Entrades amb l'etiqueta ‘Hispània’

Romans al Pirineu

dimarts, 28/08/2012

 

Dr. Josep M. Palet (ICAC). Arnau Garcia, investigador en formació de l’ICAC

Del 8 al 23 de juliol del 2012, un equip de 9 arqueòlegs ha treballat a Coma de Vaca i la Vall de Núria dins del projecte I+D InterAmbAr que dirigeix el Dr. Josep M. Palet (ICAC). Arnau Garcia, investigador en formació de l’ICAC, i Hèctor Orengo, investigador postdoctoral de la Universitat de Nottingham i adscrit de l’ICAC, són els directors de l’excavació juntament amb el Dr. Palet.

Aquesta és la vostra tercera intervenció al Pirineu gironí.
Sí, el tercer i últim any, tot i que esperem renovar el projecte I+D tres anys més. El primer any vam fer prospeccions i vam documentar unes 350 estructures a les tres valls: del Freser, de Coma de Vaca i de Núria. El 2011 i el 2012 han sigut campanyes d’excavació i de sondejos de diagnòstic, imprescindibles per tenir un mapa fiable de la cronologia de les estructures i saber quina finalitat tenien.

Com ha anat aquest any?
Ha sigut una gran campanya! I una sort poder excavar 9 arqueòlegs durant quinze dies, ara que per culpa de la crisi s’han reduït moltíssim les excavacions!

Quins resultats destacaríeu?
Que tenim ben caracteritzats els quatre grans períodes d’ocupació del territori. Hi ha una part prehistòrica, del neolític final (2300 aC), d’ocupació pastoral, que hem detectat per un tancat un hàbitat en cova. Després hi ha l’època romana altimperial, de la qual hem excavat la famosa cabana romana que vam anunciar l’any passat.

Fent al fotogrametria i excavant a la cabana romana a Coma de Vaca.

Com és aquesta cabana?
Només hem excavat a nivell d’enderroc, i hem delimitat una estructura quadrangular, d’uns 4 x 5 metres, amb murs molt potents, gruixuts d’1 metre. Aquesta cabana del segle I dC devia durar poc pel motiu pel qual la van construir, potser fins al segle III, però la van tornar a ocupar més endavant, en època altmedieval. És gran, està dalt d’un promontori a uns 2.500 metres, és un balcó sobre la vall de Coma de Vaca amb gran domini visual i molt a la vora de l’actual GR transpirinenc.

Quin lloc més estratègic!
I tant. No pot ser una cabana de pastors. La vinculem al control del territori i a explotacions de recursos minerometal·lúrgics. A més, no descartem que hi hagi altres cabanes semblants a la mateixa àrea, formant un sistema de cabanes que servís per dormir-hi a miners i soldats.

Excavacions al tancat del neolític final (Vall de Núria) i, a la dreta, orri d'època moderna al Roc de l'Orri (Coma del Freser)

Allà dalt hi havia activitat minerometal·lúrgica en època romana?
Tenim aquesta hipòtesi, i els estudis paleoambientals ens donen la raó, perquè hi ha restes de contaminació de treballar el ferro. Curiosament, tot indica que hi havia més activitat d’aquesta que ramadera. Hem d’estirar aquest fil en els propers anys!

És zona rica en ferro, doncs?
Sí, és una zona fèrrica. En aquest sentit, i com a novetat, aquest any hem trobat restes d’explotació metal·lúrgica: escòries de ferro, fruit de la cocció per obtenir aquest mineral en estat més pur. O sigui que podríem dir que hem anat a buscar ramats d’ovelles i hem trobat explotacions metal·lúrgiques! La prova del carboni 14, però, ens ho ha de confirmar.

Imatges del grup. A més dels entrevistats i d'Hèctor Orengo, hi ha Marta Flórez (Universitat Blaise-Pascal (França)/ICAC), dues estudiants del màster d'Arqueologia Clàssica amb beca de col·laboració, Irene Cruz i Anna Ten, i Michel Matteazzi, investigador en formació de la Universitat de Pàdua cotutelat per la URV/ICAC.

Quins són els altres dos períodes d’ocupació que heu descobert?
Diverses estructures ramaderes de l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana, és a dir, del segle VI a l’XI. Del període visigòtic hem trobat un tresor, objectes de vidre, que se’n feien més que de ceràmica. I finalment, hem trobat restes de l’època moderna i contemporània, des del segle XV fins a principis del XX. Aquesta última és la gran fase ramadera, molt vinculada a la transhumància entre l’Empordà i costa central catalana i el Pirineu.

Quina gran conclusió traieu d’aquests tres anys?
Que en època romana la connexió al Pirineu ve donada per l’activitat minerometal·lúrgica que va de l’Empordà a la Cerdanya francesa, mentre que, a partir de l’època medieval, preval l’eix nord-sud entre plana i muntanya per la transhumància. En època romana les explotacions minerometal·lúrgiques sortia a compte tenir-les per sobre de 2.000 metres, mentre que en època moderna ja no, i s’instal·laven a cotes més baixes

 

Text i fotos: Carme Badia i Puig


El redescobriment del jaciment de Noheda i l’impacte entre la seva gent

dimecres, 1/08/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Avui l’Arnau Perich, jove investigador en formació de l’ICAC, ens acaba d’explicar la seva estada a les excavacions de la vil·la romana de Noheda (Cuenca). Ens parla de la importancia de la valoració del patrimoni, en aquest cas de la vil·la romana de Noheda, per part dels habitants del municipi, un aspecte clau de la conservació d’aquest patrimoni.

 

Hola a tothom,

Com us comentava en el post anterior, del que m’agradaria parlar-vos ara és de les meves sensacions sobre com estan vivint la descoberta del seu patrimoni arqueològic els habitants de la zona, especialment els del municipi de Villar de Domingo García (Cuenca), que és on se situa el pedania de Noheda, i que és un petit poble a uns 26 km al nord de Cuenca.

Es tracta d’un d’aquests pobles que semblen organitzar-se al voltant de la carretera que els travessa. No ho sé del cert, però em va semblar que bona part d’ells viuen de l’agricultura del cereal i, com molts altres pobles de la zona, pateix la problemàtica que alguns dels seus joves, per necessitat o per voluntat, veuen el seu futur en altres llocs, lluny de la seva terra natal.

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Com ja sabem, la vil·la de Noheda es va descobrir casualment cap a l’any 1984, però no va ser fins al 2005 que es van iniciar les excavacions arqueològiques modernes. Des d’aquest moment el poble ha començat a aparèixer al mapa del patrimoni arqueològic de Castella-La Manxa i l’interès per conèixer-lo ha anat creixent entre els experts, però també entre la seva gent. És per aquest motiu que durant la primera setmana en la que vam estar a Noheda es varen fer les I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. Són unes jornades que combinen equilibradament els aspectes científics amb els divulgatius, amb l’objectiu de que els ciutadans de Villar de Domingo García prenguin consciència del seu patrimoni. Dic el “seu” no perquè sí, sinó perquè durant les conferències es va voler insistir molt en que els ciutadans se’l fessin seu, el sentissin com a tal i el protegissin. El fet que els habitants estimin el seu patrimoni i el vegin com un actiu de futur és importantíssim per a la seva conservació.

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Tan és així, que els habitants de Noheda s’han convertit en els vigilants més estrictes del jaciment, doncs ràpidament truquen a la Guàrdia Civil si veuen algun cotxe desconegut en una hora poc habitual.

Les jornades es van fer a l’església del poble i estava que no s’hi cabia! Tots els bancs eren plens i aquí i allà pul·lulaven nens i nenes vestits de romans, preparats per una petita funció de teatre on, disfressats, explicaven els déus de l’Olimp i quines paraules castellanes derivaven d’ells. En una de les aules de l’escola els habitants del Villar podien contemplar els grans panells sobre els mosaics de la vil·la, així com a una petita mostra dels marbres que havien aparegut a les excavacions. Per acabar aquestes jornades es va fer un sopar romà el dissabte al vespre, on pràcticament va participar tot el poble, potser sentint-se una mica més a prop dels seus llunyans avantpassats.

Arnau Perich Roca
Investigador en formació de l’ICAC

Arqueologia en directe: patrimoni ocult sota la terra

dimecres, 25/07/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Durant els propers dies tindrem com a convidat al blog l’Arnau Perich, un jove investigador en formació de l’ICAC que, en col·laboració amb la Universidad de Castilla la Mancha, participa en les excavacions de la vil·la romana de Noheda (Cuenca). Sabíeu que en aquesta vil·la s’hi estan trobant uns mosaics i pintures impressionants? El professor Miguel Valero va venir fa uns mesos a explicar-nos-ho a l’ICAC, aquí en teniu la informació. Us deixem amb les peripècies de l’Arnau Perich!

