Entrades amb l'etiqueta ‘Excavacions’

Joves investigadors: missió a Efes

dijous, 31/05/2012

Aquesta setmana hem parlat amb  l’Horacio González, investigador en formació de l’ICAC. L’Horacio González col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). La missió aplega 300 investigadors de països diversos, la majoria austríacs, alemanys i turcs. Ell dins d’aquest gran equip s’ocupa de les àmfores romanes i bizantines. A l’ICAC és investigador en formació i treballa en la seva tesi, sobre comerç hispà amb la Germània inferior.

Parla’ns d’Efes.
Efes és un empori comercial i un lloc sagrat. És la capital de la província romana d’Àsia, una de les grans metròpolis del món romà juntament amb Roma, Alexandria, Cartago, Antioquia i, a partir del segle IV dC, Constantinoble.

Bon lloc per a un arqueòleg.
Sí, sobretot també perquè l’Efes hel·lenística i romana s’abandona al segle XIII i no hi ha hagut ocupació posterior. És una ciutat que surt esmentada molts cops en els textos sagrats de jueus i cristians. De fet hi va haver molta concentració de cristians des d’un primer període, i en part això va facilitar la transformació com a lloc de culte pagà, centrat en el culte a la deessa Àrtemis, a lloc de culte i pelegrinació cristià.

Quin canvi!
El culte a Àrtemis, que va durar dins al segle IV dC, proveïa de tanta riquesa que no s’hi podia renunciar! Efes era el “banc d’Àsia”, lloc de pelegrinatge… La capitalitat sacra la manté amb el cristianisme a través del culte a Sant Joan Baptista.

I també en fa font de riquesa?
La riquesa li venia de l’explotació i comercialització de béns agropecuaris i, efectivament, d’objectes sagrats, com ara figuretes de la divinitat. També es venia com a relíquia de Sant Joan Baptista la seva “pols sagrada”, que era la prova que era viu, perquè quan es movia aixecava aquesta pols… Però, si ens parem a pensar, el que és curiós és que no s’optés per al culte a la Mare de Déu.

Per què?
Perquè té moltes similituds amb Àrtemis, deessa anatòlica de la fertilitat, i també verge. Però no hi ha documentades pelegrinacions marianes fins al segle XIX, quan dins del corrent general de l’església catòlica es desenvolupa el culte marià basat en visions de diverses monges.

Biblioteca de Cels a EFES (foto:Kadellar a Wikimedia)

Efes és un jaciment històric. Ja deu quedar poc per excavar.
Al contrari! Només hi ha excavat entre el 5 i el 10%: les places, els carrers principals, el teatre, les dues àgores, les cases aterrassades… Però queda molt! Hi ha zones molt interessants tapades.

Per exemple?
L’estadi, que és dels més grans de l’imperi romà! A més també s’ha de treballar l’articulació de la ciutat amb el territori. Es coneixen, per exemple, per prospeccions, set aqüeductes. I respecte al meu tema d’estudi, les àmfores i les ceràmiques, sols hi ha indicis de dues terrisseries, però no s’han localitzat ni els forns!

Com és el teu treball amb les àmfores?
De moment he treballat amb material que prove de l’àgora ciutadana i de la casa aterrassada número 2, i ara també volem estudiar les del port tardoantic. Hi ha moltíssim material. Jo faig fitxes dels fragments i determino de quin tipus d’àmfores són, en faig fotos i dibuixos, miro la pasta al microscopi… Determinar la procedència és molt important: és el que permet entendre la importància de la importació i, amb les àmfores locals, la importància de l’exportació.

Què esperes poder saber de nou?
Espero seguir-hi treballant i poder contribuir a acabar donant una imatge total del comerç a Efes. Les àmfores són el millor indicador pel seu caràcter de pedra artificial que resisteix el pas dels segles, i és de les poques restes arqueològiques del moviment comercial.

Avui Efes és un referent turístic.
Sí. Efes, actualment la ciutat de Selçuk, té una mitjana de dos milions i mig de visitants a l’any, molts dels quals són cristians. Té més visitants que Pompeia entre altres coses perquè des dels anys 60 la ciutat propera de Kusadasi és lloc d’aturada de creuers.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Maig del 2012

El temple perdut

dijous, 1/12/2011

Aquesta setmana tornem a recordar les excavacions que, durant els estius de 2010 i 2011, L’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme a l’intertior de la Catedral de Tarragona.

Hi ha intervingut arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Us proposem doncs aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de manera trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, tot buscant el temple d’August.

El monestir bizantí de Cabrera

dijous, 24/11/2011
puche.JPG

Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC

Aquesta setmana us proposem una entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Des de la campanya del 2000, col·labora amb els arqueòlegs Magnalena Riera i Mateu Riera a l’àrea del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, del que ja us havíem parlat  el mes de juliol en el post L’illa de Cabrera. L’excavació s’emmarca en el projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”. Patrocinat per l’Ajuntament de Palma, en són codirectors Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, i Mateu Riera.

En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arqueòlegs, historiadors, historiadors de l’art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l’ICAC també se n’estan fent analítiques de carbons i llavors, així com estudis de marbres (fets per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria, en què us heu centrat, aquest estiu?
En la zona de la necròpolis del monestir bizantí, on abans hi havia hagut instal·lacions de producció de porpra. De fet hem continuat l’excavació del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perquè l’any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).

Heu trobat una cel·la del monestir?
No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. És una estructura arquitectònica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat què era. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina i fa pensar en un ús industrial. El que podem afirmar és que és una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.

Voleu saber-ne més? Llegiu l’entrevista sencera seguint aquest enllaç.

El misteri de la Cova Jeroni (II)

dimarts, 15/11/2011

Com ja us vam explicar fa uns dies al post El misteri de la Cova Jeroni (Artà, Mallorca) I, aquesta era una excavació on, entre el material de treball imprescindible, hi havia pics, pales, paletins, etc., però també cordes d’escalada, arnesos, mosquetons, cascs i fins i tot els bombers de la guarda!


Malgrat aquestes dificultats (i el cansament i les incomoditats), es va poder fer l’excavació arqueològica. Es van documentar restes de cabanes, un abocador (pensem que no deixaven a la vista les deixalles per no donar indicis d’on estaven amagats), un forn, segurament per cuinar, i, en un extrem, un enterrament d’una dona. Més que un enterrament (a l’abric el sol és tot de roca) era la deposició del cos al costat d’un gran bloc i cobert tot de pedres petites (ni tan sols podien enterrar amb normalitat els difunts). Tot abandonat a finals de primavera del 1230 dC.

La descoberta sorpresa, però, va ser la troballa de tres claus: era evident que tenien l’esperança de poder tornar a casa seva, de poder trobar portes per obrir!

Hem pogut veure, doncs, com era un refugi dels darrers islàmics de Mallorca, i com, malgrat la provisionalitat i la urgència, van poder muntar un assentament que reunia uns mínims d’habitabilitat per fer suportable l’espera. Perquè de fet estaven esperant, esperant que els cristians, un cop saquejada l’illa, se’n tornessin a la península. Espera vana. Tota la població islàmica de l’illa que no va poder escapar va ser morta o esclavitzada.

Com veieu, el nostre treball de vegades permet resseguir històries i vides de persones concretes dins de fets col·lectius. Aquesta és l’autèntica aventura de l’arqueologia.

Els ibers de Sebes (Flix)

dimarts, 18/10/2011

Avui us proposem l’entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB).  Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro.

Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de l'excavació. (Foto: C. Badia)

Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

 Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

Per seguir desvetllant incògnites d’aquest jaciment i veure’n més fotografies, podeu seguir llegint l’entrevista sencera aquí. A més a més, us deixem també amb el vídeo Una excavació en tres minuts, un reportatge que resumeix les intervencions dels últims anys a Sebes.


La vil·la romana de la Sagrera

divendres, 30/09/2011

Aquests dies el telèfon de l’ICAC no ha parat de sonar: eren periodistes que buscaven una opinió neutra i tècnica sobre les excavacions arqueològiques a la vil·la romana trobada a la Sagrera (Barcelona) que es fan en aquesta futura estació de l’AVE.

