Entrades amb l'etiqueta ‘batalla de l’ebre’

El Poble Vell de Corbera d’Ebre: análisis de las zonas de devastación

dimecres, 2/11/2016

Autora: Tania González Cantera

Corbera d’Ebre es un testimonio único de la crueldad y de la sinrazón de un conflicto tan presente aún en la actualidad como es la guerra civil. En el estado ruinoso de la parte antigua del pueblo, el denominado Poble Vell, han quedado fosilizadas tanto las causas, como las consecuencias de la batalla más larga y sangrienta del conflicto: la batalla del Ebro.

Sin ir más lejos, la antigua iglesia de Sant Pere es un recordatorio constante de la acción de ambos bandos en el Poble Vell. En su fachada puede observarse la huella originada a raíz de la destrucción de sus símbolos cristianos y de su ocupación por parte de los miembros de la CNT-FAI en julio de 1936 con el fin de su reutilización a modo de economato, así como de los bombardeos padecidos por parte de la aviación franquista en el verano de 1938. El caso de la iglesia es extrapolable a prácticamente el resto del Poble Vell: el combate entre republicanos y nacionales redujo este municipio catalán a una ingente masa de madera, cemento y hierro, donde muchas familias continuaron malviviendo hasta bien entrado el período franquista.

esglesia-corbera-interior

Font: http://openbuildings.com/buildings/1-huge-skylight-church-profile-45484

No obstante, el paso del tiempo, la reutilización de sus materiales y la ausencia de una acción global de restauración del mismo es el motivo principal de su degradado estado actual. Con todo, la ubicación de las diferentes viviendas y estructuras ha sido un factor vital para su conservación o degradación, ya que ha configurado un patrón. El origen de dicho patrón se debería a la formación geológica de la zona: la Montera, donde se asienta el Poble Vell, está conformada por tres niveles de terrazas. Según la geología, los niveles de terraza más elevados son los que más se erosionan y sufren la acción de los diferentes agentes naturales (agua, viento…), por lo que se trataría de las zonas que más fácilmente se degradarían. Por el contrario, las estructuras localizadas en la terraza menos elevada serían las que más y mejor se habrían preservado.

Este proceso ha podido ser constatado en el caso del Poble Vell ya que el número y el estado de conservación de las estructuras localizadas en las terrazas inferiores es superior a las de la parte alta de la Montera. Es más, la zona donde se ha intervenido durante la presente campaña sería la peor conservada de todo el Poble Vell, bien por causas geológicas como por antrópicas. El área circundante a las antiguas calles Forn y Portal Nou se asienta sobre terreno natural y no sobre una terraza, un hecho que intensifica la velocidad de degradación de las estructuras que se encuentran allí. Por si fuera poco, la acción del hombre ha acelerado considerablemente dicho proceso, especialmente tras 1969 cuando, por orden del consistorio local, se ordenó “convertir en Coto Escolar las ruinas del casco antiguo” mediante la “demolición en evitación de posibles accidentes con la plantación de arbolado en sus ruinas” (Clua Micola et al. 2007, 177).

foto-antiga-poble-vell

Font: http://www.poblevell.cat/ca/inici/inici.html

Sin embargo, el área superior de la Montera no ha sido el único espacio en el que el impacto de la acción humana ha tenido una incidencia negativa: a excepción de las estructuras subterráneas (como los trujales de vino), el Poble Vell en su conjunto ha sufrido dicho proceso. Este hecho ha tenido lugar como consecuencia de la reocupación de las ruinas durante la posguerra y de la posterior extracción de materia prima de estas estructuras para la construcción de las viviendas del pueblo nuevo, situado en las terrazas más inferiores de la Montera. En este sentido, la geología juega de nuevo un importante papel: las partes mejor conservadas de las viviendas aterrazadas, a excepción de las construcciones bombardeadas, serían las más cercanas a la cima de la Montera. En cambio, la destrucción de los sectores inferiores de las casas debido al fuerte impacto y al peso del derrumbamiento de los techos y de otras estructuras sería inevitable conforme a las leyes de la física. Asimismo, en muchos casos los propios derrumbes constituyen una especie de soporte para las estructuras contiguas, frenando de esta manera la posible caída de más inmuebles.

