Entrades amb l'etiqueta ‘bizantí’

Arqueologia en directe: aventura a Efes (III de VI)

dimecres, 27/06/2012

Horacio González

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Aquesta setmana seguim amb el nostre convidat al blog,  l’Horacio González, un jove investigador en formació de l’ICAC que, com ja us vam explicar en aquest post,  col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). Llegiu aquí la primera part de l’aventura,  i sobretot, no us perdeu les seves peripècies!

Hola de nuevo,

Después de una intensa semana os escribo de nuevo para seguir describiendo cómo van las cosas por Asia Menor. Estos últimos días, gracias a Niki Gail, hemos hecho el 80% de las fotos del material para la publicación de este año. Será un monográfico acerca de la necrópolis del puerto, y habrá un artículo mío sobre las ánforas, aunque tendrá que ser completado por un estudio aún más amplio, ya que la cantidad de ánforas que tenemos da para más de una tesis doctoral. Os he de

Dipòsit de l'excavació d'Efes amb caixes plenes d'àmfores per estudiar

decir que, a pesar de que estoy desbordado de trabajo y de que no voy a poder regresar en octubre para acabar con todo, como a la directora le gustaría, estoy muy contento por cómo están yendo las cosas y alucino con el material, que proviene del África proconsular, del Mar Negro, de Cilicia, de Palestina, de Italia, otras regiones egeas, e incluso alguna pieza hispana ha podido colarse entre tanto cacharro.

El miércoles llegaron los “joyeros”, como aquí les llamamos. Son un equipo encabezado por Birgit Bühler que trabaja con joyas y piezas decorativas de metal. Ahora mismo están en plena faena con unos oros y bronces de época bizantina inicial, y Birgit estaba muy contenta de poder ver que tenemos tantas ánforas de ese mismo periodo. Con ellos vino la “súper máquina”, una lente binocular nueva que virtualmente hace virguerías. Esta lente no sólo les viene bien a ellos para poder observar los trazos tecnológicos y el deterioro de sus piezas, sino que también a mí, porque gracias a ella voy a poder hacer fotos de las pastas de las ánforas, y ver todos los detalles.

Necrópolis del puerto de Éfeso

Después de estar toda la semana trabajando, llegó el sábado las 12 de la mañana, supuestamente a esa hora empieza de verdad el fin de semana… bueno, no para mí, ya que después de comer me fui a seguir trabajando con Cristian Kurtze.  Pero esta vez fuimos fuera, en el campo, a visitar toda la zona del puerto y el canal portuario, donde pude constatar in situ no sólo la presencia de sarcófagos de mármol entre melocotoneros, sino el número tan grande de placas de mármol, ánforas, ungüentarios y otros tipos de cerámicas que se encuentran en superficie y que nos hablan de las intensas transacciones comerciales que se llevaban a cabo en el puerto efesio. He de decir que yo sólo había visto una concentración tan alta de cerámicas en las prospecciones que hice en febrero en Andalucía, junto con Piero Berni y Juan Moros entre otros. Después de hablar un rato con los campesinos de la zona, que decoran sus casas con Dionisios de terracota (no es ninguna broma), decidimos poner punto y final a la semana de trabajo a eso de las 15.30 e ir a darnos un baño a la piscina de un hotel que está junto a la mezquita de Isa-Bey, y donde a los que trabajamos en el Kazi Evi nos dejan entrar gratis.

El sábado por la tarde, aparte de ver el fútbol y ganar 120 liras turcas (unos 50€) al apostar 2-0 por España y llevarme la porra del Instituto, poco más hicimos. Y es que había que estar fresco para el día siguiente, nos esperaba el viaje a Afrodisias de Caria, teníamos que visitar la casa de otra diosa anatolia.

Demà publicarem una altra entrega d’excavació de viatge de l’Horacio, amb el seu viatge a Afrodisia de Cària…

Horacio González
Investigador en formació de l’ICAC

 

 

Els capitells

dimecres, 28/12/2011

“Els capitells són clau per parlar de l’arquitectura de què formen part”

El Dr. Domingo a la biblioteca de l'ICAC. Foto: C. Badia

Aquesta setmana parlem amb el Dr. Javier Á.  Domingo, que acaba de publicar el llibre Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibèrica (siglos IV-VIII d. C.), dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC. Actualment investiga a la Universitat de La Sapienza de Roma.

 Aquest llibre omple un buit?

Sí, es pot dir que faltava aquesta visió general de la producció de capitells en època tardana a la península Ibèrica: tallers, producció, distribució a la península, relacions amb altres àrees i influències d’Itàlia, del món bizantí, del nord d’Àfrica, etc. És un estudi que serà de gran ajuda per a altres investigacions futures de context d’aquestes peces peces.

Bona part del llibre és un catàleg.