 

 El nostre dia a dia al jaciment

Vaig arribar el dilluns passat dia 16 amb un autocar que em va portar de Tarragona fins a Cuenca, via Terol. Aquesta setmana jo i els meus companys de vàries universitats espanyoles hem estat treballant en l’excavació de la que potser arribarà a ser una de les vil·les romanes més vastes i importants de tota la Hispania romana, tant per les dimensions del conjunt fins ara descobert, com pels excepcionals mosaics, pintures i decoracions en marbre que han sortit a la llum fins aquest moment.

Ens aixequem cada dia cap a les 6:50h del matí, esmorzem a la residència universitària en la que estem instal·lats i anem amb cotxes cap a Noheda, que es troba a uns 15 Km al nord de Cuenca.

Campanya d'estiu 2012 a la vil·la romana de Noheda (Cuenca)

Campanya d'estiu 2012 a la vil·la romana de Noheda (Cuenca)

Noheda és una petita agrupació de cases (pedanía, en diuen aquí) que pertany al municipi de Villar de Domingo García. Arribats allà i deixant endarrere el poblat de Noheda, entrem en l’espai tancat del jaciment. Pel que jo conec, Noheda és un cas força excepcional en l’arqueologia espanyola pel que fa a la història de la seva descoberta i investigació. El primer tros de mosaic va sortir de forma casual durant les feines de llaurat a principis dels anys 1980 i el propietari de la finca, José Luis Lledó, enlloc de tapar-ho i amagar-ho, va fer aturar els treballs agrícoles per no danyar les possibles restes arqueològiques, demostrant així una gran sensibilitat amb el patrimoni de la seva terra. La parcel·la  on es troba el jaciment és tot el vessant sud d’un petit turó, que descendeix suaument cap a un rierol flanquejat per pollancres.

El que ara estem fent és excavar una zona que es troba al sud de les grans termes privades de la vil·la. Es tracta d’una zona que creiem exterior a l’edifici termal. El que ens estem trobant són els nivells de la caiguda dels murs de l’edifici, és a dir, estem trobant el moment en què els murs d’aquest edifici van esfondrar-se. Aquí, petits fragments de marbre procedents de tot l’imperi ens parlen de la gran riquesa d’aquesta vil·la, que va tenir la seva vida a cavall dels segles IV i V d. C. Un dels grans problemes que ens

estem trobant en aquesta excavació és que els pollancres no es limiten a flaquejar el rierol, sinó que l’abandonament de les feines agrícoles a la parcel·la ha fet que també arrelin sobre les restes arqueològiques. El pollancres tenen unes arrels profundes i fortes, capaces de barrejar la terra i destrossar completament els murs.

Campanya d'estiu 2012 a la vil·la romana de Noheda (Cuenca)

Campanya d'estiu 2012 a la vil·la romana de Noheda (Cuenca)

Cap a quarts d’onze fem una petita pausa per a esmorzar i després seguim fins a les dues. Durant aquesta primera setmana a les tardes estem assistint a les  I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda, un cicle de conferències on es dóna a conèixer la vil·la als veïns del Villar de Domingo García i als d’altres pobles de la comarca. De fet, el descobriment d’aquest jaciment i la consciència sobre la seva importància està revolucionant aquest poble que no arriba als 250 habitants. En el meu pròxim post us vull parlar amb més profunditat sobre les jornades sobre la vil·la de Noheda i sobre totes les coses positives que està comportant, entre aquesta petita comunitat, la redescoberta del seu patrimoni, fins fa pocs anys ocult sota la terra.

 

Arnau Perich Roca
Investigador en formació de l’ICAC

Investigació arqueològica, àmfores i noves tecnologies

divendres, 11/05/2012

Us heu preguntat mai quina informació es pot treure d’una àmfora romana? Per exemple: investigant-ne l’origen i les restes de la matèria que transportaven es poden estudiar les xarxes de comerç en el món romà. Aquesta setmana parlem amb el Dr. Ramon Járrega, investigador principal del projecte d’investigació Amphorae ex Hispania.

El projecte, que combina la investigació arqueològica amb noves tecnologies, consisteix en elaborar un estudi i una base de dades virtual de les àmfores fabricades a Hispània durant els segles I aC a V dC. Participen en aquest projecte especialistes de diversos àmbits, com els investigadors de l’ICAC Piero Berni, Cèsar Carreras i Horacio González, i professors de les universitats de Sevilla i Cadis, a més d’un investigador de la Universitat d’Alacant.

 

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania. Foto: C. Badia

Parla’ns de la importància de les àmfores per entendre el comerç hispà en el món romà.
A la part occidental de la Mediterrània van ser molt presents, sobretot les àmfores vineres. A la Gàl·lia, la península itàlica, també a Germània… Igualment les àmfores d’oli bètic, que foren molt importants per la seva abundància a Germània i a Roma, on la plebs tenia dret a una ració de blat i d’oli, i aquest oli era bàsicament originari de la vall del Guadalquivir.

Caram.
Per això les àmfores d’Hispània són clau per entendre el comerç del que contenien: vi i oli. I també salaons, molt estesos a la Mediterrània occidental.

Què ofereix de nou el projecte Amphorae ex Hispania?
Per primer cop es fa una base de dades que aplega les tipologies, les característiques i els exemples més rellevants d’àmfores hispanes, escampades per tota la Mediterrània i prova de la importància de la xarxa comercial de la Hispània romana. És un projecte interdisciplinar i hi col·laboren investigadors de tot Espanya. Sobretot catalans i andalusos, però aprofito aquesta entrevista per dir que el projecte està obert a tots els investigadors.

Es tracta d’una base de dades virtual.
Sí, i gràcies a la tecnologia permet als investigadors treballar en xarxa i compartir coneixements sobre l’estudi de les àmfores. El Dr. Piero Berni ha creat un laboratori virtual que ha donat peu a dos projectes: el de les àmfores (ICAC) i el de les ceràmiques romanes tardoantigues, liderat per Miquel Àngel Cau (UB) i en què també hi participa en Josep M. Macias de l’ICAC.

Quin és l’objectiu del vostre projecte?
Tenim dos objectius bàsics. El primer és redefinir les tipologies d’àmfores que ja coneixem, i el segon estudiar els centres de producció.

No estan estudiats, ja?
Diguem que està fet de manera sovint poc científica, falten excavacions i tot plegat s’ha de revisar. El repte és sistematitzar les tipologies d’àmfores i associar-les als centres de producció.

Que interessant.
La idea final és aconseguir fer una cartografia de centres de producció amb els tipus d’àmfores que s’hi feien. Ara ja estem fent fitxes d’àmfores amb tipologia, cronologia, fotos, dibuixos… També volem fer analítiques de pastes de determinades àrees de producció. D’altra banda, properament publicarem un manual d’àmfores hispanes.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Abril del 2012

Els capitells

dimecres, 28/12/2011

“Els capitells són clau per parlar de l’arquitectura de què formen part”

El Dr. Domingo a la biblioteca de l'ICAC. Foto: C. Badia

Aquesta setmana parlem amb el Dr. Javier Á.  Domingo, que acaba de publicar el llibre Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibèrica (siglos IV-VIII d. C.), dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC. Actualment investiga a la Universitat de La Sapienza de Roma.

 Aquest llibre omple un buit?

Sí, es pot dir que faltava aquesta visió general de la producció de capitells en època tardana a la península Ibèrica: tallers, producció, distribució a la península, relacions amb altres àrees i influències d’Itàlia, del món bizantí, del nord d’Àfrica, etc. És un estudi que serà de gran ajuda per a altres investigacions futures de context d’aquestes peces peces.

Bona part del llibre és un catàleg.

Fer un catàleg ja és molt! És un catàleg que segueix la tradició, però amb la novetat que agrupa els capitells per àrees geogràfiques (és a dir, per topografia) i per tipologia d’edificis als quals pertanyen (és a dir, per context). Hi ha un total de 861 capitells.

Deunidó!

Una part del material és inèdit, i malgrat que el catàleg no és complet, perquè sempre em van arribant peces, és una eina per fer el salt dels capitells a l’estudi dels edificis per als quals han sigut pensats.

En quins aspectes dels capitells t’has fixat?

En dos principalment: les influències bizantines i les imitacions de models clàssics en els tallers visigots. Pels que fa a les influències bizantines, és important destacar la concentració que hi ha al nord de la península (Valladolid, Segòvia, etc.), la part més allunyada de la zona que dominaven els bizantins, al sud-est peninsular.

I això, com s’explica?

Si ho vols descobrir,  i vols conèixer més coses seobre els capitells, segueix llegint l’entrevista clicant aquí.