Arxiu del mes: octubre 2011

De l’arqueologia a la literatura grega arcaica

dijous, 27/10/2011

Com ja us deveu imaginar, a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica no només hi investiguen arqueòlegs: hi treballen experts en diverses àrees del món antic, com per exemple filòlegs clàssics. Avui us convidem a descobrir el món de la literatura grega antiga de la mà del Dr. Jesús Carruesco, professor de Filologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’ICAC, que ens parla de la poesia lírica coral grega.

 

Dr. Jesús Carruesco, professor de Filologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’ICAC. Foto: C. Badia

Per què t’interessa el poeta Estesícor d’Hímera?

Perquè és un poeta arcaic, del 600 aC, que es coneix poc. Se n’han conservat molt pocs fragments però és un poeta molt influent en la iconografia en època arcaica i clàssica, i en els autors posteriors. Hi ha molta literatura indirecta sobre ell! A més era d’Hímera, una ciutat grega de Sicília, i representa la incorporació al nucli de la cultura grega de l’espai occidental de la Mediterrània. També té interès per a mi perquè és un dels poetes més importants de la lírica coral.

La lírica coral és un tema de recerca teu.

Sí, la funcionalitat del cor en la cultura grega, que ja era important molt abans del naixement del teatre. M’interessa com a poesia i sobretot com a pràctica ritual, a l’hora d’articular tots els espais de la cultura grega. Parlo d’aspectes que solem separar del text i de la dansa, com l’origen de l’organització territorial, de l’espai urbà, les institucions polítiques i judicials, les festes religioses, etc.

Situem-nos: un cor només és un grup de gent que canta?

Sí, i que balla, i amb la seva actuació articula espais, perquè és una pràctica ritualitzada que funciona com a mecanisme a través del qual s’organitza l’espai. El cor és una estructura harmònica: de vegades en forma de rotllana, símbol de la cohesió del grup, i de vegades com a dos semicors separats i enfrontats, o com a fileres que obren camins.

Seguiu endinsant-vos en l’entrevista i descobriu La coralitat com a matriu de la cultura grega.

Els ibers de Sebes (Flix)

dimarts, 18/10/2011

Avui us proposem l’entrevista a la Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB).  Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro.

Dra. M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de l'excavació. (Foto: C. Badia)

Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

 Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

Per seguir desvetllant incògnites d’aquest jaciment i veure’n més fotografies, podeu seguir llegint l’entrevista sencera aquí. A més a més, us deixem també amb el vídeo Una excavació en tres minuts, un reportatge que resumeix les intervencions dels últims anys a Sebes.


El Mèdol, encara no ho sabem tot!

divendres, 7/10/2011

Pedrera romana del Mèdol

La pedrera romana del Mèdol és un jaciment poc conegut però ben especial, situat a peu d’autopista, entre Altafulla i Tarragona. Es tracta de la pedrera que els romans van fer servir, ara fa uns dos mil anys, per extreure la pedra amb què van construir alguns dels edificis més importants de l’antiga Tàrraco.

Arran de l’incendi de l’estiu del 2010 al turó de Sant Simplici, van quedar visibles noves evidències relacionades amb aquest jaciment. La més singular és un nou front d’uns 100 metres de llarg, però també ha quedat a la vista una amplíssima part d’un front romà que ja es coneixia, i uns abocadors de resquills.

Aquesta primavera, i aprofitant els treballs de neteja del bosc cremat que ha fet Abertis, propietària del terreny, ja hem fet un seguit d’actuacions arqueològiques. Començant per documentar els elements que abans estaven tapats pel sotabosc i també els talls artificials a la roca mare que abans no eren visibles. És a dir, fent-ne l’alçat i la planimetria.

I el pas següent serà analitzar els blocs i les traces d’extracció d’aquesta pedrera per saber del cert si la part nova també és d’època romana: seria tot un descobriment! Per saber-ne més i descobrir què fan els arqueòlegs de l’ICAC, no us perdeu aquest vídeo (minut 4.18′) de l’Espai Terra de TV3. I sobretot, us recomanem que l’aneu a visitar!