Arxiu del mes: setembre 2011

La vil·la romana de la Sagrera

divendres, 30/09/2011

Aquests dies el telèfon de l’ICAC no ha parat de sonar: eren periodistes que buscaven una opinió neutra i tècnica sobre les excavacions arqueològiques a la vil·la romana trobada a la Sagrera (Barcelona) que es fan en aquesta futura estació de l’AVE.

Vil·la romana de la Sagrera. Foto: Sagrera, a Viquipèdia

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, experta en arqueologia romana de Barcino (Barcelona), directora del nostre institut i catedràtica d’arqueologia de la UAB, ja va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en realitat, no ha estat cap sorpresa (podeu llegir les seves paraules a El País). Al diari Ara també va destacar la importància de la normativa referent a les troballes arqueològiques. I aquesta setmana, a més a més, hi ha dedicat tot un article titulat ‘Una nova normativa i planimetria arqueològica’ (a El Periódico), on explica amb més detall el cas de la vil·la romana de la Sagrera i denuncia: “Tots són presoners de la normativa, que caldria modificar per tal que les excavacions es portessin a terme abans que el projecte estigués dat i beneït”.

I per si voleu saber-ne més: ampliem avui la informació amb aquesta entrevista a la Dra. Rodà a BTV. Moltes gràcies a @btvnoticies per ajudar-nos a aconseguir el vídeo!

El misteri de la Cova Jeroni (I)

dijous, 22/09/2011

L’arqueologia és estudi, recerca i moltíssima feina. Però a voltes també és descoberta i potser, fins i tot, aventura. I és del que us volem parlar avui.

La cova Jeroni, a Artà (Mallorca) , es va descobrir el 2008 en obrir una via d’escalada. Es va arribar a una balma on hi havien restes de murs i abundants fragments de ceràmica. Però la sorpresa més gran va ser descobrir que… només s’hi podia accedir escalant!

Però qui, quan i per què es va ocupar aquesta balma inhòspita, incòmoda i de difícil accés? Els materials recuperats en l’excavació, tots d’època islàmica (en concret del segle XIII) i la situació geogràfica concordaven amb un dels fets descrits en la Crònica del Rei Jaume quan narra la conquesta de Mallorca.

El passatge explica que un cop caiguda la Ciutat de Mallorca, les hosts cristianes es varen dedicar a fer cavalcades. Comandades per en Pere Masa, es dedicaven a capturar tots els andalusins de l’illa, i així va ser com alguns d’ells es van refugiar en llocs inaccessibles de les muntanyes d’Artà. Per fer-los sortir es van buscar sistemes tan enginyosos com despenjar soldats lligats amb cordes i proveïts amb olles plenes de brases, que tiraven sobre les cabanes dels refugiats per d’incendiar-les.

Vista des de les excavacions a la Cova Jeroni

No hi havia dubte que era un dels darrers refugis de la població islàmica de Mallorca. Aquesta singularitat, i el risc que es malmetés el registre arqueològic, va motivar una intervenció arqueològica promoguda per la UAB i dirigida pel catedràtic Miquel Barceló, la professora Helena Kichner (UAB) i l’arqueòleg de Palma Mateu Riera. L’ICAC hi va participar fent la planimetria i de la documentació gràfica.

L’excavació es va fer en dues campanyes, els anys 2010 i 2011, i la recerca ha estat finançada per Sa Nostra, el Consell de Menorca i el Ministeri d’Educació. I, com ja hem dit, per la seva situació va ser una excavació ben peculiar. Per qüestions de seguretat es va necessitar l’ajut del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca.. Es va obrir una via ferrada per fer més fàcil l’accés i es va muntar tot un sistema de seguretat per treballar sense por de prendre mal. La inclinació del terra de la balma, juntament amb la humitat, feien que fos molt fàcil relliscar (o llenegar, com diuen a ses Illes) amb el risc real d’una caiguda en vertical lliure de més de 50 metres!

Però això no és tot… si voleu saber més coses d’aquesta excavació tan particular, la setmana que ve continua l’aventura. Fins aleshores!

A la recerca del temple d’August

divendres, 16/09/2011

Com ja deveu saber, aquest passat mes de juliol, arqueòlegs de l’Ajuntament de Tarragona, del Capítol de la Catedral (Arquebisbat) i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han tornat a excavar, per segon estiu consecutiu, a l’interior de la Catedral de Tarragona.

Si voleu conèixer com va anar el dia a dia de l’excavació, totes les descobertes que van fer, i veure’n les imatges, no us perdeu el bloc A la recerca del Temple d’August, també a Sàpiens.

Imatges de l'excavació a l'interior de la Catedral de Tarragona durant el passat mes de Juliol de 2011 (foto: Manel Granell)

A més a més, si voleu saber de primera mà les valoracions que ara al setembre fan els arqueòlegs que hi van excavar, no us perdeu aquesta entrevista a Josep Maria Macias i Imma Teixell, directors de l’excavació juntament amb Andreu Muñoz:  “El temple romà era més llarg, i també sabem més de la construcció de la Catedral”.

Nou Parc Arqueològic a Guissona

dijous, 8/09/2011

Aquest dissabte 10 de setembre s’inaugura el El Parc Arqueològic i el centre d’interpretació de la ciutat romana de Iesso, d’època republicana, i actual Guissona (Segarra). Ens fa il·lusió, perquè després d’anys de treballs i de recerca, en què hi ha  l’ICAC aportant recursos i investigadors (juntament amb els de la UAB), s’obrirà al públic un dels jaciments més significatius de l’interior de Catalunya.

Estudiants del Vè Curs d'Arqueologia de Guissona excavant al Parc Arqueològic de Iesso aquest passat mes de juliol.

Però… què era Iesso? Era una ciutat romana que, juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), estructurava en l’època romana les Terres de Ponent de la Catalunya actual. És un patrimoni d’especial interès perquè s’hi conserven les restes de la muralla i la porta nord de la ciutat amb la torre de defensa (una fortificació de més de tres metres d’amplada). A més a més, també hi ha les ruïnes de les termes públiques, amb les restes de l’edifici termal i d’un pati amb una gran natatio, o piscina descoberta, excepcionalment ben conservada. També hi trobem les restes d’una casa senyorial situada a la perifèria de la ciutat. I, finalment, hi ha els vestigis d’un celler d’època visigòtica dels segles V i VI dC.

Al costat del Parc Arqueològic de Guissona s’ha instal·lat el Museu Eduard Camps, que conserva i exposa al públic els objectes arqueològics trobats a Iesso i fa les funcions de centre d’interpretació, ja que ofereix al visitant les claus interpretatives per a entendre la realitat i la significació històrica de la Guissona de fa quasi dos mil anys.

Si també voleu saber com han anat les excavacions d’aquest estiu a Iesso, on s’ha dut a terme el Vè Curs d’Arqueologia de Guissona, podeu llegir aquesta entrevista al director de les excavacions, el Dr. Josep Guitart (UAB – ICAC – IEC). I si voleu saber més coses sobre Iesso, us proposem aquest recurs online de Patrimoni Gencat.