Trencaclosques a l’amfiteatre de Tarragona

Inscripció reconstruïda de l'Amfiteatre romà de Tàrraco, durant el festival Tàrraco Viva. Foto: I. Rodà

Qui hagi estat ja sap que l’amfiteatre romà de Tarragona és un edifici impressionant: hi cabien 14.000 espectadors i s’hi celebraven lluites de gladiadors. El que menys persones saben, però, és que dins d’aquest edifici públic, s’hi amaga la inscripció més llarga fins ara trobada a tot l’imperi romà. Les investigacions arqueològiques permeten confirmar que l’edifici va ser construït en temps de Trajà o Adrià, i que en època de l’emperador Elagàbal (o Heliogàbal) es va remodelar sumptuosament.

La inscripció en qüestió va ser estudiada amb detall i reconstruïda pel Prof. Géza Alföldy: Estava feta per blocs de pedra i tenia una longitud de 147 metres. Ara només es conserva un 40% del total: 51 blocs amb fragments desordenats, trobats en èpoques i llocs diferents. ¿Com s’ho va fer el professor Aföldy per resoldre aquest trencaclosques?

  • Primer pas: estudiant el context de la inscripció. Una inscripció en un edifici tan important i en una ubicació tan a la vista dels espectadors només podia correspondre a personatges d’alt estament social. A més de les lletres recuperades, trobem un fet curiós: moltes estan esborrades expressament ja en època antiga, com si haguessin volgut suprimir el nom d’algú. Això es coneix com a damnatio memoriae, i era una condemna oficial que esborrava de tots els llocs públics la imatge i el nom de certes persones considerades nefastes. Aquesta condemna va afectar cèlebres emperadors romans, com Neró, Domicià, Còmode, Geta i  Elagàbal. El cas d’aquests dos últims, però, va ser excepcional: no només se’ls va esborrar el nom, sinó tot el seu títol imperial. I aquest és el cas de la inscripció de l’amfiteatre de Tàrraco.
  • Segon pas: Fixant-nos en la ubicació de diversos fragments, especialment en les seqüències CE, RD i AG, que només tenen cabuda en el nom d’Elagàbal, que a més d’Emperador tenia el títol de Sacerdot del Sol: Sacerdos amplissimus Dei Invicti Solis Elagabali.

Ironia de la història: Aquesta costosa intervenció només va durar un any, ja que després de la caiguda en desgràcia d’Elagàbal, el seu nom va ser esborrat del podi de l’edifici que havia rehabilitat. La coincidència del seu nom amb el del seu successor van fer que probablement es pintessin les noves lletres directament a sobre, mentre que la resta dels blocs van ser unificats segurament pintats de vermell. L’edifici va ser utilitzat almenys fins al segle IV per a la realització de jocs o actes celebratius. El text de la inscripció devia quedar completament camuflat, i va ser oblidat. Vet aquí, doncs, que la inscripció més llarga va ser també una de les menys perdurables de tota la península.

Croquis de la reconstrucció i fregments originats de la inscripció de l'Anfiteatre romà de Tàrraco (Alföldy, G. 1997: Die Bauinschriften Des Aquäduktes Von Segovia Und Des Amphitheaters Von Tarraco, Berlín, De Gryter (Madrider Forschungen, Band 19)

 Dra. Diana Gorostidi Pi
Investigadora de l’ICAC

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús