Picant pedra s’acomiada

divendres, 8/11/2013 (picantpedra)

Després de tres anys funcionant, el blog Picant pedra atura la seva activitat a Sapiens.cat, però podeu continuar seguint de prop l’ICAC a la web www.icac.cat, i també us podeu subscriure a Archeonea, el butlletí electrònic mensual de l’Institut.

Gràcies per haver-nos seguit i esperem retrobar-nos aviat en noves experiències a la xarxa, a peu de jaciment o bé a les nostres instal·lacions, al cor de la Tarragona romana! Hi sereu molt benvinguts.

Fins a la propera!

Bones Festes!

divendres, 21/12/2012 (picantpedra)

El vessant màgic i lúdic de l’epigrafia: en record de Géza Alföldy

dimarts , 18/12/2012 (picantpedra)

Aquests dies hem parlat amb en Juan Manuel Abascal, catedràtic d’Història antiga de la Universtitat d’Alacant, un dels coeditors del CIL II (Corpus Inscriptionum Latinarum-Hispania) i traductor de la Historia social de Roma del professor Géza Alföldy, del qual va ser deixeble i col·laborador. Parlem amb ell arran de la seva participació al I Congrés internacional d’Arqueologia i Món antic, celebrat a Tarragona el 29 i 30 de novembre en homenatge al professor Alföldy (1935-2011).

Juan Manuel Abascal, catedràtic d’Història antiga de la Universtitat d’Alacant

Què ha significat Géza Alföldy per a l’epigrafia espanyola?
Géza Alföldy va donar un impuls personal als estudis epigràfics de tota una generació de docents a Espanya i ha estat mestre de molts investigadors i professors que ara són a quasi totes les universitats espanyoles i en moltes d’europees. Entre ells hi ha uns quants catedràtics. José Remesal, de la Universitat de Barcelona, Francisco Pina Polo, de la Universitat de Saragossa, Javier Andreu, de la UNED, Gerardo Pereira, de la Universitat de Santiago…

Quin elenc!
Des del curs 1979/1980 fins a l’últim any de vida el professor Alföldy va tenir persones becades a la Universitat de Heidelberg, on hi havia una gran biblioteca i on es podien establir contactes científics amb investigadors d’altres països. Va fomentar el treball conjunt entre estrangers i els espanyols en formació. Això era un salt molt important en la qualitat de l’estudi.

Quin creu que és el seu principal llegat?
Per mi el més important és que a tots nosaltres ens va contagiar el rigor en el mètode. És a dir, no es tracta de concentrar-se en un tipus de font, com la font epigràfica, sinó de dominar tots els recursos que ens proveeixen d’informació de l’antiguitat. Amb ell aprenies que qualsevol petit detall arqueològic pot ser útil.

Quin gran aprenentatge!
Ell no creia en parcel·les estanques, tenia coneixements amplis de tots els àmbits, tot i que la font epigràfica ja sabem que és una font primària i requereix tota l’atenció, però per reconstruir la història antiga no n’hi ha prou. En la història antiga ens va fer obrir els ulls.

Vostè codirigeix el CIL II i s’ocupa de l’interior de la península Ibèrica.
Sí, durant molts anys vaig treballar amb Géza Alföldy al País Valencià i a tota Castella la Manxa i, entre altres coses, ara m’ocupo de concloure la tasca que ell havia iniciat en aquestes zones. La Manxa és un espai geogràfic amb moltes troballes epigràfiques on Alföldy havia fet descobriments molt importants.

Van ser col·laboradors molts anys.
Sí. Amb ell havia fet moltíssimes campanyes epigràfiques per la península. La primera va ser a Guadalajara, el 1979. Vam viatjar molt junts, vam conviure molt. Géza Alföldy ens va ensenyar que per estudiar epigrafia s’havien de recórrer els pobles mirant si es conservaven les inscripcions citades des del segle XIX o abans, mirant si en trobàvem de noves… De fet el CIL creix perquè “es pentina” el territori, i això és el que fèiem.

Recerca sobre el terreny!
I parlant amb gent, que en això també era un mestre. A més es coneixia perfectíssimament la geografia d’Espanya i Portugal. Tenia una memòria prodigiosa, i molta intuïció per saber on calia investigar i els llocs que calia descartar. Sabia on buscar.

Diu que també era un mestre parlant amb la gent?
Sí, perquè era molt proper, molt cordial, tenia una gran habilitat per relacionar-se amb tothom, de seguida entaulava converses… I mantenia correspondència amb gent dels pobles que l’havien ajudat i que nosaltres ni coneixíem.

De les seves virtuts com a científic, quina destacaria?
La capacitat de, a partir de fragments d’inscripcions, elaborar el discurs històric. De seguida posava aquell fragment en relació amb la història, i tot seguit aquella peça entrava a formar part del puzle de la història i adquiria sentit.

Què era per ell l’epigrafia?
Una eina útil científicament i una cosa quasi lúdica! Viatjar, enraonar amb la gent i interpretar inscripcions eren el mateix! Ell sempre va voler donar aquest vessant màgic a l’epigrafia. El temps no tenia límits. Més d’un cop a l’hora de dinar no hi havia dinar, perquè la inscripció que tenia a les mans era molt més interesant que un plat de menjar.

Si voleu saber més coses sobre Géza Alföldy, trobareu més informació al web de l’ICAC, que per cert ha canviat de domini: www.icac.cat

Text i fotos de Carme Badia i Puig

 

El professor Lamboglia i l’arqueologia catalana

dimecres, 14/11/2012 (picantpedra)

S’acaba de commemorar a Albenga el centenari del naixement de l’estudiós i arqueòleg italià Nino Lamboglia (1912-1977), d’importància cabdal per a l’arqueologia catalana. Entre les personalitats convidades a l’acte d’homenatge hi havia la directora de l’ICAC, la Dra. Isabel Rodà, que es va formar amb ell a finals dels anys seixanta.

Isabel Rodà de Llanza, directora de l'ICAC. Foto: Carme Badia i Puig

Isabel Rodà de Llanza, directora de l'ICAC. Foto: Carme Badia i Puig

Qui era Nino Lamboglia?
Era un geni, un dels savis de l’arqueologia del segle XX! I un historiador integral: sabia de prehistòria, arqueologia romana i medieval, epigrafia, numismàtica, restauració, museïtzació i dinamització del patrimoni… Fins i tot de paisatge! Gràcies a ell es va desviar l’actual autopista que travessa la regió italiana de la Ligúria, que havia de passar molt arran de mar.

Se’l considera un arqueòleg innovador.
Ho era! Va començar a veure l’arqueologia en el sentit modern. Per exemple, amb ell va començar l’arqueologia subaquàtica. Ja no es tractava d’anar a “pescar àmfores”, sinó de comprendre els jaciment submergits a l’aigua en tota la seva complexitat.

Quina importància per a l’arqueologia catalana?
Molta. Als anys 50 i 60 la seva presència aquí va ser importantíssima. Especialment a Empúries, on va treballar dels anys 40 als anys 60, però també a Tarragona i Barcelona.

Comencem per Empúries.

Ja al 1947 va participar activament en el primer curs d’arqueologia d’Empúries, que és el més antic del país. Va venir com a fundador i primer director de l’Istituto degli Studi Liguri. Des de llavors va tenir gran simpatia envers els arqueòlegs catalans. Ah, i va fer unes excavacions mítiques als decumani A i B d’Empúries! Va significar l’inici de l’aplicació de criteris d’excavació estratigràfica moderna a casa nostra. I el 1949 va publicar la cronologia de la ceràmica romana, segons l’estratigrafia de la ciutat romana d’Albintimilium (Ventimiglia).

També has esmentat la seva aportació a Tarragona i Barcelona.

Sí. El 1952 va fer una conferència a l’Ajuntament de Tarragona en què ja va dir que les muralles de la Part Alta eren romanes i no ibèriques perquè el material de dins era d’època romana republicana. I el 1967 es va excavar a la plaça de Sant Miquel de Barcelona amb un conveni amb el professor Lamboglia com a director de l’Istituto degli Studi Liguri i tenint de directora la professora Paquita Pallarès.

I on tu vas participar.
Sí, i vaig començar a aprendre què era l’arqueologia. Era molt molt jove, treballava al Museu d’Història de Barcelona i encara estudiava. Feia uns ulls com taronges! El que m’ensenyaven era fabulós.

Per què?
Vaig aprendre a llegir en vertical la història! Vam llegir els vint segles de Barcelona! A la sorra d’assentament de les llambordes de la plaça de Sant Miquel hi vam trobar ceràmica romana. Vaig aprendre que s’ha de guardar tot! Aquells petits fragments eren testimoni del que trobaríem més avall.

Què vau trobar?
Restes de l’època d’August, i a sota ja no hi havia res més, o sigui que vam “tocar” l’any zero de Barcino!

El 1968 vas fer una primera estada a l’Istituto degli Studi Liguri i vas treballar estretament amb el professor Lamboglia.
Sí, hi vaig estar tot l’estiu, excavant amb el professore i amb la Paquita Pallarès al jaciment de Ventimiglia. Els tenia a tots dos per a mi! Allò va ser una formació impressionant. Treballàvem tot el dia i, com a anècdota, el professor Lamboglia cada vespre em feia escriure el diari de l’excavació en llatí!

Us ha marcat a tota una generació.
Sí, sens dubte, els que estudiàvem a finals dels 60 i principis dels 70: Josep Guitart, Mercè Roca, Maria Eugènia Aubet… Sempre ens va obrir les portes, i el nostre agraïment i reconeixement ha de ser perenne.

 

Entrevista i retrat fets per Carme Badia i Puig

 

Mons observans: nou parc arqueològic al Vallès

dimecres, 17/10/2012 (picantpedra)

Aquest octubre, Sàpiens celebra 10 anys: des d’aquest blog, els volem donar l’enhorabona i us volem animar a participar en la campanya dels 10 anys compartint amb ells què és el que més us agrada de la revista o què hi heu après. Ho podeu fer a la seva pàgina de Facebook i a Twitter, utilitzant el haghtag #sapiens10anys: en aquesta pàgina del 10è aniversari en podreu veure alguns exemples!

Però Sàpiens no són els únics que estan de celebració aquest mes d’octubre. Després de molts anys d’excavacions i investigació en què l’ICAC ha participat activament, el dia 27 d’octubre s’inaugura el Parc Arqueològic i de Natura de can Tacó, situat entre els pobles de Montmeló i Montornès del Vallès. El nom oficial del parc serà Mons observans. Assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina. Montmeló – Montornès del Vallès,  i amb aquest acte institucional culmina un llarg procés d’estudi i posada en valor d’aquest important jaciment del primer moment de la romanització.

La creació d’aquest equipament, fruit de la voluntat i l’esforç conjunt de les administracions locals, ha comptat des del principi amb el suport i tutela científica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que també ha participat estretament en tot el procés de creació i projecció del Parc Arqueològic. Antoni Gironès és l’arquitecte que ha confeccionat el projecte executiu de la inicitava.

El conjunt arqueològic es vol convertir en un punt de referència per a l’estudi de la primera ocupació romana del Vallès i en un equipament cultural i de gaudi de l’entorn natural per al conjunt de la població.

Si voleu més informació sobre el projecte d’investigació que s’ha portat a terme en aquest jaciment, la trobareu a la web de l’ICAC.

Arqueologia en directe: Vil·la Adriana (Tívoli)

dimecres, 10/10/2012 (picantpedra)

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Adalberto Ottati, investigador en formació de l'ICAC i codirector d’excavacions a Vil·la Adriana (Foto: Carme Badia)

Avui entrevistem l’Adalberto Ottati, investigador en formació de l’ICAC i codirector d’excavacions a Vil·la Adriana de la Universitat La Sapienza de Roma. Des del 2006, Adalberto Ottati és codirector juntament amb el professor Patrizio Pensabene de les excavacions que fa la Universitat de La Sapienza de Roma a Vil·la Adriana (Tívoli). La tesi d’Adalberto Ottati tracta de l’anomenada Acadèmia de Vil·la Adriana. A l’octubre comença la campanya 2012.

Aquest jaciment deu ser dels més coneguts i excavats.
El problema és que té una extensió de 120 hectàrees! Es coneixen força bé els grans edificis, però les construccions petites o mal conservades, no tant. A nosaltres se’ns ha concedit una àrea d’excavació corresponent a l’antic càmping. Tot està molt arrasat, excepte la zona de la tomba republicana, una estructura circular que semblava un túmul i que era l’únic que es veia.

L’heu estudiat?
Sí, juntament amb els voltants. Aquest edifici en realitat forma part d’un complex de quatre pavellons que crèiem que decoraven el jardí.

I era així?
Sí, decoraven el jardí, un jardí ric d’estructures templàries, el que anomenem un jardí idil·licosagrat, com hem vist en pintures del segles II i III. Els pavellons havien de ser com els que veiem en aquestes pintures. De fet no s’han trobat mai a Vil·la Adriana. Alguns edificis trobats semblaven torres circulars.

Esquerra: trossos de columna de marbre de l’edifici anomenat mausoleu o tomba. Dreta: part frontal de la fundació d'un temple rectangular.

Una l’heu excavat.
Sí, no ens esperàvem trobar el que hem trobat: un columnat de marbre pentèlic no al voltant de l’edifici, sinó al primer pis, per la part de dins, i ricament decorat!

Quina altra troballa heu fet?
Hem trobat un quart edifici rectangular a prop d’un de circular, de manera que podem dir que en total hi ha dos pavellons circulars, amb un diàmetre d’uns 10 metres, i dos pavellons rectangulars, d’uns 16 metres de llarg i 8 d’ample. També hem trobat molts fragments d’estàtues. Algunes les hem pogut reconstruir, i hem vist que sobretot es tracta de figures de dones.

Adalberto Ottati, investigador en formació de l'ICAC i codirector d’excavacions a Vil·la Adriana (Foto: Carme Badia)

Què més té de significatiu?
Aquest quart edifici estava arrasat però encara té marques que permeten reconstruir què hi havia a sobre, és a dir, el columnat. El més interessant és que tot està decorat amb estil dòric. Pertany a la revisitació de l’època clàssica que fa Adrià, un emperador molt filohel·lenístic. L’estil dòric estava en desús des de l’època d’August!

Adrià fa el “Versalles” de l’època, s’ha dit.
Adrià volia allunyar de Roma el centre del poder i fa una ciutat autònoma, una vil·la entre privada i pública, que emperadors posteriors no fan servir. En aquesta residència tot està calculadíssim, tots els pavellons estan organitzats perfectament.

I a sota terra hi ha una altra ciutat.
Sí, com un metro! Tot el que calia per fer funcionar la ciutat no s’havia de veure, no podia estar en contacte amb la vida de “dalt”.

Diuen que encara no se sap on eren les cuines.
Potser a prop de la nostra zona, perquè hi hem trobat molta ceràmica!

Què representa per a tu, arqueòleg i de Tívoli, excavar a Vil·la Adriana?
He “nascut” a Vil·la Adriana! M’hi he format. Aquí m’he pogut enfrontar a construccions originals, on encara s’hi conserva molt de com es construïa en època romana. Ara, amb la tesi, m’enfronto a la ideologia d’un moment de l’imperi romà a través de l’arquitectura i la decoració, a allò que volia dir l’emperador a través sobretot de l’estatuària.

