Entrades amb l'etiqueta ‘funerari’

Arqueologia de la mort (II)

divendres, 23/03/2012
Parker.jpg

Prof. Mike Parker Pearson, professor d'Arqueologia de la Universitat de Sheffield

Després del post de fa uns dies on us anunciàvem el seminari sobre arqueologia de la mort, aquesta setmana parlem amb el prof. Mike Parker Pearson, professor del Departament d’Arqueologia de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) i specialista de renom internacional en arqueologia de la mort i prehistòria recent de Gran Bretanya i nord d’Europa. També ha excavat a Grècia, Síria, els Estats Units i a Madagascar i de l’oest de l’oceà Índic. Dirigeix els treballs arqueològics al jaciment de Stonehenge, la qual cosa l’ha fet mereixedor de la distinció “Arqueòleg de l’any” el 2010. Ha estat el principal conferenciant del seminari de l’ICAC “L’arqueologia de la mort”.

Què és l’arqueologia de la mort?
És l’estudi dels costums i rituals funeraris en el passat, l’estudi de com la gent ha commemorat la mort.

Que és més que commemorar el passat.
Esclar, perquè els monuments funeraris perviuen en el futur, o sigui que és una manera que tenen els humans de canviar el sentit del temps. És una marca en el present que es refereix al passat i que perdurarà en el futur, durant segles o mil·lennis.

La consciència de la mort ens fa humans?
Sí, és un dels aspectes fonamentals que ens diferencia dels animals. I el que fem és mirar de donar sentit a aquest problema: tenim una vida molt curta i no sabem què passa quan morim. El que és fascinant com a historiadors és estudiar com les societats del passat i del present ho intenten resoldre, racionalitzar, explicar.

La societat actual com ho fa?
A Occident ens veiem com una cultura de la vida. La mort hi és negada, malgrat que sigui a tot arreu i passi a tothom! Hauria d’estar més integrada a la vida, independentment de si tenim creences religioses.

Per entendre la mort al llarg del temps les restes arqueològiques són suficients?
L’arqueologia no dóna un retrat sencer del passat. Tenim restes materials, com monuments, recintes funeraris, edificis, els mateixos esquelets, però per del 99% de la història de la humanitat no n’han quedat rastres.

Que difícil d’estudiar, doncs.
És un repte. Tan sols sabem de grups que no són representatius de la majoria de la població. També és el nostre repte pensar en altres llocs on hem de buscar restes. I tinguem present una cosa: a Europa la majoria dels nostres morts d’avui no seran arqueològicament visibles, perquè la incineració és una pràctica cada cop més estesa.

Sort, perquè al final no hi cabríem!
Què passa quan el planeta és ple de monuments per als morts?

Se us acut alguna resposta? Seguiu descobrint l’apassionant món de l’arqueologia de la mort i descobriu més coses sobre Stonehenge en aquest enllaç!

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Març del 2012

L’arqueologia de la mort

divendres, 9/03/2012

Vas funerari (lecit àtic de foncs blanc) del segle V a.C. Dona portant ofrenes a una tomba. Foto: Jastrow

 

Els dies 20 i 21 de març de 2012 es durà a terme a l’ICAC el segon dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica que fem cada any a l’ICAC. Aquest es titula L’arqueologia de la mort: una perpectiva multidisciplinar, i presentarà diverses lliçons sobre l’arqueologia de la mort i la informació que els rituals i pràctiques funeràries aporten sobre les societats que les han generades.

Els doctors Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) i Jesús Carruesco (URV/ICAC) en són els coordinadors científics. El convidat principal és el professor Mike Parker Pearson, de la Universitat de Sheffield, reconegut expert en prehistòria del Regne Unit, sobretot pel projecte d’excavació que dirigeix a l’espectacular jaciment d’Stonehenge que l’ha fet mereixedor del guardó “Arqueòleg de l’any 2010”.

El seminari compta amb la participació de set especialistes més, que tractaran aspectes metodològics i presentaran estudis de casos. Un cop fet el seminari, farem una entrevista al professor Parker perquè ens expliqui de primera mà els seus treballs sobre l’arqueologia de la mort.

Els ibers de Sebes (Flix)

dimarts, 18/10/2011

Avui us proposem l’entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB).  Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro.

Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de l'excavació. (Foto: C. Badia)

Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

 Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

Per seguir desvetllant incògnites d’aquest jaciment i veure’n més fotografies, podeu seguir llegint l’entrevista sencera aquí. A més a més, us deixem també amb el vídeo Una excavació en tres minuts, un reportatge que resumeix les intervencions dels últims anys a Sebes.


El misteri de la Cova Jeroni (I)

dijous, 22/09/2011

L’arqueologia és estudi, recerca i moltíssima feina. Però a voltes també és descoberta i potser, fins i tot, aventura. I és del que us volem parlar avui.

La cova Jeroni, a Artà (Mallorca) , es va descobrir el 2008 en obrir una via d’escalada. Es va arribar a una balma on hi havien restes de murs i abundants fragments de ceràmica. Però la sorpresa més gran va ser descobrir que… només s’hi podia accedir escalant!

Però qui, quan i per què es va ocupar aquesta balma inhòspita, incòmoda i de difícil accés? Els materials recuperats en l’excavació, tots d’època islàmica (en concret del segle XIII) i la situació geogràfica concordaven amb un dels fets descrits en la Crònica del Rei Jaume quan narra la conquesta de Mallorca.

El passatge explica que un cop caiguda la Ciutat de Mallorca, les hosts cristianes es varen dedicar a fer cavalcades. Comandades per en Pere Masa, es dedicaven a capturar tots els andalusins de l’illa, i així va ser com alguns d’ells es van refugiar en llocs inaccessibles de les muntanyes d’Artà. Per fer-los sortir es van buscar sistemes tan enginyosos com despenjar soldats lligats amb cordes i proveïts amb olles plenes de brases, que tiraven sobre les cabanes dels refugiats per d’incendiar-les.

Vista des de les excavacions a la Cova Jeroni

No hi havia dubte que era un dels darrers refugis de la població islàmica de Mallorca. Aquesta singularitat, i el risc que es malmetés el registre arqueològic, va motivar una intervenció arqueològica promoguda per la UAB i dirigida pel catedràtic Miquel Barceló, la professora Helena Kichner (UAB) i l’arqueòleg de Palma Mateu Riera. L’ICAC hi va participar fent la planimetria i de la documentació gràfica.

L’excavació es va fer en dues campanyes, els anys 2010 i 2011, i la recerca ha estat finançada per Sa Nostra, el Consell de Menorca i el Ministeri d’Educació. I, com ja hem dit, per la seva situació va ser una excavació ben peculiar. Per qüestions de seguretat es va necessitar l’ajut del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca.. Es va obrir una via ferrada per fer més fàcil l’accés i es va muntar tot un sistema de seguretat per treballar sense por de prendre mal. La inclinació del terra de la balma, juntament amb la humitat, feien que fos molt fàcil relliscar (o llenegar, com diuen a ses Illes) amb el risc real d’una caiguda en vertical lliure de més de 50 metres!

Però això no és tot… si voleu saber més coses d’aquesta excavació tan particular, la setmana que ve continua l’aventura. Fins aleshores!

Excavem una vil·la romana de Sabadell

dimecres, 31/08/2011

Després d’uns dies de vacances, reactivem el blog amb il·lusió i ganes d’anar-vos explicant tota l’activitat arqueològica que hem dut a terme aquest estiu. Comencem pel jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec,  situat  al voltant de l’església i rectoria de Sant Pau de Riu-sec (Ajuntament de Sabadell), on s’ha descobert una vil·la romana i un conjunt arquitectònic d’època medieval. Aquest estiu s’ha excavat la zona exterior de la capçalera del temple romànic, a l’entorn de l’absis: veieu els esquelets a la foto? Doncs és on s’han trobat 12 enterraments en fossa simple, datats al segle XI.

Una altra novetat important relacionada amb l’època romana és que, a més de diferents sitges d’emmagatzematge, s’ha identificat i s’ha resseguit el mur de tancament de llevant de la gran vil∙la romana, anterior al complex medieval.

A l’excavació  d’aquest passat mes juny hi han excavat 61 estudiants, que hi han treballat com a pràctiques d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció dels professors Joaquim Pera (UAB), Esther Rodrigo (UAB/ICAC), Cèsar Carreras (UAB/ICAC) i la direcció tècnica de Jordi Roig.

Alumnes del grau d’arqueologia de la UAB i del Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica durant l’excavació de l’àrea de la necròpolis (imatge: Jordi Roig-Arrago 2011)