Entrades amb l'etiqueta ‘llibres’

Les cartes de Schulten

dimecres, 18/01/2012
Schulten.jpg

Els arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo, autors del llibre. Foto: C. Badia

Aquesta setmana us proposem l’entrevista als arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo. Acaben de publicar el llibre Adolf Schulten en Reus y Tarragona. El legado Salvador Vilaseca (Ediciones de La Ergástula, Madrid, 2011). L’arqueòloga M. Eugenia R. Tajuelo ja va publicar el 2008 un recull de l’arqueòleg alemany, Adolf Schulten. Epistolario y referencias historiográficas. Arran d’aquest llibre, va contactar amb ella el també arqueòleg Jaume Massó, director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. De la trobada n’ha nascut aquest llibre que han presentat al desembre i que aplega la col·lecció de cartes que Salvador Vilaseca va rebre de Schulten al llarg de quinze anys.

Per què és important aquest llibre?

Perquè permet conèixer aspectes de la investigació arqueològica de Tàrraco a través de la relació de dos personatges: un professor alemany d’Història antiga i un metge i prehistoriador reusenc. Gràcies a l’arqueologia es van fer amics, i més i tot, perquè Salvador Vilaseca va tenir cura de la salut de Schulten, i algun cop li va arribar a salvar la vida i tot!

Bona part del volum l’ocupen les cartes.

Són 60 cartes i altres documents (postals, telegrames) que Salvador Vilaseca rep de Schulten entre el 1940 i el 1954. Tenim la sort que el doctor Vilaseca ho guardava tot, de manera que al Museu tenim un fons important. Em fa la sensació que Schulten era més despreocupat en aquest sentit, i moltes cartes les devia llençar. De fet ha sigut impossible recuperar les cartes que rebia Schulten. O sigui que no sabem a ell què li escriuen!

De les cartes que Schulten envia a Vilaseca, què se n’extreu?

Aparentment semblen papers personals, del dia a dia, però van més enllà, perquè ens donen informació del context general, de l’estat de la investigació arqueològica, de persones que fan història… La gràcia és que hi apareixen diverses situacions personals i polítiques, i es nota l’entorn en què es mouen.

Per saber qui era Adolf Schulten, seguiu llegint l’entrevista clicant aquí.

Ager Tarraconensis

dimecres, 4/01/2012

“El territori de Tàrraco té una densitat de vil·les per sobre de la mitjana de l’Imperi”

Ager.jpg

La Dra. Prevosti i el Dr. Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Foto: C. Badia

Comencem l’any 2012 proposant-vos l’entrevista a Marta Prevosti i Josep Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Acaben de publicar, com a directors científics de la recerca, el volum dedicat al poblament del territori de Tàrraco. Aquest llibre se suma als dos que ja hi ha publicats dins de la sèrie sobre l’agerTarraconensis, un sobre els aspectes històrics i el marc natural i l’altre sobre les inscripcions romanes.

Què és el Projecte Ager Tarraconensis?

És l’estudi de paisatge i territori de l’ager de Tàrraco, agafant totes les dades arqueològiques i de paisatge pròpiament i integrant-les per poder veure com ha funcionat l’evolució d’aquesta àrea entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, és a dir, entre el 500 aC i el 712 dC.

Sou els primers a fer un estudi global així?

És un tipus d’estudi que no s’havia fet mai, amb un plantejament de tanta complitud i envergadura, amb una gran quantitat d’investigadors de diferents especialitats (en total, 43) i amb uns resultats inèdits absolutament i molt interessants. La magnitud de l’estudi no ha anat en detriment de la profunditat.

En quina àrea geogràfica us heu centrat?

