.”

800px-Caligae_from_side.jpg

Càliga romana (Foto: MatthiasKabel)

 

En llatí, aquest tipus de calçat s’anomenava caliga (en singular), o caligae (en plural), i fou el que donà el sobrenom de Calígula a l’emperador romà Gai Juli Cèsar August Germànic.

Us recomanem doncs la lectura d’aquesta notícia tan original: la trobareu aquí.

El cuniculus de Tarraco

divendres, 24/02/2012

Que el subsòl de Tarragona ens oculta misteris no és una frase feta. És, literalment, una realitat.

Des dels anys 90 sabem que hi ha una galeria romana subterrània excavada a la roca a més de 12 metres de fondària, coneguda com el cuniculus, i que no s’ha de confondre amb la cova urbana.

IMG_3805.jpgAquesta galeria és tota una incògnita. Sabem, però, que és anterior al segle I dC, i que la van construir els primers romans. Servia per portar aigua i tenia una sèrie de pous, actualment tots plens de terra i que reomplen la galeria. I poca cosa més.

Sabem que els romans la van excavar a partir d’aquests pous, però no entenem com s’ho van fer per connectar-los. La roca és tan dura que en lloc d’anar en línia recta, de pou a pou, anaven fent ziga-zagues i giravolts buscant la pedra més tova.

Nosaltres, els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, amb tot l’instrumental GPS (que no funciona sota terra), els nostres aparells topogràfics de darrera generació i les nostres brúixoles som incapaços de fer una planimetria com cal. La galeria és estreta, sinuosa, incòmoda…i fosca! Per aquesta raó hem hagut de demanat ajut a la gent de l’Institut de Geomàtica, a l’Eulàlia Parés i en David Calero, que ens han donat un bon cop de mà.

Cuniculus Gener 2012 024.jpgElls tenen un departament especialitzat en navegació i posicionament. Han estat desenvolupant una metodologia de treball que a partir de girocompassos i acceleròmetres ha permès fer una cartografia fiable de la galeria, saber-ne el recorregut, on és i situar els pous en relació a la ciutat

Nosaltres hem necessitat especialistes molt qualificats, que apliquen tecnologies de posicionament del segle XXI, tan sols per descriure la galeria, que ja és molt. Com s’ho van fer els romans per excavar-la i anar-se’n trobant de pou en pou, malgrat les marrades que feien sota terra, en plena foscúria? Trobareu més fotos que ho il·lustren aquí.

Tenim tema d’estudi.

Josep Maria Puche
Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC

Els orígens del Carnaval

dilluns, 20/02/2012
Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044.  Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044. Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Som en uns dies de festes recuperades. El Carnaval precedeix l’inici del període de penitència que la religió cristiana catòlica situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que l’Església, o totalitarismes, com el franquisme, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l’hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que es celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba amamantà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

 

Un del components d’aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins l’any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. Altres festes d’inici de primavera eren les d’Anna Perenna (15 de març) quan aquesta deessa itàlica, camuflada sota uns vels, ocupà el lloc de la deessa Minerva per jaure amb el déu Mart. Dos dies després, el 17 de març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s’identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

Romans a Guissona!

dimecres, 13/07/2011

Avui viatgem a Guissona, un municipi de la Segarra on, aquesta setmana se celebraran els Capvespres a la romana (de l’11 al 15 de juliol) i el Mercat romà (el 16 de juliol). Des de fa més de deu anys, aquesta població recrea el seu passat romà, que té els orígens en l’antiga vila romana de Iesso, a través d’aquestes festes lúdiques i participatives. Hi trobareu de tot: desfilades de soldats, artesania romana, curses de quàdrigues, compra venda d’esclaus, lluites de gladiadors, música, danses, jocs, i… bacanals i tot!

A més a més, aquests dies a Guissona també s’està fent el V Curs d’arqueologia de Guissona Ciutat romana de Iesso, organitzat pel Patronat d’Arqueologia de Guissona, en què hi participen el Museu de Guissona, investigadors de l’ICAC i la UAB i estudiants d’arreu. El curs converteix part del jaciment de Iesso en una extensió de les aules universitàries i permet als alumnes completar l’aprenentatge posant en pràctica els coneixements que han assolit a classe.

Però tornem a les festes romanes, i us deixem amb un vídeo que us farà venir ganes d’anar a treure el nas a Guissona… Us hi veurem?


Romanorum vita

divendres, 24/06/2011

Un viatge interactiu pels carrers de l’Imperi romà

Aquests dies hem tingut a Tarragona l’exposició Romanorum vita, un projecte de divulgació històrica per a tots els públics de l’Obra Social “la Caixa”, ideal per conèixer la vida quotidiana dels habitants d’una ciutat de l’Imperi romà en època imperial (segle I dC).

El muntatge ens convida a passejar per un carrer d’una urbs romana reconstruïda a partir de descripcions literàries i testimonis arqueològics, i a entrar-hi en contacte amb els sentits: els colors de les parets i els grafits, els sorolls de la gent caminant i parlant, les olors dels comerços, els menjars…

Després de Saragossa i Tarragona, l’exposició posa rumb a Alacant, Burgos i Còrdova.  Si no us hi podeu desplaçar, no patiu, que teniu tot de recursos en línia que us hi aproparan: no us perdeu la visita virtual, el blog, els vídeos, o la galeria fotogràfica (amb making-off inclòs!).