Arxiu de la categoria ‘Excavacions’

Els ibers de Sebes (Flix)

dimarts, 18/10/2011

Avui us proposem l’entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB).  Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro.

Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de l'excavació. (Foto: C. Badia)

Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

 Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

Per seguir desvetllant incògnites d’aquest jaciment i veure’n més fotografies, podeu seguir llegint l’entrevista sencera aquí. A més a més, us deixem també amb el vídeo Una excavació en tres minuts, un reportatge que resumeix les intervencions dels últims anys a Sebes.


La vil·la romana de la Sagrera

divendres, 30/09/2011

Aquests dies el telèfon de l’ICAC no ha parat de sonar: eren periodistes que buscaven una opinió neutra i tècnica sobre les excavacions arqueològiques a la vil·la romana trobada a la Sagrera (Barcelona) que es fan en aquesta futura estació de l’AVE.

Vil·la romana de la Sagrera. Foto: Sagrera, a Viquipèdia

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, experta en arqueologia romana de Barcino (Barcelona), directora del nostre institut i catedràtica d’arqueologia de la UAB, ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa (podeu llegir les seves paraules a El País). Al diari Ara també va destacar la importància de la normativa referent a les troballes arqueològiques. I aquesta setmana, a més a més, hi ha dedicat tot un article titulat ‘Una nova normativa i planimetria arqueològica’ (a El Periódico), on explica amb més detall el cas de la vil·la romana de la Sagrera i denuncia: “Tots són presoners de la normativa, que caldria modificar per tal que les excavacions es portessin a terme abans que el projecte estigués dat i beneït”.

I per si voleu saber-ne més: ampliem avui la informació amb aquesta entrevista a la Dra. Rodà a BTV. Moltes gràcies a @btvnoticies per ajudar-nos a aconseguir el vídeo!

El misteri de la Cova Jeroni (I)

dijous, 22/09/2011

L’arqueologia és estudi, recerca i moltíssima feina. Però a voltes també és descoberta i potser, fins i tot, aventura. I és del que us volem parlar avui.

La cova Jeroni, a Artà (Mallorca) , es va descobrir el 2008 en obrir una via d’escalada. Es va arribar a una balma on hi havien restes de murs i abundants fragments de ceràmica. Però la sorpresa més gran va ser descobrir que… només s’hi podia accedir escalant!

Però qui, quan i per què es va ocupar aquesta balma inhòspita, incòmoda i de difícil accés? Els materials recuperats en l’excavació, tots d’època islàmica (en concret del segle XIII) i la situació geogràfica concordaven amb un dels fets descrits en la Crònica del Rei Jaume quan narra la conquesta de Mallorca.

El passatge explica que un cop caiguda la Ciutat de Mallorca, les hosts cristianes es varen dedicar a fer cavalcades. Comandades per en Pere Masa, es dedicaven a capturar tots els andalusins de l’illa, i així va ser com alguns d’ells es van refugiar en llocs inaccessibles de les muntanyes d’Artà. Per fer-los sortir es van buscar sistemes tan enginyosos com despenjar soldats lligats amb cordes i proveïts amb olles plenes de brases, que tiraven sobre les cabanes dels refugiats per d’incendiar-les.

Vista des de les excavacions a la Cova Jeroni

No hi havia dubte que era un dels darrers refugis de la població islàmica de Mallorca. Aquesta singularitat, i el risc que es malmetés el registre arqueològic, va motivar una intervenció arqueològica promoguda per la UAB i dirigida pel catedràtic Miquel Barceló, la professora Helena Kichner (UAB) i l’arqueòleg de Palma Mateu Riera. L’ICAC hi va participar fent la planimetria i de la documentació gràfica.

L’excavació es va fer en dues campanyes, els anys 2010 i 2011, i la recerca ha estat finançada per Sa Nostra, el Consell de Menorca i el Ministeri d’Educació. I, com ja hem dit, per la seva situació va ser una excavació ben peculiar. Per qüestions de seguretat es va necessitar l’ajut del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca.. Es va obrir una via ferrada per fer més fàcil l’accés i es va muntar tot un sistema de seguretat per treballar sense por de prendre mal. La inclinació del terra de la balma, juntament amb la humitat, feien que fos molt fàcil relliscar (o llenegar, com diuen a ses Illes) amb el risc real d’una caiguda en vertical lliure de més de 50 metres!

Però això no és tot… si voleu saber més coses d’aquesta excavació tan particular, la setmana que ve continua l’aventura. Fins aleshores!

A la recerca del temple d’August

divendres, 16/09/2011

Com ja deveu saber, aquest passat mes de juliol, arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, del Capítol de la Catedral (Arquebisbat) i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han tornat a excavar, per segon estiu consecutiu, a l’interior de la Catedral de Tarragona.

Si voleu conèixer com va anar el dia a dia de l’excavació, totes les descobertes que van fer, i veure’n les imatges, no us perdeu el bloc A la recerca del Temple d’August, també a Sàpiens.

Imatges de l'excavació a l'interior de la Catedral de Tarragona durant el passat mes de Juliol de 2011 (foto: Manel Granell)

A més a més, si voleu saber de primera mà les valoracions que ara al setembre fan els arqueòlegs que hi van excavar, no us perdeu aquesta entrevista a Josep Maria Macias i Imma Teixell, directors de l’excavació juntament amb Andreu Muñoz:  “El temple romà era més llarg, i també sabem més de la construcció de la Catedral”.

