Entrades amb l'etiqueta ‘aqueologia’

El misteri de la Cova Jeroni (II)

dimarts, 15/11/2011

Com ja us vam explicar fa uns dies al post El misteri de la Cova Jeroni (Artà, Mallorca) I, aquesta era una excavació on, entre el material de treball imprescindible, hi havia pics, pales, paletins, etc., però també cordes d’escalada, arnesos, mosquetons, cascs i fins i tot els bombers de la guarda!


Malgrat aquestes dificultats (i el cansament i les incomoditats), es va poder fer l’excavació arqueològica. Es van documentar restes de cabanes, un abocador (pensem que no deixaven a la vista les deixalles per no donar indicis d’on estaven amagats), un forn, segurament per cuinar, i, en un extrem, un enterrament d’una dona. Més que un enterrament (a l’abric el sol és tot de roca) era la deposició del cos al costat d’un gran bloc i cobert tot de pedres petites (ni tan sols podien enterrar amb normalitat els difunts). Tot abandonat a finals de primavera del 1230 dC.

La descoberta sorpresa, però, va ser la troballa de tres claus: era evident que tenien l’esperança de poder tornar a casa seva, de poder trobar portes per obrir!

Hem pogut veure, doncs, com era un refugi dels darrers islàmics de Mallorca, i com, malgrat la provisionalitat i la urgència, van poder muntar un assentament que reunia uns mínims d’habitabilitat per fer suportable l’espera. Perquè de fet estaven esperant, esperant que els cristians, un cop saquejada l’illa, se’n tornessin a la península. Espera vana. Tota la població islàmica de l’illa que no va poder escapar va ser morta o esclavitzada.

Com veieu, el nostre treball de vegades permet resseguir històries i vides de persones concretes dins de fets col·lectius. Aquesta és l’autèntica aventura de l’arqueologia.

Els ibers de Sebes (Flix)

dimarts, 18/10/2011

Avui us proposem l’entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB).  Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro.

Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de l'excavació. (Foto: C. Badia)

Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

 Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

Per seguir desvetllant incògnites d’aquest jaciment i veure’n més fotografies, podeu seguir llegint l’entrevista sencera aquí. A més a més, us deixem també amb el vídeo Una excavació en tres minuts, un reportatge que resumeix les intervencions dels últims anys a Sebes.


El Mèdol, encara no ho sabem tot!

divendres, 7/10/2011

Pedrera romana del Mèdol

La pedrera romana del Mèdol és un jaciment poc conegut però ben especial, situat a peu d’autopista, entre Altafulla i Tarragona. Es tracta de la pedrera que els romans van fer servir, ara fa uns dos mil anys, per extreure la pedra amb què van construir alguns dels edificis més importants de l’antiga Tàrraco.

Arran de l’incendi de l’estiu del 2010 al turó de Sant Simplici, van quedar visibles noves evidències relacionades amb aquest jaciment. La més singular és un nou front d’uns 100 metres de llarg, però també ha quedat a la vista una amplíssima part d’un front romà que ja es coneixia, i uns abocadors de resquills.

Aquesta primavera, i aprofitant els treballs de neteja del bosc cremat que ha fet Abertis, propietària del terreny, ja hem fet un seguit d’actuacions arqueològiques. Començant per documentar els elements que abans estaven tapats pel sotabosc i també els talls artificials a la roca mare que abans no eren visibles. És a dir, fent-ne l’alçat i la planimetria.

I el pas següent serà analitzar els blocs i les traces d’extracció d’aquesta pedrera per saber del cert si la part nova també és d’època romana: seria tot un descobriment! Per saber-ne més i descobrir què fan els arqueòlegs de l’ICAC, no us perdeu aquest vídeo (minut 4.18′) de l’Espai Terra de TV3. I sobretot, us recomanem que l’aneu a visitar!

A la recerca del temple d’August

divendres, 16/09/2011

Com ja deveu saber, aquest passat mes de juliol, arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, del Capítol de la Catedral (Arquebisbat) i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han tornat a excavar, per segon estiu consecutiu, a l’interior de la Catedral de Tarragona.

Si voleu conèixer com va anar el dia a dia de l’excavació, totes les descobertes que van fer, i veure’n les imatges, no us perdeu el bloc A la recerca del Temple d’August, també a Sàpiens.

Imatges de l'excavació a l'interior de la Catedral de Tarragona durant el passat mes de Juliol de 2011 (foto: Manel Granell)

A més a més, si voleu saber de primera mà les valoracions que ara al setembre fan els arqueòlegs que hi van excavar, no us perdeu aquesta entrevista a Josep Maria Macias i Imma Teixell, directors de l’excavació juntament amb Andreu Muñoz:  “El temple romà era més llarg, i també sabem més de la construcció de la Catedral”.

Excavem una vil·la romana de Sabadell

dimecres, 31/08/2011

Després d’uns dies de vacances, reactivem el blog amb il·lusió i ganes d’anar-vos explicant tota l’activitat arqueològica que hem dut a terme aquest estiu. Comencem pel jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec,  situat  al voltant de l’església i rectoria de Sant Pau de Riu-sec (Ajuntament de Sabadell), on s’ha descobert una vil·la romana i un conjunt arquitectònic d’època medieval. Aquest estiu s’ha excavat la zona exterior de la capçalera del temple romànic, a l’entorn de l’absis: veieu els esquelets a la foto? Doncs és on s’han trobat 12 enterraments en fossa simple, datats al segle XI.

Una altra novetat important relacionada amb l’època romana és que, a més de diferents sitges d’emmagatzematge, s’ha identificat i s’ha resseguit el mur de tancament de llevant de la gran vil∙la romana, anterior al complex medieval.

A l’excavació  d’aquest passat mes juny hi han excavat 61 estudiants, que hi han treballat com a pràctiques d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció dels professors Joaquim Pera (UAB), Esther Rodrigo (UAB/ICAC), Cèsar Carreras (UAB/ICAC) i la direcció tècnica de Jordi Roig.

Alumnes del grau d’arqueologia de la UAB i del Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica durant l’excavació de l’àrea de la necròpolis (imatge: Jordi Roig-Arrago 2011)

L’illa de Cabrera

dimarts, 26/07/2011

Excavació de Cabrera

Avui ens situem a Cabrera, una petita illa mallorquina que és l’illa deshabitada més gran del Mediterrani occidental. El papa Gregori el Magne en parlava així: “Que els monjos del monestir que es troba a l‘illa de Capria obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir Déu, lluiten, i ho dèiem plorant, a favor de l’antic enemic. Tu, recolzat amb l’autoritat que et donen aquestes cartes dirigeix-te a dit monestir; […] D’aquesta manera tot allò que trobis que ha de ser arrabassat, tal i com ho demana la norma canònica, ho has de corregir imposant les penes corresponents…” (Gregori I, Epistola XIII, 47. Traducció de J. Amengual Batle, 1991, 392-393).

Aquesta és la referència més clara de l’existència d’un monestir bizantí a l’illa de Cabrera. Un monestir prou important per despertar la preocupació i l’enuig del Papa de Roma a causa del comportament poc “canònic” dels monjos.

Des del 1998, gràcies a l’ajuntament de Palma i sota la direcció de Magdalena Riera i Mateu Riera (malgrat els cognoms, no són parents!), s’està duent a terme un projecte de recerca arqueològica per descobrir i estudiar, precisament, aquest monestir i, al mateix temps, l’ocupació humana de l’illa. L’ICAC hi participa activament cuidant-se de la documentació planimètrica a través de la Unitat de Documentació Gràfica i de l’estudi de les restes vegetals antigues (gràcies a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria Puche, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, a Cabrera

Les excavacions han fet descobrir, entre altres elements, part de la necròpolis del monestir, tres eremitoris bizantins (lloc on  es retiraven els monjos per tal d’aïllar-se on, sovint, es construïa una ermita) i estructures vinculades a la producció de salaons d’època antiga. El salaó era una tècnica molt usada en l’antiguitat de conservació d’aliments que consistia a cobrir-los de sal.

També són d’especial importància les troballes de barraques dels presoners francesos de la guerra d’Independència i d’un centre del segle VI-VII dC de producció de porpra. La porpra és un tint extret de caragols de mar, destinat en exclusiva als alts estaments socials i religiosos. És el que té l’arqueologia: començes buscant un monestir bizantí i et sorprens excavant un campament de presoners d’època napoleònica. Un autèntic camp de concentració ante literam: de 10.000 presoners només en varen sobreviure 3.000. Ara fa, exactament, 200 anys.

La recerca arqueològica no para. La campanya d’enguany, prevista a l’agost, vol continuar investigant aquest monestir que tant preocupava el papa Gregori, i tot allò que l’illa pugui amagar.

Jaciment del Pla de ses Figueres. Necròpolis bizantina. Excavant la tomba d’un dels monjos

Jaciment del Pla de ses Figueres. Excavant les barraques dels presoners francesos amb el port i el castell al fons

Excavació a la Catedral de Tarragona 2011

divendres, 1/07/2011

Com molts ja deveu saber, l’estiu passat ens vam embarcar en l’aventura d’excavar dins la Catedral de Tarragona buscant-hi les restes del temple romà. Hi van intervenir l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona i l’ICAC, amb la participació d’arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Roda de premsa a l'interior de la Catedral de Tarragona durant la intervenció de 2010

Aquest estiu recomença l’aventura per segona (i potser última!) vegada. Torna a ser de la mà dels arqueòlegs Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell, que no es cansen de treballar a l’interior de la Catedral de Tarragona per mirar de desvetllar-nos els misteris que amaga.

Aquest any la campanya té com a objectius conèixer millor la construcció de la Catedral medieval, documentar l’ocupació tardorromana i visigòtica a l’àrea del transsepte i de l’absis, i conèixer millor l’estructura del temple romà, sota el sòl de la Catedral actual.

A partir de dilluns, es reprendran els blogs A la recerca del temple d’August i En busca del Templo de Augusto (en castellà). Mentrestant, podeu veure la notícia televisiva de la represa de les intervencions arqueològiques a TAC12 (minut 9.23).