Entrades amb l'etiqueta ‘reflexions’

Martí Boada, Plini el Vell i els delictes ecològics

dilluns, 2/04/2012

Aquesta setmana parlem amb  Martí Boada i Juncà, geògraf doctor en Ciències Ambientals. El seu camp d’interès és el canvi global i la biodiversitat urbana i forestal. És professor i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha rebut el màxim reconeixement en la seva especialitat: el premi Global 500 de les Nacions Unides (1995). El 2011 va ser comissari a Catalunya de l’Any internacional dels boscos.

Prof. Martí Boada. (Foto: Arxiu Martí Boada).

Prof. Martí Boada. (Foto: Arxiu Martí Boada).

Per un ambientòleg, quin interès té l’arqueologia clàssica?
És molt important, perquè per entendre la situació ambiental actual i l’estructura dels nostres paisatges ens hem de remuntar tan enrere com ens sigui possible. He treballat molts textos clàssics: Estrabó, Columel·la, Plini i un llarg etcètera. Aquests testimonis escrits m’han estimulat molt, més potser que les troballes arqueològiques pròpiament.

Parla’ns-en.
La Història natural de Plini és sensacional. Deixant a part Aristòtil, és la primera història natural, el primer inventari precientífic. Fa un retrat de l’entorn una mica fantasiós però interessantíssim!

Per què?
Perquè, entre altres coses, formula el primer cas de delicte ecològic. Mostra una visió precientífica però ja ecològica. Diu que qui mata una cigonya se l’hauria de condemnar a mort, perquè les cigonyes controlen la població de rates i gripaus. Entén el paper regulador de les cigonyes, és a dir: entén l’estructura de la piràmide tròfica! Condemnar a mort per matar una cigonya és un supòsit fortíssim, i és el primer cop que es documenta una penalització per motius ecològics.

I Estrabó, per què també t’és interessant?
El tercer volum de la Geographica d’Estrabó ens ha permès veure la situació paisatgística ibèrica. Alerta, no descriu la península com una selva: diu que és boscosa. D’aquesta obra se n’ha extret la falsa imatge de la península com una selva, i n’ha sortit el mite de l’esquirol que podia anar dels Pirineus a l’estret de Gibraltar saltant de banca en branca. Ha anat molt bé per segons quins discursos que denuncien la desforestació.

Hispània volia dir ‘terra de conills’.
Estrabó diu que els pobles del sud-est ibèric s’han d’exiliar per culpa d’una plaga de conills. Els conills, a part de menjar-se els conreus, quan orinen fan un esgarrapall que si són molts acaben desestructurant el sòl. Aquest potser és el primer impacte ambiental sobre la població documentat a la península. D’aquest episodi també revela que aquesta cultura ibèrica no menjava conills, és a dir, no incorporava a la seva dieta una proteïna que tenia ben disponible!

Com canvia el paisatge amb els romans?
Com diu Estrabó, a la península hi havia molta densitat forestal, i els romans van començar a aprofitar les planes fèrtils, van fer deveses… Els assentament s molts cops no els triaven, sinó que s’establien on ja hi havia poblats ibèrics, tot i que ells preferien les planes fluvials perquè asseguraven la mobilitat. La domus havia d’estar ben comunicada, per anar bé al costat de la mateixa Via Augusta. Quin ordit de vies es va fer! L’hem ben heredat.

Com tantíssimes altres coses!
Mira, el model d’agricultura que descriu Cató a De Agri Cultura encara és vigent. Diu que al voltant de la domus hi ha d’haver en primer lloc el jardí, amb plantes remeieres, culinàries i decoratives. En segon lloc, l’hort, que té una oferta estacional molt variada i proveeix d’aliment fresc en un moment en què no hi ha gaires sistemes de conservació. En tercer lloc, els secans de cereals, per poder fer el pa i també per tirar endavant la producció de proteïnes, és a dir, els ramats. En quart lloc, els fruiters de secà: la vinya, l’olivera, els avellanerars… I en cinquè lloc el bosc, per a la producció d’energia i de fusta. Aquest model ha valgut fins a l’arribada dels hidrocarburs fòssils.

Fantàstic!
Ah, i també encara val tot el que diu Columel·la dels empelts, els vivers forestals, la vinya, la preparació de les terres… L’arada romana aguanta fins ara!

Aegueix descobrint tot el que l’arqueologia clàssica aporta als estudis de les Ciències Ambientals en aquest enllaç.

 

Text de Carme Badia i Puig
Març del 2012

 

Arqueologia de la mort (II)

divendres, 23/03/2012
Parker.jpg

Prof. Mike Parker Pearson, professor d'Arqueologia de la Universitat de Sheffield

Després del post de fa uns dies on us anunciàvem el seminari sobre arqueologia de la mort, aquesta setmana parlem amb el prof. Mike Parker Pearson, professor del Departament d’Arqueologia de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) i specialista de renom internacional en arqueologia de la mort i prehistòria recent de Gran Bretanya i nord d’Europa. També ha excavat a Grècia, Síria, els Estats Units i a Madagascar i de l’oest de l’oceà Índic. Dirigeix els treballs arqueològics al jaciment de Stonehenge, la qual cosa l’ha fet mereixedor de la distinció “Arqueòleg de l’any” el 2010. Ha estat el principal conferenciant del seminari de l’ICAC “L’arqueologia de la mort”.

Què és l’arqueologia de la mort?
És l’estudi dels costums i rituals funeraris en el passat, l’estudi de com la gent ha commemorat la mort.

Que és més que commemorar el passat.
Esclar, perquè els monuments funeraris perviuen en el futur, o sigui que és una manera que tenen els humans de canviar el sentit del temps. És una marca en el present que es refereix al passat i que perdurarà en el futur, durant segles o mil·lennis.

La consciència de la mort ens fa humans?
Sí, és un dels aspectes fonamentals que ens diferencia dels animals. I el que fem és mirar de donar sentit a aquest problema: tenim una vida molt curta i no sabem què passa quan morim. El que és fascinant com a historiadors és estudiar com les societats del passat i del present ho intenten resoldre, racionalitzar, explicar.

La societat actual com ho fa?
A Occident ens veiem com una cultura de la vida. La mort hi és negada, malgrat que sigui a tot arreu i passi a tothom! Hauria d’estar més integrada a la vida, independentment de si tenim creences religioses.

Per entendre la mort al llarg del temps les restes arqueològiques són suficients?
L’arqueologia no dóna un retrat sencer del passat. Tenim restes materials, com monuments, recintes funeraris, edificis, els mateixos esquelets, però per del 99% de la història de la humanitat no n’han quedat rastres.

Que difícil d’estudiar, doncs.
És un repte. Tan sols sabem de grups que no són representatius de la majoria de la població. També és el nostre repte pensar en altres llocs on hem de buscar restes. I tinguem present una cosa: a Europa la majoria dels nostres morts d’avui no seran arqueològicament visibles, perquè la incineració és una pràctica cada cop més estesa.

Sort, perquè al final no hi cabríem!
Què passa quan el planeta és ple de monuments per als morts?

Se us acut alguna resposta? Seguiu descobrint l’apassionant món de l’arqueologia de la mort i descobriu més coses sobre Stonehenge en aquest enllaç!

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Març del 2012

El cuniculus de Tarraco

divendres, 24/02/2012

Que el subsòl de Tarragona ens oculta misteris no és una frase feta. És, literalment, una realitat.

Des dels anys 90 sabem que hi ha una galeria romana subterrània excavada a la roca a més de 12 metres de fondària, coneguda com el cuniculus, i que no s’ha de confondre amb la cova urbana.

IMG_3805.jpgAquesta galeria és tota una incògnita. Sabem, però, que és anterior al segle I dC, i que la van construir els primers romans. Servia per portar aigua i tenia una sèrie de pous, actualment tots plens de terra i que reomplen la galeria. I poca cosa més.

Sabem que els romans la van excavar a partir d’aquests pous, però no entenem com s’ho van fer per connectar-los. La roca és tan dura que en lloc d’anar en línia recta, de pou a pou, anaven fent ziga-zagues i giravolts buscant la pedra més tova.

Nosaltres, els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, amb tot l’instrumental GPS (que no funciona sota terra), els nostres aparells topogràfics de darrera generació i les nostres brúixoles som incapaços de fer una planimetria com cal. La galeria és estreta, sinuosa, incòmoda…i fosca! Per aquesta raó hem hagut de demanat ajut a la gent de l’Institut de Geomàtica, a l’Eulàlia Parés i en David Calero, que ens han donat un bon cop de mà.

Cuniculus Gener 2012 024.jpgElls tenen un departament especialitzat en navegació i posicionament. Han estat desenvolupant una metodologia de treball que a partir de girocompassos i acceleròmetres ha permès fer una cartografia fiable de la galeria, saber-ne el recorregut, on és i situar els pous en relació a la ciutat

Nosaltres hem necessitat especialistes molt qualificats, que apliquen tecnologies de posicionament del segle XXI, tan sols per descriure la galeria, que ja és molt. Com s’ho van fer els romans per excavar-la i anar-se’n trobant de pou en pou, malgrat les marrades que feien sota terra, en plena foscúria? Trobareu més fotos que ho il·lustren aquí.

Tenim tema d’estudi.

Josep Maria Puche
Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC

Odissea als instituts

dilluns, 13/02/2012
Odissea.jpg

Alumnes d'institut participant del concurs Odissea

La setmana passava va tenir lloc una nova edició del Concurs Odissea, la setena per a Galícia, la  cinquena per a la Comunitat Valenciana i  la primera  per Catalunya. Hi han participat un total de 2.937 alumnes, distribuïts per equips, pertanyents a 161 centres repartits per la geografia de les tres comunitats.

És un concurs virtual sobre el món clàssic, i té com a objectiu no només fomentar el gust per la cultura clàssica, sinó també potenciar l’ús de la llengua catalana a internet i desenvolupar la competència comunicativa, la digital i la d’aprendre a aprendre.

Enguany s’han batut rècords de participació, tant d’alumnes com de centres, en gran part gràcies a l’extraordinària acollida que ha tingut el concurs a Catalunya: més de 900 alumnes s’hi han inscrit, concretament 921 alumnes, repartits en 309 equips, amb una participació de 77 instituts. La mala notícia és l’absència d’Aragó, que no ha pogut participar per problemes de finançament.

Des de l’APLEC, l’associació de professorat de llengües clàssiques de Catalunya, entitat que s’ha encarregat de la organització del concurs, “estem molt satisfets de les dades de participació obtingudes, i això ens encoratja a seguir endavant, a confiar en aquest projecte i a seguir creient en el que fem, en la nostra feina”, afirma la seva presidenta Meritxell Blay.

El concurs a Catalunya, a més a més, està avalat per institucions de prestigi del món clàssic com la secció catalana d’estudis clàssics de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), la revista de divulgació del món clàssic Auriga, l’empresa de productes del món clàssic Fòrum Traiani i pel Departament d’Ensenyament. Ara mateix ja es pot consultar la classificació provisional a la seva web. L’entrega de premis, on hi participaran investigadors de l’ICAC, tindrà lloc el 26 d’abril durant la fira de reconstrucció històrica  de la Magna Celebratio a Badalona.

El misteri de la Cova Jeroni (II)

dimarts, 15/11/2011

Com ja us vam explicar fa uns dies al post El misteri de la Cova Jeroni (Artà, Mallorca) I, aquesta era una excavació on, entre el material de treball imprescindible, hi havia pics, pales, paletins, etc., però també cordes d’escalada, arnesos, mosquetons, cascs i fins i tot els bombers de la guarda!


Malgrat aquestes dificultats (i el cansament i les incomoditats), es va poder fer l’excavació arqueològica. Es van documentar restes de cabanes, un abocador (pensem que no deixaven a la vista les deixalles per no donar indicis d’on estaven amagats), un forn, segurament per cuinar, i, en un extrem, un enterrament d’una dona. Més que un enterrament (a l’abric el sol és tot de roca) era la deposició del cos al costat d’un gran bloc i cobert tot de pedres petites (ni tan sols podien enterrar amb normalitat els difunts). Tot abandonat a finals de primavera del 1230 dC.

La descoberta sorpresa, però, va ser la troballa de tres claus: era evident que tenien l’esperança de poder tornar a casa seva, de poder trobar portes per obrir!

Hem pogut veure, doncs, com era un refugi dels darrers islàmics de Mallorca, i com, malgrat la provisionalitat i la urgència, van poder muntar un assentament que reunia uns mínims d’habitabilitat per fer suportable l’espera. Perquè de fet estaven esperant, esperant que els cristians, un cop saquejada l’illa, se’n tornessin a la península. Espera vana. Tota la població islàmica de l’illa que no va poder escapar va ser morta o esclavitzada.

Com veieu, el nostre treball de vegades permet resseguir històries i vides de persones concretes dins de fets col·lectius. Aquesta és l’autèntica aventura de l’arqueologia.

En record de l’eminent epigrafista Géza Alföldy

dimarts, 8/11/2011

El professor Alföldy fa un any, a la plaça del Fòrum de Tarragona. Foto: C. Badia

L’eminent epigrafista Géza Alföldy, professor d’Història Antiga de la Universitat de Heidelberg, va morir ahir, 6 de novembre, als 76 anys, a Atenes. Era a Grècia per ser investit com a doctor honoris causa a la Universitat de la Jònia, a Corfú.

El professor Alföldy formava part del Consell Científic Assessor de l’ICAC i la Universitat Rovira i Virgili l’havia investit doctor honoris causa el 2009.

Géza Alföldy (Budapest, 1935 – Atenes, 2011), historiador de l’antiguitat i epigrafista, doctor per la Universitat de Budapest el 1959, era professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i secretari de l’Acadèmia de Ciències de Heidelberg.

Considerat l’especialista més important en epigrafia llatina i un dels principals coneixedors de la història social del món romà, va ser investit doctor honoris causa per nou universitats.

De fet la seva vinculació amb Tarragona ha estat sempre molt estreta arran de les nombroses amistats que va fer amb arqueòlegs tarragonins des que hi va arribar per primer cop als anys seixanta per preparar l’edició de les inscripcions romanes de la ciutat. Es va instal·lar un any en un primer pis a prop de l’amfiteatre, que sempre recordava amb molt afecte. L’obra resultant, Die römischen Inschriften von Tarraco (Berlín, 1975) va suposar un fort impuls per al millor coneixement històric de Tàrraco, un millor apropament al seu passat romà i una revalorització de les restes arqueològiques tarragonines.

Des de l’ICAC volem manifestar el nostre sentit condol per una pèrdua tan gran, no només per la vàlua del profesor Alföldy com a investigador, sinó també pel seva personalitat, el seu carisma i entusiasme per la feina, i la seva dedicació a la formació de les generacions més joves, que sempre va ajudar i encoratjar.

Llegiu la notícia sencera al web de l’ICAC, i Llegiu i sentiu la conversa entre el professor Alföldy i la directora de l’ICAC, la també epigrafista Isabel Rodà, el novembre del 2010.

La vil·la romana de la Sagrera

divendres, 30/09/2011

Aquests dies el telèfon de l’ICAC no ha parat de sonar: eren periodistes que buscaven una opinió neutra i tècnica sobre les excavacions arqueològiques a la vil·la romana trobada a la Sagrera (Barcelona) que es fan en aquesta futura estació de l’AVE.

Vil·la romana de la Sagrera. Foto: Sagrera, a Viquipèdia

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, experta en arqueologia romana de Barcino (Barcelona), directora del nostre institut i catedràtica d’arqueologia de la UAB, ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa (podeu llegir les seves paraules a El País). Al diari Ara també va destacar la importància de la normativa referent a les troballes arqueològiques. I aquesta setmana, a més a més, hi ha dedicat tot un article titulat ‘Una nova normativa i planimetria arqueològica’ (a El Periódico), on explica amb més detall el cas de la vil·la romana de la Sagrera i denuncia: “Tots són presoners de la normativa, que caldria modificar per tal que les excavacions es portessin a terme abans que el projecte estigués dat i beneït”.

I per si voleu saber-ne més: ampliem avui la informació amb aquesta entrevista a la Dra. Rodà a BTV. Moltes gràcies a @btvnoticies per ajudar-nos a aconseguir el vídeo!