Arxiu del mes: maig 2012

Joves investigadors: missió a Efes

dijous, 31/05/2012

Aquesta setmana hem parlat amb  l’Horacio González, investigador en formació de l’ICAC. L’Horacio González col·labora amb l’Institut Austríac d’Arqueologia en les excavacions a la ciutat grecoromana d’Efes (Selçuk, Turquia). La missió aplega 300 investigadors de països diversos, la majoria austríacs, alemanys i turcs. Ell dins d’aquest gran equip s’ocupa de les àmfores romanes i bizantines. A l’ICAC és investigador en formació i treballa en la seva tesi, sobre comerç hispà amb la Germània inferior.

Parla’ns d’Efes.
Efes és un empori comercial i un lloc sagrat. És la capital de la província romana d’Àsia, una de les grans metròpolis del món romà juntament amb Roma, Alexandria, Cartago, Antioquia i, a partir del segle IV dC, Constantinoble.

Bon lloc per a un arqueòleg.
Sí, sobretot també perquè l’Efes hel·lenística i romana s’abandona al segle XIII i no hi ha hagut ocupació posterior. És una ciutat que surt esmentada molts cops en els textos sagrats de jueus i cristians. De fet hi va haver molta concentració de cristians des d’un primer període, i en part això va facilitar la transformació com a lloc de culte pagà, centrat en el culte a la deessa Àrtemis, a lloc de culte i pelegrinació cristià.

Quin canvi!
El culte a Àrtemis, que va durar dins al segle IV dC, proveïa de tanta riquesa que no s’hi podia renunciar! Efes era el “banc d’Àsia”, lloc de pelegrinatge… La capitalitat sacra la manté amb el cristianisme a través del culte a Sant Joan Baptista.

I també en fa font de riquesa?
La riquesa li venia de l’explotació i comercialització de béns agropecuaris i, efectivament, d’objectes sagrats, com ara figuretes de la divinitat. També es venia com a relíquia de Sant Joan Baptista la seva “pols sagrada”, que era la prova que era viu, perquè quan es movia aixecava aquesta pols… Però, si ens parem a pensar, el que és curiós és que no s’optés per al culte a la Mare de Déu.

Per què?
Perquè té moltes similituds amb Àrtemis, deessa anatòlica de la fertilitat, i també verge. Però no hi ha documentades pelegrinacions marianes fins al segle XIX, quan dins del corrent general de l’església catòlica es desenvolupa el culte marià basat en visions de diverses monges.

Biblioteca de Cels a EFES (foto:Kadellar a Wikimedia)

Efes és un jaciment històric. Ja deu quedar poc per excavar.
Al contrari! Només hi ha excavat entre el 5 i el 10%: les places, els carrers principals, el teatre, les dues àgores, les cases aterrassades… Però queda molt! Hi ha zones molt interessants tapades.

Per exemple?
L’estadi, que és dels més grans de l’imperi romà! A més també s’ha de treballar l’articulació de la ciutat amb el territori. Es coneixen, per exemple, per prospeccions, set aqüeductes. I respecte al meu tema d’estudi, les àmfores i les ceràmiques, sols hi ha indicis de dues terrisseries, però no s’han localitzat ni els forns!

Com és el teu treball amb les àmfores?
De moment he treballat amb material que prove de l’àgora ciutadana i de la casa aterrassada número 2, i ara també volem estudiar les del port tardoantic. Hi ha moltíssim material. Jo faig fitxes dels fragments i determino de quin tipus d’àmfores són, en faig fotos i dibuixos, miro la pasta al microscopi… Determinar la procedència és molt important: és el que permet entendre la importància de la importació i, amb les àmfores locals, la importància de l’exportació.

Què esperes poder saber de nou?
Espero seguir-hi treballant i poder contribuir a acabar donant una imatge total del comerç a Efes. Les àmfores són el millor indicador pel seu caràcter de pedra artificial que resisteix el pas dels segles, i és de les poques restes arqueològiques del moviment comercial.

Avui Efes és un referent turístic.
Sí. Efes, actualment la ciutat de Selçuk, té una mitjana de dos milions i mig de visitants a l’any, molts dels quals són cristians. Té més visitants que Pompeia entre altres coses perquè des dels anys 60 la ciutat propera de Kusadasi és lloc d’aturada de creuers.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Maig del 2012

Alumnes i arqueòlegs

dimarts, 22/05/2012

En el nostre ànim de difondre els resultats de la recerca arqueològica que fem a l’ICAC, any rere any col·laborem amb l’Associació de Professorat de Llengües Clàssiques (APLEC) amb l’objectiu d’elaborar diverses activitats de difusió i coneixement del món clàssic dirigides als alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya. Per exemple, fa us dies  us en parlàvem en aquest blog: Odissea als instituts.

Aquest any, en el marc del festival Tàrraco Viva 2012, hem preparat, en col•laboració amb l’APLEC, una nova activitat adreçada a alumnes de secundària i batxillerat de Catalunya.  Aquesta vegada, l’activitat es titula “Passejada arquitectònica”: primer es realitzarà una sessió introductòria a l’ICAC a càrrec de Josep M. Macias . Després, es farà una passejada pràctica per la Part Alta de Tarragona i, en especial, per la plaça del Fòrum i l’exterior de la torre del Pretori, on els alumnes podran conèixer de primera mà les restes d’arquitectura romana de Tarragona.  L’activitat anirà acompanyada d’exercicis pràctics que ajudaran els alumnes a aprendre a llegir i comprendre l’arquitectura romana que conviu quotidianament amb la Tarragona actual. Trobareu més informació sobre aquesta activitat al programa de Tàrraco Viva i a la web de l’ICAC.

En aquesta mateixa línia,  l’any 2011 es va fer, en el mateix marc de Tarraco Viva, l’activitat titulada “Passejada epigràfica”, dirigida per Diana Gorostidi i en què van participar més d’un centenar d’alumnes de diverses escoles de Catalunya. Les imatges que veieu en aquest post són d’aquesta activitat.

Col·laborem amb Tàrraco Viva!

divendres, 18/05/2012

tarraco viva.jpg

Ahir dia 17 de maig es va inaugurar oficialment Tàrraco Viva, el festival cultural de Tarragona dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana. Durarà fins el 27 de maig, i ens proposa un programa d’activitats d’allò més complert. Si voleu conèixer el festival més a fons, podeu tafanejar la galeria d’imatges; i si voleu seguir-ne el dia a dia no us perdeu la seva pàgina a Facebook.  Us recomanem que vingueu a visitar-lo, l’assistència al festival és gratuïta i fins i tot teniu descompte per venir a Tarragona en tren.  Algunes de les activitats són de pagament (entre 2€ i 5€), podeu trobar les entrades a Tarracoticket: afanyeu-vos, que s’acaben!

Com cada any, els investigadors de l’ICAC hi col·laboren participant en diferents activitats: aquí les teniu totes.

 Cinema arqueològic

V Cicle de Documentals Arqueològics
Acte d’inauguració: 23 maig a les 17h a l’ICAC
Dies: 23, 24 i 25 de maig
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Sala d’Actes de l‘ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Per a més informació, Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Bidasoa (FICAB)
Presentació del Festival: 25 a les 17h a l’ICAC
Dies: 21 al 25 de maig:
Hora: de 17 a 20 h
Lloc: Antiga Audiència
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgines 97-98)

Exposicions

Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana
Dies: 17-27 de maig
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Conferència inaugural de l’exposició Tàrraco: l’urbanisme d’una ciutat romana a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 17 de maig
Hora: 19h
Lloc: Avantsala Sarcòfag del Fòrum Provincial-Pretori (Tarragona)
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu el programa general de Tàrraco Viva (pàgina 85)

Xerrades, conferències i visites comentades

Xerrada “Les vil·les romanes” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dia: 18 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: el dia 18 a L’Era d’Altafulla i el dia 24 a Biblioteca Municipal de Constantí
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 14)

Visita comentada: Passejada arquitectònica a càrrec del Dr. Josep Maria Macías (ICAC)
Activitat dirigida a alumnes d’ESO i Batxillerat
Dies: 18 i 25 de maig
Hora: 10-13 hores
Lloc: Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n 43003 Tarragona)
Inscripcions: APLEC –  correu.aplec@gmail.com
Per a més informació, cliqueu aquí

Visita comentada “Amphiteatrum refecit. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 19, 26 i 27 de maig
Hora: 12.30 h
Lloc: Amfiteatre de Tarragona
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 84)

Conferència “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dia: 22 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Museu del Port
Per a més informació, consulteu el programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 119)

Itinerari guiat “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi (ICAC)
Dies: 23 i 24 de maig
Hora: 19 h
Lloc: Sala Plana de Casa Canals –  (Granada, 11  43003 (Tarragona)
Preu: 2 €
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 81)

Conferència “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” a càrrec del prof. Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)
Dies: 25 i 26 de maig
Hora: 22 h
Lloc: Fòrum Provincial- Pretori Sala Sarcòfag
Activitat gratuïta
Per a més informació, consulteu programa de Tàrraco Viva 2012 (pàgina 85)

X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana

Estand informatiu de l’ICAC
Dies: 25, 26 i 27 de maig
Hora: de 10 a 21 hores
Lloc: Camp de Mart (Tarragona)
Per a més informació, cliqueu aquí

 

 

Investigació arqueològica, àmfores i noves tecnologies

divendres, 11/05/2012

Us heu preguntat mai quina informació es pot treure d’una àmfora romana? Per exemple: investigant-ne l’origen i les restes de la matèria que transportaven es poden estudiar les xarxes de comerç en el món romà. Aquesta setmana parlem amb el Dr. Ramon Járrega, investigador principal del projecte d’investigació Amphorae ex Hispania.

El projecte, que combina la investigació arqueològica amb noves tecnologies, consisteix en elaborar un estudi i una base de dades virtual de les àmfores fabricades a Hispània durant els segles I aC a V dC. Participen en aquest projecte especialistes de diversos àmbits, com els investigadors de l’ICAC Piero Berni, Cèsar Carreras i Horacio González, i professors de les universitats de Sevilla i Cadis, a més d’un investigador de la Universitat d’Alacant.

 

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania. Foto: C. Badia

Parla’ns de la importància de les àmfores per entendre el comerç hispà en el món romà.
A la part occidental de la Mediterrània van ser molt presents, sobretot les àmfores vineres. A la Gàl·lia, la península itàlica, també a Germània… Igualment les àmfores d’oli bètic, que foren molt importants per la seva abundància a Germània i a Roma, on la plebs tenia dret a una ració de blat i d’oli, i aquest oli era bàsicament originari de la vall del Guadalquivir.

Caram.
Per això les àmfores d’Hispània són clau per entendre el comerç del que contenien: vi i oli. I també salaons, molt estesos a la Mediterrània occidental.

Què ofereix de nou el projecte Amphorae ex Hispania?
Per primer cop es fa una base de dades que aplega les tipologies, les característiques i els exemples més rellevants d’àmfores hispanes, escampades per tota la Mediterrània i prova de la importància de la xarxa comercial de la Hispània romana. És un projecte interdisciplinar i hi col·laboren investigadors de tot Espanya. Sobretot catalans i andalusos, però aprofito aquesta entrevista per dir que el projecte està obert a tots els investigadors.

Es tracta d’una base de dades virtual.
Sí, i gràcies a la tecnologia permet als investigadors treballar en xarxa i compartir coneixements sobre l’estudi de les àmfores. El Dr. Piero Berni ha creat un laboratori virtual que ha donat peu a dos projectes: el de les àmfores (ICAC) i el de les ceràmiques romanes tardoantigues, liderat per Miquel Àngel Cau (UB) i en què també hi participa en Josep M. Macias de l’ICAC.

Quin és l’objectiu del vostre projecte?
Tenim dos objectius bàsics. El primer és redefinir les tipologies d’àmfores que ja coneixem, i el segon estudiar els centres de producció.

No estan estudiats, ja?
Diguem que està fet de manera sovint poc científica, falten excavacions i tot plegat s’ha de revisar. El repte és sistematitzar les tipologies d’àmfores i associar-les als centres de producció.

Que interessant.
La idea final és aconseguir fer una cartografia de centres de producció amb els tipus d’àmfores que s’hi feien. Ara ja estem fent fitxes d’àmfores amb tipologia, cronologia, fotos, dibuixos… També volem fer analítiques de pastes de determinades àrees de producció. D’altra banda, properament publicarem un manual d’àmfores hispanes.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Abril del 2012

Arqueologia des de l’aire

dijous, 3/05/2012

Aquesta setmana hem parlat amb el professor Giuseppe Ceraudo, de la Universitat del Salento (Itàlia), on imparteix Topografia antiga i Aerotopografia arqueològica. Ell i el seu equip apliquen la fotografia aèrea a l’arqueologia: “Gràcies a l’aerofotografia reconstruïm la via Trajana metre a metre”.

Per què és important l’aerofotografia per a un arqueòleg?
És un dels instruments utilitzats per fer recerca topogràfica sobre el terreny. Però l’han de fer servir arqueòlegs especialistes, que sàpiguen entendre i interpretar les fotografies. A Itàlia, dins de l’assignatura de Topografia antiga es passa un examen en fotografia aèria.

Un recurs del segle XX per estudiar el món antic!
Del segle XIX, hauríem de dir, perquè la primera foto aèria amb finalitats arqueològiques a Itàlia data del 1899. Giacomo Boni excavava el fòrum de Roma i, en col·laboració amb militars, va retratar el jaciment des d’un globus aerostàtic.

Ceraudo.jpgLa fotografia aèria i el món militar sempre van lligats?
Fins fa pocs anys, sí. Justament per això disposem de moltes fotos aèries d’Itàlia fetes durant la Segona Guerra Mundial. A la Fototeca Nacional, a Roma, hi tenim les fotos de la RAF anglesa (Royal Airforce), la USAF nord-americana (United States Airforce) i la Luftwaffe alemanya. A més, a l’Institut Geogràfic Militar, a Florència, hi ha les imatges de l’AMI (Aeronàutica Militar Italiana).

Aquí es fan servir molt les imatges aèries del 1956, fetes per militars americans.
A Itàlia també tenim fotos d’aquest moment, en concret dels anys 1954-1955. Estan dipositades a Florència. Els Estats Units també van topografiar tot Itàlia en un vol que en diem “volo base”. Cal dir, però, que des de l’any 2000 a Itàlia es permet volar i fotografiar lliurement, amb el permís de l’aeronàutica militar. O sigui que ara les fotos les fem nosaltres!

Com s’interpreta una fotografia aèria?
Es tracta de saber-hi identificar restes arqueològiques, a través de les traces que apreciem en els conreus (cropmarks, en anglès).

Si vols descobrir a quin tipus de traces arqueològiques es poden detectar amb la fotografia aèrea, aquí teniu la resta de l’entrevista.

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig
Abril del 2012