Arxiu del dimarts, 18/09/2012

Arqueologia en directe: Althiburos, Tunísia

dimarts, 18/09/2012

Campanya d'excavació estiu 2012 al jaciment d'Althiburos (Tunsísia). Foto: Joan Canela

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Durant uns dies de juliol, i com ja us vam explicar en aquest post, arqueòlegs i tècnics de l’ICAC es van desplaçar al jaciment d’Althiburos, una antiga ciutat númido-romana de Tunísia, a l’Àfrica. Situada al cor de l’antiga Numídia, a 180 km al sud-oest de Tunis, és especial perquè és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada: dels segles X-IX aC al segle XIII dC. La Universitat de Barcelona i l’Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia, amb la col·laboració de l’ICAC, hi excaven des del 2006. Aquest any, en Josep Maria Puche, que dirigeix l’equip de topògrafs i documentalistes, ens explica la seva experiència.

jpuche.jpg

Josep Maria Puche, cap de la UDG

“Documentar, documentar i documentar.

Aquesta és una de les màximes del projecte.

Es vol estudiar una ciutat i el seu territori per poder entendre així  les dinàmiques del poblament antic a la zona. I això en una àrea extremadament rica en patrimoni arqueològic i pràcticament verge pel que fa a estudis previs.

Estem parlant d’una àrea d’uns 50 km². Per aquesta raó, a més de les excavacions arqueològiques en punts concrets, el projecte contempla conèixer a fons aquest territori, documentar-lo el més exhaustivament possible. Per fer-ho s’han definit dos equips, un de prospectors i un de topògrafs i dibuixants.

Els prospectors.  És un equip d’entre tres i cinc persones. Surten a les 6 del matí i desapareixen, qui sap on, fins a l’hora de dinar. I tot aquest temps no fan altre que caminar, caminar i caminar. Han de cobrir cada recó d’aquests 50 km² per tal d’anar detectant i registrant la totalitat de restes arqueològiques visibles. I a fe que tenen feina; només d’estructures funeràries tumulars ja n’han documentat quasi un miler!

Prospectors1.JPG

Equip de prospecció d'Althiburos. Foto: ICAC

Són, sens dubte, els que millor es coneixen el territori. I de passada són els més coneguts per la gent del territori. Un grup vestit a l’europea, amb barrets Quechua, GPS, càmera de fotos i motxilles no passa desapercebut en una zona fortament tradicional i bàsicament ramadera com és la vall d’Althiburos. No hi ha pastor que no els conegui i, de fet, no seria la primera, ni la segona vegada, que acaben dinant, convidats, en alguna casa de la contrada.

La seva

feina és essencial pel projecte. Permeten establir les bases de l’estudi de com es va ocupar el territori en l’antiguitat. Posteriorment, i en base al seu treball, es decideixen quins són els punts més adients on s’ha d’intensificar l’estudi, sigui excavant-los, sigui dibuixant-los.

Els topògrafs-dibuixants. Des de l’inici del projecte aquesta feina ha estat encomanada a la Unitat de Documentació Gràfica (UDG) de l’ICAC. En un primer moment s’ha hagut de generar una topografia  adequada a les necessitats del projecte, ja que no n’havia cap amb el detall i precisió necessària. Es va realitzar un mapa topogràfic a escala 1:2.000 de l’àrea central de la vall (uns 15 km²) que recollís tant l’orografia com tots els elements antròpics, siguin antics, siguin moderns. I això es va d’haver de fer a la manera “tradicional”; caminat, caminat i caminant.

topografiant (2).JPG

Topografiant a Althiburos. Foto: ICAC

Fer-ho així ens ha permès, al mateix temps, aixecar les plantes topogràfiques de totes les restes arqueològiques que s’han localitzat en l’àrea cartografiada, siguin d’època clàssica, siguin protohistòriques.

Però en arqueologia tota documentació mai és suficient. L’extraordinari estat de conservació de moltes de les estructures arqueològiques, sobretot de les d’època clàssica, permet dibuixar-les a escala 1/50 o a 1/100. I un dibuix a aquesta escala, si es fa ben fet,  permet entendre molt d’allò dibuixat.

A Althiburos sempre hi ha gent escampada per la vall, lluny de les àrees d’excavació. Gent que camina tot el dia per tal de poder ampliar el coneixement que en tenim. I tot i que caminar i dibuixar pot ser molt gratificant, no hem d’oblidar que l’ombra, així com l’aigua, aquí quasi són una utopia.

Al més de juliol el Sol és molt fort, a 800 metres d’alçada el Sol crema i al Nord d’Àfrica el Sol és implacable.

A Althiburos, Nord d’Àfrica, a 855 metres d’alçada. Mes de Juliol.”

Josep Maria Puche i Fonanilles
Cap de la UDG de l’ICAC