Entrades amb l'etiqueta ‘documentació gràfica’

Arqueologia des de l’aire

dijous, 3/05/2012

Aquesta setmana hem parlat amb el professor Giuseppe Ceraudo, de la Universitat del Salento (Itàlia), on imparteix Topografia antiga i Aerotopografia arqueològica. Ell i el seu equip apliquen la fotografia aèrea a l’arqueologia: “Gràcies a l’aerofotografia reconstruïm la via Trajana metre a metre”.

Per què és important l’aerofotografia per a un arqueòleg?
És un dels instruments utilitzats per fer recerca topogràfica sobre el terreny. Però l’han de fer servir arqueòlegs especialistes, que sàpiguen entendre i interpretar les fotografies. A Itàlia, dins de l’assignatura de Topografia antiga es passa un examen en fotografia aèria.

Un recurs del segle XX per estudiar el món antic!
Del segle XIX, hauríem de dir, perquè la primera foto aèria amb finalitats arqueològiques a Itàlia data del 1899. Giacomo Boni excavava el fòrum de Roma i, en col·laboració amb militars, va retratar el jaciment des d’un globus aerostàtic.

Ceraudo.jpgLa fotografia aèria i el món militar sempre van lligats?
Fins fa pocs anys, sí. Justament per això disposem de moltes fotos aèries d’Itàlia fetes durant la Segona Guerra Mundial. A la Fototeca Nacional, a Roma, hi tenim les fotos de la RAF anglesa (Royal Airforce), la USAF nord-americana (United States Airforce) i la Luftwaffe alemanya. A més, a l’Institut Geogràfic Militar, a Florència, hi ha les imatges de l’AMI (Aeronàutica Militar Italiana).

Aquí es fan servir molt les imatges aèries del 1956, fetes per militars americans.
A Itàlia també tenim fotos d’aquest moment, en concret dels anys 1954-1955. Estan dipositades a Florència. Els Estats Units també van topografiar tot Itàlia en un vol que en diem “volo base”. Cal dir, però, que des de l’any 2000 a Itàlia es permet volar i fotografiar lliurement, amb el permís de l’aeronàutica militar. O sigui que ara les fotos les fem nosaltres!

Com s’interpreta una fotografia aèria?
Es tracta de saber-hi identificar restes arqueològiques, a través de les traces que apreciem en els conreus (cropmarks, en anglès).

Si vols descobrir a quin tipus de traces arqueològiques es poden detectar amb la fotografia aèrea, aquí teniu la resta de l’entrevista.

El cuniculus de Tarraco

divendres, 24/02/2012

Que el subsòl de Tarragona ens oculta misteris no és una frase feta. És, literalment, una realitat.

Des dels anys 90 sabem que hi ha una galeria romana subterrània excavada a la roca a més de 12 metres de fondària, coneguda com el cuniculus, i que no s’ha de confondre amb la cova urbana.

IMG_3805.jpgAquesta galeria és tota una incògnita. Sabem, però, que és anterior al segle I dC, i que la van construir els primers romans. Servia per portar aigua i tenia una sèrie de pous, actualment tots plens de terra i que reomplen la galeria. I poca cosa més.

Sabem que els romans la van excavar a partir d’aquests pous, però no entenem com s’ho van fer per connectar-los. La roca és tan dura que en lloc d’anar en línia recta, de pou a pou, anaven fent ziga-zagues i giravolts buscant la pedra més tova.

Nosaltres, els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, amb tot l’instrumental GPS (que no funciona sota terra), els nostres aparells topogràfics de darrera generació i les nostres brúixoles som incapaços de fer una planimetria com cal. La galeria és estreta, sinuosa, incòmoda…i fosca! Per aquesta raó hem hagut de demanat ajut a la gent de l’Institut de Geomàtica, a l’Eulàlia Parés i en David Calero, que ens han donat un bon cop de mà.

Cuniculus Gener 2012 024.jpgElls tenen un departament especialitzat en navegació i posicionament. Han estat desenvolupant una metodologia de treball que a partir de girocompassos i acceleròmetres ha permès fer una cartografia fiable de la galeria, saber-ne el recorregut, on és i situar els pous en relació a la ciutat

Nosaltres hem necessitat especialistes molt qualificats, que apliquen tecnologies de posicionament del segle XXI, tan sols per descriure la galeria, que ja és molt. Com s’ho van fer els romans per excavar-la i anar-se’n trobant de pou en pou, malgrat les marrades que feien sota terra, en plena foscúria? Trobareu més fotos que ho il·lustren aquí.

Tenim tema d’estudi.

Josep Maria Puche
Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC

El monestir bizantí de Cabrera

dijous, 24/11/2011
puche.JPG

Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC. Foto: C. Badia

Aquesta setmana us proposem una entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Des de la campanya del 2000, col·labora amb els arqueòlegs Magnalena Riera i Mateu Riera a l’àrea del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, del que ja us havíem parlat  el mes de juliol en el post L’illa de Cabrera. L’excavació s’emmarca en el projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”. Patrocinat per l’Ajuntament de Palma, en són codirectors Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, i Mateu Riera.

En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arqueòlegs, historiadors, historiadors de l’art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l’ICAC també se n’estan fent analítiques de carbons i llavors, així com estudis de marbres (fets per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria, en què us heu centrat, aquest estiu?
En la zona de la necròpolis del monestir bizantí, on abans hi havia hagut instal·lacions de producció de porpra. De fet hem continuat l’excavació del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perquè l’any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).

Heu trobat una cel·la del monestir?
No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. És una estructura arquitectònica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat què era. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina i fa pensar en un ús industrial. El que podem afirmar és que és una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.

Voleu saber-ne més? Llegiu l’entrevista sencera seguint aquest enllaç.