Entrades amb l'etiqueta ‘arqueologia romana’

El vessant màgic i lúdic de l’epigrafia: en record de Géza Alföldy

dimarts , 18/12/2012

Aquests dies hem parlat amb en Juan Manuel Abascal, catedràtic d’Història antiga de la Universtitat d’Alacant, un dels coeditors del CIL II (Corpus Inscriptionum Latinarum-Hispania) i traductor de la Historia social de Roma del professor Géza Alföldy, del qual va ser deixeble i col·laborador. Parlem amb ell arran de la seva participació al I Congrés internacional d’Arqueologia i Món antic, celebrat a Tarragona el 29 i 30 de novembre en homenatge al professor Alföldy (1935-2011).

Juan Manuel Abascal, catedràtic d’Història antiga de la Universtitat d’Alacant

Què ha significat Géza Alföldy per a l’epigrafia espanyola?
Géza Alföldy va donar un impuls personal als estudis epigràfics de tota una generació de docents a Espanya i ha estat mestre de molts investigadors i professors que ara són a quasi totes les universitats espanyoles i en moltes d’europees. Entre ells hi ha uns quants catedràtics. José Remesal, de la Universitat de Barcelona, Francisco Pina Polo, de la Universitat de Saragossa, Javier Andreu, de la UNED, Gerardo Pereira, de la Universitat de Santiago…

Quin elenc!
Des del curs 1979/1980 fins a l’últim any de vida el professor Alföldy va tenir persones becades a la Universitat de Heidelberg, on hi havia una gran biblioteca i on es podien establir contactes científics amb investigadors d’altres països. Va fomentar el treball conjunt entre estrangers i els espanyols en formació. Això era un salt molt important en la qualitat de l’estudi.

Quin creu que és el seu principal llegat?
Per mi el més important és que a tots nosaltres ens va contagiar el rigor en el mètode. És a dir, no es tracta de concentrar-se en un tipus de font, com la font epigràfica, sinó de dominar tots els recursos que ens proveeixen d’informació de l’antiguitat. Amb ell aprenies que qualsevol petit detall arqueològic pot ser útil.

Quin gran aprenentatge!
Ell no creia en parcel·les estanques, tenia coneixements amplis de tots els àmbits, tot i que la font epigràfica ja sabem que és una font primària i requereix tota l’atenció, però per reconstruir la història antiga no n’hi ha prou. En la història antiga ens va fer obrir els ulls.

Vostè codirigeix el CIL II i s’ocupa de l’interior de la península Ibèrica.
Sí, durant molts anys vaig treballar amb Géza Alföldy al País Valencià i a tota Castella la Manxa i, entre altres coses, ara m’ocupo de concloure la tasca que ell havia iniciat en aquestes zones. La Manxa és un espai geogràfic amb moltes troballes epigràfiques on Alföldy havia fet descobriments molt importants.

Van ser col·laboradors molts anys.
Sí. Amb ell havia fet moltíssimes campanyes epigràfiques per la península. La primera va ser a Guadalajara, el 1979. Vam viatjar molt junts, vam conviure molt. Géza Alföldy ens va ensenyar que per estudiar epigrafia s’havien de recórrer els pobles mirant si es conservaven les inscripcions citades des del segle XIX o abans, mirant si en trobàvem de noves… De fet el CIL creix perquè “es pentina” el territori, i això és el que fèiem.

Recerca sobre el terreny!
I parlant amb gent, que en això també era un mestre. A més es coneixia perfectíssimament la geografia d’Espanya i Portugal. Tenia una memòria prodigiosa, i molta intuïció per saber on calia investigar i els llocs que calia descartar. Sabia on buscar.

Diu que també era un mestre parlant amb la gent?
Sí, perquè era molt proper, molt cordial, tenia una gran habilitat per relacionar-se amb tothom, de seguida entaulava converses… I mantenia correspondència amb gent dels pobles que l’havien ajudat i que nosaltres ni coneixíem.

De les seves virtuts com a científic, quina destacaria?
La capacitat de, a partir de fragments d’inscripcions, elaborar el discurs històric. De seguida posava aquell fragment en relació amb la història, i tot seguit aquella peça entrava a formar part del puzle de la història i adquiria sentit.

