Arxiu del mes: agost 2012

Romans al Pirineu

dimarts, 28/08/2012

 

Dr. Josep M. Palet (ICAC). Arnau Garcia, investigador en formació de l’ICAC

Del 8 al 23 de juliol del 2012, un equip de 9 arqueòlegs ha treballat a Coma de Vaca i la Vall de Núria dins del projecte I+D InterAmbAr que dirigeix el Dr. Josep M. Palet (ICAC). Arnau Garcia, investigador en formació de l’ICAC, i Hèctor Orengo, investigador postdoctoral de la Universitat de Nottingham i adscrit de l’ICAC, són els directors de l’excavació juntament amb el Dr. Palet.

Aquesta és la vostra tercera intervenció al Pirineu gironí.
Sí, el tercer i últim any, tot i que esperem renovar el projecte I+D tres anys més. El primer any vam fer prospeccions i vam documentar unes 350 estructures a les tres valls: del Freser, de Coma de Vaca i de Núria. El 2011 i el 2012 han sigut campanyes d’excavació i de sondejos de diagnòstic, imprescindibles per tenir un mapa fiable de la cronologia de les estructures i saber quina finalitat tenien.

Com ha anat aquest any?
Ha sigut una gran campanya! I una sort poder excavar 9 arqueòlegs durant quinze dies, ara que per culpa de la crisi s’han reduït moltíssim les excavacions!

Quins resultats destacaríeu?
Que tenim ben caracteritzats els quatre grans períodes d’ocupació del territori. Hi ha una part prehistòrica, del neolític final (2300 aC), d’ocupació pastoral, que hem detectat per un tancat un hàbitat en cova. Després hi ha l’època romana altimperial, de la qual hem excavat la famosa cabana romana que vam anunciar l’any passat.

Fent al fotogrametria i excavant a la cabana romana a Coma de Vaca.

Com és aquesta cabana?
Només hem excavat a nivell d’enderroc, i hem delimitat una estructura quadrangular, d’uns 4 x 5 metres, amb murs molt potents, gruixuts d’1 metre. Aquesta cabana del segle I dC devia durar poc pel motiu pel qual la van construir, potser fins al segle III, però la van tornar a ocupar més endavant, en època altmedieval. És gran, està dalt d’un promontori a uns 2.500 metres, és un balcó sobre la vall de Coma de Vaca amb gran domini visual i molt a la vora de l’actual GR transpirinenc.

Quin lloc més estratègic!
I tant. No pot ser una cabana de pastors. La vinculem al control del territori i a explotacions de recursos minerometal·lúrgics. A més, no descartem que hi hagi altres cabanes semblants a la mateixa àrea, formant un sistema de cabanes que servís per dormir-hi a miners i soldats.

Excavacions al tancat del neolític final (Vall de Núria) i, a la dreta, orri d'època moderna al Roc de l'Orri (Coma del Freser)

Allà dalt hi havia activitat minerometal·lúrgica en època romana?
Tenim aquesta hipòtesi, i els estudis paleoambientals ens donen la raó, perquè hi ha restes de contaminació de treballar el ferro. Curiosament, tot indica que hi havia més activitat d’aquesta que ramadera. Hem d’estirar aquest fil en els propers anys!

És zona rica en ferro, doncs?
Sí, és una zona fèrrica. En aquest sentit, i com a novetat, aquest any hem trobat restes d’explotació metal·lúrgica: escòries de ferro, fruit de la cocció per obtenir aquest mineral en estat més pur. O sigui que podríem dir que hem anat a buscar ramats d’ovelles i hem trobat explotacions metal·lúrgiques! La prova del carboni 14, però, ens ho ha de confirmar.

Imatges del grup. A més dels entrevistats i d'Hèctor Orengo, hi ha Marta Flórez (Universitat Blaise-Pascal (França)/ICAC), dues estudiants del màster d'Arqueologia Clàssica amb beca de col·laboració, Irene Cruz i Anna Ten, i Michel Matteazzi, investigador en formació de la Universitat de Pàdua cotutelat per la URV/ICAC.

Quins són els altres dos períodes d’ocupació que heu descobert?
Diverses estructures ramaderes de l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana, és a dir, del segle VI a l’XI. Del període visigòtic hem trobat un tresor, objectes de vidre, que se’n feien més que de ceràmica. I finalment, hem trobat restes de l’època moderna i contemporània, des del segle XV fins a principis del XX. Aquesta última és la gran fase ramadera, molt vinculada a la transhumància entre l’Empordà i costa central catalana i el Pirineu.

Quina gran conclusió traieu d’aquests tres anys?
Que en època romana la connexió al Pirineu ve donada per l’activitat minerometal·lúrgica que va de l’Empordà a la Cerdanya francesa, mentre que, a partir de l’època medieval, preval l’eix nord-sud entre plana i muntanya per la transhumància. En època romana les explotacions minerometal·lúrgiques sortia a compte tenir-les per sobre de 2.000 metres, mentre que en època moderna ja no, i s’instal·laven a cotes més baixes

 

Text i fotos: Carme Badia i Puig


Recerca i noves tecnologies aplicades a Guissona

dilluns, 20/08/2012

Dennis Hücker, estudiant de Geodèsia i Geoinformàtica de la Leibniz Universtät Hannover (Alemanya), desenvolupa a l’Institut de Geomàtica (IG) un treball de final de carrera sobre mapes arqueològics augmentats. El projecte el porta a terme a la ciutat romana de Iesso, actual Guissona, gràcies a la col·laboració entre l’IG i la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, a més de la disponibilitat del Museu de Guissona. El seu tutor és Volker Paelke, cap de la unitat de recerca 3D Geo-visualization and Modelling (3D-GVM) de l’IG. Parlem amb ells dos i Alejandra Campos, project manager de la unitat 3D-GVM de l’IG.

Actualització: podeu llegir la notícia “Tecnologia 3D per a la Guissona romana” publicada al Diari Segre (29 d’agost).

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D.

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D

En què consistirà aquesta aplicació?
Pensem en una aplicació que ofereixi la possibilitat de visualitzar d’una manera nova i ordenada tota la informació que es té del jaciment: per cronologia (per veure els diferents estats del jaciment al llarg de la història), per estructures (els banys, el clavegueram, la casa senyorial, la muralla, etc.), per objectes (com les peces del museu)…

Perquè pugui fer una visita personalitzada.
Bé, es tracta d’oferir al visitant informació més atractiva i activa, com les recreacions en tres dimensions, i que, alhora, a mesura que els arqueòlegs vagin sabent més del jaciment s’hi pugui anar afegint.

Com funcionarà?
El visitant rep un mapa o plànol del jaciment en arribar. Doncs enfocant aquest mapa o plànol amb el mòbil o la tauleta que li facilitarà el mateix Museu de Guissona o que dugui ell, anirà obtenint la informació que vulgui. Navegarà al seu aire. Preguntarà tocant la pantalla: amb un clic tindrà un text explicatiu, un vídeo, una recreació en tres dimensions…

Tot sigui per fer entendre el jaciment!
Sí, aquest és l’objectiu: ajudar a comprendre estructures que no són evidents sobre el paper i tampoc quan t’hi passeges, i permetre que cadasú es recreï en aquella informació que li interessi més.

Heu fet res de semblant?
En arqueologia no. De fet es tracta d’un projecte pioner i pel que sabem únic a l’Estat espanyol i, sens dubte, traslladable a altres jaciments.

Quin repte suposa per vosaltres treballar en arqueologia?
És un món nou per nosaltres, que venim de la cartografia. O sigui que el primer repte és fer-nos una idea global del que signifiquen aquest conjunt de restes. En segon lloc, és un repte col·laborar amb una altra disciplina, amb gent que té un altre bagatge, uns altres coneixements… Però el repte és sobretot això que dèiem: fer visible i comprensible el que no és visible ni comprensible per al públic general a primer cop de vista.

La divulgació de l’arqueologia necessita aquests mapes arqueològics augmentats.
Doncs en aquest sentit confiem que aquesta col·laboració entre l’IG i l’ICAC sigui un pas més en aquesta línia de recerca conjunta que tenim oberta fa mesos i que hem segellat amb un conveni marc de col·laboració per explorar plegats projectes interdisciplinaris.

[Vegeu també la col·laboració en l’elaboració del mapa de l’aqüeducte romà de Tarragona.]

Carme Badia i Puig (Text i fotos)

Tocar el patrimoni

dijous, 9/08/2012

La professora Carla Maria Amici (Universitat del Salento, Lecce, Itàlia) és especialista en l’estudi arquitectònic dels monuments antics. Ha estat convidada al Curs d’Arqueologia de Guissona per fer la conferència “L’interpretazione e la ricostruzione dei monumenti antichi mediante il rilievo e l’analisi tecnica”.

Què cal per comprendre un edifici?
D’entrada fer-ne l’aixecament, amb tots els instruments tècnics de què disposem (estació total, escàner làser, fotogrametria, etc.). Però el més important és el temps que passem en contacte directe amb el monument, veient-lo, tocant-lo.

Amici.jpg

Professora Carla Maria Amici

Per què?
Perquè l’anàlisi ha de partir de l’observació del monument. És quan en copsarem els detalls, allò que el diferencia d’un altre… És bàsic fer un aixecament al moment, a mà, que és com dir amb el cervell.

Tot arqueòleg que estudia arquitectura ha de ser capaç de dibuixar, doncs.
Sens dubte. Sóc del parer que qui fa l’aixecament d’un monument és qui l’ha d’estudiar, perquè és qui el coneix millor. No podem encarregar els dibuixos, no podem fer un estudi a partir de dibuixos d’altri.

Dibuixar per conèixer!
Sí, és una eina de coneixement. Al mateix temps que dibuixes, coneixes, perquè només pots dibuixar el que entens. Si ho entens al moment, allò ja és una quarta part de la feina. Crec en aquesta comprensió directa sobre el terreny.

No n’hi ha d’altra!
Però hi ha qui recull dades d’un monument de manera indirecta (per exemple amb l’escàner làser) i es pensa que un cop al despatx les entendrà. Obtens la reconstrucció del monument, un núvol de punts enorme: però és com una fotografia bonica. Qui la comprèn? Només qui s’hi ha fixat quan hi era!

Esclar.
Treballem amb edificis de 2.000 anys, en què la història hi ha deixat rastre, i cal saber distingir què està fet expressament i què és accidental, què és fruit d’una època o d’una altra, què té significat i què no. Si no ho comprens al moment després és molt difícil, i potser t’ho acabes inventant.

Què ha d’aprendre l’arqueologia de l’arquitectura?
Abans qui estudiava els monuments antics eren enginyers i arquitectes. Ara són arqueòlegs. El que caldria és una col·laboració entre uns i altres, que ja es fa. És un esforç: els arqueòlegs han d’adquirir competències dels arquitectes, i els arquitectes, acceptar les opinions dels arqueòlegs.

Vostè sempre parla de “monuments”.
És per entendre’ns, i perquè jo mateixa faig una assignatura que es diu “Aixecament topogràfic i anàlisi tècnica dels monuments antics”. Però la paraula no m’agrada, perquè ens fa mirar amb respecte un edifici però ens n’allunya. I el que interessa és veure els edificis antics com veiem els d’ara, i fer-nos les mateixes preguntes.

Preguntes com ara quines?
Per què servia?, per on entrava la llum?, on duien les escales?, quantes hores calien per netejar-lo? Eren llocs per viure-hi, per ser usats. O sigui que més enllà d’etiquetar-los per cronologia i estil, més enllà de la seva bellesa, hem de fixar-nos en la seva funcionalitat. No els hem de considerar edificis morts!

Tenir-hi una mirada actual!
Sí, i per això un estudi també ha de donar indicacions per a la restauració. Ha d’incloure una mapatura de lesions i esquerdes, per exemple. No n’hi ha prou de conèixer un edifici pel plaer de coneixe’l: ha de servir per restaurar-lo i conservar-lo. Per mi és una obligació ètica de l’arqueòleg.

Què li sembla que l’ICAC tingui una Unitat de Documentació Gràfica?
Essencial! A més parlant amb el cap, Josep Maria Puche, veig que tenim un punt de vista molt semblant i una gran afinitat metodològica. Espero que anem col·laborant i espero també poder incrementar la vinguda d’alumnes de la Universitat del Salento a l’ICAC.

Carme Badia i Puig (text i fotos)

Arqueologia d’estiu

dijous, 2/08/2012

Campanya d'excavació estiu 2012 al jaciment d'Althiburos (Tunsísia). Foto: Joan Canela

Durant aquests mesos d’estiu, a l’ICAC hem estat enfeinats excavant arreu de la Mediterrània. Us hem anat narrant en directe algunes de les excavacions, com la d‘Efes o la de la vil·la romana de Noheda: si voleu consultar totes les entrades, les teniu a la categoria i etiqueta Arqueologia en directe. A més a més, també hem estat excavant a Palaikastro (Creta,  Grècia), Piazza Armerina (Itàlia), Vil·la Adriana (Itàlia), Althiburos (Tunísia), Cuzco (Perú) i diversos indrets de Catalunya: us ho anirem explicant a partir del mes de setembre.

Però mentre tant, aquestes setmanes d’agost seguirem publicant al blog entrevistes a investigadors internacionals que ens han visitat durant aquests mesos d’estiu: us heu plantejar mai com investiguen el patrimoni? La setmana que ve, la Professora Amici ens explicarà com n’és d’important tocar els edificis que has d’investigar. I més endavant, tres investigadors de l’Institut de Geomàtica (IG) ens explicaran la nova aplicació per a dispositius mòbils que estan desenvolupant, juntament amb l’ICAC, per al jaciment romà de Guissona.

Que tuingueu un bon estiu!

 

El redescobriment del jaciment de Noheda i l’impacte entre la seva gent

dimecres, 1/08/2012

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Arnau Perich, investigador en formació de l'ICAC

Avui l’Arnau Perich, jove investigador en formació de l’ICAC, ens acaba d’explicar la seva estada a les excavacions de la vil·la romana de Noheda (Cuenca). Ens parla de la importancia de la valoració del patrimoni, en aquest cas de la vil·la romana de Noheda, per part dels habitants del municipi, un aspecte clau de la conservació d’aquest patrimoni.

 

Hola a tothom,

Com us comentava en el post anterior, del que m’agradaria parlar-vos ara és de les meves sensacions sobre com estan vivint la descoberta del seu patrimoni arqueològic els habitants de la zona, especialment els del municipi de Villar de Domingo García (Cuenca), que és on se situa el pedania de Noheda, i que és un petit poble a uns 26 km al nord de Cuenca.

Es tracta d’un d’aquests pobles que semblen organitzar-se al voltant de la carretera que els travessa. No ho sé del cert, però em va semblar que bona part d’ells viuen de l’agricultura del cereal i, com molts altres pobles de la zona, pateix la problemàtica que alguns dels seus joves, per necessitat o per voluntat, veuen el seu futur en altres llocs, lluny de la seva terra natal.

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Inauguració de les Primeras Jornadas de la Villa Romana de Noheda (Foto: vocesdecuenca.es)

Com ja sabem, la vil·la de Noheda es va descobrir casualment cap a l’any 1984, però no va ser fins al 2005 que es van iniciar les excavacions arqueològiques modernes. Des d’aquest moment el poble ha començat a aparèixer al mapa del patrimoni arqueològic de Castella-La Manxa i l’interès per conèixer-lo ha anat creixent entre els experts, però també entre la seva gent. És per aquest motiu que durant la primera setmana en la que vam estar a Noheda es varen fer les I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. Són unes jornades que combinen equilibradament els aspectes científics amb els divulgatius, amb l’objectiu de que els ciutadans de Villar de Domingo García prenguin consciència del seu patrimoni. Dic el “seu” no perquè sí, sinó perquè durant les conferències es va voler insistir molt en que els ciutadans se’l fessin seu, el sentissin com a tal i el protegissin. El fet que els habitants estimin el seu patrimoni i el vegin com un actiu de futur és importantíssim per a la seva conservació.

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Sopar romà en motiu de I Jornadas sobre la Villa Romana de Noheda. (Foto: Victoria Silva Martínez)

Tan és així, que els habitants de Noheda s’han convertit en els vigilants més estrictes del jaciment, doncs ràpidament truquen a la Guàrdia Civil si veuen algun cotxe desconegut en una hora poc habitual.

Les jornades es van fer a l’església del poble i estava que no s’hi cabia! Tots els bancs eren plens i aquí i allà pul·lulaven nens i nenes vestits de romans, preparats per una petita funció de teatre on, disfressats, explicaven els déus de l’Olimp i quines paraules castellanes derivaven d’ells. En una de les aules de l’escola els habitants del Villar podien contemplar els grans panells sobre els mosaics de la vil·la, així com a una petita mostra dels marbres que havien aparegut a les excavacions. Per acabar aquestes jornades es va fer un sopar romà el dissabte al vespre, on pràcticament va participar tot el poble, potser sentint-se una mica més a prop dels seus llunyans avantpassats.

Arnau Perich Roca
Investigador en formació de l’ICAC