Els orígens del Carnaval

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044.  Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044. Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Som en uns dies de festes recuperades. El Carnaval precedeix l’inici del període de penitència que la religió cristiana catòlica situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que l’Església, o totalitarismes, com el franquisme, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l’hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que es celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba amamantà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

 

Un del components d’aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins l’any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. Altres festes d’inici de primavera eren les d’Anna Perenna (15 de març) quan aquesta deessa itàlica, camuflada sota uns vels, ocupà el lloc de la deessa Minerva per jaure amb el déu Mart. Dos dies després, el 17 de març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s’identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Borja

      23/02/2012 - 11:54

      L’article afirma que el dimecres de cendra és una pràctica de la religió cristiana. En realitat, el dimecres de cendra és una acció litúrgica pròpia del ritu romà, absent a la resta de ritus litúrgics de la cristianitat ortodoxa antiga. Els ritus hispànic, gal·licà, de Sarum, ambrosià, africà, bizantí, alexandrí i siríac desconeixen el dimecres de cendra, que és una particularitat exclusiva de Roma. Per consegüent, la religió cristiana no practica el dimecres de cendra; només els catòlics de ritu romà.

      En un altre ordre de coses, la qualificació que es fa de totalitària a l’Església xoca amb erudició acadèmica seriosa. Poso d’exemple un article recent d’un company de Columbia University: http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=8390823&fulltextType=RA&fileId=S1479244311000357 L’autor de l’article no és catòlic.

    • picantpedra

      23/02/2012 - 14:56

      Benvolgut Borja, moltes gràcies pels teus comentaris i observacions. Pel que fa al dimecres de cendra, no teníem la intenció de donar a entendre tot el que tu ens fas veure, senzillament era una generalització. Gracies a la teva aportació, ja ho hem milorat. Pel que fa a la qualificació de ‘totalitarisme’, creiem que l’ordre de les paraules en el text podia portar a interpretacions errònies, ja que en cap moment volíem donar a entendre que l’Església fos un totalitarisme: aquest mot anava referit solament al franquisme. Per aquest motiu hem canviat l’ordre de les paraules al text, perquè no doni lloc a equívocs! Gràcies de nou pels teus comentaris, n’esperem més aviat!

    • Borja

      24/02/2012 - 9:31

      Gràcies per la resposta i les esmenes. A disposar.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús