Entrades amb l'etiqueta ‘Mercat del Born’

Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona

dijous, 2/11/2017

Autora del post: Nerea Ardébol Mata

La nostra feina com a arqueòlegs és documentar el ric patrimoni, fent visible l’invisible. D’aquesta manera, ens hem decidit a enaltir la petita part que ha quedat visible o que nosaltres hem tret a la llum. L’invisible no és només el que encara no ha estat descobert, sinó tota la informació que no reveladirectament la visita a un jaciment. És a dir, són invisibles les formes de vida, les relacions de poder, les formes de propietat, la percepció de l’espai… És evident que la morfologia és un punt de partida necessari (a la investigació, en la gestió i en la comunicació), però la nostra tasca passa per desmitificar el paper dels elements aïllats i per transmetre el seu paper en els processos històrics sense trivialitzar-los. Així doncs, la finalitat de l’arqueòleg no ha de ser només excavar, sinó recuperar tota la informació necessària possibilitant el coneixement per part de la societat.

Jornada de portes obertes al Jaciment arqueològic del Born

Resulta molt avantatjós, des del punt de vista del coneixement i de la difusió, que el jaciment del Born inclogui àrees de caràcter molt divers. Hi trobem fragments dels tres components del tronc vertebrador de l’activitat de la ciutat. Un fragment del sector comercial; un fragment de la zona industrial del Rec Comtal, i un fragment de les illes de cases de caràcter mariner, així com un fragment de l’àrea perifèrica, en aquest cas la de llevant de la ciutat (Garcia Espuche, 2009).

En tot cas, allò que ha resultat més determinant pel jaciment del Born és l’enorme informació documental que es pot associar a les persones i a les cases del seu fragment urbà. Però allò que ha comptat més és l’existència i la preservació del jaciment. Per descomptat, el fet que el jaciment del Born mostri els efectes posteriors de la derrota de 1714 (i que existeixi precisament per això) contribueix a aquest enriquiment, sumant-se al fet de poder presenciar espais on vivien persones amb nom i cognom, transportant-nos a aquella època a través de la gent i la seva vida quotidiana. A més a més, la interdisciplinarietat ha estat clau en el procés de recerca i difusió (Garcia Espuche, 2009).

Així doncs, és vital conservar i donar a conèixer el patrimoni, un patrimoni entès en el sentit més ampli. Els diferents moments històrics de la ciutat de Barcelona no només apareixeran en el marc dels estudis històrics, a partir de la documentació escrita, sinó també a partir de les dades que ens pot aportar l’excavació arqueològica. Barcelona es reinventa, és canviant i dinàmica i les empremtes que queden al nostre patrimoni ens ho mostren, com queda palès al jaciment arqueològic del Born. Fins ara s’ha parlat de recerca, però també s’ha de parlar de gestió i protecció, des de la detecció de les unitats arqueològiques fins a la difusió dels resultats de la intervenció, tant entre la comunitat científica com entre els ciutadans. Per tant, s’ha d’aconseguir treure un ús social del treball de l’arqueòleg que arribi a la societat (Miró, 2014).

Per aconseguir tal propòsit disposem de la carta arqueològica de Barcelona  (http://cartaarqueologica.bcn.cat), un inventari del passat històric de la ciutat que té com a objectiu oferir un conjunt d’informació unificada on quedi recollida tota la documentació del patrimoni arqueològic de Barcelona, per elaborar un document orientat a l’anàlisi, el diagnòstic i l’avaluació  del patrimoni. La disponibilitat dels fons patrimonials representa una clara evolució que rau en la possibilitat d’accés al patrimoni per a tots els públics. Un dels punts forts del projecte és la possibilitat de consultar la informació arqueològica al Geoportal en un context més ampli de la resta de capes d’informació geogràfica corporatives (urbanisme, catàleg de patrimoni, topogràfic…).  El projecte de la Carta Arqueològica té una marcada voluntat de transparència i accés a la informació per part dels diversos tipus de públic.