20160309_120456_opt

Exemple de graus de conservació d’alguns immobles del Poble Vell. Font: pròpia

Con todo, en función de los materiales de construcción empleados el grado de preservación variaría destacadamente ya que las edificaciones realizadas en tapial, si están bien consolidadas, frenarían el deterioro de manera muy notable, mientras que la caída de las viviendas de piedra sería mucho más frecuente al no estar éstas tan ligadas entre sí.

En definitiva, podemos concluir que la propia batalla del Ebro no ha sido la principal responsable del deterioro actual del Poble Vell, sino las posteriores actuaciones antrópicas sobre el mismo. Con el fin de evitar una mayor destrucción de estos vestigios tan singulares, sería vital la realización de obras tanto de consolidación como de restauración1 siempre que se quiera intervenir en el Poble Vell ya que, de esta manera, el impacto del ser humano no sería tan determinante.

Per saber-ne més: CLUA MICOLA, P., SÁNCHEZ CERVELLÓ, J., MARGALEF FANECA, C., 2007, Corbera d’Ebre. 200 ANYS D’HISTÒRIA. 1800-2007, Ajuntament de Corbera d’Ebre.

1En algunas zonas del Poble Vell ya se han realizado algunas obras de consolidación, como es el caso de la calle Pinyeres o el entorno de la plaza de Sant Pere durante los últimos meses del 2007 (Fuente: poblevell.cat).

Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns

dilluns, 24/08/2015

El passat 3 de juliol els estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona vam tenir l’especial oportunitat de formar part de la història del poble de Corbera d’Ebre.
Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Corbera, del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) i del Centre d’Interpretació 115 dies, es va poder celebrar una comunicació sobre les excavacions arqueològiques realitzades entre els dies 25 de juny i el 4 de juliol de 2015.

En aquella presentació vam exposar els objectius de la excavació, què era i que representa el jaciment, els resultats obtinguts durant la campanya i les propostes de futur que es realitzaran amb el treball dut a terme durant la intervenció arqueològica. Tot amb la finalitat d’informar als habitants de Corbera que el seu patrimoni no s’ha deixat de banda i té la mateixa rellevància que qualssevol altra troballa romana o medieval.

LostFile_JPG_385056639_ARichaud

Presentació sobre l’excavació duta a terme a Corbera d’Ebre.

LostFile_JPG_385146079_ARichaud

Companyes representant al grup d’arqueòlegs que vam realitzar a la Cota 287.

Durant la comunicació vam poder comprovar com la majoria dels ciutadans de Corbera s’encuriosia per descobrir què va passar en la Cota 287 i què en faríem d’ella. Passant per preguntes sobre la metodologia arqueològica fins a qüestions d’història i ideologies polítiques dels brigadistes i la participació internacional. Fins i tot es van comunicar idees que alguns dels ciutadans portaven rumiant de feia temps i volien posar en pràctica, com ara la incorporació d’una bústia de material. Sorprenentment els corberencs volien saber com podien protegir el seu patrimoni cultural de la Guerra Civil davant la contínua intrusió d’espoliadors. I recalquem el fet que sigui sorprenent pel fet que en moltes ocasions l’arqueologia ha suposat més una molèstia que no pas quelcom que s’hagi de protegir per tots els mitjans.

També vam observar una crida general per part dels assistents a la exposició que volien que Corbera fos més estudiat històric i arqueològicament, i que aquests estudis arribessin a la Universitat per tal de donar a conèixer al món la transcendència d’un poble que tant va patir i lluitar durant la Guerra. Cal dir que actualment Corbera no només és conegut pel seu important jaciment del Poble Vell, sinó que se li sumen un conjunt de trinxeres dispersades pels seus voltants que tenen un gran valor patrimonial i encara moltes resten desconegudes… tot i que per poc temps ja que cada vegada més les generacions d’arqueòlegs que sortim de la Universitat tenim més ganes de conèixer i treballar el patrimoni de la Guerra Civil.

