Arxiu del mes: febrer 2012

El cuniculus de Tarraco

divendres, 24/02/2012

Que el subsòl de Tarragona ens oculta misteris no és una frase feta. És, literalment, una realitat.

Des dels anys 90 sabem que hi ha una galeria romana subterrània excavada a la roca a més de 12 metres de fondària, coneguda com el cuniculus, i que no s’ha de confondre amb la cova urbana.

IMG_3805.jpgAquesta galeria és tota una incògnita. Sabem, però, que és anterior al segle I dC, i que la van construir els primers romans. Servia per portar aigua i tenia una sèrie de pous, actualment tots plens de terra i que reomplen la galeria. I poca cosa més.

Sabem que els romans la van excavar a partir d’aquests pous, però no entenem com s’ho van fer per connectar-los. La roca és tan dura que en lloc d’anar en línia recta, de pou a pou, anaven fent ziga-zagues i giravolts buscant la pedra més tova.

Nosaltres, els membres de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, amb tot l’instrumental GPS (que no funciona sota terra), els nostres aparells topogràfics de darrera generació i les nostres brúixoles som incapaços de fer una planimetria com cal. La galeria és estreta, sinuosa, incòmoda…i fosca! Per aquesta raó hem hagut de demanat ajut a la gent de l’Institut de Geomàtica, a l’Eulàlia Parés i en David Calero, que ens han donat un bon cop de mà.

Cuniculus Gener 2012 024.jpgElls tenen un departament especialitzat en navegació i posicionament. Han estat desenvolupant una metodologia de treball que a partir de girocompassos i acceleròmetres ha permès fer una cartografia fiable de la galeria, saber-ne el recorregut, on és i situar els pous en relació a la ciutat

Nosaltres hem necessitat especialistes molt qualificats, que apliquen tecnologies de posicionament del segle XXI, tan sols per descriure la galeria, que ja és molt. Com s’ho van fer els romans per excavar-la i anar-se’n trobant de pou en pou, malgrat les marrades que feien sota terra, en plena foscúria? Trobareu més fotos que ho il·lustren aquí.

Tenim tema d’estudi.

Josep Maria Puche
Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC

Els orígens del Carnaval

dilluns, 20/02/2012
Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044.  Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044. Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Som en uns dies de festes recuperades. El Carnaval precedeix l’inici del període de penitència que la religió cristiana catòlica situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que l’Església, o totalitarismes, com el franquisme, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l’hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que es celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba amamantà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

 

Un del components d’aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins l’any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. Altres festes d’inici de primavera eren les d’Anna Perenna (15 de març) quan aquesta deessa itàlica, camuflada sota uns vels, ocupà el lloc de la deessa Minerva per jaure amb el déu Mart. Dos dies després, el 17 de març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s’identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

Odissea als instituts

dilluns, 13/02/2012
Odissea.jpg

Alumnes d'institut participant del concurs Odissea

La setmana passava va tenir lloc una nova edició del Concurs Odissea, la setena per a Galícia, la  cinquena per a la Comunitat Valenciana i  la primera  per Catalunya. Hi han participat un total de 2.937 alumnes, distribuïts per equips, pertanyents a 161 centres repartits per la geografia de les tres comunitats.

És un concurs virtual sobre el món clàssic, i té com a objectiu no només fomentar el gust per la cultura clàssica, sinó també potenciar l’ús de la llengua catalana a internet i desenvolupar la competència comunicativa, la digital i la d’aprendre a aprendre.

Enguany s’han batut rècords de participació, tant d’alumnes com de centres, en gran part gràcies a l’extraordinària acollida que ha tingut el concurs a Catalunya: més de 900 alumnes s’hi han inscrit, concretament 921 alumnes, repartits en 309 equips, amb una participació de 77 instituts. La mala notícia és l’absència d’Aragó, que no ha pogut participar per problemes de finançament.

Des de l’APLEC, l’associació de professorat de llengües clàssiques de Catalunya, entitat que s’ha encarregat de la organització del concurs, “estem molt satisfets de les dades de participació obtingudes, i això ens encoratja a seguir endavant, a confiar en aquest projecte i a seguir creient en el que fem, en la nostra feina”, afirma la seva presidenta Meritxell Blay.

El concurs a Catalunya, a més a més, està avalat per institucions de prestigi del món clàssic com la secció catalana d’estudis clàssics de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), la revista de divulgació del món clàssic Auriga, l’empresa de productes del món clàssic Fòrum Traiani i pel Departament d’Ensenyament. Ara mateix ja es pot consultar la classificació provisional a la seva web. L’entrega de premis, on hi participaran investigadors de l’ICAC, tindrà lloc el 26 d’abril durant la fira de reconstrucció històrica  de la Magna Celebratio a Badalona.

Les vil·les romanes

dimarts, 7/02/2012

La Dra. Annalisa Marzano a la biblioteca de l'ICAC

Aquesta setmana us proposem l’entrevista a Annalisa Marzano, professora a la Universitat de Reading (Regne Unit), ha centrat bona part dels seus estudis en l’economia rural i el sistema de la vil·la en el món romà. És autora, entre altres, del llibre Roman villas in central Italy. A social and economic history. Ha estat la professora convidada del seminari internacional d’Arqueologia Clàssica, que ha tingut lloc a l’ICAC els dies 31 de gener i 1 de febrer, amb el títol “Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat”.

És una experta en vil·les.

Bé, m’ha interessat estudiar l’economia de les vil·les i la seva funció social. És a dir, estudiar les vil·les com a estructura productiva i des del punt de vista social, i com això canvia al llarg del temps.

La “funció social” de les vil·les!

Sí, per exemple les relacions entre propietaris i veïns, entre propietaris i ciutats… Hem de pensar que la vil·la també es fa servir per rebre amics i clients. És un lloc per als negocis, els banquets, els banys… Al segle II dC la vil·la té una funció social molt concreta.

Són llocs per parlar.

Plini el Jove, autor del segle II dC, explica fins a quin punt la vil·la és un lloc de trobada. Lloc de trobada fora ciutat. Però hi ha un lligam fort entre els propietaris i els nobles de ciutat que formen part del consell municipal. També hi ha una relació forta amb la ciutat, ja que els propietaris més rics en són benefactors: restauren temples, edificis públics o fan altres tipus de donacions, i a canvi la ciutat els dedica estàtues en honor seu.

Des del camp influïen a ciutat.

Amb l’Imperi fer carrera política és més limitat que en temps de la República, perquè tot depèn de la relació amb l’emperador. A Roma les elits ja no poden construir, per exemple, perquè la contrucció és monopoli de l’emperador. De manera que la seva influència queda fragmentada i ja no està focalitzada a Roma. A les zones rurals de la Itàlia central és el moment que comencen a emergir propietaris que ajuden, medien…

Seguiu descobrint què s’hi feia a les vil·les romanes llegint l’entrevista sencera.

 

Carme Badia i Puig (text i fotos)

De Troia a Barcelona: Les columnes del Palau de la Generalitat

dilluns, 6/02/2012

Façada del Palau de la Generalitat, amb les quatre columnes romanes. Foto: Amadalvarez

 

Aquests dies alguns diaris han parlat del viatge de les quatre columnes del palau de la Generalitat: un viatge llarg i apassionant, des de Troia fins a Barcelona, i de 1.900 anys de durada. Fa temps que un equip d’investigadors de l’ICAC treballa per reconstruir aquest viatge, tot integrant disciplines com l’arqueologia, la història i l’arqueometria.

Llegiu el reportatge sencer publicat el passat 30 de gener al diari La Vangiardia.