Portal web de la carta arqueològica de Barcelona (Font: http://cartaarqueologica.bcn.cat/684)

Així doncs, es parteix de la idea que Barcelona és un jaciment únic amb diversos punts d’interès arqueològic. Al jaciment del Born partim d’un espai transformat al llarg del temps, normalment amb uns canvis produïts de manera antròpica. És important no fossilitzar estats o èpoques concretes de la història de Barcelona, sinó anar forjant un discurs diacrònic amb les dades obtingudes, tant de la recerca històrica com de la topogràfica. El jaciment del Born és molt més que 1714. No s’ha d’oblidar que, sovint, les dades que tenim són fragmentades i heterogènies, i s’ha de buscar la manera d’ordenar-les i posar-les en relació. (Garcia Espuche, 2009)

Una de les aplicacions de la carta ha estat crear nous webs relacionats amb el web de la carta arqueològica, amb una temàtica concreta i clara. La primera que s’ha dut a terme està dins el marc del tricentenari. S’anomena «1714, Arqueologia d’un setge» i està estructurada en tres apartats: el que va passar abans del setge, al llarg del setge i després de la derrota. A cada apartat, es recomanen una sèrie d’intervencions arqueològiques amb relació al tema que ens ocupa, i la cerca ens readreça cap a la carta arqueològica. La idea és fer més àgil i fàcil la recerca sobre un tema que desperta un interès especial, i les cerques que s’han programat estan en relació amb diversos fets relacionats amb la vida, la religió, la guerra, les creences i la mort. Tenim també en compte la realització de la càpsula del Born, on, a diferència de la del 1714, es treballa diacrònicament en un punt concret. S’explicarà l’evolució d’aquesta part de la ciutat, des de l’època romana fins a la construcció del mercat i la seva recuperació.

Portal web «1714, Arqueologia d’un setge». (Font: http://cartaarqueologica.bcn.cat/monografics/1714/)

Finalment, volem reconèixer l’excepcionalitat de la nostra ciutat i el fet de poder col·laborar a donar a conèixer un passat, que està en el present i que ens pot ajudar a planificar el futur.

 


Bibliografia

GARCIA ESPUCHE, A. 2009. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segle XIV-XVIII). Institut de Cultura. Barcelona.

MIRÓ, C. 2014. «La Carta Arqueològica de Barcelona. Gestió i recerca del nostre patrimoni». Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, p. 17-22.

 

Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic

dissabte, 21/10/2017

Autora del post: Elsa Bernad

El cas de la conservació del mercat del Born i de les restes arqueològiques de part de l’antiga trama de la ciutat de Barcelona, com són algunes cases i part del rec comtal del barri de la Ribera, ens fa prendre consciència sobre l’impacte, el debat i la diversitat d’opinions, i per tant, d’interessos en joc, que pot arribar a generar l’arqueologia, especialment la urbana, i en concret, quan es tracta de la valoració del patrimoni.

Imatge de l’interior del Born CCM on es pot apreciar el perfecte vincle entre el mercat i les restes arqueològiques. Font: elaboració pròpia.

És cert que tota arqueologia està, si més no, hauria d’estar, compromesa amb la societat a partir del concepte de devolution, que consisteix en el retorn a la població de tot el coneixement adquirit com a contraprestació a la inversió en investigació. D’aquesta manera l’arqueologia esdevé una activitat beneficiosa per a la societat a nivell cultural, social i econòmic, entre altres.

L’arqueologia urbana, centrada en l’estudi de les diverses fases d’ocupació d’un territori i del seu desenvolupament al llarg del temps, és probablement la branca d’aquesta disciplina que té un contacte més directe amb la societat i per això és una de les que genera més polèmiques. En part crec que aquesta polèmica deriva del fet de la manca de coneixement de la immensa majoria de la població d’aquell compromís del que parlàvem abans, en definitiva del benefici que li hauria de comportar aquella inversió. En el nostre cas, Barcelona és una ciutat viva i dinàmica que constitueix un jaciment pluriestratificat que obliga a una unitat de gestió organitzada pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El creixement continu de la urbs comporta la realització d’actuacions arqueològiques de prevenció o d’urgència sobre el patrimoni que fa que sovint ens  qüestionem què cal fer amb aquest. Contràriament al que molta gent pensa, l’arqueologia no és en cap cas un impediment al desenvolupament urbà, sinó una eina que ens ajuda a conèixer el nostre passat i allò que és necessari preservar i conservar. Són moltes les temàtiques sobre el patrimoni que en les últimes dècades han anat adquirint protagonisme. Això no hauria de resultar estrany si tenim en compte que certs icones, especialment en l’àmbit urbà, han esdevingut llocs de memòria: indrets que pel seu valor històric són reconeguts per una col·lectivitat que els rendeix una mena de culte. Així és com patrimoni i espai, mantenen una relació indissoluble. Sense dubte es pot afirmar que el Born CCM és un dels exemples paradigmàtics d’aquestes noves nocions sobre patrimoni, ja que combina l’estructura arquitectònica de l’antic mercat amb les restes arqueològiques.

