Entrades amb l'etiqueta ‘Géza Alföldy’

El vessant màgic i lúdic de l’epigrafia: en record de Géza Alföldy

dimarts, 18/12/2012

Aquests dies hem parlat amb en Juan Manuel Abascal, catedràtic d’Història antiga de la Universtitat d’Alacant, un dels coeditors del CIL II (Corpus Inscriptionum Latinarum-Hispania) i traductor de la Historia social de Roma del professor Géza Alföldy, del qual va ser deixeble i col·laborador. Parlem amb ell arran de la seva participació al I Congrés internacional d’Arqueologia i Món antic, celebrat a Tarragona el 29 i 30 de novembre en homenatge al professor Alföldy (1935-2011).

Juan Manuel Abascal, catedràtic d’Història antiga de la Universtitat d’Alacant

Què ha significat Géza Alföldy per a l’epigrafia espanyola?
Géza Alföldy va donar un impuls personal als estudis epigràfics de tota una generació de docents a Espanya i ha estat mestre de molts investigadors i professors que ara són a quasi totes les universitats espanyoles i en moltes d’europees. Entre ells hi ha uns quants catedràtics. José Remesal, de la Universitat de Barcelona, Francisco Pina Polo, de la Universitat de Saragossa, Javier Andreu, de la UNED, Gerardo Pereira, de la Universitat de Santiago…

Quin elenc!
Des del curs 1979/1980 fins a l’últim any de vida el professor Alföldy va tenir persones becades a la Universitat de Heidelberg, on hi havia una gran biblioteca i on es podien establir contactes científics amb investigadors d’altres països. Va fomentar el treball conjunt entre estrangers i els espanyols en formació. Això era un salt molt important en la qualitat de l’estudi.

Quin creu que és el seu principal llegat?
Per mi el més important és que a tots nosaltres ens va contagiar el rigor en el mètode. És a dir, no es tracta de concentrar-se en un tipus de font, com la font epigràfica, sinó de dominar tots els recursos que ens proveeixen d’informació de l’antiguitat. Amb ell aprenies que qualsevol petit detall arqueològic pot ser útil.

Quin gran aprenentatge!
Ell no creia en parcel·les estanques, tenia coneixements amplis de tots els àmbits, tot i que la font epigràfica ja sabem que és una font primària i requereix tota l’atenció, però per reconstruir la història antiga no n’hi ha prou. En la història antiga ens va fer obrir els ulls.

Vostè codirigeix el CIL II i s’ocupa de l’interior de la península Ibèrica.
Sí, durant molts anys vaig treballar amb Géza Alföldy al País Valencià i a tota Castella la Manxa i, entre altres coses, ara m’ocupo de concloure la tasca que ell havia iniciat en aquestes zones. La Manxa és un espai geogràfic amb moltes troballes epigràfiques on Alföldy havia fet descobriments molt importants.

Van ser col·laboradors molts anys.
Sí. Amb ell havia fet moltíssimes campanyes epigràfiques per la península. La primera va ser a Guadalajara, el 1979. Vam viatjar molt junts, vam conviure molt. Géza Alföldy ens va ensenyar que per estudiar epigrafia s’havien de recórrer els pobles mirant si es conservaven les inscripcions citades des del segle XIX o abans, mirant si en trobàvem de noves… De fet el CIL creix perquè “es pentina” el territori, i això és el que fèiem.

Recerca sobre el terreny!
I parlant amb gent, que en això també era un mestre. A més es coneixia perfectíssimament la geografia d’Espanya i Portugal. Tenia una memòria prodigiosa, i molta intuïció per saber on calia investigar i els llocs que calia descartar. Sabia on buscar.

Diu que també era un mestre parlant amb la gent?
Sí, perquè era molt proper, molt cordial, tenia una gran habilitat per relacionar-se amb tothom, de seguida entaulava converses… I mantenia correspondència amb gent dels pobles que l’havien ajudat i que nosaltres ni coneixíem.

De les seves virtuts com a científic, quina destacaria?
La capacitat de, a partir de fragments d’inscripcions, elaborar el discurs històric. De seguida posava aquell fragment en relació amb la història, i tot seguit aquella peça entrava a formar part del puzle de la història i adquiria sentit.

Què era per ell l’epigrafia?
Una eina útil científicament i una cosa quasi lúdica! Viatjar, enraonar amb la gent i interpretar inscripcions eren el mateix! Ell sempre va voler donar aquest vessant màgic a l’epigrafia. El temps no tenia límits. Més d’un cop a l’hora de dinar no hi havia dinar, perquè la inscripció que tenia a les mans era molt més interesant que un plat de menjar.

Si voleu saber més coses sobre Géza Alföldy, trobareu més informació al web de l’ICAC, que per cert ha canviat de domini: www.icac.cat

Text i fotos de Carme Badia i Puig

 

Trencaclosques a l’amfiteatre de Tarragona

dimarts, 12/06/2012

Inscripció reconstruïda de l'Amfiteatre romà de Tàrraco, durant el festival Tàrraco Viva. Foto: I. Rodà

Qui hagi estat ja sap que l’amfiteatre romà de Tarragona és un edifici impressionant: hi cabien 14.000 espectadors i s’hi celebraven lluites de gladiadors. El que menys persones saben, però, és que dins d’aquest edifici públic, s’hi amaga la inscripció més llarga fins ara trobada a tot l’imperi romà. Les investigacions arqueològiques permeten confirmar que l’edifici va ser construït en temps de Trajà o Adrià, i que en època de l’emperador Elagàbal (o Heliogàbal) es va remodelar sumptuosament.

La inscripció en qüestió va ser estudiada amb detall i reconstruïda pel Prof. Géza Alföldy: Estava feta per blocs de pedra i tenia una longitud de 147 metres. Ara només es conserva un 40% del total: 51 blocs amb fragments desordenats, trobats en èpoques i llocs diferents. ¿Com s’ho va fer el professor Aföldy per resoldre aquest trencaclosques?

  • Primer pas: estudiant el context de la inscripció. Una inscripció en un edifici tan important i en una ubicació tan a la vista dels espectadors només podia correspondre a personatges d’alt estament social. A més de les lletres recuperades, trobem un fet curiós: moltes estan esborrades expressament ja en època antiga, com si haguessin volgut suprimir el nom d’algú. Això es coneix com a damnatio memoriae, i era una condemna oficial que esborrava de tots els llocs públics la imatge i el nom de certes persones considerades nefastes. Aquesta condemna va afectar cèlebres emperadors romans, com Neró, Domicià, Còmode, Geta i  Elagàbal. El cas d’aquests dos últims, però, va ser excepcional: no només se’ls va esborrar el nom, sinó tot el seu títol imperial. I aquest és el cas de la inscripció de l’amfiteatre de Tàrraco.
  • Segon pas: Fixant-nos en la ubicació de diversos fragments, especialment en les seqüències CE, RD i AG, que només tenen cabuda en el nom d’Elagàbal, que a més d’Emperador tenia el títol de Sacerdot del Sol: Sacerdos amplissimus Dei Invicti Solis Elagabali.

Ironia de la història: Aquesta costosa intervenció només va durar un any, ja que després de la caiguda en desgràcia d’Elagàbal, el seu nom va ser esborrat del podi de l’edifici que havia rehabilitat. La coincidència del seu nom amb el del seu successor van fer que probablement es pintessin les noves lletres directament a sobre, mentre que la resta dels blocs van ser unificats segurament pintats de vermell. L’edifici va ser utilitzat almenys fins al segle IV per a la realització de jocs o actes celebratius. El text de la inscripció devia quedar completament camuflat, i va ser oblidat. Vet aquí, doncs, que la inscripció més llarga va ser també una de les menys perdurables de tota la península.

Croquis de la reconstrucció i fregments originats de la inscripció de l'Anfiteatre romà de Tàrraco (Alföldy, G. 1997: Die Bauinschriften Des Aquäduktes Von Segovia Und Des Amphitheaters Von Tarraco, Berlín, De Gryter (Madrider Forschungen, Band 19)

 Dra. Diana Gorostidi Pi
Investigadora de l’ICAC

En record de l’eminent epigrafista Géza Alföldy

dimarts, 8/11/2011

El professor Alföldy fa un any, a la plaça del Fòrum de Tarragona. Foto: C. Badia

L’eminent epigrafista Géza Alföldy, professor d’Història Antiga de la Universitat de Heidelberg, va morir ahir, 6 de novembre, als 76 anys, a Atenes. Era a Grècia per ser investit com a doctor honoris causa a la Universitat de la Jònia, a Corfú.

El professor Alföldy formava part del Consell Científic Assessor de l’ICAC i la Universitat Rovira i Virgili l’havia investit doctor honoris causa el 2009.

Géza Alföldy (Budapest, 1935 – Atenes, 2011), historiador de l’antiguitat i epigrafista, doctor per la Universitat de Budapest el 1959, era professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i secretari de l’Acadèmia de Ciències de Heidelberg.

Considerat l’especialista més important en epigrafia llatina i un dels principals coneixedors de la història social del món romà, va ser investit doctor honoris causa per nou universitats.

De fet la seva vinculació amb Tarragona ha estat sempre molt estreta arran de les nombroses amistats que va fer amb arqueòlegs tarragonins des que hi va arribar per primer cop als anys seixanta per preparar l’edició de les inscripcions romanes de la ciutat. Es va instal·lar un any en un primer pis a prop de l’amfiteatre, que sempre recordava amb molt afecte. L’obra resultant, Die römischen Inschriften von Tarraco (Berlín, 1975) va suposar un fort impuls per al millor coneixement històric de Tàrraco, un millor apropament al seu passat romà i una revalorització de les restes arqueològiques tarragonines.

Des de l’ICAC volem manifestar el nostre sentit condol per una pèrdua tan gran, no només per la vàlua del profesor Alföldy com a investigador, sinó també pel seva personalitat, el seu carisma i entusiasme per la feina, i la seva dedicació a la formació de les generacions més joves, que sempre va ajudar i encoratjar.

Llegiu la notícia sencera al web de l’ICAC, i Llegiu i sentiu la conversa entre el professor Alföldy i la directora de l’ICAC, la també epigrafista Isabel Rodà, el novembre del 2010.