Els orígens del Carnaval

dilluns, 20/02/2012 (picantpedra)

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044.  Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Bacus del Murtrar. (Museu de Reus), Núm. d’inv. 13.044. Foto: F. X. Cabrero / IMMR.

Som en uns dies de festes recuperades. El Carnaval precedeix l’inici del període de penitència que la religió cristiana situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que totalitarismes, com el franquisme o l’Església, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l’hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que es celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba amamantà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

 

Un del components d’aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins l’any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. Altres festes d’inici de primavera eren les d’Anna Perenna (15 de març) quan aquesta deessa itàlica, camuflada sota uns vels, ocupà el lloc de la deessa Minerva per jaure amb el déu Mart. Dos dies després, el 17 de març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s’identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Odissea als instituts

dilluns, 13/02/2012 (picantpedra)

Odissea.jpg

Alumnes d'institut participant del concurs Odissea

La setmana passava va tenir lloc una nova edició del Concurs Odissea, la setena per a Galícia, la  cinquena per a la Comunitat Valenciana i  la primera  per Catalunya. Hi han participat un total de 2.937 alumnes, distribuïts per equips, pertanyents a 161 centres repartits per la geografia de les tres comunitats.

És un concurs virtual sobre el món clàssic, i té com a objectiu no només fomentar el gust per la cultura clàssica, sinó també potenciar l’ús de la llengua catalana a internet i desenvolupar la competència comunicativa, la digital i la d’aprendre a aprendre.

Enguany s’han batut rècords de participació, tant d’alumnes com de centres, en gran part gràcies a l’extraordinària acollida que ha tingut el concurs a Catalunya: més de 900 alumnes s’hi han inscrit, concretament 921 alumnes, repartits en 309 equips, amb una participació de 77 instituts. La mala notícia és l’absència d’Aragó, que no ha pogut participar per problemes de finançament.

Des de l’APLEC, l’associació de professorat de llengües clàssiques de Catalunya, entitat que s’ha encarregat de la organització del concurs, “estem molt satisfets de les dades de participació obtingudes, i això ens encoratja a seguir endavant, a confiar en aquest projecte i a seguir creient en el que fem, en la nostra feina”, afirma la seva presidenta Meritxell Blay.

El concurs a Catalunya, a més a més, està avalat per institucions de prestigi del món clàssic com la secció catalana d’estudis clàssics de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), la revista de divulgació del món clàssic Auriga, l’empresa de productes del món clàssic Fòrum Traiani i pel Departament d’Ensenyament. Ara mateix ja es pot consultar la classificació provisional a la seva web. L’entrega de premis, on hi participaran investigadors de l’ICAC, tindrà lloc el 26 d’abril durant la fira de reconstrucció històrica  de la Magna Celebratio a Badalona.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Les vil·les romanes

dimarts , 7/02/2012 (picantpedra)

La Dra. Annalisa Marzano a la biblioteca de l'ICAC

Aquesta setmana us proposem l’entrevista a Annalisa Marzano, professora a la Universitat de Reading (Regne Unit), ha centrat bona part dels seus estudis en l’economia rural i el sistema de la vil·la en el món romà. És autora, entre altres, del llibre Roman villas in central Italy. A social and economic history. Ha estat la professora convidada del seminari internacional d’Arqueologia Clàssica, que ha tingut lloc a l’ICAC els dies 31 de gener i 1 de febrer, amb el títol “Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat”.

És una experta en vil·les.

Bé, m’ha interessat estudiar l’economia de les vil·les i la seva funció social. És a dir, estudiar les vil·les com a estructura productiva i des del punt de vista social, i com això canvia al llarg del temps.

La “funció social” de les vil·les!

Sí, per exemple les relacions entre propietaris i veïns, entre propietaris i ciutats… Hem de pensar que la vil·la també es fa servir per rebre amics i clients. És un lloc per als negocis, els banquets, els banys… Al segle II dC la vil·la té una funció social molt concreta.

Són llocs per parlar.

Plini el Jove, autor del segle II dC, explica fins a quin punt la vil·la és un lloc de trobada. Lloc de trobada fora ciutat. Però hi ha un lligam fort entre els propietaris i els nobles de ciutat que formen part del consell municipal. També hi ha una relació forta amb la ciutat, ja que els propietaris més rics en són benefactors: restauren temples, edificis públics o fan altres tipus de donacions, i a canvi la ciutat els dedica estàtues en honor seu.

Des del camp influïen a ciutat.

Amb l’Imperi fer carrera política és més limitat que en temps de la República, perquè tot depèn de la relació amb l’emperador. A Roma les elits ja no poden construir, per exemple, perquè la contrucció és monopoli de l’emperador. De manera que la seva influència queda fragmentada i ja no està focalitzada a Roma. A les zones rurals de la Itàlia central és el moment que comencen a emergir propietaris que ajuden, medien…

Seguiu descobrint què s’hi feia a les vil·les romanes llegint l’entrevista sencera.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

De Troia a Barcelona: Les columnes del Palau de la Generalitat

dilluns, 6/02/2012 (picantpedra)

Façada del Palau de la Generalitat, amb les quatre columnes romanes. Foto: Amadalvarez

 

Aquests dies alguns diaris han parlat del viatge de les quatre columnes del palau de la Generalitat: un viatge llarg i apassionant, des de Troia fins a Barcelona, i de 1.900 anys de durada. Fa temps que un equip d’investigadors de l’ICAC treballa per reconstruir aquest viatge, tot integrant disciplines com l’arqueologia, la història i l’arqueometria.

Llegiu el reportatge sencer publicat el passat 30 de gener al diari La Vangiardia.

 

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Territori i paisatge a l’Antiguitat

divendres, 27/01/2012 (picantpedra)

Amb el títol d’Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat, els propers dies 31 de gener i 1 de febrer del 2012 se celebrarà a l’ICACuna trobada científica en el marc dels  Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica.

centcelles2.jpg

Vista de la vil·la romana de Centcelles, Tarragona

En aquesta trobada es reuniran especialistes d’arreu per exposar la seva recerca i debatre sobre arqueologia del paisatge i el poblament rural, l’organització del territori de les ciutats romanes i de les vil·les.

Els coordinadors científics del seminari són Marta Prevosti, Josep Maria Palet i Ignacio Fiz. La convidada principal és la Dra. Annalisa Marzano de la University of Reading, que exposarà alguns exemples de vil·les romanes recuperades a la zona central d’Itàlia. Altres especialistes parlaran de les comarques de Girona i les de l’ager de Tarraco, així com de la dinàmica del paisatge, canvis ambientals, estructuració del territori, i de les tecnologies cartogràfiques que s’empren en l’estudi d’aquests hàbitats rurals.

Si voleu saber-ne més, cliqueu aquest enllaç.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Les cartes de Schulten

dimecres, 18/01/2012 (picantpedra)

Schulten.jpg

Els arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo, autors del llibre. Foto: C. Badia

Aquesta setmana us proposem l’entrevista als arqueòlegs Jaume Massó i M. Eugenia R. Tajuelo. Acaben de publicar el llibre Adolf Schulten en Reus y Tarragona. El legado Salvador Vilaseca (Ediciones de La Ergástula, Madrid, 2011). L’arqueòloga M. Eugenia R. Tajuelo ja va publicar el 2008 un recull de l’arqueòleg alemany, Adolf Schulten. Epistolario y referencias historiográficas. Arran d’aquest llibre, va contactar amb ella el també arqueòleg Jaume Massó, director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. De la trobada n’ha nascut aquest llibre que han presentat al desembre i que aplega la col·lecció de cartes que Salvador Vilaseca va rebre de Schulten al llarg de quinze anys.

Per què és important aquest llibre?

Perquè permet conèixer aspectes de la investigació arqueològica de Tàrraco a través de la relació de dos personatges: un professor alemany d’Història antiga i un metge i prehistoriador reusenc. Gràcies a l’arqueologia es van fer amics, i més i tot, perquè Salvador Vilaseca va tenir cura de la salut de Schulten, i algun cop li va arribar a salvar la vida i tot!

Bona part del volum l’ocupen les cartes.

Són 60 cartes i altres documents (postals, telegrames) que Salvador Vilaseca rep de Schulten entre el 1940 i el 1954. Tenim la sort que el doctor Vilaseca ho guardava tot, de manera que al Museu tenim un fons important. Em fa la sensació que Schulten era més despreocupat en aquest sentit, i moltes cartes les devia llençar. De fet ha sigut impossible recuperar les cartes que rebia Schulten. O sigui que no sabem a ell què li escriuen!

De les cartes que Schulten envia a Vilaseca, què se n’extreu?

Aparentment semblen papers personals, del dia a dia, però van més enllà, perquè ens donen informació del context general, de l’estat de la investigació arqueològica, de persones que fan història… La gràcia és que hi apareixen diverses situacions personals i polítiques, i es nota l’entorn en què es mouen.

Per saber qui era Adolf Schulten, seguiu llegint l’entrevista clicant aquí.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Més recerca del Temple d’August

dilluns, 9/01/2012 (picantpedra)

Per a tots els seguidors àvids del blog A la recerca del Temple d’August, us volem fer saber que la difusió del projecte d’excavació a la Catedral de Tarragona continua viu. Enguany s’està fent difusió de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia, que explica les arctivitats arqueològiques dutes a terme a la Catedral de Tarragona i en recull les troballes més significatives.

Us deixem doncs amb dos documents sobre l’exposició,  un per il·lustrar l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia que es va efectuar en el Museu Bíblic Tarraconense coincidint amb l’edició 2011 del festival de Tarraco Viva. I l’altre, que conté els panells divulgatius efectuats per tal d’oferir un material de difusió de lliure disposició.

Després de ser exposada al Museu Bíblic, l’exposició va romandre oberta durant uns mesos per atendre nombroses visites concertades, assolint un total de 2750 visitants. El muntatge va rebre el premi MUSA com a exposició temporal per part de la revista Auriga. Tot plegat, uns incentius més per continuar amb la recerca i difusió d’un projecte que es mantindrà viu durant el 2012 i que, mitjançant el blog A la recerca del Temple d’August, us tindrà informats de tot allò que es digui a terme.

Expo_Praesidium_Templum_Ecclesia.jpg

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Ager Tarraconensis

dimecres, 4/01/2012 (picantpedra)

“El territori de Tàrraco té una densitat de vil·les per sobre de la mitjana de l’Imperi”

Ager.jpg

La Dra. Prevosti i el Dr. Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Foto: C. Badia

Comencem l’any 2012 proposant-vos l’entrevista a Marta Prevosti i Josep Guitart, directors científics del Projecte Ager Tarraconensis. Acaben de publicar, com a directors científics de la recerca, el volum dedicat al poblament del territori de Tàrraco. Aquest llibre se suma als dos que ja hi ha publicats dins de la sèrie sobre l’agerTarraconensis, un sobre els aspectes històrics i el marc natural i l’altre sobre les inscripcions romanes.

Què és el Projecte Ager Tarraconensis?

És l’estudi de paisatge i territori de l’ager de Tàrraco, agafant totes les dades arqueològiques i de paisatge pròpiament i integrant-les per poder veure com ha funcionat l’evolució d’aquesta àrea entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, és a dir, entre el 500 aC i el 712 dC.

Sou els primers a fer un estudi global així?

És un tipus d’estudi que no s’havia fet mai, amb un plantejament de tanta complitud i envergadura, amb una gran quantitat d’investigadors de diferents especialitats (en total, 43) i amb uns resultats inèdits absolutament i molt interessants. La magnitud de l’estudi no ha anat en detriment de la profunditat.

En quina àrea geogràfica us heu centrat?

Hem agafat una àrea que inclou el Baix Camp, el Tarragonès i un municipi de l’Alt Camp. Per això inicialment dèiem que era un estudi “a la dreta del riu Francolí”. És una zona on els establiments rurals no disposen de gaires estudis (a diferència d’altres zones com el Maresme, el Vallès i comarques gironines, molt treballades, amb moltes excavacions, molt madures per imbricar-ho tot). Pel que fa als estudis individuals dels establiments, l’ager Tarraconenesis estava força negligit, perquè fins ara els esforços s’han centrat més en el nucli Tàrraco per la gran riquesa arqueològica que té. En canvi, aquest estudi de conjunt permet conèixer aspectes que en aquelles àrees amb més dades no s’han treballat. Tàrraco disposa ara d’un estudi de conjunt del seu territori com cap altra ciutat romana de la península Ibèrica.

Seguiu descobrint l’Ager Tarraconensis clicant aquest enllaç.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Els capitells

dimecres, 28/12/2011 (picantpedra)

“Els capitells són clau per parlar de l’arquitectura de què formen part”

El Dr. Domingo a la biblioteca de l'ICAC. Foto: C. Badia

Aquesta setmana parlem amb el Dr. Javier Á.  Domingo, que acaba de publicar el llibre Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibèrica (siglos IV-VIII d. C.), dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC. Actualment investiga a la Universitat de La Sapienza de Roma.

 Aquest llibre omple un buit?

Sí, es pot dir que faltava aquesta visió general de la producció de capitells en època tardana a la península Ibèrica: tallers, producció, distribució a la península, relacions amb altres àrees i influències d’Itàlia, del món bizantí, del nord d’Àfrica, etc. És un estudi que serà de gran ajuda per a altres investigacions futures de context d’aquestes peces peces.

Bona part del llibre és un catàleg.

Fer un catàleg ja és molt! És un catàleg que segueix la tradició, però amb la novetat que agrupa els capitells per àrees geogràfiques (és a dir, per topografia) i per tipologia d’edificis als quals pertanyen (és a dir, per context). Hi ha un total de 861 capitells.

Deunidó!

Una part del material és inèdit, i malgrat que el catàleg no és complet, perquè sempre em van arribant peces, és una eina per fer el salt dels capitells a l’estudi dels edificis per als quals han sigut pensats.

En quins aspectes dels capitells t’has fixat?

En dos principalment: les influències bizantines i les imitacions de models clàssics en els tallers visigots. Pels que fa a les influències bizantines, és important destacar la concentració que hi ha al nord de la península (Valladolid, Segòvia, etc.), la part més allunyada de la zona que dominaven els bizantins, al sud-est peninsular.

I això, com s’explica?

Si ho vols descobrir,  i vols conèixer més coses seobre els capitells, segueix llegint l’entrevista clicant aquí.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Bona Saturnalia!

dijous, 22/12/2011 (picantpedra)

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn