Entrades amb l'etiqueta ‘Divulgació’

El professor Lamboglia i l’arqueologia catalana

dimecres, 14/11/2012

S’acaba de commemorar a Albenga el centenari del naixement de l’estudiós i arqueòleg italià Nino Lamboglia (1912-1977), d’importància cabdal per a l’arqueologia catalana. Entre les personalitats convidades a l’acte d’homenatge hi havia la directora de l’ICAC, la Dra. Isabel Rodà, que es va formar amb ell a finals dels anys seixanta.

Isabel Rodà de Llanza, directora de l'ICAC. Foto: Carme Badia i Puig

Isabel Rodà de Llanza, directora de l'ICAC. Foto: Carme Badia i Puig

Qui era Nino Lamboglia?
Era un geni, un dels savis de l’arqueologia del segle XX! I un historiador integral: sabia de prehistòria, arqueologia romana i medieval, epigrafia, numismàtica, restauració, museïtzació i dinamització del patrimoni… Fins i tot de paisatge! Gràcies a ell es va desviar l’actual autopista que travessa la regió italiana de la Ligúria, que havia de passar molt arran de mar.

Se’l considera un arqueòleg innovador.
Ho era! Va començar a veure l’arqueologia en el sentit modern. Per exemple, amb ell va començar l’arqueologia subaquàtica. Ja no es tractava d’anar a “pescar àmfores”, sinó de comprendre els jaciment submergits a l’aigua en tota la seva complexitat.

Quina importància per a l’arqueologia catalana?
Molta. Als anys 50 i 60 la seva presència aquí va ser importantíssima. Especialment a Empúries, on va treballar dels anys 40 als anys 60, però també a Tarragona i Barcelona.

Comencem per Empúries.

Ja al 1947 va participar activament en el primer curs d’arqueologia d’Empúries, que és el més antic del país. Va venir com a fundador i primer director de l’Istituto degli Studi Liguri. Des de llavors va tenir gran simpatia envers els arqueòlegs catalans. Ah, i va fer unes excavacions mítiques als decumani A i B d’Empúries! Va significar l’inici de l’aplicació de criteris d’excavació estratigràfica moderna a casa nostra. I el 1949 va publicar la cronologia de la ceràmica romana, segons l’estratigrafia de la ciutat romana d’Albintimilium (Ventimiglia).

També has esmentat la seva aportació a Tarragona i Barcelona.

Sí. El 1952 va fer una conferència a l’Ajuntament de Tarragona en què ja va dir que les muralles de la Part Alta eren romanes i no ibèriques perquè el material de dins era d’època romana republicana. I el 1967 es va excavar a la plaça de Sant Miquel de Barcelona amb un conveni amb el professor Lamboglia com a director de l’Istituto degli Studi Liguri i tenint de directora la professora Paquita Pallarès.

I on tu vas participar.
Sí, i vaig començar a aprendre què era l’arqueologia. Era molt molt jove, treballava al Museu d’Història de Barcelona i encara estudiava. Feia uns ulls com taronges! El que m’ensenyaven era fabulós.

Per què?
Vaig aprendre a llegir en vertical la història! Vam llegir els vint segles de Barcelona! A la sorra d’assentament de les llambordes de la plaça de Sant Miquel hi vam trobar ceràmica romana. Vaig aprendre que s’ha de guardar tot! Aquells petits fragments eren testimoni del que trobaríem més avall.

Què vau trobar?
Restes de l’època d’August, i a sota ja no hi havia res més, o sigui que vam “tocar” l’any zero de Barcino!

El 1968 vas fer una primera estada a l’Istituto degli Studi Liguri i vas treballar estretament amb el professor Lamboglia.
Sí, hi vaig estar tot l’estiu, excavant amb el professore i amb la Paquita Pallarès al jaciment de Ventimiglia. Els tenia a tots dos per a mi! Allò va ser una formació impressionant. Treballàvem tot el dia i, com a anècdota, el professor Lamboglia cada vespre em feia escriure el diari de l’excavació en llatí!

Us ha marcat a tota una generació.
Sí, sens dubte, els que estudiàvem a finals dels 60 i principis dels 70: Josep Guitart, Mercè Roca, Maria Eugènia Aubet… Sempre ens va obrir les portes, i el nostre agraïment i reconeixement ha de ser perenne.

 

Entrevista i retrat fets per Carme Badia i Puig

 

Estudiants excavant el circ de Tarragona

divendres, 7/09/2012

Estudiants treballant en una de les zones d'excavació del circ. Foto: Carme Badia

Molts estudiants d’història i arqueologia somien en poder participar en excavacions emblemàtiques, com les restes romanes de la ciutat de Tarragona. Però de la mateixa manera, experts i investigadors d’arreu treballen perquè estudiants puguin participar en les seves excavacions i aprendre a excavar, documentar, valorar i estimar el patrimoni.

Durant aquests primers dies de setembre, 14 estudiants participen d’unes excavacions al Circ de Tarragona organitzades per l’Ajuntament de la ciutat i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En Josep Maria Macías, codirector de l’excavació i impulsor d’aquest innovador projecte pedagògic juntament amb Imma Teixell (Ajuntament), ens explica que el treball de cap que estan portant a terme se centra en tres eixos:

  • Primer, aportar informació sobre el Circ perquè el Museu d’Història Tarragona pugui donar a conèixer el jaciment de forma més didàctica.
  • Segon, conèixer l’ús que va tenir l’arena del Circ en època visigoda i medieval, les dues etapes immediatament posteriors a la romana, i en què es van construir diverses estructures enmig de l’arena del circ.
  • Estudiants classificant ceràmica de les excavacions del circ

    Estudiants classificant ceràmica de les excavacions del circ. Foto: Carme Badia

    I tercer, oferir un espai d’investigació i aprenentatge sobre arqueologia innovador i que permeti als estudiants aprendre a través de la pràctica: se’ls transmet la metodologia, però a la vegada se’ls dóna llibertat de decisió i se’ls corregeix quan cal.

A més de moltes carretades de terra, els estudiants han trobat en el jaciment diversos fragments de ceràmica, que un cop finalitzada la feina d’excavació hauran de ser analitzats i estudiats amb deteniment. Això sí, se n’aniran amb l’experiència d’haver viscut en primera persona la il·lusió i l’experiència d’excavar al circ de Tarragona.

Recerca i noves tecnologies aplicades a Guissona

dilluns, 20/08/2012

Dennis Hücker, estudiant de Geodèsia i Geoinformàtica de la Leibniz Universtät Hannover (Alemanya), desenvolupa a l’Institut de Geomàtica (IG) un treball de final de carrera sobre mapes arqueològics augmentats. El projecte el porta a terme a la ciutat romana de Iesso, actual Guissona, gràcies a la col·laboració entre l’IG i la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, a més de la disponibilitat del Museu de Guissona. El seu tutor és Volker Paelke, cap de la unitat de recerca 3D Geo-visualization and Modelling (3D-GVM) de l’IG. Parlem amb ells dos i Alejandra Campos, project manager de la unitat 3D-GVM de l’IG.

Actualització: podeu llegir la notícia “Tecnologia 3D per a la Guissona romana” publicada al Diari Segre (29 d’agost).

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D.

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D

En què consistirà aquesta aplicació?
Pensem en una aplicació que ofereixi la possibilitat de visualitzar d’una manera nova i ordenada tota la informació que es té del jaciment: per cronologia (per veure els diferents estats del jaciment al llarg de la història), per estructures (els banys, el clavegueram, la casa senyorial, la muralla, etc.), per objectes (com les peces del museu)…

Perquè pugui fer una visita personalitzada.
Bé, es tracta d’oferir al visitant informació més atractiva i activa, com les recreacions en tres dimensions, i que, alhora, a mesura que els arqueòlegs vagin sabent més del jaciment s’hi pugui anar afegint.

Com funcionarà?
El visitant rep un mapa o plànol del jaciment en arribar. Doncs enfocant aquest mapa o plànol amb el mòbil o la tauleta que li facilitarà el mateix Museu de Guissona o que dugui ell, anirà obtenint la informació que vulgui. Navegarà al seu aire. Preguntarà tocant la pantalla: amb un clic tindrà un text explicatiu, un vídeo, una recreació en tres dimensions…

Tot sigui per fer entendre el jaciment!
Sí, aquest és l’objectiu: ajudar a comprendre estructures que no són evidents sobre el paper i tampoc quan t’hi passeges, i permetre que cadasú es recreï en aquella informació que li interessi més.

Heu fet res de semblant?
En arqueologia no. De fet es tracta d’un projecte pioner i pel que sabem únic a l’Estat espanyol i, sens dubte, traslladable a altres jaciments.

Quin repte suposa per vosaltres treballar en arqueologia?
És un món nou per nosaltres, que venim de la cartografia. O sigui que el primer repte és fer-nos una idea global del que signifiquen aquest conjunt de restes. En segon lloc, és un repte col·laborar amb una altra disciplina, amb gent que té un altre bagatge, uns altres coneixements… Però el repte és sobretot això que dèiem: fer visible i comprensible el que no és visible ni comprensible per al públic general a primer cop de vista.

La divulgació de l’arqueologia necessita aquests mapes arqueològics augmentats.
Doncs en aquest sentit confiem que aquesta col·laboració entre l’IG i l’ICAC sigui un pas més en aquesta línia de recerca conjunta que tenim oberta fa mesos i que hem segellat amb un conveni marc de col·laboració per explorar plegats projectes interdisciplinaris.

[Vegeu també la col·laboració en l’elaboració del mapa de l’aqüeducte romà de Tarragona.]

Carme Badia i Puig (Text i fotos)

El redescobriment del jaciment de Noheda i l’impacte entre la seva gent

dimecres, 1/08/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Avui l’Arnau Perich, jove investigador en formació de l’ICAC, ens acaba d’explicar la seva estada a les excavacions de la vil·la romana de Noheda (Cuenca). Ens parla de la importancia de la valoració del patrimoni, en aquest cas de la vil·la romana de Noheda, per part dels habitants del municipi, un aspecte clau de la conservació d’aquest patrimoni.

 

Hola a tothom,

Com us comentava en el post anterior, del que m’agradaria parlar-vos ara és de les meves sensacions sobre com estan vivint la descoberta del seu patrimoni arqueològic els habitants de la zona, especialment els del municipi de Villar de Domingo García (Cuenca), que és on se situa el pedania de Noheda, i que és un petit poble a uns 26 km al nord de Cuenca.

Es tracta d’un d’aquests pobles que semblen organitzar-se al voltant de la carretera que els travessa. No ho sé del cert, però em va semblar que bona part d’ells viuen de l’agricultura del cereal i, com molts altres pobles de la zona, pateix la problemàtica que alguns dels seus joves, per necessitat o per voluntat, veuen el seu futur en altres llocs, lluny de la seva terra natal.

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Com ja sabem, la vil·la de Noheda es va descobrir casualment cap a l’any 1984, però no va ser fins al 2005 que es van iniciar les excavacions arqueològiques modernes. Des d’aquest moment el poble ha començat a aparèixer al mapa del patrimoni arqueològic de Castella-La Manxa i l’interès per conèixer-lo ha anat creixent entre els experts, però també entre la seva gent. És per aquest motiu que durant la primera setmana en la que vam estar a Noheda es varen fer les I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. Són unes jornades que combinen equilibradament els aspectes científics amb els divulgatius, amb l’objectiu de que els ciutadans de Villar de Domingo García prenguin consciència del seu patrimoni. Dic el “seu” no perquè sí, sinó perquè durant les conferències es va voler insistir molt en que els ciutadans se’l fessin seu, el sentissin com a tal i el protegissin. El fet que els habitants estimin el seu patrimoni i el vegin com un actiu de futur és importantíssim per a la seva conservació.

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Tan és així, que els habitants de Noheda s’han convertit en els vigilants més estrictes del jaciment, doncs ràpidament truquen a la Guàrdia Civil si veuen algun cotxe desconegut en una hora poc habitual.

Les jornades es van fer a l’església del poble i estava que no s’hi cabia! Tots els bancs eren plens i aquí i allà pul·lulaven nens i nenes vestits de romans, preparats per una petita funció de teatre on, disfressats, explicaven els déus de l’Olimp i quines paraules castellanes derivaven d’ells. En una de les aules de l’escola els habitants del Villar podien contemplar els grans panells sobre els mosaics de la vil·la, així com a una petita mostra dels marbres que havien aparegut a les excavacions. Per acabar aquestes jornades es va fer un sopar romà el dissabte al vespre, on pràcticament va participar tot el poble, potser sentint-se una mica més a prop dels seus llunyans avantpassats.

Arnau Perich Roca
Investigador en formació de l’ICAC

Arqueologia en directe: final de l’aventura a Efes

dijous, 5/07/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Horacio.jpg

Horacio González

Avui s’acaben les intervencions del nostre convidat al blog,  l’Horacio González, el jove investigadoren formació de l’ICAC que, com ja us vam explicar en aquest post,  col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). Llegiu aquí la primera part de l’aventura,  i aquí l’entrega just anterior a aquesta.

Us deixem amb la última entrega de la seva aventura a Efes, i us avancem que les properes setmanes tindrem altres convidats que estan excavant a altres indrets de la Mediterrània, i ens explicaran en primera persona tot el que passa a les excavacions on estan.

 

¡Hola a todos!

Aquí va la última entrega de mi estancia en Asia Menor, que ya os adelanto que con casi toda seguridad va a tener que ser completada con otras dos semanas de trabajo en el mes de octubre: ante la enorme cantidad de material, no ha dado tiempo más que completar el 50-60% del total. El problema es que a pesar de que la publicación de todo el conjunto cerámico no saldrá antes de finales de 2013, para mediados de ese mismo año está planeado que se publique un monográfico dedicado al canal y necrópolis del puerto, para el que necesitan un artículo mío que dé una visión general de todas las ánforas y las distintas cronologías de las mismas.

"The hands and the tools", manos y herramientas de barbero. Foto: Lucepotabile

 Por lo tanto, la última semana, a nivel de trabajo fue aún más dura que las anteriores, aunque también más divertida. El miércoles, tras acabar de ánforas hasta la coronilla, decidí irme al barbero, algo bastante típico en Turquía y que no sólo consiste en que te afeiten, sino que te dan un masaje, te ponen una mascarilla y, atención, te queman los pelos de las orejas y la nariz con una especie de barilla con fuego. El único pero que le pongo a la sesión es que estuve oliendo a chamusquina un buen rato, aunque valió la pena por el rato de charla, risas y el té que te tomas en la barbería.

 Ese mismo día la directora me había dado buenas noticias al decirme que van a poder asumir los costes derivados del análisis químico y petrográfico de unas 150-200 piezas, lo que nos va a ayudar un montón a establecer la zona exacta de procedencia de las ánforas y a ver variaciones regionales de algunos tipos poco conocidos, que sin embargo tuvieron buena difusión. Ya os adelanto que en Éfeso hay muchos cacharros del Mar Negro y que las importaciones hispanas se cortan en el transcurso del siglo V.

Estadio de Magnesia

 El fin de semana trajo consigo una nueva visita a yacimientos de Asia Menor. Esta vez le tocó el turno a Magnesia del Meandro, una de esas ciudades con nombre mágico y que hoy en día es menos conocida y visitada que sus vecinas Priene, Mileto o la propia Éfeso. Fui para allá principalmente porque la doctora Özlem Vapur de la universidad de Mugla estaba interesada en que le diera su opinión sobre unas piezas. Como en un primer momento no me vio muy convencido de querer seguir trabajando el sábado por la tarde, me prometió que me llevaría a ver las excavaciones del estadio, que como podéis ver en la foto, son una auténtica pasada.

 El viaje hasta Magnesia en dolmus (especie de microbus para viajes cortos que se utiliza en Turquía) dura apenas una hora y atraviesa unas montañas bastante chulas. El conductor resultó que había vivido 14 años en Stuttgart y hablaba al estilo de los turcos de mi barrio en Berlín, por lo que en el trayecto nos echamos unas risas sobre la reciente eliminación de los Germanos en el campeonato de Europa. Al llegar a Magnesia, uno se da cuenta de que está en un yacimiento turco, donde no hay ningún tipo de misión arqueológica occidental.

Detalle del estadio de Magnesia

 A pesar de tener uno de los primeros templos de estilo ático de Asia Menor y de contar con un ágora bastante chulo, el yacimiento está muy poco excavado y tien

e un potencial enorme. Los únicos visitantes que vi fueron un rebaño de cabras que de paso limpiaban de maleza la parte visitable de Magnesia y que, por cierto, más de una se metió en el pequeño depósito en el que estábamos trabajando Özlem y yo. La dirección del yacimiento corre a cargo de un buen equipo de arqueólogos de varias universidades turcas, destacando la de Ankara, pero el problema es que cuentan con muy poco dinero, entre otras cosas porque el potencial turístico parece limitado por tener, digámoslo así, unos vecinos tan potentes. La situación puede que cambie cuando acaben los trabajos de excavación del teatro, que en una buena parte del mismo está exactamente igual que hace 2000 años. Realmente es un edificio espectacular, que según mi amigo Andrew Leung (del equipo de Afrodisias), es bastante griego y está alejado del modelo de circo romano. Más espectacular aún resulta estar solo en este lugar y ver cómo entre varios metros de estratos aparecen los asientos impolutos. La verdad es que el viaje a Magnesia mereció la pena.

Vistas del ágora de Selcuk desde el Instituto Austriaco

 El domingo no hicimos mucho, hubo algunos que se fueron a Samos y otros a Afrodisias o Pamukkale, pero yo tenía que hacer la maleta y prepararme para otra noche sin dormir, ya que mi avión salía de nuevo a una hora tan bonita como las 4 de la madrugada, y tenía que recorrer los 80 kilómetros que separan Selçuk del aeropuerto de Izmir. Así que mis últimas horas en Éfeso fueron tranquilas y organizándome para empezar a asimilar toda la información recibida en estos intensos días.

Por el momento me despido de vosotros y os doy las gracias por haber seguido este blog desde la otra punta del Mediterráneo, tal vez en unos meses os vuelva a contar cómo va todo en la casa de Ártemis…

Güle güle, auf Wiederschauen, hasta la próxima.

Horacio González
Investigador en formació de l’ICAC

 

Arqueologia en directe: aventura a Efes (IV de VI)

dijous, 28/06/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Horacio.jpg

Horacio Gonzalez

Aquesta setmana seguim amb el nostre convidat al blog,  l’Horacio González, un jove investigador en formació de l’ICAC que, com ja us vam explicar en aquest post,  col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). Llegiu aquí la primera part de l’aventura,  i aquí l’entrega just anterior a aquesta. I sobretot, no us perdeu les seves peripècies!

 

¡Hola de nuevo!

Sebasteion de Aphrodisias.JPG

Sebasteion de Afrodisias

Este viaje lo había organizado Christian, que trabaja en la unidad gráfica del ÖAI y que también realiza alguna labor en Afrodisias. Tuvimos la suerte de contar con la presencia de Andy Leung, un arquitecto norteamericano que lleva veinte años trabajando en Afrodisias y que nos quiso acompañar a pesar de que en estos momentos está trabajando en la reconstrucción de un patio de peristilo en la casa aterrazada 2 de Éfeso. Después de conducir dos horas y media hacia el interior, llegamos a la capital de la Caria tardoantigua, donde nos esperaba la gente de la Universidad de Nueva York que dirigen las excavaciones desde hace más de 60 años.

Estadio de Afrodisias.JPG

Estadio de Afrodisias

He de decir que si Éfeso impresiona por su majestuosidad y por los materiales que aquí encontramos, Afrodisias te embriaga según llegas al yacimiento. El secreto de su encanto reside en dos hechos: El primero, que está excelentemente conservada porque únicamente había un pueblecito sobre ella, que con el inicio de las excavaciones a finales de los 50 fue trasladado a las afueras de la ciudad antigua. El segundo,  que es una ciudad de mármol. Sus enormes canteras, donde se extrajeron bloques de una gran calidad que entre otros lugares también llegaron a Tarragona, hicieron que en épocas posteriores realmente no fuera muy necesario reutilizar los bloques de mármol de templos, ágoras y baños públicos para construir otros edificios, o peor aún, para quemarlos y obtener cal, cosa que desgraciadamente suele pasar en la mayor parte de los yacimientos con ocupación posterior.

Andy y Horacio discutiendo sobre el calzado de Nerón en el museo de Aphrodisias.JPG

Andy y Horacio discutiendo sobre el calzado de Nerón en el museo de Aphrodisias

Visitamos toda la ciudad, aunque Andy decía que sólo eran los highlights, y el magnífico museo lleno de esculturas que, sin exageración ninguna, creo que nada tienen que envidiar a las del Louvre, British, Pergamon y otros museos europeos. Las explicaciones de cómo habían sido encontradas las cosas y de cómo se habían puesto en pie muchas de ellas, nos ayudó muchísimo a entender mejor la historia de Afrodisias y el desarrollo de sus excavaciones. También a darnos cuenta de que hoy en día es un verdadero laboratorio para aquellos que se dedican a la arquitectura grecorromana, donde no hacen ningún tipo de falta las imaginativas reconstrucciones en 3D ya que lo tienes todo in situ.

Los últimos lugares que visitamos fueron el espectacular templo de Afrodita y el estadio con capacidad para unas 40 mil personas, todo ello sin apenas turistas, ya que la ciudad “solamente” recibe unos 300 mil visitantes al año, una pequeñez si lo comparamos con los 2 millones que tenemos en Éfeso.

Con la visita a Afrodisias me despido de vosotros hasta la próxima semana, cuando os contaré cómo han ido las cosas por este rincón del Mediterráneo cargado de piedras y cacharros. Hoscakal, auf wiedersehen, hasta la próxima.

Horacio González
Investigador en formació de l’ICAC

 

 

Arqueologia en directe: aventura a Efes (III de VI)

dimecres, 27/06/2012

Horacio González

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Aquesta setmana seguim amb el nostre convidat al blog,  l’Horacio González, un jove investigador en formació de l’ICAC que, com ja us vam explicar en aquest post,  col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). Llegiu aquí la primera part de l’aventura,  i sobretot, no us perdeu les seves peripècies!

Hola de nuevo,

Después de una intensa semana os escribo de nuevo para seguir describiendo cómo van las cosas por Asia Menor. Estos últimos días, gracias a Niki Gail, hemos hecho el 80% de las fotos del material para la publicación de este año. Será un monográfico acerca de la necrópolis del puerto, y habrá un artículo mío sobre las ánforas, aunque tendrá que ser completado por un estudio aún más amplio, ya que la cantidad de ánforas que tenemos da para más de una tesis doctoral. Os he de

Dipòsit de l'excavació d'Efes amb caixes plenes d'àmfores per estudiar

decir que, a pesar de que estoy desbordado de trabajo y de que no voy a poder regresar en octubre para acabar con todo, como a la directora le gustaría, estoy muy contento por cómo están yendo las cosas y alucino con el material, que proviene del África proconsular, del Mar Negro, de Cilicia, de Palestina, de Italia, otras regiones egeas, e incluso alguna pieza hispana ha podido colarse entre tanto cacharro.

El miércoles llegaron los “joyeros”, como aquí les llamamos. Son un equipo encabezado por Birgit Bühler que trabaja con joyas y piezas decorativas de metal. Ahora mismo están en plena faena con unos oros y bronces de época bizantina inicial, y Birgit estaba muy contenta de poder ver que tenemos tantas ánforas de ese mismo periodo. Con ellos vino la “súper máquina”, una lente binocular nueva que virtualmente hace virguerías. Esta lente no sólo les viene bien a ellos para poder observar los trazos tecnológicos y el deterioro de sus piezas, sino que también a mí, porque gracias a ella voy a poder hacer fotos de las pastas de las ánforas, y ver todos los detalles.

Necrópolis del puerto de Éfeso

Después de estar toda la semana trabajando, llegó el sábado las 12 de la mañana, supuestamente a esa hora empieza de verdad el fin de semana… bueno, no para mí, ya que después de comer me fui a seguir trabajando con Cristian Kurtze.  Pero esta vez fuimos fuera, en el campo, a visitar toda la zona del puerto y el canal portuario, donde pude constatar in situ no sólo la presencia de sarcófagos de mármol entre melocotoneros, sino el número tan grande de placas de mármol, ánforas, ungüentarios y otros tipos de cerámicas que se encuentran en superficie y que nos hablan de las intensas transacciones comerciales que se llevaban a cabo en el puerto efesio. He de decir que yo sólo había visto una concentración tan alta de cerámicas en las prospecciones que hice en febrero en Andalucía, junto con Piero Berni y Juan Moros entre otros. Después de hablar un rato con los campesinos de la zona, que decoran sus casas con Dionisios de terracota (no es ninguna broma), decidimos poner punto y final a la semana de trabajo a eso de las 15.30 e ir a darnos un baño a la piscina de un hotel que está junto a la mezquita de Isa-Bey, y donde a los que trabajamos en el Kazi Evi nos dejan entrar gratis.

El sábado por la tarde, aparte de ver el fútbol y ganar 120 liras turcas (unos 50€) al apostar 2-0 por España y llevarme la porra del Instituto, poco más hicimos. Y es que había que estar fresco para el día siguiente, nos esperaba el viaje a Afrodisias de Caria, teníamos que visitar la casa de otra diosa anatolia.

Demà publicarem una altra entrega d’excavació de viatge de l’Horacio, amb el seu viatge a Afrodisia de Cària…

Horacio González
Investigador en formació de l’ICAC

 

 

Arqueologia en directe: aventura a Efes (II de VI)

dijous, 21/06/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Horacio.jpg

Horacio González

 Aquesta setmana seguim amb el nostre convidat en aquest blog,  l’Horacio González, un jove investigador en formació de l’ICAC que, com ja us vam explicar en aquest post,  col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). Des de dimarts passat i durant tres setmanes l’Horacio ens anirà explicant, en forma de diari de viatge, les seves aventures a la missió arqueològica d’Efes:  li farem arribar els vostres comentaris i preguntes, i sobretot, no us perdeu les seves peripècies! Llegiu aquí la primera part de l’aventura.

Terrace Houses, Ephesus.

Casa romana amb terrassa, Efes (Turquia) Foto: Rita1234 a Wikimedia

Tras andar unos metros y decir las palabras mágicas de “Kazi Evi” lo menos 3 o 4 veces para que los que viven del turisteo te dejen tranquilo, me planté en la magnífica residencia del ÖAI en Selcuk. Es un complejo mediterráneo muy griego (de hecho fue construido en el siglo XIX, antes de la expulsión de la población griega en la mal llamada guerra de la independencia) con varios edificios con porche en torno a tres patios muy mediterráneos. Lo primero que hice fue presentarme ante la directora del Instituto, la doctora Sabine Ladstätter, quien me recibió perfectamente y con quien me tomé otro té hablando de cómo había ido el último año, en el que entre otras cosas le habían otorgado el premio a mejor investigadora del año en Austria, algo que considero un ejemplo para todos nosotros y, sinceramente, da fuerzas para seguir en este oficio. Después de esta charla pasamos a tratar el tema del trabajo de esta campaña, en la que debido al estado avanzado de mi tesis y a distintos compromisos, estaré menos tiempo del que me hubiera gustado. Lo primero que me dijo es que había que terminar con el material de dos pequeñas estancias de la casa aterrazada 2 (Hanghaus 2), que presentaban poco material pero completarían la visión que  teníamos con el trabajo realizado el año pasado. Pero enseguida me comentó que lo que le interesaba de verdad era que trabajara las ánforas de las últimas excavaciones en la zona del puerto y la necrópolis adyacente, ya que con ello y con su trabajo sobre los demás tipos cerámicos, podríamos progresar enormemente en el entendimiento de las actividades comerciales efesias entre los siglo V y VII d.C., un periodo en el que la ciudad vuelve a vivir un momento de auge de la mano de los primeros emperadores bizantinos.

L'investigador en formació de l'ICAC, Horacio González (esquerra), amb el seu equip a l'excavació d'Efes (Turquia)

 Así que tras darme una ducha y comer algo, me dirigí al depósito a empezar el trabajo, no sin antes  saludar a Tomas Hinterman, un buen amigo suizo que está acabando su doctorado sobre la difusión en el Egeo de un tipo de cerámica local específico de época augustea y julio-claudia, y a Niki Gail, el fotógrafo del ÖAI y uno de mis mejores amigos en Éfeso, cuya ayuda nos es indispensable para todos los que aquí trabajamos.

 Este año cuento con la ayuda de tres estudiantes, Ütku, Nicole y Reinhart, que dibujan y ordenan todo el material del puerto. Ütku acaba de terminar sus estudios en la Universidad de Bursa y  es un excelente dibujante, Nicole viene de la universidad de Michigan pero se crió en Austria, mientras que Reinhart está acabando sus estudios en Viena. Los tres están siendo de gran ayuda en mi trabajo y son una buena muestra de que las condiciones para trabajar aquí, son excepcionales.

Dipòsit de l'excavació d'Efes amb caixes plenes d'àmfores per estudiar

 El resto de la semana ha transcurrido conforme a la ingente cantidad de material con la que me he encontrado, ya que cada día los chavales me daban nuevas cajas llenas de ánforas, lo que ha hecho ampliar (voluntariamente) mis horas de trabajo. Viendo la enorme masa de ánforas locales que tenemos, no me extraña que nos encontremos ánforas efesias por todos lados, incluidas todas las que llegan a Tarragona en los siglos V y VI. El horario marcado para trabajar hace que empecemos a las 7 de la mañana, con una pequeña pausa a las 10 para tomar un té y parando para comer a las 12. La vuelta al trabajo es a las 13 y hay una nueva pausa a eso de las 15, acabándose en teoría la jornada a las 17, aunque tanto Tomas como yo nos estamos quedando hasta las 18.30-19, cuando Mahmut viene a cerrar el depósito y se ríe de nosotros diciendo que dejemos de trabajar y nos pillemos un dolmus (microbuses comunitarios) para ir a la playa, que ya está bien de prestarle atención a los cacharros. A las 19.30 se cena y después solemos ir a algún café en la ciudad a tomarnos algo viendo la Eurocopa, aunque en ocasiones nos vamos a cenar un buen pide o un kofte a algún restaurante.

 El fin de semana se trabaja el sábado, pero sólo hasta la hora de comer, aunque ayer aproveché después de comer un par de horas para acabar de determinar unas piezas muy chulas que provienen  del Mar Negro.

Lili, Cristian i l'Horacio a Efes, anant cap al concert

 Como ya os he comentado, este fin de semana ha sido bastante especial, debido a la visita del presidente y el ministro austriaco, acompañados del embajador y de todo un séquito de personalidades turcas, como el presidente de la región, los alcaldes de las principales ciudades de la zona y gente del ministerio de cultura de Turquía. El motivo de la visita, aparte de estrechar los lazos entre ambos estados, ha sido que se cumplen 50 años del descubrimiento de las casas aterrazadas de Éfeso, unas increíbles viviendas situadas en el centro de la ciudad romana, que conservan varios metros de alzado con todo tipo de decoración de las paredes y mosaicos. Yo personalmente, a pesar de las excepcionales medidas de seguridad (han venido hasta los Cobra, una especie de geos austriacos), estoy encantado de la visita, ya que el sábado por la noche nos invitaron a un cóctel seguido de un concierto de música clásica en la misma biblioteca de Celsio, un marco  excepcional, que como no podía ser de otra forma acabó con una polca de Strauss.

 El domingo vinieron todos a comer con nosotros al instituto y a mi me tocó en la mesa del ministro y su mujer, entre otros junto a Sinan (el conservador jefe de Éfeso) y mi amiga Lili, que ha excavado un odeón en el temenos (recinto sagrado) del Artemision (templo de la diosa Ártemis). La doctora Ladstätter me ha presentado como Herr González, nuestro especialista en ánforas, y la verdad es que el ministro se ha mostrado como una persona muy afable e interesada en nuestro trabajo. Con el presidente también he llegado a tener unas palabras, aunque éste se ha interesado más por la alineación de España contra Croacia y me ha dicho que ha apostado por que España gane la Eurocopa.

 Después de contaros esto, me despido de vosotros hasta la próxima semana, se está haciendo de noche y las cigüeñas del templo ya han regresado a su nido, es hora de pensar en irse retirando que mañana a las 6.20 hay que levantarse para seguir analizando las corrientes comerciales del mundo tardoantiguo… quien sabe, tal vez mañana sea el momento en el que me encuentre con algún ánfora tarraconense.

Continuarà la setmana que ve….

Horacio González
Investigador en formació de l’ICAC

Alumnes i arqueòlegs

dimarts, 22/05/2012

En el nostre ànim de difondre els resultats de la recerca arqueològica que fem a l’ICAC, any rere any col·laborem amb l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques (APLEC) amb l’objectiu d’elaborar diverses activitats de difusió i coneixement del món clàssic dirigides als alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya. Per exemple, fa us dies  us en parlàvem en aquest blog: Odissea als instituts.

Aquest any, en el marc del festival Tàrraco Viva 2012, hem preparat, en col•laboració amb l’APLEC, una nova activitat adreçada a alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya.  Aquesta vegada, l’activitat es titula “Passejada arquitectònica”: primer es realitzarà una sessió introductòria a l’ICAC a càrrec de Josep M. Macias . Després, es farà una passejada pràctica per la Part Alta de Tarragona i, en especial, per la plaça del Fòrum i l’exterior de la torre del Pretori, on els alumnes podran conèixer de primera mà les restes d’arquitectura romana de Tarragona.  L’activitat anirà acompanyada d’exercicis pràctics que ajudaran els alumnes a aprendre a llegir i comprendre l’arquitectura romana que conviu quotidianament amb la Tarragona actual. Trobareu més informació sobre aquesta activitat al programa de Tàrraco Viva i a la web de l’ICAC.

En aquesta mateixa línia,  l’any 2011 es va fer, en el mateix marc de Tarraco Viva, l’activitat titulada “Passejada epigràfica”, dirigida per Diana Gorostidi i en què van participar més d’un centenar d’alumnes de diverses escoles de Catalunya. Les imatges que veieu en aquest post són d’aquesta activitat.

Col·laborem amb Tàrraco Viva!

divendres, 18/05/2012

tarraco viva.jpg

Ahir dia 17 de maig es va inaugurar oficialment Tàrraco Viva, el festival cultural de Tarragona dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana. Durarà fins el 27 de maig, i ens proposa un programa d’activitats d’allò més complert. Si voleu conèixer el festival més a fons, podeu tafanejar la galeria d’imatges; i si voleu seguir-ne el dia a dia no us perdeu la seva pàgina a Facebook.  Us recomanem que vingueu a visitar-lo, l’assistència al festival és gratuïta i fins i tot teniu descompte per venir a Tarragona en tren.  Algunes de les activitats són de pagament (entre 2€ i 5€), podeu trobar les entrades a Tarracoticket: afanyeu-vos, que s’acaben!

Com cada any, els investigadors de l’ICAC hi col·laboren participant en diferents activitats: aquí les teniu totes.

 Cinema arqueològic

V Cicle de Documentals Arqueològics
Acte d’inauguració: 23 maig a les 17h a l’ICAC
Dies: 23, 24 i 25 de maig
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Sala d’Actes de l‘ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Per a més informació, Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Bidasoa (FICAB)
Presentació del Festival: 25 a les 17h a l’ICAC
Dies: 21 al 25 de maig:
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Antiga Audiència
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgines 97-98)

Exposicions

Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana
Dies: 17-27 de maig
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Conferència inaugural de l’exposició Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 17 de maig
Hora: 19h
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Xerrades, conferències i visites comentades

Xerrada “Les vil·les romanes” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 18 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: el dia 18 a L’Era d’Altafulla i el dia 24 a Biblioteca Municipal de Constantí
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 14)

Visita comentada: Passejada arquitectònica a càrrec del Dr. Josep Maria Macías (ICAC)
Activitat dirigida a alumnes d’ESO i Batxillerat
Dies: 18 i 25 de maig
Hora: 10-13 hores
Lloc: Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Inscripcions: APLEC –  correu.aplec@gmail.com
Per a més informació, cliqueu aquí

Visita comentada “Amphiteatrum refecit. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 19, 26 i 27 de maig
Hora: 12.30 h
Lloc: Amfiteatre de Tarragona
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 84)

Conferència “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dia: 22 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Museu del Port
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 119)

Itinerari guiat “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 23 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Sala Plana de Casa Canals –  (Granada, 11  43003 (Tarragona)
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 81)

Conferència “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dies: 25 i 26 de maig
Hora: 22 h
Lloc: Fòrum Provincial- Pretori Sala Sarcòfag
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 85)

X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana

Estand informatiu de l’ICAC
Dies: 25, 26 i 27 de maig
Hora: de 10 a 21 hores
Lloc: Camp de Mart (Tarragona)
Per a més informació, cliqueu aquí