Què volia dir?
Volia donar una imatge de la seva política, pacífica i alhora cosmopolita, unint mites de tot arreu de l’Imperi.

Carme Badia i Puig (text i fotos de l’entrevistat)

Arqueologia en directe: Althiburos, Tunísia

dimarts , 18/09/2012 (picantpedra)

Campanya d'excavació estiu 2012 al jaciment d'Althiburos (Tunsísia). Foto: Joan Canela

Com es viu per dins una excavació arqueològica?

Durant uns dies de juliol, i com ja us vam explicar en aquest post, arqueòlegs i tècnics de l’ICAC es van desplaçar al jaciment d’Althiburos, una antiga ciutat númido-romana de Tunísia, a l’Àfrica. Situada al cor de l’antiga Numídia, a 180 km al sud-oest de Tunis, és especial perquè és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada: dels segles X-IX aC al segle XIII dC. La Universitat de Barcelona i l’Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia, amb la col·laboració de l’ICAC, hi excaven des del 2006. Aquest any, en Josep Maria Puche, que dirigeix l’equip de topògrafs i documentalistes, ens explica la seva experiència.

jpuche.jpg

Josep Maria Puche, cap de la UDG

“Documentar, documentar i documentar.

Aquesta és una de les màximes del projecte.

Es vol estudiar una ciutat i el seu territori per poder entendre així  les dinàmiques del poblament antic a la zona. I això en una àrea extremadament rica en patrimoni arqueològic i pràcticament verge pel que fa a estudis previs.

Estem parlant d’una àrea d’uns 50 km². Per aquesta raó, a més de les excavacions arqueològiques en punts concrets, el projecte contempla conèixer a fons aquest territori, documentar-lo el més exhaustivament possible. Per fer-ho s’han definit dos equips, un de prospectors i un de topògrafs i dibuixants.

Els prospectors.  És un equip d’entre tres i cinc persones. Surten a les 6 del matí i desapareixen, qui sap on, fins a l’hora de dinar. I tot aquest temps no fan altre que caminar, caminar i caminar. Han de cobrir cada recó d’aquests 50 km² per tal d’anar detectant i registrant la totalitat de restes arqueològiques visibles. I a fe que tenen feina; només d’estructures funeràries tumulars ja n’han documentat quasi un miler!

Prospectors1.JPG

Equip de prospecció d'Althiburos. Foto: ICAC

Són, sens dubte, els que millor es coneixen el territori. I de passada són els més coneguts per la gent del territori. Un grup vestit a l’europea, amb barrets Quechua, GPS, càmera de fotos i motxilles no passa desapercebut en una zona fortament tradicional i bàsicament ramadera com és la vall d’Althiburos. No hi ha pastor que no els conegui i, de fet, no seria la primera, ni la segona vegada, que acaben dinant, convidats, en alguna casa de la contrada.

La seva

feina és essencial pel projecte. Permeten establir les bases de l’estudi de com es va ocupar el territori en l’antiguitat. Posteriorment, i en base al seu treball, es decideixen quins són els punts més adients on s’ha d’intensificar l’estudi, sigui excavant-los, sigui dibuixant-los.

Els topògrafs-dibuixants. Des de l’inici del projecte aquesta feina ha estat encomanada a la Unitat de Documentació Gràfica (UDG) de l’ICAC. En un primer moment s’ha hagut de generar una topografia  adequada a les necessitats del projecte, ja que no n’havia cap amb el detall i precisió necessària. Es va realitzar un mapa topogràfic a escala 1:2.000 de l’àrea central de la vall (uns 15 km²) que recollís tant l’orografia com tots els elements antròpics, siguin antics, siguin moderns. I això es va d’haver de fer a la manera “tradicional”; caminat, caminat i caminant.

topografiant (2).JPG

Topografiant a Althiburos. Foto: ICAC

Fer-ho així ens ha permès, al mateix temps, aixecar les plantes topogràfiques de totes les restes arqueològiques que s’han localitzat en l’àrea cartografiada, siguin d’època clàssica, siguin protohistòriques.

Però en arqueologia tota documentació mai és suficient. L’extraordinari estat de conservació de moltes de les estructures arqueològiques, sobretot de les d’època clàssica, permet dibuixar-les a escala 1/50 o a 1/100. I un dibuix a aquesta escala, si es fa ben fet,  permet entendre molt d’allò dibuixat.

A Althiburos sempre hi ha gent escampada per la vall, lluny de les àrees d’excavació. Gent que camina tot el dia per tal de poder ampliar el coneixement que en tenim. I tot i que caminar i dibuixar pot ser molt gratificant, no hem d’oblidar que l’ombra, així com l’aigua, aquí quasi són una utopia.

Al més de juliol el Sol és molt fort, a 800 metres d’alçada el Sol crema i al Nord d’Àfrica el Sol és implacable.

A Althiburos, Nord d’Àfrica, a 855 metres d’alçada. Mes de Juliol.”

Josep Maria Puche i Fonanilles
Cap de la UDG de l’ICAC

Estudiants excavant el circ de Tarragona

divendres, 7/09/2012 (picantpedra)

Estudiants treballant en una de les zones d'excavació del circ. Foto: Carme Badia

Molts estudiants d’història i arqueologia somien en poder participar en excavacions emblemàtiques, com les restes romanes de la ciutat de Tarragona. Però de la mateixa manera, experts i investigadors d’arreu treballen perquè estudiants puguin participar en les seves excavacions i aprendre a excavar, documentar, valorar i estimar el patrimoni.

Durant aquests primers dies de setembre, 14 estudiants participen d’unes excavacions al Circ de Tarragona organitzades per l’Ajuntament de la ciutat i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En Josep Maria Macías, codirector de l’excavació i impulsor d’aquest innovador projecte pedagògic juntament amb Imma Teixell (Ajuntament), ens explica que el treball de cap que estan portant a terme se centra en tres eixos:

  • Primer, aportar informació sobre el Circ perquè el Museu d’Història Tarragona pugui donar a conèixer el jaciment de forma més didàctica.
  • Segon, conèixer l’ús que va tenir l’arena del Circ en època visigoda i medieval, les dues etapes immediatament posteriors a la romana, i en què es van construir diverses estructures enmig de l’arena del circ.
  • Estudiants classificant ceràmica de les excavacions del circ

    Estudiants classificant ceràmica de les excavacions del circ. Foto: Carme Badia

    I tercer, oferir un espai d’investigació i aprenentatge sobre arqueologia innovador i que permeti als estudiants aprendre a través de la pràctica: se’ls transmet la metodologia, però a la vegada se’ls dóna llibertat de decisió i se’ls corregeix quan cal.

A més de moltes carretades de terra, els estudiants han trobat en el jaciment diversos fragments de ceràmica, que un cop finalitzada la feina d’excavació hauran de ser analitzats i estudiats amb deteniment. Això sí, se n’aniran amb l’experiència d’haver viscut en primera persona la il·lusió i l’experiència d’excavar al circ de Tarragona.

Romans al Pirineu

dimarts , 28/08/2012 (picantpedra)

 

Dr. Josep M. Palet (ICAC). Arnau Garcia, investigador en formació de l’ICAC

Del 8 al 23 de juliol del 2012, un equip de 9 arqueòlegs ha treballat a Coma de Vaca i la Vall de Núria dins del projecte I+D InterAmbAr que dirigeix el Dr. Josep M. Palet (ICAC). Arnau Garcia, investigador en formació de l’ICAC, i Hèctor Orengo, investigador postdoctoral de la Universitat de Nottingham i adscrit de l’ICAC, són els directors de l’excavació juntament amb el Dr. Palet.

Aquesta és la vostra tercera intervenció al Pirineu gironí.
Sí, el tercer i últim any, tot i que esperem renovar el projecte I+D tres anys més. El primer any vam fer prospeccions i vam documentar unes 350 estructures a les tres valls: del Freser, de Coma de Vaca i de Núria. El 2011 i el 2012 han sigut campanyes d’excavació i de sondejos de diagnòstic, imprescindibles per tenir un mapa fiable de la cronologia de les estructures i saber quina finalitat tenien.

Com ha anat aquest any?
Ha sigut una gran campanya! I una sort poder excavar 9 arqueòlegs durant quinze dies, ara que per culpa de la crisi s’han reduït moltíssim les excavacions!

Quins resultats destacaríeu?
Que tenim ben caracteritzats els quatre grans períodes d’ocupació del territori. Hi ha una part prehistòrica, del neolític final (2300 aC), d’ocupació pastoral, que hem detectat per un tancat un hàbitat en cova. Després hi ha l’època romana altimperial, de la qual hem excavat la famosa cabana romana que vam anunciar l’any passat.

Fent al fotogrametria i excavant a la cabana romana a Coma de Vaca.

Com és aquesta cabana?
Només hem excavat a nivell d’enderroc, i hem delimitat una estructura quadrangular, d’uns 4 x 5 metres, amb murs molt potents, gruixuts d’1 metre. Aquesta cabana del segle I dC devia durar poc pel motiu pel qual la van construir, potser fins al segle III, però la van tornar a ocupar més endavant, en època altmedieval. És gran, està dalt d’un promontori a uns 2.500 metres, és un balcó sobre la vall de Coma de Vaca amb gran domini visual i molt a la vora de l’actual GR transpirinenc.

Quin lloc més estratègic!
I tant. No pot ser una cabana de pastors. La vinculem al control del territori i a explotacions de recursos minerometal·lúrgics. A més, no descartem que hi hagi altres cabanes semblants a la mateixa àrea, formant un sistema de cabanes que servís per dormir-hi a miners i soldats.

Excavacions al tancat del neolític final (Vall de Núria) i, a la dreta, orri d'època moderna al Roc de l'Orri (Coma del Freser)

Allà dalt hi havia activitat minerometal·lúrgica en època romana?
Tenim aquesta hipòtesi, i els estudis paleoambientals ens donen la raó, perquè hi ha restes de contaminació de treballar el ferro. Curiosament, tot indica que hi havia més activitat d’aquesta que ramadera. Hem d’estirar aquest fil en els propers anys!

És zona rica en ferro, doncs?
Sí, és una zona fèrrica. En aquest sentit, i com a novetat, aquest any hem trobat restes d’explotació metal·lúrgica: escòries de ferro, fruit de la cocció per obtenir aquest mineral en estat més pur. O sigui que podríem dir que hem anat a buscar ramats d’ovelles i hem trobat explotacions metal·lúrgiques! La prova del carboni 14, però, ens ho ha de confirmar.

Imatges del grup. A més dels entrevistats i d'Hèctor Orengo, hi ha Marta Flórez (Universitat Blaise-Pascal (França)/ICAC), dues estudiants del màster d'Arqueologia Clàssica amb beca de col·laboració, Irene Cruz i Anna Ten, i Michel Matteazzi, investigador en formació de la Universitat de Pàdua cotutelat per la URV/ICAC.

Quins són els altres dos períodes d’ocupació que heu descobert?
Diverses estructures ramaderes de l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana, és a dir, del segle VI a l’XI. Del període visigòtic hem trobat un tresor, objectes de vidre, que se’n feien més que de ceràmica. I finalment, hem trobat restes de l’època moderna i contemporània, des del segle XV fins a principis del XX. Aquesta última és la gran fase ramadera, molt vinculada a la transhumància entre l’Empordà i costa central catalana i el Pirineu.

Quina gran conclusió traieu d’aquests tres anys?
Que en època romana la connexió al Pirineu ve donada per l’activitat minerometal·lúrgica que va de l’Empordà a la Cerdanya francesa, mentre que, a partir de l’època medieval, preval l’eix nord-sud entre plana i muntanya per la transhumància. En època romana les explotacions minerometal·lúrgiques sortia a compte tenir-les per sobre de 2.000 metres, mentre que en època moderna ja no, i s’instal·laven a cotes més baixes

 

Text i fotos: Carme Badia i Puig


Recerca i noves tecnologies aplicades a Guissona

dilluns, 20/08/2012 (picantpedra)

Dennis Hücker, estudiant de Geodèsia i Geoinformàtica de la Leibniz Universtät Hannover (Alemanya), desenvolupa a l’Institut de Geomàtica (IG) un treball de final de carrera sobre mapes arqueològics augmentats. El projecte el porta a terme a la ciutat romana de Iesso, actual Guissona, gràcies a la col·laboració entre l’IG i la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, a més de la disponibilitat del Museu de Guissona. El seu tutor és Volker Paelke, cap de la unitat de recerca 3D Geo-visualization and Modelling (3D-GVM) de l’IG. Parlem amb ells dos i Alejandra Campos, project manager de la unitat 3D-GVM de l’IG.

Actualització: podeu llegir la notícia “Tecnologia 3D per a la Guissona romana” publicada al Diari Segre (29 d’agost).

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D.

Dennis Hücker amb un simulacre del que serà el seu treball, que entre altres oferirà recreacions en 3D

En què consistirà aquesta aplicació?
Pensem en una aplicació que ofereixi la possibilitat de visualitzar d’una manera nova i ordenada tota la informació que es té del jaciment: per cronologia (per veure els diferents estats del jaciment al llarg de la història), per estructures (els banys, el clavegueram, la casa senyorial, la muralla, etc.), per objectes (com les peces del museu)…

Perquè pugui fer una visita personalitzada.
Bé, es tracta d’oferir al visitant informació més atractiva i activa, com les recreacions en tres dimensions, i que, alhora, a mesura que els arqueòlegs vagin sabent més del jaciment s’hi pugui anar afegint.

Com funcionarà?
El visitant rep un mapa o plànol del jaciment en arribar. Doncs enfocant aquest mapa o plànol amb el mòbil o la tauleta que li facilitarà el mateix Museu de Guissona o que dugui ell, anirà obtenint la informació que vulgui. Navegarà al seu aire. Preguntarà tocant la pantalla: amb un clic tindrà un text explicatiu, un vídeo, una recreació en tres dimensions…

Tot sigui per fer entendre el jaciment!
Sí, aquest és l’objectiu: ajudar a comprendre estructures que no són evidents sobre el paper i tampoc quan t’hi passeges, i permetre que cadasú es recreï en aquella informació que li interessi més.

Heu fet res de semblant?
En arqueologia no. De fet es tracta d’un projecte pioner i pel que sabem únic a l’Estat espanyol i, sens dubte, traslladable a altres jaciments.

Quin repte suposa per vosaltres treballar en arqueologia?
És un món nou per nosaltres, que venim de la cartografia. O sigui que el primer repte és fer-nos una idea global del que signifiquen aquest conjunt de restes. En segon lloc, és un repte col·laborar amb una altra disciplina, amb gent que té un altre bagatge, uns altres coneixements… Però el repte és sobretot això que dèiem: fer visible i comprensible el que no és visible ni comprensible per al públic general a primer cop de vista.

La divulgació de l’arqueologia necessita aquests mapes arqueològics augmentats.
Doncs en aquest sentit confiem que aquesta col·laboració entre l’IG i l’ICAC sigui un pas més en aquesta línia de recerca conjunta que tenim oberta fa mesos i que hem segellat amb un conveni marc de col·laboració per explorar plegats projectes interdisciplinaris.

[Vegeu també la col·laboració en l’elaboració del mapa de l’aqüeducte romà de Tarragona.]

Carme Badia i Puig (Text i fotos)