Entrades amb l'etiqueta ‘Noves tecnologies’

Recerca i noves tecnologies aplicades a Guissona

dilluns, 20/08/2012

Dennis Hücker, estudiant de Geodèsia i Geoinformàtica de la Leibniz Universtät Hannover (Alemanya), desenvolupa a l’Institut de Geomàtica (IG) un treball de final de carrera sobre mapes arqueològics augmentats. El projecte el porta a terme a la ciutat romana de Iesso, actual Guissona, gràcies a la col·laboració entre l’IG i la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, a més de la disponibilitat del Museu de Guissona. El seu tutor és Volker Paelke, cap de la unitat de recerca 3D Geo-visualization and Modelling (3D-GVM) de l’IG. Parlem amb ells dos i Alejandra Campos, project manager de la unitat 3D-GVM de l’IG.

Actualització: podeu llegir la notícia “Tecnologia 3D per a la Guissona romana” publicada al Diari Segre (29 d’agost).

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D.

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D

En què consistirà aquesta aplicació?
Pensem en una aplicació que ofereixi la possibilitat de visualitzar d’una manera nova i ordenada tota la informació que es té del jaciment: per cronologia (per veure els diferents estats del jaciment al llarg de la història), per estructures (els banys, el clavegueram, la casa senyorial, la muralla, etc.), per objectes (com les peces del museu)…

Perquè pugui fer una visita personalitzada.
Bé, es tracta d’oferir al visitant informació més atractiva i activa, com les recreacions en tres dimensions, i que, alhora, a mesura que els arqueòlegs vagin sabent més del jaciment s’hi pugui anar afegint.

Com funcionarà?
El visitant rep un mapa o plànol del jaciment en arribar. Doncs enfocant aquest mapa o plànol amb el mòbil o la tauleta que li facilitarà el mateix Museu de Guissona o que dugui ell, anirà obtenint la informació que vulgui. Navegarà al seu aire. Preguntarà tocant la pantalla: amb un clic tindrà un text explicatiu, un vídeo, una recreació en tres dimensions…

Tot sigui per fer entendre el jaciment!
Sí, aquest és l’objectiu: ajudar a comprendre estructures que no són evidents sobre el paper i tampoc quan t’hi passeges, i permetre que cadasú es recreï en aquella informació que li interessi més.

Heu fet res de semblant?
En arqueologia no. De fet es tracta d’un projecte pioner i pel que sabem únic a l’Estat espanyol i, sens dubte, traslladable a altres jaciments.

Quin repte suposa per vosaltres treballar en arqueologia?
És un món nou per nosaltres, que venim de la cartografia. O sigui que el primer repte és fer-nos una idea global del que signifiquen aquest conjunt de restes. En segon lloc, és un repte col·laborar amb una altra disciplina, amb gent que té un altre bagatge, uns altres coneixements… Però el repte és sobretot això que dèiem: fer visible i comprensible el que no és visible ni comprensible per al públic general a primer cop de vista.

La divulgació de l’arqueologia necessita aquests mapes arqueològics augmentats.
Doncs en aquest sentit confiem que aquesta col·laboració entre l’IG i l’ICAC sigui un pas més en aquesta línia de recerca conjunta que tenim oberta fa mesos i que hem segellat amb un conveni marc de col·laboració per explorar plegats projectes interdisciplinaris.

[Vegeu també la col·laboració en l’elaboració del mapa de l’aqüeducte romà de Tarragona.]

Carme Badia i Puig (Text i fotos)

Arqueologia d’estiu

dijous, 2/08/2012

Campanya d'excavació estiu 2012 al jaciment d'Althiburos (Tunsísia). Foto: Joan Canela

Durant aquests mesos d’estiu, a l’ICAC hem estat enfeinats excavant arreu de la Mediterrània. Us hem anat narrant en directe algunes de les excavacions, com la d‘Efes o la de la vil·la romana de Noheda: si voleu consultar totes les entrades, les teniu a la categoria i etiqueta Arqueologia en directe. A més a més, també hem estat excavant a Palaikastro (Creta,  Grècia), Piazza Armerina (Itàlia), Vil·la Adriana (Itàlia), Althiburos (Tunísia), Cuzco (Perú) i diversos indrets de Catalunya: us ho anirem explicant a partir del mes de setembre.

Però mentre tant, aquestes setmanes d’agost seguirem publicant al blog entrevistes a investigadors internacionals que ens han visitat durant aquests mesos d’estiu: us heu plantejar mai com investiguen el patrimoni? La setmana que ve, la Professora Amici ens explicarà com n’és d’important tocar els edificis que has d’investigar. I més endavant, tres investigadors de l’Institut de Geomàtica (IG) ens explicaran la nova aplicació per a dispositius mòbils que estan desenvolupant, juntament amb l’ICAC, per al jaciment romà de Guissona.

Que tuingueu un bon estiu!

 

Investigació arqueològica, àmfores i noves tecnologies

divendres, 11/05/2012

Us heu preguntat mai quina informació es pot treure d’una àmfora romana? Per exemple: investigant-ne l’origen i les restes de la matèria que transportaven es poden estudiar les xarxes de comerç en el món romà. Aquesta setmana parlem amb el Dr. Ramon Járrega, investigador principal del projecte d’investigació Amphorae ex Hispania.

El projecte, que combina la investigació arqueològica amb noves tecnologies, consisteix en elaborar un estudi i una base de dades virtual de les àmfores fabricades a Hispània durant els segles I aC a V dC. Participen en aquest projecte especialistes de diversos àmbits, com els investigadors de l’ICAC Piero Berni, Cèsar Carreras i Horacio González, i professors de les universitats de Sevilla i Cadis, a més d’un investigador de la Universitat d’Alacant.

 

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania. Foto: C. Badia

Parla’ns de la importància de les àmfores per entendre el comerç hispà en el món romà.
A la part occidental de la Mediterrània van ser molt presents, sobretot les àmfores vineres. A la Gàl·lia, la península itàlica, també a Germània… Igualment les àmfores d’oli bètic, que foren molt importants per la seva abundància a Germània i a Roma, on la plebs tenia dret a una ració de blat i d’oli, i aquest oli era bàsicament originari de la vall del Guadalquivir.

Caram.
Per això les àmfores d’Hispània són clau per entendre el comerç del que contenien: vi i oli. I també salaons, molt estesos a la Mediterrània occidental.

Què ofereix de nou el projecte Amphorae ex Hispania?
Per primer cop es fa una base de dades que aplega les tipologies, les característiques i els exemples més rellevants d’àmfores hispanes, escampades per tota la Mediterrània i prova de la importància de la xarxa comercial de la Hispània romana. És un projecte interdisciplinar i hi col·laboren investigadors de tot Espanya. Sobretot catalans i andalusos, però aprofito aquesta entrevista per dir que el projecte està obert a tots els investigadors.

Es tracta d’una base de dades virtual.
Sí, i gràcies a la tecnologia permet als investigadors treballar en xarxa i compartir coneixements sobre l’estudi de les àmfores. El Dr. Piero Berni ha creat un laboratori virtual que ha donat peu a dos projectes: el de les àmfores (ICAC) i el de les ceràmiques romanes tardoantigues, liderat per Miquel Àngel Cau (UB) i en què també hi participa en Josep M. Macias de l’ICAC.

Quin és l’objectiu del vostre projecte?
Tenim dos objectius bàsics. El primer és redefinir les tipologies d’àmfores que ja coneixem, i el segon estudiar els centres de producció.

No estan estudiats, ja?
Diguem que està fet de manera sovint poc científica, falten excavacions i tot plegat s’ha de revisar. El repte és sistematitzar les tipologies d’àmfores i associar-les als centres de producció.

Que interessant.
La idea final és aconseguir fer una cartografia de centres de producció amb els tipus d’àmfores que s’hi feien. Ara ja estem fent fitxes d’àmfores amb tipologia, cronologia, fotos, dibuixos… També volem fer analítiques de pastes de determinades àrees de producció. D’altra banda, properament publicarem un manual d’àmfores hispanes.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Abril del 2012