Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona

Autora del post: Nerea Ardébol Mata

La nostra feina com a arqueòlegs és documentar el ric patrimoni, fent visible l’invisible. D’aquesta manera, ens hem decidit a enaltir la petita part que ha quedat visible o que nosaltres hem tret a la llum. L’invisible no és només el que encara no ha estat descobert, sinó tota la informació que no reveladirectament la visita a un jaciment. És a dir, són invisibles les formes de vida, les relacions de poder, les formes de propietat, la percepció de l’espai… És evident que la morfologia és un punt de partida necessari (a la investigació, en la gestió i en la comunicació), però la nostra tasca passa per desmitificar el paper dels elements aïllats i per transmetre el seu paper en els processos històrics sense trivialitzar-los. Així doncs, la finalitat de l’arqueòleg no ha de ser només excavar, sinó recuperar tota la informació necessària possibilitant el coneixement per part de la societat.

Jornada de portes obertes al Jaciment arqueològic del Born

Resulta molt avantatjós, des del punt de vista del coneixement i de la difusió, que el jaciment del Born inclogui àrees de caràcter molt divers. Hi trobem fragments dels tres components del tronc vertebrador de l’activitat de la ciutat. Un fragment del sector comercial; un fragment de la zona industrial del Rec Comtal, i un fragment de les illes de cases de caràcter mariner, així com un fragment de l’àrea perifèrica, en aquest cas la de llevant de la ciutat (Garcia Espuche, 2009).

En tot cas, allò que ha resultat més determinant pel jaciment del Born és l’enorme informació documental que es pot associar a les persones i a les cases del seu fragment urbà. Però allò que ha comptat més és l’existència i la preservació del jaciment. Per descomptat, el fet que el jaciment del Born mostri els efectes posteriors de la derrota de 1714 (i que existeixi precisament per això) contribueix a aquest enriquiment, sumant-se al fet de poder presenciar espais on vivien persones amb nom i cognom, transportant-nos a aquella època a través de la gent i la seva vida quotidiana. A més a més, la interdisciplinarietat ha estat clau en el procés de recerca i difusió (Garcia Espuche, 2009).

Així doncs, és vital conservar i donar a conèixer el patrimoni, un patrimoni entès en el sentit més ampli. Els diferents moments històrics de la ciutat de Barcelona no només apareixeran en el marc dels estudis històrics, a partir de la documentació escrita, sinó també a partir de les dades que ens pot aportar l’excavació arqueològica. Barcelona es reinventa, és canviant i dinàmica i les empremtes que queden al nostre patrimoni ens ho mostren, com queda palès al jaciment arqueològic del Born. Fins ara s’ha parlat de recerca, però també s’ha de parlar de gestió i protecció, des de la detecció de les unitats arqueològiques fins a la difusió dels resultats de la intervenció, tant entre la comunitat científica com entre els ciutadans. Per tant, s’ha d’aconseguir treure un ús social del treball de l’arqueòleg que arribi a la societat (Miró, 2014).

Per aconseguir tal propòsit disposem de la carta arqueològica de Barcelona  (http://cartaarqueologica.bcn.cat), un inventari del passat històric de la ciutat que té com a objectiu oferir un conjunt d’informació unificada on quedi recollida tota la documentació del patrimoni arqueològic de Barcelona, per elaborar un document orientat a l’anàlisi, el diagnòstic i l’avaluació  del patrimoni. La disponibilitat dels fons patrimonials representa una clara evolució que rau en la possibilitat d’accés al patrimoni per a tots els públics. Un dels punts forts del projecte és la possibilitat de consultar la informació arqueològica al Geoportal en un context més ampli de la resta de capes d’informació geogràfica corporatives (urbanisme, catàleg de patrimoni, topogràfic…).  El projecte de la Carta Arqueològica té una marcada voluntat de transparència i accés a la informació per part dels diversos tipus de públic.

Portal web de la carta arqueològica de Barcelona (Font: http://cartaarqueologica.bcn.cat/684)

Així doncs, es parteix de la idea que Barcelona és un jaciment únic amb diversos punts d’interès arqueològic. Al jaciment del Born partim d’un espai transformat al llarg del temps, normalment amb uns canvis produïts de manera antròpica. És important no fossilitzar estats o èpoques concretes de la història de Barcelona, sinó anar forjant un discurs diacrònic amb les dades obtingudes, tant de la recerca històrica com de la topogràfica. El jaciment del Born és molt més que 1714. No s’ha d’oblidar que, sovint, les dades que tenim són fragmentades i heterogènies, i s’ha de buscar la manera d’ordenar-les i posar-les en relació. (Garcia Espuche, 2009)

Una de les aplicacions de la carta ha estat crear nous webs relacionats amb el web de la carta arqueològica, amb una temàtica concreta i clara. La primera que s’ha dut a terme està dins el marc del tricentenari. S’anomena «1714, Arqueologia d’un setge» i està estructurada en tres apartats: el que va passar abans del setge, al llarg del setge i després de la derrota. A cada apartat, es recomanen una sèrie d’intervencions arqueològiques amb relació al tema que ens ocupa, i la cerca ens readreça cap a la carta arqueològica. La idea és fer més àgil i fàcil la recerca sobre un tema que desperta un interès especial, i les cerques que s’han programat estan en relació amb diversos fets relacionats amb la vida, la religió, la guerra, les creences i la mort. Tenim també en compte la realització de la càpsula del Born, on, a diferència de la del 1714, es treballa diacrònicament en un punt concret. S’explicarà l’evolució d’aquesta part de la ciutat, des de l’època romana fins a la construcció del mercat i la seva recuperació.

Portal web «1714, Arqueologia d’un setge». (Font: http://cartaarqueologica.bcn.cat/monografics/1714/)

Finalment, volem reconèixer l’excepcionalitat de la nostra ciutat i el fet de poder col·laborar a donar a conèixer un passat, que està en el present i que ens pot ajudar a planificar el futur.

 


Bibliografia

GARCIA ESPUCHE, A. 2009. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segle XIV-XVIII). Institut de Cultura. Barcelona.

MIRÓ, C. 2014. «La Carta Arqueològica de Barcelona. Gestió i recerca del nostre patrimoni». Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, p. 17-22.

 

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús