L’illa de Cabrera

Excavació de Cabrera

Avui ens situem a Cabrera, una petita illa mallorquina que és l’illa deshabitada més gran del Mediterrani occidental. El papa Gregori el Magne en parlava així: “Que els monjos del monestir que es troba a l‘illa de Capria obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir Déu, lluiten, i ho dèiem plorant, a favor de l’antic enemic. Tu, recolzat amb l’autoritat que et donen aquestes cartes dirigeix-te a dit monestir; […] D’aquesta manera tot allò que trobis que ha de ser arrabassat, tal i com ho demana la norma canònica, ho has de corregir imposant les penes corresponents…” (Gregori I, Epistola XIII, 47. Traducció de J. Amengual Batle, 1991, 392-393).

Aquesta és la referència més clara de l’existència d’un monestir bizantí a l’illa de Cabrera. Un monestir prou important per despertar la preocupació i l’enuig del Papa de Roma a causa del comportament poc “canònic” dels monjos.

Des del 1998, gràcies a l’ajuntament de Palma i sota la direcció de Magdalena Riera i Mateu Riera (malgrat els cognoms, no són parents!), s’està duent a terme un projecte de recerca arqueològica per descobrir i estudiar, precisament, aquest monestir i, al mateix temps, l’ocupació humana de l’illa. L’ICAC hi participa activament cuidant-se de la documentació planimètrica a través de la Unitat de Documentació Gràfica i de l’estudi de les restes vegetals antigues (gràcies a la Unitat d’Estudis Arqueomètrics).

Josep Maria Puche, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, a Cabrera

Les excavacions han fet descobrir, entre altres elements, part de la necròpolis del monestir, tres eremitoris bizantins (lloc on  es retiraven els monjos per tal d’aïllar-se on, sovint, es construïa una ermita) i estructures vinculades a la producció de salaons d’època antiga. El salaó era una tècnica molt usada en l’antiguitat de conservació d’aliments que consistia a cobrir-los de sal.

També són d’especial importància les troballes de barraques dels presoners francesos de la guerra d’Independència i d’un centre del segle VI-VII dC de producció de porpra. La porpra és un tint extret de caragols de mar, destinat en exclusiva als alts estaments socials i religiosos. És el que té l’arqueologia: començes buscant un monestir bizantí i et sorprens excavant un campament de presoners d’època napoleònica. Un autèntic camp de concentració ante literam: de 10.000 presoners només en varen sobreviure 3.000. Ara fa, exactament, 200 anys.

La recerca arqueològica no para. La campanya d’enguany, prevista a l’agost, vol continuar investigant aquest monestir que tant preocupava el papa Gregori, i tot allò que l’illa pugui amagar.

Jaciment del Pla de ses Figueres. Necròpolis bizantina. Excavant la tomba d’un dels monjos

Jaciment del Pla de ses Figueres. Excavant les barraques dels presoners francesos amb el port i el castell al fons

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús