Investigació arqueològica, àmfores i noves tecnologies: el projecte Amphora ex Hispania

divendres, 11/05/2012 (picantpedra)

Us heu preguntat mai quina informació es pot treure d’una àmfora romana? Per exemple: investigant-ne l’origen i les restes de la matèria que transportaven es poden estudiar les xarxes de comerç en el món romà. Aquesta setmana parlem amb el Dr. Ramon Járrega, investigador principal del projecte d’investigació Amphorae ex Hispania.

El projecte, que combina la investigació arqueològica amb noves tecnologies, consisteix en elaborar un estudi i una base de dades virtual de les àmfores fabricades a Hispània durant els segles I aC a V dC. Participen en aquest projecte especialistes de diversos àmbits, com els investigadors de l’ICAC Piero Berni, Cèsar Carreras i Horacio González, i professors de les universitats de Sevilla i Cadis, a més d’un investigador de la Universitat d’Alacant.

 

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania

Dr. Ramon Járrega, l'investigador de l'ICAC que lidera el projecte Amphorae en Hispania. Foto: C. Badia

Parla’ns de la importància de les àmfores per entendre el comerç hispà en el món romà.
A la part occidental de la Mediterrània van ser molt presents, sobretot les àmfores vineres. A la Gàl·lia, la península itàlica, també a Germània… Igualment les àmfores d’oli bètic, que foren molt importants per la seva abundància a Germània i a Roma, on la plebs tenia dret a una ració de blat i d’oli, i aquest oli era bàsicament originari de la vall del Guadalquivir.

Caram.
Per això les àmfores d’Hispània són clau per entendre el comerç del que contenien: vi i oli. I també salaons, molt estesos a la Mediterrània occidental.

Què ofereix de nou el projecte Amphorae ex Hispania?
Per primer cop es fa una base de dades que aplega les tipologies, les característiques i els exemples més rellevants d’àmfores hispanes, escampades per tota la Mediterrània i prova de la importància de la xarxa comercial de la Hispània romana. És un projecte interdisciplinar i hi col·laboren investigadors de tot Espanya. Sobretot catalans i andalusos, però aprofito aquesta entrevista per dir que el projecte està obert a tots els investigadors.

Es tracta d’una base de dades virtual.

Sí, i gràcies a la tecnologia permet als investigadors treballar en xarxa i compartir coneixements sobre l’estudi de les àmfores. El Dr. Piero Berni ha creat un laboratori virtual que ha donat peu a dos projectes: el de les àmfores (ICAC) i el de les ceràmiques romanes tardoantigues, liderat per Miquel Àngel Cau (UB) i en què també hi participa en Josep M. Macias de l’ICAC.

Quin és l’objectiu del vostre projecte?
Tenim dos objectius bàsics. El primer és redefinir les tipologies d’àmfores que ja coneixem, i el segon estudiar els centres de producció.

No estan estudiats, ja?
Diguem que està fet de manera sovint poc científica, falten excavacions i tot plegat s’ha de revisar. El repte és sistematitzar les tipologies d’àmfores i associar-les als centres de producció.

Que interessant.
La idea final és aconseguir fer una cartografia de centres de producció amb els tipus d’àmfores que s’hi feien. Ara ja estem fent fitxes d’àmfores amb tipologia, cronologia, fotos, dibuixos… També volem fer analítiques de pastes de determinades àrees de producció. D’altra banda, properament publicarem un manual d’àmfores hispanes.

 

 

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Arqueologia des de l’aire

dijous, 3/05/2012 (picantpedra)

Aquesta setmana hem parlat amb el professor Giuseppe Ceraudo, de la Universitat del Salento (Itàlia), on imparteix Topografia antiga i Aerotopografia arqueològica. Ell i el seu equip apliquen la fotografia aèrea a l’arqueologia: “Gràcies a l’aerofotografia reconstruïm la via Trajana metre a metre”.

Per què és important l’aerofotografia per a un arqueòleg?
És un dels instruments utilitzats per fer recerca topogràfica sobre el terreny. Però l’han de fer servir arqueòlegs especialistes, que sàpiguen entendre i interpretar les fotografies. A Itàlia, dins de l’assignatura de Topografia antiga es passa un examen en fotografia aèria.

Un recurs del segle XX per estudiar el món antic!
Del segle XIX, hauríem de dir, perquè la primera foto aèria amb finalitats arqueològiques a Itàlia data del 1899. Giacomo Boni excavava el fòrum de Roma i, en col·laboració amb militars, va retratar el jaciment des d’un globus aerostàtic.

Ceraudo.jpgLa fotografia aèria i el món militar sempre van lligats?
Fins fa pocs anys, sí. Justament per això disposem de moltes fotos aèries d’Itàlia fetes durant la Segona Guerra Mundial. A la Fototeca Nacional, a Roma, hi tenim les fotos de la RAF anglesa (Royal Airforce), la USAF nord-americana (United States Airforce) i la Luftwaffe alemanya. A més, a l’Institut Geogràfic Militar, a Florència, hi ha les imatges de l’AMI (Aeronàutica Militar Italiana).

Aquí es fan servir molt les imatges aèries del 1956, fetes per militars americans.
A Itàlia també tenim fotos d’aquest moment, en concret dels anys 1954-1955. Estan dipositades a Florència. Els Estats Units també van topografiar tot Itàlia en un vol que en diem “volo base”. Cal dir, però, que des de l’any 2000 a Itàlia es permet volar i fotografiar lliurement, amb el permís de l’aeronàutica militar. O sigui que ara les fotos les fem nosaltres!

Com s’interpreta una fotografia aèria?
Es tracta de saber-hi identificar restes arqueològiques, a través de les traces que apreciem en els conreus (cropmarks, en anglès).

Si vols descobrir a quin tipus de traces arqueològiques es poden detectar amb la fotografia aèrea, aquí teniu la resta de l’entrevista.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Avanç de la col·laboració de l’ICAC al festival Tàrraco Viva

dijous, 26/04/2012 (picantpedra)

Encara no s’ha fet pública tota la programació del l’edició 2012 del Festival Tàrraco Viva (en aquest enllaç en trobareu un avanç), però mentrestant nosaltres anem fent boca amb les activitats que organitzem des de l’ICAC:

Alumnes de batxillerat durant l'activitat 'Passejada Epigràfica' a Tàrraco Viva 2011

Aquesta és una activitat per a alumnes d’ESO i Batxillerat: el Dr. Josep Maria Macias farà una xerrada introductòria a l’ICAC i després s’aniran a visitar diversos monuments de la Part Alta de Tarragona. Serà el divendres 18 i divendres 25 de maig de 10 a 13 hores.

  • V Cicle de documentals arqueològics (FICAB-ICAC)

Us proposem que aneu preparant les crispetes per aquesta trobada de cinema arqueològic que, com ja us vam anunciar, serà els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012 a la  Sala d’actes de l’ICAC (de 17 a 20 hores). Els documentals es projectaran a l’ICAC i també a l’Antiga Audiència. Vegeu el programa i les sinopsis dels films.

  • A més, dos investigadors de l’ICAC també faran conferències:

J. Ruiz de Arbulo: “Les vil·les romanes” (18 i 24 de maig)
Diana Gorostidi
: “AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadors” (19, 26 i 27 de maig)
Diana Gorostidi
: “De cara al mar. Treball i vida quotidiana als ports en època romana” (22 de maig)
Diana Gorostidi
: “Les veus de les pedres: pinzellades d’una Tàrraco molt viva” (23 i 24 de maig)
J. Ruiz de Arbulo
: “Els Fòrums i l’Urbanisme a Tàrraco” (25 i 26 de maig)

  • Estand institucional de l’ICAC

Si voleu venir a conèixer en persona el que fem a l’ICAC, us convidem a visitar-nos a l’estand que tindrem a la X Fira internacional de Museus i Jaciments Arqueològics d’Època Romana els dies 25, 26 i 27 de maig al Camp de Mart (Tarragona). Trobareu més informació en aquest enllaç.

En breu us farem arribar més informació. Si teniu dubtes, preguntes, o voleu saber-ne més sobre algun dels actes, deixeu-nos un comentari i us respondrem ben aviat.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

La Tàrraco amagada

divendres, 20/04/2012 (picantpedra)

Ja és aquí el cap de setmana, i nosaltres, juntament amb patrimoni.gencat, us hem preparat La Tàrraco amagada: una ruta més enllà dels munoments turístics.

Si hi vas…

+ Comença la ruta a la pedrera romana del Mèdol (Altafulla), d’on sortien les pedres per construir la majoria d’edificis de Tarragona.
+ Seguint la Via Augusta, arribaràs a la capital. Acosta’t al Fòrum de la Colònia i, si et motiva l’espeleologia, prepara’t per recórrer una cova urbana que els romans coneixien molt bé.
+ Als afores de Tarragona hi ha restes de diverses vil·les romanes. Una de les més desconegudes és la de La Llosa, a Cambrils.

…i ja que hi ets

+ Fes la ruta dels espais de la Guerra Civil a Cambrils.
+ Apropa’t al Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.
+ Si fas aquesta escapada al maig, no et pots perdre el festival romà Tarraco Viva.

Itinerari de la ruta a Google Maps:


Veure Ruta 92: La Tarraco amagada en un mapa més gran

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Viatge a la civilització romana

dimecres, 18/04/2012 (picantpedra)

Com cada any, s’acosta Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona: un viatge a l’antiga civilització romana que ens convida a descobrir els nostres orígens i a compartir la passió per la història.

Durant els propers dies, us anirem explicant algunes de les propostes d’aquest festival apassionant, en què l’ICAC col·labora ben activament. Si us agrada el cinema, aquesta és la vostra: la cinquena edició del Cicle de documentals arqueològics, que es farà a la sala d’actes de l’ICAC i a l’Antiga Audiència (Tarragona) del 23 al 25 de maig, amb entrada gratuïta. Us oferirem una mostra dels films del XI Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB’11) que organitza el Museo Romano de Oiasso (Irún), el festival de cinema arqueològic de referència a tota la península ibèrica.

Us proposem que aneu preparant les crispetes i us engresqueu a aventurar-vos en els misteris d’Alexandria, la fascinant història de l’emperador Neró, els tresors de la ciutat d’Arles i els secrets de la monificació, entre molts d’altres. Aquí teniu un tast del cicle de documentals: què, us els perdreu?


Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Restes romanes a Barcelona

dimecres, 11/04/2012 (picantpedra)

Fa uns dies us explicàvem el viatge de les quatre columnes del palau de la Generalitat: un viatge llarg i apassionant, des de Troia fins a Barcelona, i de 1.900 anys de durada. Però sabíeu que el centre de Barcelona està farcit de restes arqueològiques romanes? Us heu entretingut mai a descobrir-les amb detall?

Moltes vegades aquestes restes romanes no són fàcils d’identificar, per això avui us proposem aquest reportatge en vídeo:  acompanyats per la Dra. Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, aprendrem algunes tècniques per identificar aquestes restes romanes, i descobrirem obres emblemàtiques del Museu Frederic Marès de Barcelona i de la capella de Sant Ramon de Penyafort de la Catedral de Barcelona, que reaprofiten elements romans.

 

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Martí Boada, Plini el Vell i els delictes ecològics

dilluns, 2/04/2012 (picantpedra)

Aquesta setmana parlem amb  Martí Boada i Juncà, geògraf doctor en Ciències Ambientals. El seu camp d’interès és el canvi global i la biodiversitat urbana i forestal. És professor i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha rebut el màxim reconeixement en la seva especialitat: el premi Global 500 de les Nacions Unides (1995). El 2011 va ser comissari a Catalunya de l’Any internacional dels boscos.

Prof. Martí Boada. (Foto: Arxiu Martí Boada).

Prof. Martí Boada. (Foto: Arxiu Martí Boada).

Per un ambientòleg, quin interès té l’arqueologia clàssica?
És molt important, perquè per entendre la situació ambiental actual i l’estructura dels nostres paisatges ens hem de remuntar tan enrere com ens sigui possible. He treballat molts textos clàssics: Estrabó, Columel·la, Plini i un llarg etcètera. Aquests testimonis escrits m’han estimulat molt, més potser que les troballes arqueològiques pròpiament.

Parla’ns-en.
La Història natural de Plini és sensacional. Deixant a part Aristòtil, és la primera història natural, el primer inventari precientífic. Fa un retrat de l’entorn una mica fantasiós però interessantíssim!

Per què?
Perquè, entre altres coses, formula el primer cas de delicte ecològic. Mostra una visió precientífica però ja ecològica. Diu que qui mata una cigonya se l’hauria de condemnar a mort, perquè les cigonyes controlen la població de rates i gripaus. Entén el paper regulador de les cigonyes, és a dir: entén l’estructura de la piràmide tròfica! Condemnar a mort per matar una cigonya és un supòsit fortíssim, i és el primer cop que es documenta una penalització per motius ecològics.

I Estrabó, per què també t’és interessant?
El tercer volum de la Geographica d’Estrabó ens ha permès veure la situació paisatgística ibèrica. Alerta, no descriu la península com una selva: diu que és boscosa. D’aquesta obra se n’ha extret la falsa imatge de la península com una selva, i n’ha sortit el mite de l’esquirol que podia anar dels Pirineus a l’estret de Gibraltar saltant de banca en branca. Ha anat molt bé per segons quins discursos que denuncien la desforestació.

Hispània volia dir ‘terra de conills’.
Estrabó diu que els pobles del sud-est ibèric s’han d’exiliar per culpa d’una plaga de conills. Els conills, a part de menjar-se els conreus, quan orinen fan un esgarrapall que si són molts acaben desestructurant el sòl. Aquest potser és el primer impacte ambiental sobre la població documentat a la península. D’aquest episodi també revela que aquesta cultura ibèrica no menjava conills, és a dir, no incorporava a la seva dieta una proteïna que tenia ben disponible!

Com canvia el paisatge amb els romans?
Com diu Estrabó, a la península hi havia molta densitat forestal, i els romans van començar a aprofitar les planes fèrtils, van fer deveses… Els assentament s molts cops no els triaven, sinó que s’establien on ja hi havia poblats ibèrics, tot i que ells preferien les planes fluvials perquè asseguraven la mobilitat. La domus havia d’estar ben comunicada, per anar bé al costat de la mateixa Via Augusta. Quin ordit de vies es va fer! L’hem ben heredat.

Com tantíssimes altres coses!
Mira, el model d’agricultura que descriu Cató a De Agri Cultura encara és vigent. Diu que al voltant de la domus hi ha d’haver en primer lloc el jardí, amb plantes remeieres, culinàries i decoratives. En segon lloc, l’hort, que té una oferta estacional molt variada i proveeix d’aliment fresc en un moment en què no hi ha gaires sistemes de conservació. En tercer lloc, els secans de cereals, per poder fer el pa i també per tirar endavant la producció de proteïnes, és a dir, els ramats. En quart lloc, els fruiters de secà: la vinya, l’olivera, els avellanerars… I en cinquè lloc el bosc, per a la producció d’energia i de fusta. Aquest model ha valgut fins a l’arribada dels hidrocarburs fòssils.

Fantàstic!
Ah, i també encara val tot el que diu Columel·la dels empelts, els vivers forestals, la vinya, la preparació de les terres… L’arada romana aguanta fins ara!

Aegueix descobrint tot el que l’arqueologia clàssica aporta als estudis de les Ciències Ambientals en aquest enllaç.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

Arqueologia de la mort (II)

divendres, 23/03/2012 (picantpedra)

Parker.jpg

Prof. Mike Parker Pearson, professor d'Arqueologia de la Universitat de Sheffield

Després del post de fa uns dies on us anunciàvem el seminari sobre arqueologia de la mort, aquesta setmana parlem amb el prof. Mike Parker Pearson, professor del Departament d’Arqueologia de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) i specialista de renom internacional en arqueologia de la mort i prehistòria recent de Gran Bretanya i nord d’Europa. També ha excavat a Grècia, Síria, els Estats Units i a Madagascar i de l’oest de l’oceà Índic. Dirigeix els treballs arqueològics al jaciment de Stonehenge, la qual cosa l’ha fet mereixedor de la distinció “Arqueòleg de l’any” el 2010. Ha estat el principal conferenciant del seminari de l’ICAC “L’arqueologia de la mort”.

Què és l’arqueologia de la mort?
És l’estudi dels costums i rituals funeraris en el passat, l’estudi de com la gent ha commemorat la mort.

Que és més que commemorar el passat.
Esclar, perquè els monuments funeraris perviuen en el futur, o sigui que és una manera que tenen els humans de canviar el sentit del temps. És una marca en el present que es refereix al passat i que perdurarà en el futur, durant segles o mil·lennis.

La consciència de la mort ens fa humans?
Sí, és un dels aspectes fonamentals que ens diferencia dels animals. I el que fem és mirar de donar sentit a aquest problema: tenim una vida molt curta i no sabem què passa quan morim. El que és fascinant com a historiadors és estudiar com les societats del passat i del present ho intenten resoldre, racionalitzar, explicar.

La societat actual com ho fa?
A Occident ens veiem com una cultura de la vida. La mort hi és negada, malgrat que sigui a tot arreu i passi a tothom! Hauria d’estar més integrada a la vida, independentment de si tenim creences religioses.

Per entendre la mort al llarg del temps les restes arqueològiques són suficients?
L’arqueologia no dóna un retrat sencer del passat. Tenim restes materials, com monuments, recintes funeraris, edificis, els mateixos esquelets, però per del 99% de la història de la humanitat no n’han quedat rastres.

Que difícil d’estudiar, doncs.
És un repte. Tan sols sabem de grups que no són representatius de la majoria de la població. També és el nostre repte pensar en altres llocs on hem de buscar restes. I tinguem present una cosa: a Europa la majoria dels nostres morts d’avui no seran arqueològicament visibles, perquè la incineració és una pràctica cada cop més estesa.

Sort, perquè al final no hi cabríem!
Què passa quan el planeta és ple de monuments per als morts?

Se us acut alguna resposta? Seguiu descobrint l’apassionant món de l’arqueologia de la mort i descobriu més coses sobre Stonehenge en aquest enllaç!

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

L’arqueologia de la mort

divendres, 9/03/2012 (picantpedra)

Vas funerari (lecit àtic de foncs blanc) del segle V a.C. Dona portant ofrenes a una tomba. Foto: Jastrow

 

Els dies 20 i 21 de març de 2012 es durà a terme a l’ICAC el segon dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica que fem cada any a l’ICAC. Aquest es titula L’arqueologia de la mort: una perpectiva multidisciplinar, i presentarà diverses lliçons sobre l’arqueologia de la mort i la informació que els rituals i pràctiques funeràries aporten sobre les societats que les han generades.

Els doctors Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) i Jesús Carruesco (URV/ICAC) en són els coordinadors científics. El convidat principal és el professor Mike Parker Pearson, de la Universitat de Sheffield, reconegut expert en prehistòria del Regne Unit, sobretot pel projecte d’excavació que dirigeix a l’espectacular jaciment d’Stonehenge que l’ha fet mereixedor del guardó “Arqueòleg de l’any 2010”.

El seminari compta amb la participació de set especialistes més, que tractaran aspectes metodològics i presentaran estudis de casos. Un cop fet el seminari, farem una entrevista al professor Parker perquè ens expliqui de primera mà els seus treballs sobre l’arqueologia de la mort.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn

La sandàlia d’un legionari romà

dijous, 1/03/2012 (picantpedra)

Ahir va sortir a El País la notícia d ela troballa de la sandàlia d’un legionari romà al Raval de Barcelona: com diu en Jacinto Antón, autor de l’aricle, “El descubrimiento es emocionantísimo: nos pone en contacto directo con la cotidianidad de las legiones, uno de los agentes más distinguibles, característicos y populares de la cultura romana.”

800px-Caligae_from_side.jpg

Càliga romana (Foto: MatthiasKabel)

 

En llatí, aquest tipus de calçat s’anomenava caliga (en singular), o caligae (en plural), i fou el que donà el sobrenom de Calígula a l’emperador romà Gai Juli Cèsar August Germànic.

Us recomanem doncs la lectura d’aquesta notícia tan original: la trobareu aquí.

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • LinkedIn