Arxiu de la categoria ‘General’

Picant pedra s’acomiada

divendres, 8/11/2013

Després de tres anys funcionant, el blog Picant pedra atura la seva activitat a Sapiens.cat, però podeu continuar seguint de prop l’ICAC a la web www.icac.cat, i també us podeu subscriure a Archeonea, el butlletí electrònic mensual de l’Institut.

Gràcies per haver-nos seguit i esperem retrobar-nos aviat en noves experiències a la xarxa, a peu de jaciment o bé a les nostres instal·lacions, al cor de la Tarragona romana! Hi sereu molt benvinguts.

Fins a la propera!

Bones Festes!

divendres, 21/12/2012

Mons observans: nou parc arqueològic al Vallès

dimecres, 17/10/2012

Aquest octubre, Sàpiens celebra 10 anys: des d’aquest blog, els volem donar l’enhorabona i us volem animar a participar en la campanya dels 10 anys compartint amb ells què és el que més us agrada de la revista o què hi heu après. Ho podeu fer a la seva pàgina de Facebook i a Twitter, utilitzant el haghtag #sapiens10anys: en aquesta pàgina del 10è aniversari en podreu veure alguns exemples!

Però Sàpiens no són els únics que estan de celebració aquest mes d’octubre. Després de molts anys d’excavacions i investigació en què l’ICAC ha participat activament, el dia 27 d’octubre s’inaugura el Parc Arqueològic i de Natura de can Tacó, situat entre els pobles de Montmeló i Montornès del Vallès. El nom oficial del parc serà Mons observans. Assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina. Montmeló – Montornès del Vallès,  i amb aquest acte institucional culmina un llarg procés d’estudi i posada en valor d’aquest important jaciment del primer moment de la romanització.

La creació d’aquest equipament, fruit de la voluntat i l’esforç conjunt de les administracions locals, ha comptat des del principi amb el suport i tutela científica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que també ha participat estretament en tot el procés de creació i projecció del Parc Arqueològic. Antoni Gironès és l’arquitecte que ha confeccionat el projecte executiu de la inicitava.

El conjunt arqueològic es vol convertir en un punt de referència per a l’estudi de la primera ocupació romana del Vallès i en un equipament cultural i de gaudi de l’entorn natural per al conjunt de la població.

Si voleu més informació sobre el projecte d’investigació que s’ha portat a terme en aquest jaciment, la trobareu a la web de l’ICAC.

Arqueologia en directe: Vil·la Adriana (Tívoli)

dimecres, 10/10/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Adalberto Ottati, investigador en formació de l'ICAC i codirector d’excavacions a Vil·la Adriana (Foto: Carme Badia)

Avui entrevistem l’Adalberto Ottati, investigador en formació de l’ICAC i codirector d’excavacions a Vil·la Adriana de la Universitat La Sapienza de Roma. Des del 2006, Adalberto Ottati és codirector juntament amb el professor Patrizio Pensabene de les excavacions que fa la Universitat de La Sapienza de Roma a Vil·la Adriana (Tívoli). La tesi d’Adalberto Ottati tracta de l’anomenada Acadèmia de Vil·la Adriana. A l’octubre comença la campanya 2012.

Aquest jaciment deu ser dels més coneguts i excavats.
El problema és que té una extensió de 120 hectàrees! Es coneixen força bé els grans edificis, però les construccions petites o mal conservades, no tant. A nosaltres se’ns ha concedit una àrea d’excavació corresponent a l’antic càmping. Tot està molt arrasat, excepte la zona de la tomba republicana, una estructura circular que semblava un túmul i que era l’únic que es veia.

L’heu estudiat?
Sí, juntament amb els voltants. Aquest edifici en realitat forma part d’un complex de quatre pavellons que crèiem que decoraven el jardí.

I era així?
Sí, decoraven el jardí, un jardí ric d’estructures templàries, el que anomenem un jardí idil·licosagrat, com hem vist en pintures del segles II i III. Els pavellons havien de ser com els que veiem en aquestes pintures. De fet no s’han trobat mai a Vil·la Adriana. Alguns edificis trobats semblaven torres circulars.

Esquerra: trossos de columna de marbre de l’edifici anomenat mausoleu o tomba. Dreta: part frontal de la fundació d'un temple rectangular.

Una l’heu excavat.
Sí, no ens esperàvem trobar el que hem trobat: un columnat de marbre pentèlic no al voltant de l’edifici, sinó al primer pis, per la part de dins, i ricament decorat!

Quina altra troballa heu fet?
Hem trobat un quart edifici rectangular a prop d’un de circular, de manera que podem dir que en total hi ha dos pavellons circulars, amb un diàmetre d’uns 10 metres, i dos pavellons rectangulars, d’uns 16 metres de llarg i 8 d’ample. També hem trobat molts fragments d’estàtues. Algunes les hem pogut reconstruir, i hem vist que sobretot es tracta de figures de dones.

Adalberto Ottati, investigador en formació de l'ICAC i codirector d’excavacions a Vil·la Adriana (Foto: Carme Badia)

Què més té de significatiu?
Aquest quart edifici estava arrasat però encara té marques que permeten reconstruir què hi havia a sobre, és a dir, el columnat. El més interessant és que tot està decorat amb estil dòric. Pertany a la revisitació de l’època clàssica que fa Adrià, un emperador molt filohel·lenístic. L’estil dòric estava en desús des de l’època d’August!

Adrià fa el “Versalles” de l’època, s’ha dit.
Adrià volia allunyar de Roma el centre del poder i fa una ciutat autònoma, una vil·la entre privada i pública, que emperadors posteriors no fan servir. En aquesta residència tot està calculadíssim, tots els pavellons estan organitzats perfectament.

I a sota terra hi ha una altra ciutat.
Sí, com un metro! Tot el que calia per fer funcionar la ciutat no s’havia de veure, no podia estar en contacte amb la vida de “dalt”.

Diuen que encara no se sap on eren les cuines.
Potser a prop de la nostra zona, perquè hi hem trobat molta ceràmica!

Què representa per a tu, arqueòleg i de Tívoli, excavar a Vil·la Adriana?
He “nascut” a Vil·la Adriana! M’hi he format. Aquí m’he pogut enfrontar a construccions originals, on encara s’hi conserva molt de com es construïa en època romana. Ara, amb la tesi, m’enfronto a la ideologia d’un moment de l’imperi romà a través de l’arquitectura i la decoració, a allò que volia dir l’emperador a través sobretot de l’estatuària.

Què volia dir?
Volia donar una imatge de la seva política, pacífica i alhora cosmopolita, unint mites de tot arreu de l’Imperi.

Carme Badia i Puig (text i fotos de l’entrevistat)

Els orígens del Carnaval

dilluns, 20/02/2012
Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044.  Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044. Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Som en uns dies de festes recuperades. El Carnaval precedeix l’inici del període de penitència que la religió cristiana catòlica situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que l’Església, o totalitarismes, com el franquisme, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l’hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que es celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba amamantà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

 

Un del components d’aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins l’any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. Altres festes d’inici de primavera eren les d’Anna Perenna (15 de març) quan aquesta deessa itàlica, camuflada sota uns vels, ocupà el lloc de la deessa Minerva per jaure amb el déu Mart. Dos dies després, el 17 de març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s’identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

Odissea als instituts

dilluns, 13/02/2012
Odissea.jpg

Alumnes d'institut participant del concurs Odissea

La setmana passava va tenir lloc una nova edició del Concurs Odissea, la setena per a Galícia, la  cinquena per a la Comunitat Valenciana i  la primera  per Catalunya. Hi han participat un total de 2.937 alumnes, distribuïts per equips, pertanyents a 161 centres repartits per la geografia de les tres comunitats.

És un concurs virtual sobre el món clàssic, i té com a objectiu no només fomentar el gust per la cultura clàssica, sinó també potenciar l’ús de la llengua catalana a internet i desenvolupar la competència comunicativa, la digital i la d’aprendre a aprendre.

Enguany s’han batut rècords de participació, tant d’alumnes com de centres, en gran part gràcies a l’extraordinària acollida que ha tingut el concurs a Catalunya: més de 900 alumnes s’hi han inscrit, concretament 921 alumnes, repartits en 309 equips, amb una participació de 77 instituts. La mala notícia és l’absència d’Aragó, que no ha pogut participar per problemes de finançament.

Des de l’APLEC, l’associació de professorat de llengües clàssiques de Catalunya, entitat que s’ha encarregat de la organització del concurs, “estem molt satisfets de les dades de participació obtingudes, i això ens encoratja a seguir endavant, a confiar en aquest projecte i a seguir creient en el que fem, en la nostra feina”, afirma la seva presidenta Meritxell Blay.

El concurs a Catalunya, a més a més, està avalat per institucions de prestigi del món clàssic com la secció catalana d’estudis clàssics de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), la revista de divulgació del món clàssic Auriga, l’empresa de productes del món clàssic Fòrum Traiani i pel Departament d’Ensenyament. Ara mateix ja es pot consultar la classificació provisional a la seva web. L’entrega de premis, on hi participaran investigadors de l’ICAC, tindrà lloc el 26 d’abril durant la fira de reconstrucció històrica  de la Magna Celebratio a Badalona.

Territori i paisatge a l’Antiguitat

divendres, 27/01/2012

Amb el títol d’Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat, els propers dies 31 de gener i 1 de febrer del 2012 se celebrarà a l’ICACuna trobada científica en el marc dels  Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica.

centcelles2.jpg

Vista de la vil·la romana de Centcelles, Tarragona

En aquesta trobada es reuniran especialistes d’arreu per exposar la seva recerca i debatre sobre arqueologia del paisatge i el poblament rural, l’organització del territori de les ciutats romanes i de les vil·les.

Els coordinadors científics del seminari són Marta Prevosti, Josep Maria Palet i Ignacio Fiz. La convidada principal és la Dra. Annalisa Marzano de la University of Reading, que exposarà alguns exemples de vil·les romanes recuperades a la zona central d’Itàlia. Altres especialistes parlaran de les comarques de Girona i les de l’ager de Tarraco, així com de la dinàmica del paisatge, canvis ambientals, estructuració del territori, i de les tecnologies cartogràfiques que s’empren en l’estudi d’aquests hàbitats rurals.

Si voleu saber-ne més, cliqueu aquest enllaç.

Més recerca del Temple d’August

dilluns, 9/01/2012

Per a tots els seguidors àvids del blog A la recerca del Temple d’August, us volem fer saber que la difusió del projecte d’excavació a la Catedral de Tarragona continua viu. Enguany s’està fent difusió de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia, que explica les arctivitats arqueològiques dutes a terme a la Catedral de Tarragona i en recull les troballes més significatives.

Us deixem doncs amb dos documents sobre l’exposició,  un per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. I l’altre, que conté els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Després de ser exposada al Museu Bíblic, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant el blog A la recerca del Temple d’August, us tindrà informats de tot allò que es digui a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

Bona Saturnalia!

dijous, 22/12/2011

Els orígens del Nadal: les arrels clàssiques d’una festa religiosa

divendres, 16/12/2011

La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica adoptà molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Reinterpretar símbols i mites d’aquests cultes va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums i les imatges de la societat.

Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra, també nascut en una cova, i que coincidia amb el dia més festiu dels Saturnalia romans, unes festes dedicades al déu Saturn durant la setmana del solstici d’hivern. Aquesta data fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist.

Relleu de l'epifania en un sarcòfag paleocristià del segle IV, als Museus Vaticans; foto de Lawrence OP a Flickr