Hem agafat una àrea que inclou el Baix Camp, el Tarragonès i un municipi de l’Alt Camp. Per això inicialment dèiem que era un estudi “a la dreta del riu Francolí”. És una zona on els establiments rurals no disposen de gaires estudis (a diferència d’altres zones com el Maresme, el Vallès i comarques gironines, molt treballades, amb moltes excavacions, molt madures per imbricar-ho tot). Pel que fa als estudis individuals dels establiments, l’ager Tarraconenesis estava força negligit, perquè fins ara els esforços s’han centrat més en el nucli Tàrraco per la gran riquesa arqueològica que té. En canvi, aquest estudi de conjunt permet conèixer aspectes que en aquelles àrees amb més dades no s’han treballat. Tàrraco disposa ara d’un estudi de conjunt del seu territori com cap altra ciutat romana de la península Ibèrica.

Seguiu descobrint l’Ager Tarraconensis clicant aquest enllaç.

Els capitells

dimecres, 28/12/2011

“Els capitells són clau per parlar de l’arquitectura de què formen part”

El Dr. Domingo a la biblioteca de l'ICAC. Foto: C. Badia

Aquesta setmana parlem amb el Dr. Javier Á.  Domingo, que acaba de publicar el llibre Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibèrica (siglos IV-VIII d. C.), dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC. Actualment investiga a la Universitat de La Sapienza de Roma.

 Aquest llibre omple un buit?

Sí, es pot dir que faltava aquesta visió general de la producció de capitells en època tardana a la península Ibèrica: tallers, producció, distribució a la península, relacions amb altres àrees i influències d’Itàlia, del món bizantí, del nord d’Àfrica, etc. És un estudi que serà de gran ajuda per a altres investigacions futures de context d’aquestes peces peces.

Bona part del llibre és un catàleg.

Fer un catàleg ja és molt! És un catàleg que segueix la tradició, però amb la novetat que agrupa els capitells per àrees geogràfiques (és a dir, per topografia) i per tipologia d’edificis als quals pertanyen (és a dir, per context). Hi ha un total de 861 capitells.

Deunidó!

Una part del material és inèdit, i malgrat que el catàleg no és complet, perquè sempre em van arribant peces, és una eina per fer el salt dels capitells a l’estudi dels edificis per als quals han sigut pensats.

En quins aspectes dels capitells t’has fixat?

En dos principalment: les influències bizantines i les imitacions de models clàssics en els tallers visigots. Pels que fa a les influències bizantines, és important destacar la concentració que hi ha al nord de la península (Valladolid, Segòvia, etc.), la part més allunyada de la zona que dominaven els bizantins, al sud-est peninsular.

I això, com s’explica?

Si ho vols descobrir,  i vols conèixer més coses seobre els capitells, segueix llegint l’entrevista clicant aquí.

La conquesta romana de Catalunya

dimecres, 7/12/2011

Dr. Jaume Noguera, autor del llibre 'La conquesta romana de Catalunya'

Aquesta setmana us proposem l’entrevista a Jaume Noguera, professor de la Universitat de Barcelona i exinvestigador de l’ICAC , que acaba de publicar La conquesta romana de Catalunya. El llibre, de caràcter divulgatiu, ofereix una nova interpretació de la Segona Guerra Púnica, l’enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània a finals del segle III aC.

Per què has escrit un llibre sobre un tema prou conegut?

Perquè des del punt de vista arqueològic, d’aquest tema, no n’hi ha cap! Fins ara les interpretacions de la Segona Guerra Púnica tan sols es basaven en les fonts escrites, és a dir, en els fets narrats per autors antics com Polibi i Titus Livi.

I tu t’has basat en fonts arqueològiques.

Sí, el llibre presenta molt material inèdit procedent de les nostres prospeccions d’aquests últims anys. Aquesta documentació arqueològica m’ha permès fer una nova lectura, tenir una visió nova d’aquesta guerra al nord de l’Ebre, és a dir, a l’actual Catalunya.

Això sí que és notícia!

Per primer cop s’incorporen fonts arqueològiques al discurs d’aquest episodi. Se sap que els romans arriben el 218 aC per documentació escrita i indicis com les monedes, de la mateixa manera que se sap que Tarragona la funden els Escipions però… Què se n’ha trobat?

Si voleu saber què se n’ha trobat,  llegiu l’entrevista sencera en aquest enllaç.