Arxiu del mes: novembre 2011

El monestir bizantí de Cabrera

dijous, 24/11/2011
puche.JPG

Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC

Aquesta setmana us proposem una entrevista a Josep Maria Puche, cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC. Des de la campanya del 2000, col·labora amb els arqueòlegs Magnalena Riera i Mateu Riera a l’àrea del monestir bizantí de l’illa de Cabrera, del que ja us havíem parlat  el mes de juliol en el post L’illa de Cabrera. L’excavació s’emmarca en el projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”. Patrocinat per l’Ajuntament de Palma, en són codirectors Magdalena Riera, arqueòloga municipal de Palma, i Mateu Riera.

En la campanya del 2011 hi han participat, en torns per setmanes, una vintena de persones de Mallorca, Catalunya, Granada, Sevilla i Romania. Hi ha arqueòlegs, historiadors, historiadors de l’art, especialistes en fauna, dibuixants, restauradors i obrers especialitzats. Des de l’ICAC també se n’estan fent analítiques de carbons i llavors, així com estudis de marbres (fets per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria, en què us heu centrat, aquest estiu?
En la zona de la necròpolis del monestir bizantí, on abans hi havia hagut instal·lacions de producció de porpra. De fet hem continuat l’excavació del pla de les Figueres, a tocar del port, on la vam deixar el 2009, perquè l’any passat vam treballar en un possible eremitori (es Clot des Guix).

Heu trobat una cel·la del monestir?
No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. És una estructura arquitectònica quadrangular, de 4,5 per 2,5 metres. No hem esbrinat què era. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina i fa pensar en un ús industrial. El que podem afirmar és que és una estructura tocant al monestir, una estructura complexa amb una cronologia que coincideix amb la cronologia del monestir.

Voleu saber-ne més? Llegiu l’entrevista sencera seguint aquest enllaç.

El misteri de la Cova Jeroni (II)

dimarts, 15/11/2011

Com ja us vam explicar fa uns dies al post El misteri de la Cova Jeroni (Artà, Mallorca) I, aquesta era una excavació on, entre el material de treball imprescindible, hi havia pics, pales, paletins, etc., però també cordes d’escalada, arnesos, mosquetons, cascs i fins i tot els bombers de la guarda!


Malgrat aquestes dificultats (i el cansament i les incomoditats), es va poder fer l’excavació arqueològica. Es van documentar restes de cabanes, un abocador (pensem que no deixaven a la vista les deixalles per no donar indicis d’on estaven amagats), un forn, segurament per cuinar, i, en un extrem, un enterrament d’una dona. Més que un enterrament (a l’abric el sol és tot de roca) era la deposició del cos al costat d’un gran bloc i cobert tot de pedres petites (ni tan sols podien enterrar amb normalitat els difunts). Tot abandonat a finals de primavera del 1230 dC.

La descoberta sorpresa, però, va ser la troballa de tres claus: era evident que tenien l’esperança de poder tornar a casa seva, de poder trobar portes per obrir!

Hem pogut veure, doncs, com era un refugi dels darrers islàmics de Mallorca, i com, malgrat la provisionalitat i la urgència, van poder muntar un assentament que reunia uns mínims d’habitabilitat per fer suportable l’espera. Perquè de fet estaven esperant, esperant que els cristians, un cop saquejada l’illa, se’n tornessin a la península. Espera vana. Tota la població islàmica de l’illa que no va poder escapar va ser morta o esclavitzada.

Com veieu, el nostre treball de vegades permet resseguir històries i vides de persones concretes dins de fets col·lectius. Aquesta és l’autèntica aventura de l’arqueologia.

En record de l’eminent epigrafista Géza Alföldy

dimarts, 8/11/2011

El professor Alföldy fa un any, a la plaça del Fòrum de Tarragona. Foto: C. Badia

L’eminent epigrafista Géza Alföldy, professor d’Història Antiga de la Universitat de Heidelberg, va morir ahir, 6 de novembre, als 76 anys, a Atenes. Era a Grècia per ser investit com a doctor honoris causa a la Universitat de la Jònia, a Corfú.

El professor Alföldy formava part del Consell Científic Assessor de l’ICAC i la Universitat Rovira i Virgili l’havia investit doctor honoris causa el 2009.

Géza Alföldy (Budapest, 1935 – Atenes, 2011), historiador de l’antiguitat i epigrafista, doctor per la Universitat de Budapest el 1959, era professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i secretari de l’Acadèmia de Ciències de Heidelberg.

Considerat l’especialista més important en epigrafia llatina i un dels principals coneixedors de la història social del món romà, va ser investit doctor honoris causa per nou universitats.

De fet la seva vinculació amb Tarragona ha estat sempre molt estreta arran de les nombroses amistats que va fer amb arqueòlegs tarragonins des que hi va arribar per primer cop als anys seixanta per preparar l’edició de les inscripcions romanes de la ciutat. Es va instal·lar un any en un primer pis a prop de l’amfiteatre, que sempre recordava amb molt afecte. L’obra resultant, Die römischen Inschriften von Tarraco (Berlín, 1975) va suposar un fort impuls per al millor coneixement històric de Tàrraco, un millor apropament al seu passat romà i una revalorització de les restes arqueològiques tarragonines.

Des de l’ICAC volem manifestar el nostre sentit condol per una pèrdua tan gran, no només per la vàlua del profesor Alföldy com a investigador, sinó també pel seva personalitat, el seu carisma i entusiasme per la feina, i la seva dedicació a la formació de les generacions més joves, que sempre va ajudar i encoratjar.

Llegiu la notícia sencera al web de l’ICAC, i Llegiu i sentiu la conversa entre el professor Alföldy i la directora de l’ICAC, la també epigrafista Isabel Rodà, el novembre del 2010.