Alba Molina Rodríguez: L’experiència d’una primera excavació arqueològica i… al Born!

Autora del post: Alba Molina Rodríguez

Han estat milers de vegades les que a classe m’he sentit “única i especial” per no haver excavat mai. Els professors en les seves assignatures sempre es preguntaven quants de nosaltres havíem intervingut en una excavació arqueològica, i el 95% de tots els alumnes havien participat en alguna.

Es pot dir que per tot hi ha una primera vegada, i aquest estiu per mi ha estat la primera intervenció en una excavació arqueològica! Quan em van donar a triar entre diferents excavacions, vaig tenir clar des d’un primer moment que triaria la del Born. És un jaciment únic i especial, amb una cronologia molt recent (des del segle XVIII) a la qual els alumnes no estem massa habituats, a la vegada de la gran importància que ha tingut aquest per a tots els ciutadans de Barcelona.

Quan parlem de Barcelona, ens podem referir a ella com a un jaciment únic, i dintre d’aquesta ens trobem amb diferents intervencions. La del Born començà els anys 2001-2002 a causa del projecte de museïtzació i construcció del Born Centre de Cultura i Memòria, i des de fa un any els alumnes de la Universitat de Barcelona hi participem durant un mes a l’estiu per realitzar les pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (entre altres jaciments a escollir).

Parlant amb tota sinceritat, els dies abans de començar l’excavació estava bastant nerviosa i espantada ja que sabia que totes les meves companyes ja havien intervingut en alguna excavació, i per mi seria la primera vegada. Pel cap em passaven diferents preguntes: i si trenco alguna troballa? I si no ensenyen de zero a excavar i em trobo perduda? I si no tinc habilitat per agafar les eines? I si em quedo enrere de les meves companyes i no aprenc? Etc.

I amb tot aquest neguit, va arribar el dia 17 de juliol, primer dia d’excavació. En un primer moment ens van fer una presentació dels diferents tècnics i directors, i de la que seria la nostra “casa” durant dues setmanes (i ja ho havia estat durant les dues setmanes anteriors d’altres companyes del grau d’arqueologia). Una vegada fetes les presentacions, ens van dividir en dos grups: Rec Comtal, i Casa Corrales. Al passar una setmana, ens intercanviaríem les zones d’excavació.

En el meu cas, vaig començar a la Casa Corrales. Allà, en un primer moment, se’ns va explicar que ens trobàvem en una cronologia del segle XVI, i en un nivell de circulació, a la vegada que ens van presentar les diferents estructures. Sabent el que teníem davant, vam començar per excavar uns forats de pal, concretament 3 que ens havíem trobat al nord-est de la casa. Per aquells llavors, no sabia ni el nom de les eines comuns i cal dir que amb l’ajuda en tot moment dels tècnics vam poder realitzar la tasca sense cap tipus de dificultat (deixant a banda que el forat ens arribava pel colze al col·locar la mà!).

Il·lustració 1. Casa Corrales amb indicació dels tres forats de pal

A partir d’aquest primer contacte amb l’excavació, vam començar a rebaixar els diferents nivells de la Casa Corrales, i ens vam trobar amb l’existència de diferents nivells de circulació, a la vegada que diferents nivells de preparació per al paviment posterior.

Cal comentar que a mesura que anàvem excavant els diferents nivells, sempre teníem que seguir el mateix procediment: netejar; fotografiar amb l’ajuda d’una pissarra la qual indica el jaciment i la UE (unitat estratigràfica), i una fletxa que indiqués el nord; dibuixar la secció i la planta amb l’ajuda d’un paper mil·limetrat; omplir la fitxa de la UE; realitzar un croquis; i per últim marcar les cotes (marcar a la distància que ens trobem del mar).

Il·lustració 2. Fitxa a completar de les diferents Unitats Estratigràfiques

Quant a troballes, durant la primera setmana d’excavació a la Casa Corrales, van ser bastant escasses. Es van poder documentar alguns fragments ceràmics, algun fragment de fauna (prop de diferents fogars que vam poder localitzar), i algun fragment de vidre. Destacar, això sí, la troballa d’un dau i d’un didal (ambdós gairebé idèntics als que trobem avui dia).

Després d’una setmana intensa i amb bon sabor de boca, vam intercanviar les zones d’excavació i vam intervenir el Rec Comtal, mentre l’altre grup seguia rebaixant els diferents nivells d’ocupació de la Casa Corrales.

Al haver esgotat l’estratigrafia de gran part del Rec Comtal, es va decidir en un primer moment deixar a la vista els diferents nivells a mode d’esglaó: segle XVIII, segle XVII, segle XVI, i segle XIV (no trobem el segle XV ja que es creu que al ser un abocador, en algun moment d’aquell segle va haver-hi un procés de neteja i buidatge).

La zona a intervenir era de dimensions reduïdes, i en un primer moment les alumnes vam intervenir dues clavegueres que comunicaven el Rec Comtal amb la Casa Corrales. Fou curiós excavar en horitzontal i sorprenent veure l’estructura de la claveguera amb les seves lloses i cubeta. El que fou més sorprenent encara és la diferència entre una claveguera i l’altra: mentre que la que va intervenir la meva companya a nivell de material va ser molt pobre (a excepció de dos bolets), l’altra va ser molt rica en ceràmica, fauna i vidre, a la vegada que ens vam trobar dos bales de plom i diferents pipes de caolí.

Una vegada les dues clavegueres es van poder excavar (cal dir que fins on donava de sí el braç!) vam procedir a fer els esglaons per diferenciar els diferents nivells, feina que ens ocupà tota la setmana. El Rec Comtal, a diferència de la Casa Corrales és molt ric quant a material, i fins i tot difícil de treballar, ja que cal anar amb molt de compte de no fer malbé les diferents troballes. Quant a les més sorprenents tenim uns 14 daus d’os, una guardiola, un canelobre, un saler, pipes, plats sencers amb noms com el de Francisco, un tinter, una peça d’escacs, etc.

Il·lustració 3. Acumulació de material del Rec Comtal.

Il·lustració 4. Estratigrafia del Rec Comtal. Es poden apreciar els diferents esglaons.

I després de dues setmanes intenses arribà l’hora de recollir i endreçar tot l’equipament utilitzat en la intervenció. Puc dir que la meva sensació va ser molt diferent a la que esperava, ja que en un primer moment anava amb por i pensant que no m’agradaria, i ha resultat ser tot el contrari. Amb l’ajuda dels diferents tècnics i de totes les companyes, vam saber formar un equip que es va saber complementar a la perfecció per tal de poder treballar de manera satisfactòria.

Com a experiència personal ha estat molt enriquidor saber que començar de zero no va resultar ser un impediment per poder realitzar les diferents tasques, a la vegada que m’ha sorprès la reacció i il·lusió que es pot tenir al trobar el que pot semblar un “simple” fragment ceràmic, que no tan sols és això, sinó part de la nostra història.

I per finalitzar m’agradaria acabar amb una frase d’Eleanor Roosvelt “El propòsit de la vida es viure-la, gaudir de l’experiència al màxim, estendre la mà amb impaciència i sense por a viure experiències noves i més enriquidores”.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús