Entrades amb l'etiqueta ‘Mediterrània’

El misteri de la Cova Jeroni (I)

dijous, 22/09/2011

L’arqueologia és estudi, recerca i moltíssima feina. Però a voltes també és descoberta i potser, fins i tot, aventura. I és del que us volem parlar avui.

La cova Jeroni, a Artà (Mallorca) , es va descobrir el 2008 en obrir una via d’escalada. Es va arribar a una balma on hi havien restes de murs i abundants fragments de ceràmica. Però la sorpresa més gran va ser descobrir que… només s’hi podia accedir escalant!

Però qui, quan i per què es va ocupar aquesta balma inhòspita, incòmoda i de difícil accés? Els materials recuperats en l’excavació, tots d’època islàmica (en concret del segle XIII) i la situació geogràfica concordaven amb un dels fets descrits en la Crònica del Rei Jaume quan narra la conquesta de Mallorca.

El passatge explica que un cop caiguda la Ciutat de Mallorca, les hosts cristianes es varen dedicar a fer cavalcades. Comandades per en Pere Masa, es dedicaven a capturar tots els andalusins de l’illa, i així va ser com alguns d’ells es van refugiar en llocs inaccessibles de les muntanyes d’Artà. Per fer-los sortir es van buscar sistemes tan enginyosos com despenjar soldats lligats amb cordes i proveïts amb olles plenes de brases, que tiraven sobre les cabanes dels refugiats per d’incendiar-les.

Vista des de les excavacions a la Cova Jeroni

No hi havia dubte que era un dels darrers refugis de la població islàmica de Mallorca. Aquesta singularitat, i el risc que es malmetés el registre arqueològic, va motivar una intervenció arqueològica promoguda per la UAB i dirigida pel catedràtic Miquel Barceló, la professora Helena Kichner (UAB) i l’arqueòleg de Palma Mateu Riera. L’ICAC hi va participar fent la planimetria i de la documentació gràfica.

L’excavació es va fer en dues campanyes, els anys 2010 i 2011, i la recerca ha estat finançada per Sa Nostra, el Consell de Menorca i el Ministeri d’Educació. I, com ja hem dit, per la seva situació va ser una excavació ben peculiar. Per qüestions de seguretat es va necessitar l’ajut del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca.. Es va obrir una via ferrada per fer més fàcil l’accés i es va muntar tot un sistema de seguretat per treballar sense por de prendre mal. La inclinació del terra de la balma, juntament amb la humitat, feien que fos molt fàcil relliscar (o llenegar, com diuen a ses Illes) amb el risc real d’una caiguda en vertical lliure de més de 50 metres!

Però això no és tot… si voleu saber més coses d’aquesta excavació tan particular, la setmana que ve continua l’aventura. Fins aleshores!

L’illa de Cabrera

dimarts, 26/07/2011

Excavació de Cabrera

Avui ens situem a Cabrera, una petita illa mallorquina que és l’illa deshabitada més gran del Mediterrani occidental. El papa Gregori el Magne en parlava així: “Que els monjos del monestir que es troba a l‘illa de Capria obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir Déu, lluiten, i ho dèiem plorant, a favor de l’antic enemic. Tu, recolzat amb l’autoritat que et donen aquestes cartes dirigeix-te a dit monestir; […] D’aquesta manera tot allò que trobis que ha de ser arrabassat, tal i com ho demana la norma canònica, ho has de corregir imposant les penes corresponents…” (Gregori I, Epistola XIII, 47. Traducció de J. Amengual Batle, 1991, 392-393).

Aquesta és la referència més clara de l’existència d’un monestir bizantí a l’illa de Cabrera. Un monestir prou important per despertar la preocupació i l’enuig del Papa de Roma a causa del comportament poc “canònic” dels monjos.

Des del 1998, gràcies a l’ajuntament de Palma i sota la direcció de Magdalena Riera i Mateu Riera (malgrat els cognoms, no són parents!), s’està duent a terme un projecte de recerca arqueològica per descobrir i estudiar, precisament, aquest monestir i, al mateix temps, l’ocupació humana de l’illa. L’ICAC hi participa activament cuidant-se de la documentació planimètrica a través de la Unitat de Documentació Gràfica i de l’estudi de les restes vegetals antigues (gràcies a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria Puche, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, a Cabrera

Les excavacions han fet descobrir, entre altres elements, part de la necròpolis del monestir, tres eremitoris bizantins (lloc on  es retiraven els monjos per tal d’aïllar-se on, sovint, es construïa una ermita) i estructures vinculades a la producció de salaons d’època antiga. El salaó era una tècnica molt usada en l’antiguitat de conservació d’aliments que consistia a cobrir-los de sal.

També són d’especial importància les troballes de barraques dels presoners francesos de la guerra d’Independència i d’un centre del segle VI-VII dC de producció de porpra. La porpra és un tint extret de caragols de mar, destinat en exclusiva als alts estaments socials i religiosos. És el que té l’arqueologia: començes buscant un monestir bizantí i et sorprens excavant un campament de presoners d’època napoleònica. Un autèntic camp de concentració ante literam: de 10.000 presoners només en varen sobreviure 3.000. Ara fa, exactament, 200 anys.

La recerca arqueològica no para. La campanya d’enguany, prevista a l’agost, vol continuar investigant aquest monestir que tant preocupava el papa Gregori, i tot allò que l’illa pugui amagar.

Jaciment del Pla de ses Figueres. Necròpolis bizantina. Excavant la tomba d’un dels monjos

Jaciment del Pla de ses Figueres. Excavant les barraques dels presoners francesos amb el port i el castell al fons