Fer un catàleg ja és molt! És un catàleg que segueix la tradició, però amb la novetat que agrupa els capitells per àrees geogràfiques (és a dir, per topografia) i per tipologia d’edificis als quals pertanyen (és a dir, per context). Hi ha un total de 861 capitells.

Deunidó!

Una part del material és inèdit, i malgrat que el catàleg no és complet, perquè sempre em van arribant peces, és una eina per fer el salt dels capitells a l’estudi dels edificis per als quals han sigut pensats.

En quins aspectes dels capitells t’has fixat?

En dos principalment: les influències bizantines i les imitacions de models clàssics en els tallers visigots. Pels que fa a les influències bizantines, és important destacar la concentració que hi ha al nord de la península (Valladolid, Segòvia, etc.), la part més allunyada de la zona que dominaven els bizantins, al sud-est peninsular.

I això, com s’explica?

Si ho vols descobrir,  i vols conèixer més coses seobre els capitells, segueix llegint l’entrevista clicant aquí.

El monestir bizantí de Cabrera

dijous, 24/11/2011
puche.JPG

Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC

Aquesta setmana us proposem una entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Des de la campanya del 2000, col·labora amb els arqueòlegs Magnalena Riera i Mateu Riera a l’àrea del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, del que ja us havíem parlat  el mes de juliol en el post L’illa de Cabrera. L’excavació s’emmarca en el projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”. Patrocinat per l’Ajuntament de Palma, en són codirectors Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, i Mateu Riera.

En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arqueòlegs, historiadors, historiadors de l’art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l’ICAC també se n’estan fent analítiques de carbons i llavors, així com estudis de marbres (fets per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria, en què us heu centrat, aquest estiu?
En la zona de la necròpolis del monestir bizantí, on abans hi havia hagut instal·lacions de producció de porpra. De fet hem continuat l’excavació del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perquè l’any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).

Heu trobat una cel·la del monestir?
No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. És una estructura arquitectònica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat què era. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina i fa pensar en un ús industrial. El que podem afirmar és que és una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.

Voleu saber-ne més? Llegiu l’entrevista sencera seguint aquest enllaç.

L’illa de Cabrera

dimarts, 26/07/2011

Excavació de Cabrera

Avui ens situem a Cabrera, una petita illa mallorquina que és l’illa deshabitada més gran del Mediterrani occidental. El papa Gregori el Magne en parlava així: “Que els monjos del monestir que es troba a l‘illa de Capria obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir Déu, lluiten, i ho dèiem plorant, a favor de l’antic enemic. Tu, recolzat amb l’autoritat que et donen aquestes cartes dirigeix-te a dit monestir; […] D’aquesta manera tot allò que trobis que ha de ser arrabassat, tal i com ho demana la norma canònica, ho has de corregir imposant les penes corresponents…” (Gregori I, Epistola XIII, 47. Traducció de J. Amengual Batle, 1991, 392-393).

Aquesta és la referència més clara de l’existència d’un monestir bizantí a l’illa de Cabrera. Un monestir prou important per despertar la preocupació i l’enuig del Papa de Roma a causa del comportament poc “canònic” dels monjos.

Des del 1998, gràcies a l’ajuntament de Palma i sota la direcció de Magdalena Riera i Mateu Riera (malgrat els cognoms, no són parents!), s’està duent a terme un projecte de recerca arqueològica per descobrir i estudiar, precisament, aquest monestir i, al mateix temps, l’ocupació humana de l’illa. L’ICAC hi participa activament cuidant-se de la documentació planimètrica a través de la Unitat de Documentació Gràfica i de l’estudi de les restes vegetals antigues (gràcies a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria Puche, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, a Cabrera

Les excavacions han fet descobrir, entre altres elements, part de la necròpolis del monestir, tres eremitoris bizantins (lloc on  es retiraven els monjos per tal d’aïllar-se on, sovint, es construïa una ermita) i estructures vinculades a la producció de salaons d’època antiga. El salaó era una tècnica molt usada en l’antiguitat de conservació d’aliments que consistia a cobrir-los de sal.

També són d’especial importància les troballes de barraques dels presoners francesos de la guerra d’Independència i d’un centre del segle VI-VII dC de producció de porpra. La porpra és un tint extret de caragols de mar, destinat en exclusiva als alts estaments socials i religiosos. És el que té l’arqueologia: començes buscant un monestir bizantí i et sorprens excavant un campament de presoners d’època napoleònica. Un autèntic camp de concentració ante literam: de 10.000 presoners només en varen sobreviure 3.000. Ara fa, exactament, 200 anys.

La recerca arqueològica no para. La campanya d’enguany, prevista a l’agost, vol continuar investigant aquest monestir que tant preocupava el papa Gregori, i tot allò que l’illa pugui amagar.

Jaciment del Pla de ses Figueres. Necròpolis bizantina. Excavant la tomba d’un dels monjos

Jaciment del Pla de ses Figueres. Excavant les barraques dels presoners francesos amb el port i el castell al fons