LostFile_JPG_385837311_ARichaud

Els habitants de Corbera van acostar-se al Centre d’Interpretació 115 dies per saber els resultats del projecte.

LostFile_JPG_386105007_ARichaud

Un dels representants del poble de Corbera s’acosta emocionat a veure el material arqueològic que es va trobar al jaciment.

LostFile_JPG_384991743_ARichaud

Alguns dels materials més representatius que vam trobar durant els treballs arqueològics.

Recordem que la Cota 287 fou un punt defensat per brigadistes polonesos del Batalló Mickiewicz que lluitaren a favor del bàndol republicà durant la Batalla de l’Ebre als combats produïts entre el 21 i 22 de setembre de 1938.

Pares, germans, fills i amics moriren en aquella ofensiva, sumant per altra banda el fet que nombroses famílies hagueren de lluitar per sobreviure durant la postguerra. Cal destacar que actualment molts dels testimonis d’aquells temps -la majoria eren ben petits quan tot allò succeí- recorden la postguerra com a una etapa que mai oblidaran. La oportunitat de poder formar part de la recuperació d’un passat tant recent és quelcom impagable, no només pel fet d’estar excavant un tipus de jaciment d’època contemporània, sinó també perquè es tracta d’un període encara molt desarrelat de l’arqueologia. No obstant, el creixent interès que està començant a tenir aquesta època acabarà canviant la manera de pensar que la història contemporània només s’estudia amb documents perquè ja està tot escrit i l’arqueologia no aportaria gaire més coneixements dels que es tenen.

Gràcies a presentacions com la realitzada a Corbera, la majoria de nosaltres vam podem copsar aquesta inquietud i curiositat per la nostra feina. Per la nostra part, la sensació de poder comunicar les troballes i contribuir a la construcció del seu passat va ser increïble, no només pel fet que sigui un jaciment d’època contemporània, sinó perquè és un patrimoni que està viu i encara roman en els records de molts pobles que com Corbera van lluitar fins la mort.

Finalment, podríem dir que els arqueòlegs tenim una constant responsabilitat social sobre allò que descobrim: de què serveix excavar i documentar un jaciment si les seves restes no sortiran dels magatzems? La comunicació i el feedback amb la societat són els motors que fan funcionar no només aquest nou model d’Arqueologia Contemporània, sinó que és extensible a la resta d’arqueologies existents. Com ja hem explicat en posts anteriors: som una generació que vivim constantment enganxats a les noves tecnologies i estem acostumats a rebre tota la informació al moment, aprofitem-ho!

feedback

Font: https://sergiocorrealifecoach.wordpress.com/2014/07/19/10-frases-para-potenciar-la-comunicacion-efectiva/

 

 

 

 

 

 

 

 

Què va passar a la Cota 287?

dimarts, 4/08/2015

Com a arqueòlegs i arqueòlogues, no només ens interessa el treball de camp (és a dir, prospecció i excavació). També és vital conèixer el context territorial, històric i social de la zona on volem treballar. La necessitat d’entendre el context social s’accentua en el cas de l’Època Moderna i Contemporània, perquè els fets a estudiar són molt propers a la memòria col·lectiva del territori.

L’objectiu de tota intervenció arqueològica és saber què va passar i com, plantejant-nos una sèrie de preguntes bàsiques: Quin és el context històric? Quins fets van ocórrer a la Cota 287? Per què? Com es va desenvolupar? Qui hi va participar? Quins materials i estructures s’han conservat? Què ens aporten? …

Els resultats finals de la intervenció ajudaran a respondre aquestes preguntes. Però, també és important tenir en compte la documentació històrica, fent un estudi previ per entendre el context. La col·laboració entre la Història i l’Arqueologia és clau per conèixer al màxim possible el nostre jaciment.


La Cota 287 està situada molt a prop del poble de Corbera d’Ebre, a uns dos kilòmetres de distància. Gràcies a les ordres d’operacions de l’època podem conèixer el context general dels fets que s’hi van produir. Aquests es troben emmarcats en la Batalla de l’Ebre (25 de juliol de 1938 – 16 de novembre de 1938) de la Guerra Civil Espanyola.

Delimitació de la Cota 287 a escala 1:5000. Font: ICC.

Delimitació de la Cota 287, a escala 1:5000. Font: ICC.

La Batalla de l’Ebre va ser planificada inicialment pels comandaments republicans amb l’objectiu d’alleugerir la pressió que l’exèrcit franquista estava exercint sobre València des del 21 d’abril de 1938. A més, des del bàndol republicà també es volia cridar l’atenció de les potències europees amb l’esperança de què intervinguessin a favor del govern republicà, així com aprofitar l’efecte propagandístic que podria comportar una possible victòria. 

Mapa amb els escenaris de la Batalla de l'Ebre. Font: facilitat per COMEBE.

Mapa amb els escenaris de la Batalla de l’Ebre. Font: http://www.batallaebre.org/dossier_visita.pdf

En el seu inici l’operació es va basar en creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, penetrant en el territori franquista. La intenció era prendre poblacions com Gandesa, Batea i Vall-de-roures, i les tres serres de la zona: Fatarella i les serres de Cavalls i Pàndols. El poble de Corbera d’Ebre va ser ocupat al migdia del primer dia de l’ofensiva republicana, el 26 de juliol de 1938.

Vista actual de la Serra de Cavalls  des del Poble Vell de Corbera.

Vista actual de la Serra de Cavalls des del Poble Vell de Corbera d’Ebre.

Després que l’exèrcit republicà arribés a la seva línia màxima de penetració, el sis d’agost de 1938 les tropes franquistes van iniciar una sèrie de contraofensives (7 en total) per recuperar i avançar en el territori ocupat.

A priori, sabem que la Cota 287 va ser un punt en la defensa republicana durant la cinquena contraofensiva franquista, entre el 16 i 24 de setembre de 1938. Concretament, gràcies a les fonts històriques, coneixem que es van produir combats entre el 21 i 22 de setembre de 1938.

La Cota 287 es trobava defensada pel batalló Mickiewicz, el segon de la XIII Brigada de la 35a Divisió Internacional, i composta principalment per polonesos. Els atacs van ser duts a terme per la 13a Divisió franquista, coneguda com a La Mano Negra

Bandera del Batalló Mickiewicz. Font: http://sidbrint.ub.edu/

Durant els dos dies de combats, els soldats de la 13ª Divisió franquista van dur a terme una sèrie d‘atacs continuats a la cota. Aquests es basaven en bombardejos aeris i d’artilleria. Seguidament, la infanteria intentava assaltar la Cota, tot i que van ser rebutjats pels brigadistes en diverses ocasions. El bàndol republicà comptava també amb el suport de tancs (en menor nombre), i les bateries republicanes del Coll del Coso.

Els combats van finalitzar la tarda del dia 22 de setembre de 1938, ja que es va donar l’ordre d’arreplegament pel batalló de brigadistes. La Cota 287 va ser evacuada durant la nit i ocupada ràpidament pels soldats franquistes. Al dia següent van ser retirats dels fronts de batalla tots els soldats brigadistes, sent la defensa de la Cota 287 l’última actuació dels brigadistes polonesos del Batalló Mickiewicz a la Guerra Civil.

Poc després (el 29 de setembre de 1938), es va signar el pacte de Múnic entre França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia per tal de resoldre la crisi dels Sudets. Aquest acord va ser cabdal per a la política de no-intervenció o d’apaigament que van dur a terme les potències europees durant el Període d’Entreguerres, i que va condicionar el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.

El fet de tenir aquesta informació històrica des d’un primer moment ens ajuda a contextuatlizar les estructures i els objectes a mesura que es van localitzant. Un cop recollida tota la informació aportada per la intervenció arqueològica es podrà respondre més acuradament la pregunta sobre què va passar a la Cota 287, amb una interpretació sobre els successos puntuals i de la vida quotidiana dels combatents.