Excavem una vil·la romana de Sabadell

dimecres, 31/08/2011

Després d’uns dies de vacances, reactivem el blog amb il·lusió i ganes d’anar-vos explicant tota l’activitat arqueològica que hem dut a terme aquest estiu. Comencem pel jaciment sabadellenc de Sant Pau de Riu-sec,  situat  al voltant de l’església i rectoria de Sant Pau de Riu-sec (Ajuntament de Sabadell), on s’ha descobert una vil·la romana i un conjunt arquitectònic d’època medieval. Aquest estiu s’ha excavat la zona exterior de la capçalera del temple romànic, a l’entorn de l’absis: veieu els esquelets a la foto? Doncs és on s’han trobat 12 enterraments en fossa simple, datats al segle XI.

Una altra novetat important relacionada amb l’època romana és que, a més de diferents sitges d’emmagatzematge, s’ha identificat i s’ha resseguit el mur de tancament de llevant de la gran vil∙la romana, anterior al complex medieval.

A l’excavació  d’aquest passat mes juny hi han excavat 61 estudiants, que hi han treballat com a pràctiques d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció dels professors Joaquim Pera (UAB), Esther Rodrigo (UAB/ICAC), Cèsar Carreras (UAB/ICAC) i la direcció tècnica de Jordi Roig.

Alumnes del grau d’arqueologia de la UAB i del Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica durant l’excavació de l’àrea de la necròpolis (imatge: Jordi Roig-Arrago 2011)

L’illa de Cabrera

dimarts, 26/07/2011

Excavació de Cabrera

Avui ens situem a Cabrera, una petita illa mallorquina que és l’illa deshabitada més gran del Mediterrani occidental. El papa Gregori el Magne en parlava així: “Que els monjos del monestir que es troba a l‘illa de Capria obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir Déu, lluiten, i ho dèiem plorant, a favor de l’antic enemic. Tu, recolzat amb l’autoritat que et donen aquestes cartes dirigeix-te a dit monestir; […] D’aquesta manera tot allò que trobis que ha de ser arrabassat, tal i com ho demana la norma canònica, ho has de corregir imposant les penes corresponents…” (Gregori I, Epistola XIII, 47. Traducció de J. Amengual Batle, 1991, 392-393).

Aquesta és la referència més clara de l’existència d’un monestir bizantí a l’illa de Cabrera. Un monestir prou important per despertar la preocupació i l’enuig del Papa de Roma a causa del comportament poc “canònic” dels monjos.

Des del 1998, gràcies a l’ajuntament de Palma i sota la direcció de Magdalena Riera i Mateu Riera (malgrat els cognoms, no són parents!), s’està duent a terme un projecte de recerca arqueològica per descobrir i estudiar, precisament, aquest monestir i, al mateix temps, l’ocupació humana de l’illa. L’ICAC hi participa activament cuidant-se de la documentació planimètrica a través de la Unitat de Documentació Gràfica i de l’estudi de les restes vegetals antigues (gràcies a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria Puche, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, a Cabrera

Les excavacions han fet descobrir, entre altres elements, part de la necròpolis del monestir, tres eremitoris bizantins (lloc on  es retiraven els monjos per tal d’aïllar-se on, sovint, es construïa una ermita) i estructures vinculades a la producció de salaons d’època antiga. El salaó era una tècnica molt usada en l’antiguitat de conservació d’aliments que consistia a cobrir-los de sal.

També són d’especial importància les troballes de barraques dels presoners francesos de la guerra d’Independència i d’un centre del segle VI-VII dC de producció de porpra. La porpra és un tint extret de caragols de mar, destinat en exclusiva als alts estaments socials i religiosos. És el que té l’arqueologia: començes buscant un monestir bizantí i et sorprens excavant un campament de presoners d’època napoleònica. Un autèntic camp de concentració ante literam: de 10.000 presoners només en varen sobreviure 3.000. Ara fa, exactament, 200 anys.

La recerca arqueològica no para. La campanya d’enguany, prevista a l’agost, vol continuar investigant aquest monestir que tant preocupava el papa Gregori, i tot allò que l’illa pugui amagar.

Jaciment del Pla de ses Figueres. Necròpolis bizantina. Excavant la tomba d’un dels monjos

Jaciment del Pla de ses Figueres. Excavant les barraques dels presoners francesos amb el port i el castell al fons

Excavació a la Catedral de Tarragona 2011

divendres, 1/07/2011

Com molts ja deveu saber, l’estiu passat ens vam embarcar en l’aventura d’excavar dins la Catedral de Tarragona buscant-hi les restes del temple romà. Hi van intervenir l’Ajuntament de Tarragona, el Capítol de la Catedral de Tarragona i l’ICAC, amb la participació d’arqueòlegs, topògrafs, especialistes en estudis geotècnics, documentació gràfica i arqueometria, investigadors en formació i estudiants. Tots plegats, una bona colla, que a més ens van anar explicant el dia a dia de l’excavació al blog a Sàpiens A la recerca del temple d’August.

Roda de premsa a l'interior de la Catedral de Tarragona durant la intervenció de 2010

Aquest estiu recomença l’aventura per segona (i potser última!) vegada. Torna a ser de la mà dels arqueòlegs Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell, que no es cansen de treballar a l’interior de la Catedral de Tarragona per mirar de desvetllar-nos els misteris que amaga.

Aquest any la campanya té com a objectius conèixer millor la construcció de la Catedral medieval, documentar l’ocupació tardorromana i visigòtica a l’àrea del transsepte i de l’absis, i conèixer millor l’estructura del temple romà, sota el sòl de la Catedral actual.

A partir de dilluns, es reprendran els blogs A la recerca del temple d’August i En busca del Templo de Augusto (en castellà). Mentrestant, podeu veure la notícia televisiva de la represa de les intervencions arqueològiques a TAC12 (minut 9.23).