Què era per ell l’epigrafia?
Una eina útil científicament i una cosa quasi lúdica! Viatjar, enraonar amb la gent i interpretar inscripcions eren el mateix! Ell sempre va voler donar aquest vessant màgic a l’epigrafia. El temps no tenia límits. Més d’un cop a l’hora de dinar no hi havia dinar, perquè la inscripció que tenia a les mans era molt més interesant que un plat de menjar.

Si voleu saber més coses sobre Géza Alföldy, trobareu més informació al web de l’ICAC, que per cert ha canviat de domini: www.icac.cat

Text i fotos de Carme Badia i Puig

 

El redescobriment del jaciment de Noheda i l’impacte entre la seva gent

dimecres, 1/08/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Avui l’Arnau Perich, jove investigador en formació de l’ICAC, ens acaba d’explicar la seva estada a les excavacions de la vil·la romana de Noheda (Cuenca). Ens parla de la importancia de la valoració del patrimoni, en aquest cas de la vil·la romana de Noheda, per part dels habitants del municipi, un aspecte clau de la conservació d’aquest patrimoni.

 

Hola a tothom,

Com us comentava en el post anterior, del que m’agradaria parlar-vos ara és de les meves sensacions sobre com estan vivint la descoberta del seu patrimoni arqueològic els habitants de la zona, especialment els del municipi de Villar de Domingo García (Cuenca), que és on se situa el pedania de Noheda, i que és un petit poble a uns 26 km al nord de Cuenca.

Es tracta d’un d’aquests pobles que semblen organitzar-se al voltant de la carretera que els travessa. No ho sé del cert, però em va semblar que bona part d’ells viuen de l’agricultura del cereal i, com molts altres pobles de la zona, pateix la problemàtica que alguns dels seus joves, per necessitat o per voluntat, veuen el seu futur en altres llocs, lluny de la seva terra natal.

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Com ja sabem, la vil·la de Noheda es va descobrir casualment cap a l’any 1984, però no va ser fins al 2005 que es van iniciar les excavacions arqueològiques modernes. Des d’aquest moment el poble ha començat a aparèixer al mapa del patrimoni arqueològic de Castella-La Manxa i l’interès per conèixer-lo ha anat creixent entre els experts, però també entre la seva gent. És per aquest motiu que durant la primera setmana en la que vam estar a Noheda es varen fer les I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. Són unes jornades que combinen equilibradament els aspectes científics amb els divulgatius, amb l’objectiu de que els ciutadans de Villar de Domingo García prenguin consciència del seu patrimoni. Dic el “seu” no perquè sí, sinó perquè durant les conferències es va voler insistir molt en que els ciutadans se’l fessin seu, el sentissin com a tal i el protegissin. El fet que els habitants estimin el seu patrimoni i el vegin com un actiu de futur és importantíssim per a la seva conservació.

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Tan és així, que els habitants de Noheda s’han convertit en els vigilants més estrictes del jaciment, doncs ràpidament truquen a la Guàrdia Civil si veuen algun cotxe desconegut en una hora poc habitual.

Les jornades es van fer a l’església del poble i estava que no s’hi cabia! Tots els bancs eren plens i aquí i allà pul·lulaven nens i nenes vestits de romans, preparats per una petita funció de teatre on, disfressats, explicaven els déus de l’Olimp i quines paraules castellanes derivaven d’ells. En una de les aules de l’escola els habitants del Villar podien contemplar els grans panells sobre els mosaics de la vil·la, així com a una petita mostra dels marbres que havien aparegut a les excavacions. Per acabar aquestes jornades es va fer un sopar romà el dissabte al vespre, on pràcticament va participar tot el poble, potser sentint-se una mica més a prop dels seus llunyans avantpassats.

Arnau Perich Roca
Investigador en formació de l’ICAC

Alumnes i arqueòlegs

dimarts , 22/05/2012

En el nostre ànim de difondre els resultats de la recerca arqueològica que fem a l’ICAC, any rere any col·laborem amb l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques (APLEC) amb l’objectiu d’elaborar diverses activitats de difusió i coneixement del món clàssic dirigides als alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya. Per exemple, fa us dies  us en parlàvem en aquest blog: Odissea als instituts.

Aquest any, en el marc del festival Tàrraco Viva 2012, hem preparat, en col•laboració amb l’APLEC, una nova activitat adreçada a alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya.  Aquesta vegada, l’activitat es titula “Passejada arquitectònica”: primer es realitzarà una sessió introductòria a l’ICAC a càrrec de Josep M. Macias . Després, es farà una passejada pràctica per la Part Alta de Tarragona i, en especial, per la plaça del Fòrum i l’exterior de la torre del Pretori, on els alumnes podran conèixer de primera mà les restes d’arquitectura romana de Tarragona.  L’activitat anirà acompanyada d’exercicis pràctics que ajudaran els alumnes a aprendre a llegir i comprendre l’arquitectura romana que conviu quotidianament amb la Tarragona actual. Trobareu més informació sobre aquesta activitat al programa de Tàrraco Viva i a la web de l’ICAC.

En aquesta mateixa línia,  l’any 2011 es va fer, en el mateix marc de Tarraco Viva, l’activitat titulada “Passejada epigràfica”, dirigida per Diana Gorostidi i en què van participar més d’un centenar d’alumnes de diverses escoles de Catalunya. Les imatges que veieu en aquest post són d’aquesta activitat.

Viatge a la civilització romana

dimecres, 18/04/2012

Com cada any, s’acosta Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona: un viatge a l’antiga civilització romana que ens convida a descobrir els nostres orígens i a compartir la passió per la història.

Durant els propers dies, us anirem explicant algunes de les propostes d’aquest festival apassionant, en què l’ICAC col·labora ben activament. Si us agrada el cinema, aquesta és la vostra: la cinquena edició del Cicle de documentals arqueològics, que es farà a la sala d’actes de l’ICAC i a l’Antiga Audiència (Tarragona) del 23 al 25 de maig, amb entrada gratuïta. Us oferirem una mostra dels films del XI Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB’11) que organitza el Museo Romano de Oiasso (Irún), el festival de cinema arqueològic de referència a tota la península ibèrica.

Us proposem que aneu preparant les crispetes i us engresqueu a aventurar-vos en els misteris d’Alexandria, la fascinant història de l’emperador Neró, els tresors de la ciutat d’Arles i els secrets de la monificació, entre molts d’altres. Aquí teniu un tast del cicle de documentals: què, us els perdreu?


Restes romanes a Barcelona

dimecres, 11/04/2012

Fa uns dies us explicàvem el viatge de les quatre columnes del palau de la Generalitat: un viatge llarg i apassionant, des de Troia fins a Barcelona, i de 1.900 anys de durada. Però sabíeu que el centre de Barcelona està farcit de restes arqueològiques romanes? Us heu entretingut mai a descobrir-les amb detall?

Moltes vegades aquestes restes romanes no són fàcils d’identificar, per això avui us proposem aquest reportatge en vídeo:  acompanyats per la Dra. Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, aprendrem algunes tècniques per identificar aquestes restes romanes, i descobrirem obres emblemàtiques del Museu Frederic Marès de Barcelona i de la capella de Sant Ramon de Penyafort de la Catedral de Barcelona, que reaprofiten elements romans.

 

El cuniculus de Tarraco

divendres, 24/02/2012

Que el subsòl de Tarragona ens oculta misteris no és una frase feta. És, literalment, una realitat.

Des dels anys 90 sabem que hi ha una galeria romana subterrània excavada a la roca a més de 12 metres de fondària, coneguda com el cuniculus, i que no s’ha de confondre amb la cova urbana.

IMG_3805.jpgAquesta galeria és tota una incògnita. Sabem, però, que és anterior al segle I dC, i que la van construir els primers romans. Servia per portar aigua i tenia una sèrie de pous, actualment tots plens de terra i que reomplen la galeria. I poca cosa més.

Sabem que els romans la van excavar a partir d’aquests pous, però no entenem com s’ho van fer per connectar-los. La roca és tan dura que en lloc d’anar en línia recta, de pou a pou, anaven fent ziga-zagues i giravolts buscant la pedra més tova.

Nosaltres, els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, amb tot l’instrumental GPS (que no funciona sota terra), els nostres aparells topogràfics de darrera generació i les nostres brúixoles som incapaços de fer una planimetria com cal. La galeria és estreta, sinuosa, incòmoda…i fosca! Per aquesta raó hem hagut de demanat ajut a la gent de l’Institut de Geomàtica, a l’Eulàlia Parés i en David Calero, que ens han donat un bon cop de mà.

Cuniculus Gener 2012 024.jpgElls tenen un departament especialitzat en navegació i posicionament. Han estat desenvolupant una metodologia de treball que a partir de girocompassos i acceleròmetres ha permès fer una cartografia fiable de la galeria, saber-ne el recorregut, on és i situar els pous en relació a la ciutat

Nosaltres hem necessitat especialistes molt qualificats, que apliquen tecnologies de posicionament del segle XXI, tan sols per descriure la galeria, que ja és molt. Com s’ho van fer els romans per excavar-la i anar-se’n trobant de pou en pou, malgrat les marrades que feien sota terra, en plena foscúria? Trobareu més fotos que ho il·lustren aquí.

Tenim tema d’estudi.

Josep Maria Puche
Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC

De Troia a Barcelona: Les columnes del Palau de la Generalitat

dilluns, 6/02/2012

Façada del Palau de la Generalitat, amb les quatre columnes romanes. Foto: Amadalvarez

 

Aquests dies alguns diaris han parlat del viatge de les quatre columnes del palau de la Generalitat: un viatge llarg i apassionant, des de Troia fins a Barcelona, i de 1.900 anys de durada. Fa temps que un equip d’investigadors de l’ICAC treballa per reconstruir aquest viatge, tot integrant disciplines com l’arqueologia, la història i l’arqueometria.

Llegiu el reportatge sencer publicat el passat 30 de gener al diari La Vangiardia.

 

Més recerca del Temple d’August

dilluns, 9/01/2012

Per a tots els seguidors àvids del blog A la recerca del Temple d’August, us volem fer saber que la difusió del projecte d’excavació a la Catedral de Tarragona continua viu. Enguany s’està fent difusió de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia, que explica les arctivitats arqueològiques dutes a terme a la Catedral de Tarragona i en recull les troballes més significatives.

Us deixem doncs amb dos documents sobre l’exposició,  un per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. I l’altre, que conté els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Després de ser exposada al Museu Bíblic, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant el blog A la recerca del Temple d’August, us tindrà informats de tot allò que es digui a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

El temple perdut

dijous, 1/12/2011

Aquesta setmana tornem a recordar les excavacions que, durant els estius de 2010 i 2011, L’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme a l’intertior de la Catedral de Tarragona.

Hi ha intervingut arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Us proposem doncs aquest documental de programa Arqueomanía de RTVE2, on narren de manera trepidant l’aventura de les excavacions a la Catedral, tot buscant el temple d’August.

La vil·la romana de la Sagrera

divendres, 30/09/2011

Aquests dies el telèfon de l’ICAC no ha parat de sonar: eren periodistes que buscaven una opinió neutra i tècnica sobre les excavacions arqueològiques a la vil·la romana trobada a la Sagrera (Barcelona) que es fan en aquesta futura estació de l’AVE.

Vil·la romana de la Sagrera. Foto: Sagrera, a Viquipèdia

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, experta en arqueologia romana de Barcino (Barcelona), directora del nostre institut i catedràtica d’arqueologia de la UAB, ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa (podeu llegir les seves paraules a El País). Al diari Ara també va destacar la importància de la normativa referent a les troballes arqueològiques. I aquesta setmana, a més a més, hi ha dedicat tot un article titulat ‘Una nova normativa i planimetria arqueològica’ (a El Periódico), on explica amb més detall el cas de la vil·la romana de la Sagrera i denuncia: “Tots són presoners de la normativa, que caldria modificar per tal que les excavacions es portessin a terme abans que el projecte estigués dat i beneït”.

I per si voleu saber-ne més: ampliem avui la informació amb aquesta entrevista a la Dra. Rodà a BTV. Moltes gràcies a @btvnoticies per ajudar-nos a aconseguir el vídeo!