Centrant-nos ara el cas concret del Born CC, l’edifici fou construït l’any 1876 al barri del Casc Antic de Barcelona, una zona estratègica de la ciutat per la seva proximitat a l’estació de França, punt principal de connexió dels ferrocarrils amb la resta d’Espanya. El mercat va ser el primer en emprar ferro per a la seva arquitectura i va allargar la seva vida útil com a recinte fins el 1971.

Exposició dels materials arqueològics exposats al Born CCM. Font: elaboració pròpia.

A partir d’aquest any, el recinte restà tancat durant 42 anys, temps suficient per al desenvolupament d’un complex  debat sobre la preservació de l’edifici i el possible ús que se’n podia fer de l’estructura. Van ser diversos els sectors socials que participaren en aquest debat i que alhora impulsaren diversos projectes i propostes tot configurant un escenari de discussió sobre el patrimoni i la identitat nacional catalana. En un primer moment, el debat se centrà en el mercat. Davant del no reconeixement patrimonial de l’estructura per part de l’Ajuntament de l’any 1969 sota el govern de Porcioles que pretenia derruir-lo per a l’establiment d’un pàrquing, diverses entitats ciutadanes prengueren mesures per manifestar la necessitat de conservar el primer mercat fet amb ferro i una estructura que ja feia dècades que formava part del seu dia a dia. Per les raons exposades, van proposar la construcció d’un ateneu al seu interior. Tanmateix, la crisis econòmica acompanyada de l’immobilisme governamental van fer que l’edifici continués tancat sense un futur prometedor.

Aquesta inacció es trencà finalment l’any 2002 quan s’iniciaren les obres de remodelació i adequació de l’estructura en la qual finalment s’havia d’erigir la Biblioteca Provincial de Barcelona. La descoberta de restes arqueològiques del barri de La Ribera, destruït després de la Guerra de Successió Espanyola cap al 1714, en el subsòl del mercat suposà la paralització de les obres iniciades per tal que els arqueòlegs les poguessin estudiar i realitzar una valoració patrimonial. Naixia, doncs, un nou debat entorn a un patrimoni, aquest cop de naturalesa arqueològica.

La polèmica en essència, se centrà entre la conservació d’unes restes arqueològiques, rellevants per a la comprensió de la història de la ciutat de Barcelona, i la necessitat socio-cultural i contemporània d’una biblioteca. Cal tenir present que el jaciment del Born s’erigeix com quelcom únic ja que fou el producte d’un enderroc premeditat en el que els veïns van poder endur-se allò que consideraven necessari. D’altra banda, permet posar en relació i contrastar la documentació històrica amb les dades arqueològiques, cosa que possibilita una reconstrucció molt fidel de la vida quotidiana de la població que habitava el barri de La Ribera quan aquest fou derruït.

Per això no és d’estranyar que es coneguin els noms dels propietaris de les cases, el seu ofici o les reformes que es dugueren a terme en els diferents hàbitats, entre altres coses. Tots aquests factors són els que confereixen a aquest jaciment una importància patrimonial indiscutible.

A finals del mateix 2002 s’anuncià la cancel·lació de la construcció de la Biblioteca. El mercat passaria a ser un Centre Cultural que inclouria les restes arqueològiques, així com sales destinades a diverses activitats culturals. Finalment, el Born CC s’inaugurà el dia 11 de setembre de l’any 2013, començant així amb la commemoració del tricentenari dels esdeveniments.

Peces ceràmiques exposades a l’exposició permanent. Font: elaboració pròpia.

El recinte gaudeix avui en dia d’un jaciment arqueològic únic, dues sales d’exposicions, un espai polivalent i un restaurant. Analitzat aquest “viatge polèmic” que patiren tant el mercat com les restes, hom arriba a la conclusió que el Born CC és una perfecta conjugació en un mateix espai d’elements patrimonials de la ciutat antiga i moderna i, a més, de naturalesa distinta. D’altra banda, permet adonar-nos de les diverses lectures, i interpretacions que es poden elaborar sobre un mateix element patrimonial, depenent dels interessos i objectius en joc, de si es posa l’èmfasi en un interès social-cultural, econòmic o polític. Al mateix temps, ens serveix per entendre com els béns patrimonials són inestables i variables o dit en altres paraules, com es poden activar o desactivar en funció de l’agent que els valora i el moment en què ho fa.

Per aquest motiu, és impossible concebre l’arqueologia i el patrimoni al marge d’influències socials, polítiques, econòmiques… Encara avui en dia, l’arqueologia continua sent una disciplina poc valorada pels poders polítics
i econòmics i en conseqüència, també per la societat desconeixedora d’aquella finalitat de retorn devolution, així ho demostren les escasses inversions que se’n destinen. I en els supòsits escassos en què aquestes s’arriben a realitzar, no acostumen a quedar exemptes de crítiques que les titllen de malbaratament de recursos. No obstant, aquesta manca d’interès inicial ha quedat demostrat al llarg de la història, que no impedeix que posteriorment es tregui profit dels resultats obtinguts fins el punt de ser utilitzats en la difusió de determinats idearis o reivindicacions, tal i com ha succeït en el cas que aquí exposem.

Si bé en el projecte del Born CC va existir una forta inversió econòmica, incrementada amb motiu de la complexitat i abast de les obres, podríem dir que aquesta ha sortit rentable ja que el centre ha esdevingut un dels llocs amb més visites de la capital catalana, tant per part de la gent de la pròpia ciutat com d’altres parts del país i d’arreu del món. Així doncs, considero desafortunades les crítiques abans esmentades en essència alimentades pel lloc que la cultura en general ocupa, i que sovint obliden que tan necessari és fer inversions en cultura com en aspectes socials o sanitaris. Un poble sense cultura és un poble sense història, llibertats, educació, art…, en definitiva, sense tot allò que al meu entendre ens fa ser més humans, és important prendre consciència, i destinar els fons necessaris per al seu foment. Paral·lelament, i per les raons exposades, crec que el Born CCM i l’èxit obtingut, mostra aquell interès de la societat per saber i conèixer el seu passat, així com la voluntat de salvaguardar dos bénspatrimonials: el mercat i el jaciment arqueològic.

Al llarg d’aquest breu escrit hem anat veient com el patrimoni, a l’igual que l’arqueologia, no és quelcom neutre, sinó que es tracta d’un tema amb un fort impacte social, on qualsevol decisió tindrà conseqüències. El Born CCM, com hem esmentat anteriorment, representa una doble solució a una problemàtica patrimonial: per una banda ha facilitat una nova funcionalitat cultural a l’antiga estructura del mercat, i al mateix temps, dóna protecció a unes restes arqueològiques. Per aquesta raó sóc de l’opinió que els projectes com el Born CC esdevenen una excel·lent oportunitat per mostrar a la societat que l’arqueologia, la història i la preservació del patrimoni són necessàries, no només des d’un punt de vista intel·lectual, acadèmic i cultural, sinó també d’oci.

El Born CC hauria de servir com a precedent d’altres projectes culturals que busquin fomentar l’interès de la població des de l’educació infantil per l’arqueologia com un mecanisme per accedir, conèixer i finalment, entendre el passat així com, per conscienciar de la importància de salvaguardar el patrimoni.


 

Fonts consultades

Bibliografia
HERNÁNDEZ, A., 2016: “La invención y disputa por el patrimonio en Barcelona: del Mercado de Born al Born Centro Cultural”, Anales Geografía, Universidad Complutense, núm. 37, pp. 161-181.

Webgrafia
http://elborncentrecultural.bcn.cat/es/portada
http://elpais.com/tag/bcc_born_centre_cultural/a/
http://www.lavanguardia.com/cultura/
https://lletresalvent.wordpress.com/2013/12/30/una-mirada-critica-a-el-born-centre-cultural/

Documental
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1935/Benvinguts-al-9N

Sergi Sánchez Crespo: Excavar al Mercat del Born: una experiència única

divendres, 24/02/2017

Autor del post: Sergi Sánchez Crespo

Entre el 27 de juny i el 8 de juliol dotze estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han estat aprenent a excavar en el Mercat del Born. Aquest és un indret únic, tant pel que fa a la magnitud de les restes preservades, com per la popularitat del propi jaciment, així com per la repercussió periodística que va suposar la primera excavació del jaciment des de la inauguració del Born Centre Cultural, el 2013 (cosa que, malauradament, no sol passar amb d’altres jaciments). El jaciment del Born és irrepetible també per la gran quantitat de materials que es troben, ja siguin ceràmiques, teules, restes òssies de fauna, fragments de bronze, claus de ferro, fragments de vidre, elements de joc com daus, etc. cosa que no passa a tot arreu.

Excavar en un jaciment d’unes cronologies “tant” recents, com són els segles XVII-XVIII, és força espectacular, perquè els materials que trobes (i la seva mida) són molt més sorprenents que no pas en un jaciment de cronologies molt més antigues, com podria ser un poblat ibèric o un campament romà (cosa que, sigui dit de passada, també és molt interessant per a molts de nosaltres).

Quant als àmbits en què es va excavar durant aquelles dues setmanes, potser dos dels tres van ser molt interessants: la claveguera de la Casa Corrales i l’habitació 19 d’aquest mateix habitatge. La claveguera era un àmbit d’excavació molt complex, en què la estratigrafia (els diversos nivells de terra, que s’excaven individualment, un per un) era molt difícil d’entendre i delimitar. No obstant, l’àmbit va ser molt agraït pel que fa als materials, especialment restes ceràmiques de tot tipus i fragments de vidre, els quals a vegades confoníem per la petjada que deixa el vidre en la terra.

Pel que fa a l’àmbit 19 de la Casa Corrales, era fascinant veure l’evolució de l’habitació (es podria dir així ja que els arqueòlegs estaven rodejats de murs) i veure quin tipus de materials sortien. A mesura que s’anava baixant els diversos estrats, la complexitat de l’habitació augmentava. De sobte, van aparèixer forats de pal, estrats amb formes estranyes i coloracions diverses.

Com potser s’ha pogut copsar, moltes vegades la feina dels arqueòlegs, a més d’identificar, classificar i estudiar els materials, molts cops també consisteix en identificar el color d’un estrat, així com veure la seva extensió, tant superficial com la seva profunditat. A més, s’ha de documentar quins estrats estan connectats entre sí, ja que d’una altra forma l’evolució de l’excavació es perdria, perdent d’aquesta manera la informació sobre els materials recuperats, ja que no es podria saber d’on han sorgit.

Per a un arqueòleg interessat en ceràmiques, era molt divertit veure les diferents produccions: les ceràmiques d’importació italianes, les ceràmiques de taula, les de cuina, així com fragments de peces ceràmiques que s’utilitzaven per a recollir aigua al pou (gibrells) o bé per a ús culinari (com podrien ser les greixeres). Va ser molt útil la classificació dels materials ceràmics que es van anar trobant durant la intervenció, perquè d’aquesta forma s’aprenien les diverses formes ceràmiques, el seu ús i el seu origen. Pel que fa a les ceràmiques importades, es van classificar segons l’estrat en què s’havien trobat i es van dipositar en una capsa a part de la resta de ceràmiques, perquè aquestes són les que ens permetrien en el posterior estudi datar els estrats i, finalment, veure fins a quina cronologia s’ha arribat durant la excavació.

Un dels objectius de la excavació, a part de la òbvia formació dels estudiants de pràctiques, era la recollida de mostres de terra de pràcticament tots els nivells per al seu posterior estudi bioarqueològic. Això vol dir que, a partir de la recollida de mostres de terra, aquestes es passarien per una màquina de flotació de restes vegetals. La màquina, que funciona amb aigua, permet que la terra sigui rebutjada i les restes macrobotàniques (com podrien ser carbons, llavors, fruits, etc) emergeixin cap a la superfície i siguin recollides per al seu estudi en el laboratori. Aquesta interessant iniciativa, dirigida pel doctor Santiago Riera, professor de la Universitat de Barcelona, permetrà l’estudi de la relació entre les plantes i les comunitats humanes que van viure en aquesta zona del barri del Born entre els segles XV-XVIII. Potser, aquest tipus de restes són més desconegudes per al públic general, que, en alguns casos, encara concep l’Arqueologia com la ciència que només pot desenterrar els materials “clàssics”: ceràmiques, monedes, armes i escultures. És per això que és molt necessari aquest tipus d’estudis, ja que ens aporten dades sobre quines espècies botàniques eren les més emprades.

Tornant als materials “clàssics”, el tipus més recurrent de ceràmiques en aquesta campanya d’excavació ha sigut la ceràmica comuna, és a dir, la que s’utilitzava en el dia a dia, ja fos per a menjar o bé per a buscar aigua al pou. Dintre d’aquesta denominació (“comuna”) hi ha diverses tipologies de peces (càntirs, gibrells, greixeres, etc), així com diversos acabats. Moltes tenen acabats vidrats, és a dir, superfícies externes lluents, que, generalment, presenten tres tonalitats: verd, marró i melat (que s’assembla al color de la mel). La raó d’aquestes tonalitats és deguda, probablement, a qüestions de moda, ja que la ceràmica de taula de mitjans del segle XVII sol combinar els colors blau i blanc perquè en un principi aquestes produccions pretenien imitar les importacions italianes, que eren de tonalitats blaves. Les argiles amb què es feien aquestes ceràmiques comunes solen ser més ataronjades que les argiles dels plats, bols, etc, perquè com que els vidrats no tindran coloració blanca, no cal que l’argila sigui gaire clara, com és el cas de la ceràmica de taula.

Un altre material destacat, tant per la seva fragilitat com per ser poc comú, és el vidre. A causa de la seva capacitat de trencar-se, el vidre és un material que no es renta al laboratori, a diferència de les ceràmiques i les restes òssies. També es deixa sense rentar perquè en alguns casos el vidre està decorat amb pigmentació negra o blanca, la qual es podria borrar.

En conclusió, l’excavació realitzada al Mercat del Born ha estat molt útil de cara a l’aprenentatge de la dinàmica d’una excavació: com s’identifiquen els estrats, com es realitza la seva planta i secció, la recollida dels materials, la recollida de mostres de terra per al seu estudi bioarqueològic, la classificació de les restes ceràmiques al laboratori, etc.

L’Arqueologia és una tasca científica que requereix d’un equip multidisciplinar, és a dir, en què hi participin professionals de diversos orígens, com per exemple biòlegs o bioarqueòlegs, antropòlegs físics, geòlegs, etc. És un treball que exigeix paciència, perquè tots els materials ceràmics i ossis que es trobin s’hauran de classificar; també exigeix rigor, perquè els resultats, tot i no ser els que un s’espera, són els que són, no es pot falsejar allò que és un fet, allò que la terra ens ha mostrat. I, per últim, és una tasca que t’ensenya valors, com són la disciplina, la constància, la companyonia, així com la comprensió i el respecte a les comunitats humanes del passat, que ens han deixat el seu món quotidià per tal que nosaltres puguem saber més dels nostres avantpassats més recents.

Aquest any excavo al Born!

divendres, 12/08/2016

-Sí, bé, aquest any excavo al Mercat del Born!

-On dius?

-Al… Mercat del Born, el mercat que hi ha entre la Ciutadella i Santa Maria del Mar, on van sortir les cases que van enderrocar per construir-hi la Ciutadella després de la Guerra de Successió al segle XVIII…

-Ah, el “mercat aquell del 1714” que sortia al Telenotícies!

-Sí… aquest és…

Aquesta és la conversa que ben segur van tenir molts dels alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona que gaudirien temps després de dues setmanes de pràctiques excavant a El Born: Centre de Cultura i Memòria entre el 27 de juny i el 8 de juliol. I és que la gent del carrer es queda només amb la imatge que des de molts mitjans s’ha pretès transmetre: el símbol del 1714, l’espai de la Catalunya vençuda i sotmesa, un lloc on versar-hi nacionalitats i odis nacionals, una molèstia per al barri on s’insereix i un altre focus que segueix centralitzant el turisme a Ciutat Vella… Doncs bé, el jaciment d’El Born és molt més que aquestes senzilleses que es queden gratant la superfície.

Imatge de la coberta modernista de l'antic Mercat del Born. Font.

Imatge de la coberta modernista de l’antic Mercat del Born. Font.

En les obres de remodelació de l’antic Mercat del Born (encara pels carrers se sent l’expressió haver-hi born, és a dir, haver-hi mercat, menjar fresc al mercat, etc.!!) es van trobar al 2001 les restes de 60 cases que, com s’ha dit, es van enderrocar pels volts de 1716 i 1717 amb motiu de construcció de la fortalesa militar de la Ciutadella, estructura que controlaria la ciutat de Barcelona, l’última en acceptar Felip V de Borbó, el candidat francès que va resultar-ne guanyador, a la Guerra de Successió (1702 – 1714) per la corona de la monarquia hispànica, per Felip V de Borbó. I és aquí on entre el 2001 i el 2014 es van dur a terme excavacions arqueològiques, obres de restauració, consolidació i es va construir-hi a nivell de carrer el gran Centre de Cultura i Memòria que és avui dia. Però els 8.000 m2 que ocupa el jaciment encara no s’han esgotat arqueològicament, doncs què hi ha sota els paviments i les cases d’aquest 1716-1717?

Imatge general d'El Born: Centre de Cultura i Memòria a finals de juny de 2016, durant les pràctiques esmentades. Font.

Imatge general d’El Born: Centre de Cultura i Memòria a finals de juny de 2016, durant les pràctiques esmentades. Font.

Aquesta és la qüestió que es va pretendre respondre en les intervencions dutes a terme pels estudiants del grau d’Arqueologia al jaciment d’El Born. El primer que es va fer, tal i com es va anar explicant als “diaris d’excavació“, va ser retirar el paviment de l’àmbit 19 de la Casa Corrales, per l’equip de restauradores de Gamarra&García, i posteriorment l’excavació dels estrats (és a dir, les capes de terra acumulades una sobre l’altra) inferiors, arribant fins a nivells del segle XIV. A l’àmbit 16 de la mateixa Casa Corrales, s’hi va plantar un andami metàl·lic per a facilitar-hi l’accés. Allà es va excavar una claveguera que creuava pel bell mig de l’àmbit i els nivells que hi havia per sota, fins a arribar al paviment de l’àmbit que, gràcies al material trobat en la present excavació, es va poder acabar de datar al segle XV. Finalment, també es va dur a terme l’excavació d’un enderroc situat al Bornet, un dels carrers principals desenterrats ja al 2001. Tanmateix, es van reunir diferents mostres de terra dels estrats excavats per a poder realitzar anàlisis bioarqueològiques (com per exemple, flotacions de terres on es trobarien les diferents restes arqueobotàniques com llavors, carbons, etc.). Però no només es van fer tasques d’excavació, sinó que també de dibuix d’estructures no reflectides als plànols de les intervencions prèvies o de les que van anar apareixent.

Alumnes del grau d'Arqueologia de la UB dibuixant el paviment aparegut sota l'enderroc a El Bornet durant les pràctiques entre juny i juliol de 2016. Font.

Alumnes del grau d’Arqueologia de la UB dibuixant el paviment aparegut sota l’enderroc a El Bornet durant les pràctiques entre juny i juliol de 2016. Font.

I d’això se n’ha fet ressó. Es va cel·lebrar una roda de premsa on Xavier Roigé, degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòries de l’Ajuntament de Barcelona,  i Maite Miró, cap dels serveis d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, van informar als mitjans què s’estava fent en aquells moments. Mitjans de premsa, com l’ABC, El Mundo, La Vanguardia en castellà i en català, La Razón, EuropaPressCadena Ser, El Periódico, 20 minutosEl Digital de Barcelona, BarcelonaTV, el mateix compte d’El Born: Centre de Cultura i Memòria, la mateixa Universitat de Barcelona, etc. Fins i tot, la gent del programa Slow de BTV fan realitzar un programa en POV (de l’anglès, point-of-view, és a dir, que l’espectador pot veure-ho com si estigués en primera persona) on es pot veure més d’1 h de la vida dels i de les estudiants del grau d’Arqueologia en plena feina! (Si cliqueu a sobre de les paraules ressaltades en color diferent, podreu accedir a les notícies que van fer!!!)

Periodistes i membres de la premsa visitant les excavacions al jaciment d'El Born durant les pràctiques dels alumnes del grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Periodistes i membres de la premsa visitant les excavacions al jaciment d’El Born durant les pràctiques dels alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Font.

I és que sempre que succeeix quelcom a El Born, se’n fa ressó perquè aquest jaciment no és només el ‘mercat aquell del 1714′ que desperta emocions en uns i en altres sinó que és un espai on poder parlar de la societat, del nostre passat, de la nostra memòria i nosaltres, com a estudiants del grau d’Arqueologia que hi vam estar excavant, us l’anirem desgranant peça a peça per parlar-vos-en, tanmateix, de l’arqueologia d’època moderna.

I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. 27, 28 i 29 de novembre de 2015

diumenge, 1/11/2015

 

sia-header

El Born Centre Cultural, Sala Moragues. 27, 28 i 29 de novembre de 2015

 

Des del Born Centre Cultural s’ha organitzat el I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni

Pel proper mes de novembre el Born Centre Cultural organitza un simposi internacional d’arqueologia amb dos objectius: d’una banda, establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes; de l’altra, presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. Dins d’aquest mateix context podrem conèixer els diversos projectes de caràcter tecnològic en què ha estat treballant l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) aquests darrers anys i que possibiliten una major difusió del coneixement històric de la ciutat de Barcelona.

Hi participaran Stéphane Demeter, president de la junta directiva de l’associació Palau de Carles V, gerent de la zona arqueològica i del museu de Coudenberg (Brussel·les) i professor universitari; Sérgio Fiadeiro Guerra Carneiro, arqueòleg del Gabinete de Arqueologia da Câmara Municipal de Chaves (Portugal); Enrico Zanini, professor associat de Metodologia de la Recerca Arqueològica del Departament de Ciències Històriques i dels Béns Culturals de la Universitat de Siena; Louise Pothier, conservadora en cap i arqueòloga de Pointe-à-Callière, museu d’arqueologia i història de Mont-real; Tony Pollard, Director del Centre arqueològic de Battlefield de la Universitat de Glasgow, Escòcia, i co-fundador del Journal of Conflict Archaeology; Toni Fernández, director de les intervencions arqueològiques efectuades a l’antic mercat del Born (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Manel Miró, historiador (STOA. Patrimoni, Turisme i Museografia); Marc Hernández, Cap de Sistemes d’Informació (ICUB); Miquel Gea, arqueòleg (ACTIUM Patrimoni Cultural SL); Mikel Soberón, arqueòleg (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Marta Fàbregas, arqueòloga (ATICS SL); Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ICUB); i l’equip del projecte «El Born 3D».

Hi haurà servei de traducció simultània.

Ja es pot efectuar la inscripció prèvia i sol·licitar la factura corresponent (si escau), així com fer la petició del certificat d’assistència per anticipat.

La Facultat de Geografia i Història de la UB reconeix l’assistència al Simposi amb 1 crèdit de lliure elecció.

Preus
Públic general: 50 €
Estudiants / Aturats / Jubilats: 35 €

 

Per seguir l’actualitat abans i durant no olvideu l’etiqueta #SIABORN15

Programa