Entrades amb l'etiqueta ‘Divulgació’

Avanç de la col·laboració de l’ICAC al festival Tàrraco Viva

dijous, 26/04/2012

Encara no s’ha fet pública tota la programació del l’edició 2012 del Festival Tàrraco Viva (en aquest enllaç en trobareu un avanç), però mentrestant nosaltres anem fent boca amb les activitats que organitzem des de l’ICAC:

Alumnes de batxillerat durant l'activitat 'Passejada Epigràfica' a Tàrraco Viva 2011

Aquesta és una activitat per a alumnes d’ESO i Batxillerat: el Dr. Josep Maria Macias farà una xerrada introductòria a l’ICAC i després s’aniran a visitar diversos monuments de la Part Alta de Tarragona. Serà el divendres 18 i divendres 25 de maig de 10 a 13 hores.

  • V Cicle de documentals arqueològics (FICAB-ICAC)

Us proposem que aneu preparant les crispetes per aquesta trobada de cinema arqueològic que, com ja us vam anunciar, serà els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012 a la  Sala d’actes de l’ICAC (de 17 a 20 hores). Els documentals es projectaran a l’ICAC i també a l’Antiga Audiència. Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

  • A més, dos investigadors de l’ICAC també faran conferències:

J. Ruiz de Arbulo: “Les vil·les romanes” (18 i 24 de maig)
Diana Gorostidi
: “AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” (19, 26 i 27 de maig)
Diana Gorostidi
: “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” (22 de maig)
Diana Gorostidi
: “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” (23 i 24 de maig)
J. Ruiz de Arbulo
: “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” (25 i 26 de maig)

  • Estand institucional de l’ICAC

Si voleu venir a conèixer en persona el que fem a l’ICAC, us convidem a visitar-nos a l’estand que tindrem a la X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana els dies 25, 26 i 27 de maig al Camp de Mart (Tarragona). Trobareu més informació en aquest enllaç.

En breu us farem arribar més informació. Si teniu dubtes, preguntes, o voleu saber-ne més sobre algun dels actes, deixeu-nos un comentari i us respondrem ben aviat.

Viatge a la civilització romana

dimecres, 18/04/2012

Com cada any, s’acosta Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona: un viatge a l’antiga civilització romana que ens convida a descobrir els nostres orígens i a compartir la passió per la història.

Durant els propers dies, us anirem explicant algunes de les propostes d’aquest festival apassionant, en què l’ICAC col·labora ben activament. Si us agrada el cinema, aquesta és la vostra: la cinquena edició del Cicle de documentals arqueològics, que es farà a la sala d’actes de l’ICAC i a l’Antiga Audiència (Tarragona) del 23 al 25 de maig, amb entrada gratuïta. Us oferirem una mostra dels films del XI Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB’11) que organitza el Museo Romano de Oiasso (Irún), el festival de cinema arqueològic de referència a tota la península ibèrica.

Us proposem que aneu preparant les crispetes i us engresqueu a aventurar-vos en els misteris d’Alexandria, la fascinant història de l’emperador Neró, els tresors de la ciutat d’Arles i els secrets de la monificació, entre molts d’altres. Aquí teniu un tast del cicle de documentals: què, us els perdreu?


Restes romanes a Barcelona

dimecres, 11/04/2012

Fa uns dies us explicàvem el viatge de les quatre columnes del palau de la Generalitat: un viatge llarg i apassionant, des de Troia fins a Barcelona, i de 1.900 anys de durada. Però sabíeu que el centre de Barcelona està farcit de restes arqueològiques romanes? Us heu entretingut mai a descobrir-les amb detall?

Moltes vegades aquestes restes romanes no són fàcils d’identificar, per això avui us proposem aquest reportatge en vídeo:  acompanyats per la Dra. Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, aprendrem algunes tècniques per identificar aquestes restes romanes, i descobrirem obres emblemàtiques del Museu Frederic Marès de Barcelona i de la capella de Sant Ramon de Penyafort de la Catedral de Barcelona, que reaprofiten elements romans.

 

Martí Boada, Plini el Vell i els delictes ecològics

dilluns, 2/04/2012

Aquesta setmana parlem amb  Martí Boada i Juncà, geògraf doctor en Ciències Ambientals. El seu camp d’interès és el canvi global i la biodiversitat urbana i forestal. És professor i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha rebut el màxim reconeixement en la seva especialitat: el premi Global 500 de les Nacions Unides (1995). El 2011 va ser comissari a Catalunya de l’Any internacional dels boscos.

Prof. Martí Boada. (Foto: Arxiu Martí Boada).

Prof. Martí Boada. (Foto: Arxiu Martí Boada).

Per un ambientòleg, quin interès té l’arqueologia clàssica?
És molt important, perquè per entendre la situació ambiental actual i l’estructura dels nostres paisatges ens hem de remuntar tan enrere com ens sigui possible. He treballat molts textos clàssics: Estrabó, Columel·la, Plini i un llarg etcètera. Aquests testimonis escrits m’han estimulat molt, més potser que les troballes arqueològiques pròpiament.

Parla’ns-en.
La Història natural de Plini és sensacional. Deixant a part Aristòtil, és la primera història natural, el primer inventari precientífic. Fa un retrat de l’entorn una mica fantasiós però interessantíssim!

Per què?
Perquè, entre altres coses, formula el primer cas de delicte ecològic. Mostra una visió precientífica però ja ecològica. Diu que qui mata una cigonya se l’hauria de condemnar a mort, perquè les cigonyes controlen la població de rates i gripaus. Entén el paper regulador de les cigonyes, és a dir: entén l’estructura de la piràmide tròfica! Condemnar a mort per matar una cigonya és un supòsit fortíssim, i és el primer cop que es documenta una penalització per motius ecològics.

I Estrabó, per què també t’és interessant?
El tercer volum de la Geographica d’Estrabó ens ha permès veure la situació paisatgística ibèrica. Alerta, no descriu la península com una selva: diu que és boscosa. D’aquesta obra se n’ha extret la falsa imatge de la península com una selva, i n’ha sortit el mite de l’esquirol que podia anar dels Pirineus a l’estret de Gibraltar saltant de banca en branca. Ha anat molt bé per segons quins discursos que denuncien la desforestació.

Hispània volia dir ‘terra de conills’.
Estrabó diu que els pobles del sud-est ibèric s’han d’exiliar per culpa d’una plaga de conills. Els conills, a part de menjar-se els conreus, quan orinen fan un esgarrapall que si són molts acaben desestructurant el sòl. Aquest potser és el primer impacte ambiental sobre la població documentat a la península. D’aquest episodi també revela que aquesta cultura ibèrica no menjava conills, és a dir, no incorporava a la seva dieta una proteïna que tenia ben disponible!

Com canvia el paisatge amb els romans?
Com diu Estrabó, a la península hi havia molta densitat forestal, i els romans van començar a aprofitar les planes fèrtils, van fer deveses… Els assentament s molts cops no els triaven, sinó que s’establien on ja hi havia poblats ibèrics, tot i que ells preferien les planes fluvials perquè asseguraven la mobilitat. La domus havia d’estar ben comunicada, per anar bé al costat de la mateixa Via Augusta. Quin ordit de vies es va fer! L’hem ben heredat.

Com tantíssimes altres coses!
Mira, el model d’agricultura que descriu Cató a De Agri Cultura encara és vigent. Diu que al voltant de la domus hi ha d’haver en primer lloc el jardí, amb plantes remeieres, culinàries i decoratives. En segon lloc, l’hort, que té una oferta estacional molt variada i proveeix d’aliment fresc en un moment en què no hi ha gaires sistemes de conservació. En tercer lloc, els secans de cereals, per poder fer el pa i també per tirar endavant la producció de proteïnes, és a dir, els ramats. En quart lloc, els fruiters de secà: la vinya, l’olivera, els avellanerars… I en cinquè lloc el bosc, per a la producció d’energia i de fusta. Aquest model ha valgut fins a l’arribada dels hidrocarburs fòssils.

Fantàstic!
Ah, i també encara val tot el que diu Columel·la dels empelts, els vivers forestals, la vinya, la preparació de les terres… L’arada romana aguanta fins ara!

Aegueix descobrint tot el que l’arqueologia clàssica aporta als estudis de les Ciències Ambientals en aquest enllaç.

 

Text de Carme Badia i Puig
Març del 2012

 

Arqueologia de la mort (II)

divendres, 23/03/2012
Parker.jpg

Prof. Mike Parker Pearson, professor d'Arqueologia de la Universitat de Sheffield

Després del post de fa uns dies on us anunciàvem el seminari sobre arqueologia de la mort, aquesta setmana parlem amb el prof. Mike Parker Pearson, professor del Departament d’Arqueologia de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) i specialista de renom internacional en arqueologia de la mort i prehistòria recent de Gran Bretanya i nord d’Europa. També ha excavat a Grècia, Síria, els Estats Units i a Madagascar i de l’oest de l’oceà Índic. Dirigeix els treballs arqueològics al jaciment de Stonehenge, la qual cosa l’ha fet mereixedor de la distinció “Arqueòleg de l’any” el 2010. Ha estat el principal conferenciant del seminari de l’ICAC “L’arqueologia de la mort”.

Què és l’arqueologia de la mort?
És l’estudi dels costums i rituals funeraris en el passat, l’estudi de com la gent ha commemorat la mort.

Que és més que commemorar el passat.
Esclar, perquè els monuments funeraris perviuen en el futur, o sigui que és una manera que tenen els humans de canviar el sentit del temps. És una marca en el present que es refereix al passat i que perdurarà en el futur, durant segles o mil·lennis.

La consciència de la mort ens fa humans?
Sí, és un dels aspectes fonamentals que ens diferencia dels animals. I el que fem és mirar de donar sentit a aquest problema: tenim una vida molt curta i no sabem què passa quan morim. El que és fascinant com a historiadors és estudiar com les societats del passat i del present ho intenten resoldre, racionalitzar, explicar.

La societat actual com ho fa?
A Occident ens veiem com una cultura de la vida. La mort hi és negada, malgrat que sigui a tot arreu i passi a tothom! Hauria d’estar més integrada a la vida, independentment de si tenim creences religioses.

Per entendre la mort al llarg del temps les restes arqueològiques són suficients?
L’arqueologia no dóna un retrat sencer del passat. Tenim restes materials, com monuments, recintes funeraris, edificis, els mateixos esquelets, però per del 99% de la història de la humanitat no n’han quedat rastres.

Que difícil d’estudiar, doncs.
És un repte. Tan sols sabem de grups que no són representatius de la majoria de la població. També és el nostre repte pensar en altres llocs on hem de buscar restes. I tinguem present una cosa: a Europa la majoria dels nostres morts d’avui no seran arqueològicament visibles, perquè la incineració és una pràctica cada cop més estesa.

Sort, perquè al final no hi cabríem!
Què passa quan el planeta és ple de monuments per als morts?

Se us acut alguna resposta? Seguiu descobrint l’apassionant món de l’arqueologia de la mort i descobriu més coses sobre Stonehenge en aquest enllaç!

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Març del 2012

Els orígens del Carnaval

dilluns, 20/02/2012
Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044.  Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044. Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Som en uns dies de festes recuperades. El Carnaval precedeix l’inici del període de penitència que la religió cristiana catòlica situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que l’Església, o totalitarismes, com el franquisme, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l’hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que es celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba amamantà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

 

Un del components d’aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins l’any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. Altres festes d’inici de primavera eren les d’Anna Perenna (15 de març) quan aquesta deessa itàlica, camuflada sota uns vels, ocupà el lloc de la deessa Minerva per jaure amb el déu Mart. Dos dies després, el 17 de març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s’identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

Odissea als instituts

dilluns, 13/02/2012
Odissea.jpg

Alumnes d'institut participant del concurs Odissea

La setmana passava va tenir lloc una nova edició del Concurs Odissea, la setena per a Galícia, la  cinquena per a la Comunitat Valenciana i  la primera  per Catalunya. Hi han participat un total de 2.937 alumnes, distribuïts per equips, pertanyents a 161 centres repartits per la geografia de les tres comunitats.

És un concurs virtual sobre el món clàssic, i té com a objectiu no només fomentar el gust per la cultura clàssica, sinó també potenciar l’ús de la llengua catalana a internet i desenvolupar la competència comunicativa, la digital i la d’aprendre a aprendre.

Enguany s’han batut rècords de participació, tant d’alumnes com de centres, en gran part gràcies a l’extraordinària acollida que ha tingut el concurs a Catalunya: més de 900 alumnes s’hi han inscrit, concretament 921 alumnes, repartits en 309 equips, amb una participació de 77 instituts. La mala notícia és l’absència d’Aragó, que no ha pogut participar per problemes de finançament.

Des de l’APLEC, l’associació de professorat de llengües clàssiques de Catalunya, entitat que s’ha encarregat de la organització del concurs, “estem molt satisfets de les dades de participació obtingudes, i això ens encoratja a seguir endavant, a confiar en aquest projecte i a seguir creient en el que fem, en la nostra feina”, afirma la seva presidenta Meritxell Blay.

El concurs a Catalunya, a més a més, està avalat per institucions de prestigi del món clàssic com la secció catalana d’estudis clàssics de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), la revista de divulgació del món clàssic Auriga, l’empresa de productes del món clàssic Fòrum Traiani i pel Departament d’Ensenyament. Ara mateix ja es pot consultar la classificació provisional a la seva web. L’entrega de premis, on hi participaran investigadors de l’ICAC, tindrà lloc el 26 d’abril durant la fira de reconstrucció històrica  de la Magna Celebratio a Badalona.