Entrades amb l'etiqueta ‘Excavacions’

L’illa de Cabrera

dimarts, 26/07/2011

Excavació de Cabrera

Avui ens situem a Cabrera, una petita illa mallorquina que és l’illa deshabitada més gran del Mediterrani occidental. El papa Gregori el Magne en parlava així: “Que els monjos del monestir que es troba a l‘illa de Capria obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir Déu, lluiten, i ho dèiem plorant, a favor de l’antic enemic. Tu, recolzat amb l’autoritat que et donen aquestes cartes dirigeix-te a dit monestir; […] D’aquesta manera tot allò que trobis que ha de ser arrabassat, tal i com ho demana la norma canònica, ho has de corregir imposant les penes corresponents…” (Gregori I, Epistola XIII, 47. Traducció de J. Amengual Batle, 1991, 392-393).

Aquesta és la referència més clara de l’existència d’un monestir bizantí a l’illa de Cabrera. Un monestir prou important per despertar la preocupació i l’enuig del Papa de Roma a causa del comportament poc “canònic” dels monjos.

Des del 1998, gràcies a l’ajuntament de Palma i sota la direcció de Magdalena Riera i Mateu Riera (malgrat els cognoms, no són parents!), s’està duent a terme un projecte de recerca arqueològica per descobrir i estudiar, precisament, aquest monestir i, al mateix temps, l’ocupació humana de l’illa. L’ICAC hi participa activament cuidant-se de la documentació planimètrica a través de la Unitat de Documentació Gràfica i de l’estudi de les restes vegetals antigues (gràcies a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria Puche, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, a Cabrera

Les excavacions han fet descobrir, entre altres elements, part de la necròpolis del monestir, tres eremitoris bizantins (lloc on  es retiraven els monjos per tal d’aïllar-se on, sovint, es construïa una ermita) i estructures vinculades a la producció de salaons d’època antiga. El salaó era una tècnica molt usada en l’antiguitat de conservació d’aliments que consistia a cobrir-los de sal.

També són d’especial importància les troballes de barraques dels presoners francesos de la guerra d’Independència i d’un centre del segle VI-VII dC de producció de porpra. La porpra és un tint extret de caragols de mar, destinat en exclusiva als alts estaments socials i religiosos. És el que té l’arqueologia: començes buscant un monestir bizantí i et sorprens excavant un campament de presoners d’època napoleònica. Un autèntic camp de concentració ante literam: de 10.000 presoners només en varen sobreviure 3.000. Ara fa, exactament, 200 anys.

La recerca arqueològica no para. La campanya d’enguany, prevista a l’agost, vol continuar investigant aquest monestir que tant preocupava el papa Gregori, i tot allò que l’illa pugui amagar.

Jaciment del Pla de ses Figueres. Necròpolis bizantina. Excavant la tomba d’un dels monjos

Jaciment del Pla de ses Figueres. Excavant les barraques dels presoners francesos amb el port i el castell al fons

Romans a Guissona!

dimecres, 13/07/2011

Avui viatgem a Guissona, un municipi de la Segarra on, aquesta setmana se celebraran els Capvespres a la romana (de l’11 al 15 de juliol) i el Mercat romà (el 16 de juliol). Des de fa més de deu anys, aquesta població recrea el seu passat romà, que té els orígens en l’antiga vila romana de Iesso, a través d’aquestes festes lúdiques i participatives. Hi trobareu de tot: desfilades de soldats, artesania romana, curses de quàdrigues, compra venda d’esclaus, lluites de gladiadors, música, danses, jocs, i… bacanals i tot!

A més a més, aquests dies a Guissona també s’està fent el V Curs d’arqueologia de Guissona Ciutat romana de Iesso, organitzat pel Patronat d’Arqueologia de Guissona, en què hi participen el Museu de Guissona, investigadors de l’ICAC i la UAB i estudiants d’arreu. El curs converteix part del jaciment de Iesso en una extensió de les aules universitàries i permet als alumnes completar l’aprenentatge posant en pràctica els coneixements que han assolit a classe.

Però tornem a les festes romanes, i us deixem amb un vídeo que us farà venir ganes d’anar a treure el nas a Guissona… Us hi veurem?


Excavació a la Catedral de Tarragona 2011

divendres, 1/07/2011

Com molts ja deveu saber, l’estiu passat ens vam embarcar en l’aventura d’excavar dins la Catedral de Tarragona buscant-hi les restes del temple romà. Hi van intervenir l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona i l’ICAC, amb la participació d’arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Roda de premsa a l'interior de la Catedral de Tarragona durant la intervenció de 2010

Aquest estiu recomença l’aventura per segona (i potser última!) vegada. Torna a ser de la mà dels arqueòlegs Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell, que no es cansen de treballar a l’interior de la Catedral de Tarragona per mirar de desvetllar-nos els misteris que amaga.

Aquest any la campanya té com a objectius conèixer millor la construcció de la Catedral medieval, documentar l’ocupació tardorromana i visigòtica a l’àrea del transsepte i de l’absis, i conèixer millor l’estructura del temple romà, sota el sòl de la Catedral actual.

A partir de dilluns, es reprendran els blogs A la recerca del temple d’August i En busca del Templo de Augusto (en castellà). Mentrestant, podeu veure la notícia televisiva de la represa de les intervencions arqueològiques a TAC12 (minut 9.23).