Vil·la romana de la Sagrera. Foto: Sagrera, a Viquipèdia

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, experta en arqueologia romana de Barcino (Barcelona), directora del nostre institut i catedràtica d’arqueologia de la UAB, ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa (podeu llegir les seves paraules a El País). Al diari Ara també va destacar la importància de la normativa referent a les troballes arqueològiques. I aquesta setmana, a més a més, hi ha dedicat tot un article titulat ‘Una nova normativa i planimetria arqueològica’ (a El Periódico), on explica amb més detall el cas de la vil·la romana de la Sagrera i denuncia: “Tots són presoners de la normativa, que caldria modificar per tal que les excavacions es portessin a terme abans que el projecte estigués dat i beneït”.

I per si voleu saber-ne més: ampliem avui la informació amb aquesta entrevista a la Dra. Rodà a BTV. Moltes gràcies a @btvnoticies per ajudar-nos a aconseguir el vídeo!

El misteri de la Cova Jeroni (I)

dijous, 22/09/2011

L’arqueologia és estudi, recerca i moltíssima feina. Però a voltes també és descoberta i potser, fins i tot, aventura. I és del que us volem parlar avui.

La cova Jeroni, a Artà (Mallorca) , es va descobrir el 2008 en obrir una via d’escalada. Es va arribar a una balma on hi havien restes de murs i abundants fragments de ceràmica. Però la sorpresa més gran va ser descobrir que… només s’hi podia accedir escalant!

Però qui, quan i per què es va ocupar aquesta balma inhòspita, incòmoda i de difícil accés? Els materials recuperats en l’excavació, tots d’època islàmica (en concret del segle XIII) i la situació geogràfica concordaven amb un dels fets descrits en la Crònica del Rei Jaume quan narra la conquesta de Mallorca.

El passatge explica que un cop caiguda la Ciutat de Mallorca, les hosts cristianes es varen dedicar a fer cavalcades. Comandades per en Pere Masa, es dedicaven a capturar tots els andalusins de l’illa, i així va ser com alguns d’ells es van refugiar en llocs inaccessibles de les muntanyes d’Artà. Per fer-los sortir es van buscar sistemes tan enginyosos com despenjar soldats lligats amb cordes i proveïts amb olles plenes de brases, que tiraven sobre les cabanes dels refugiats per d’incendiar-les.

Vista des de les excavacions a la Cova Jeroni

No hi havia dubte que era un dels darrers refugis de la població islàmica de Mallorca. Aquesta singularitat, i el risc que es malmetés el registre arqueològic, va motivar una intervenció arqueològica promoguda per la UAB i dirigida pel catedràtic Miquel Barceló, la professora Helena Kichner (UAB) i l’arqueòleg de Palma Mateu Riera. L’ICAC hi va participar fent la planimetria i de la documentació gràfica.

L’excavació es va fer en dues campanyes, els anys 2010 i 2011, i la recerca ha estat finançada per Sa Nostra, el Consell de Menorca i el Ministeri d’Educació. I, com ja hem dit, per la seva situació va ser una excavació ben peculiar. Per qüestions de seguretat es va necessitar l’ajut del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca.. Es va obrir una via ferrada per fer més fàcil l’accés i es va muntar tot un sistema de seguretat per treballar sense por de prendre mal. La inclinació del terra de la balma, juntament amb la humitat, feien que fos molt fàcil relliscar (o llenegar, com diuen a ses Illes) amb el risc real d’una caiguda en vertical lliure de més de 50 metres!

Però això no és tot… si voleu saber més coses d’aquesta excavació tan particular, la setmana que ve continua l’aventura. Fins aleshores!

A la recerca del temple d’August

divendres, 16/09/2011

Com ja deveu saber, aquest passat mes de juliol, arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, del Capítol de la Catedral (Arquebisbat) i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han tornat a excavar, per segon estiu consecutiu, a l’interior de la Catedral de Tarragona.

Si voleu conèixer com va anar el dia a dia de l’excavació, totes les descobertes que van fer, i veure’n les imatges, no us perdeu el bloc A la recerca del Temple d’August, també a Sàpiens.

Imatges de l'excavació a l'interior de la Catedral de Tarragona durant el passat mes de Juliol de 2011 (foto: Manel Granell)

A més a més, si voleu saber de primera mà les valoracions que ara al setembre fan els arqueòlegs que hi van excavar, no us perdeu aquesta entrevista a Josep Maria Macias i Imma Teixell, directors de l’excavació juntament amb Andreu Muñoz:  “El temple romà era més llarg, i també sabem més de la construcció de la Catedral”.

Nou Parc Arqueològic a Guissona

dijous, 8/09/2011

Aquest dissabte 10 de setembre s’inaugura el El Parc Arqueològic i el centre d’interpretació de la ciutat romana de Iesso, d’època republicana, i actual Guissona (Segarra). Ens fa il·lusió, perquè després d’anys de treballs i de recerca, en què hi ha  l’ICAC aportant recursos i investigadors (juntament amb els de la UAB), s’obrirà al públic un dels jaciments més significatius de l’interior de Catalunya.

Estudiants del Vè Curs d'Arqueologia de Guissona excavant al Parc Arqueològic de Iesso aquest passat mes de juliol.

Però… què era Iesso? Era una ciutat romana que, juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), estructurava en l’època romana les Terres de Ponent de la Catalunya actual. És un patrimoni d’especial interès perquè s’hi conserven les restes de la muralla i la porta nord de la ciutat amb la torre de defensa (una fortificació de més de tres metres d’amplada). A més a més, també hi ha les ruïnes de les termes públiques, amb les restes de l’edifici termal i d’un pati amb una gran natatio, o piscina descoberta, excepcionalment ben conservada. També hi trobem les restes d’una casa senyorial situada a la perifèria de la ciutat. I, finalment, hi ha els vestigis d’un celler d’època visigòtica dels segles V i VI dC.

Al costat del Parc Arqueològic de Guissona s’ha instal·lat el Museu Eduard Camps, que conserva i exposa al públic els objectes arqueològics trobats a Iesso i fa les funcions de centre d’interpretació, ja que ofereix al visitant les claus interpretatives per a entendre la realitat i la significació històrica de la Guissona de fa quasi dos mil anys.

Si també voleu saber com han anat les excavacions d’aquest estiu a Iesso, on s’ha dut a terme el Vè Curs d’Arqueologia de Guissona, podeu llegir aquesta entrevista al director de les excavacions, el Dr. Josep Guitart (UAB – ICAC – IEC). I si voleu saber més coses sobre Iesso, us proposem aquest recurs online de Patrimoni Gencat.

Excavem una vil·la romana de Sabadell

dimecres, 31/08/2011

Després d’uns dies de vacances, reactivem el blog amb il·lusió i ganes d’anar-vos explicant tota l’activitat arqueològica que hem dut a terme aquest estiu. Comencem pel jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec,  situat  al voltant de l’església i rectoria de Sant Pau de Riu-sec (Ajuntament de Sabadell), on s’ha descobert una vil·la romana i un conjunt arquitectònic d’època medieval. Aquest estiu s’ha excavat la zona exterior de la capçalera del temple romànic, a l’entorn de l’absis: veieu els esquelets a la foto? Doncs és on s’han trobat 12 enterraments en fossa simple, datats al segle XI.

Una altra novetat important relacionada amb l’època romana és que, a més de diferents sitges d’emmagatzematge, s’ha identificat i s’ha resseguit el mur de tancament de llevant de la gran vil∙la romana, anterior al complex medieval.

A l’excavació  d’aquest passat mes juny hi han excavat 61 estudiants, que hi han treballat com a pràctiques d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció dels professors Joaquim Pera (UAB), Esther Rodrigo (UAB/ICAC), Cèsar Carreras (UAB/ICAC) i la direcció tècnica de Jordi Roig.

Alumnes del grau d’arqueologia de la UAB i del Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica durant l’excavació de l’àrea de la necròpolis (imatge: Jordi Roig-Arrago 2011)