Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic

Autora del post: Elsa Bernad

El cas de la conservació del mercat del Born i de les restes arqueològiques de part de l’antiga trama de la ciutat de Barcelona, com són algunes cases i part del rec comtal del barri de la Ribera, ens fa prendre consciència sobre l’impacte, el debat i la diversitat d’opinions, i per tant, d’interessos en joc, que pot arribar a generar l’arqueologia, especialment la urbana, i en concret, quan es tracta de la valoració del patrimoni.

Imatge de l’interior del Born CCM on es pot apreciar el perfecte vincle entre el mercat i les restes arqueològiques. Font: elaboració pròpia.

És cert que tota arqueologia està, si més no, hauria d’estar, compromesa amb la societat a partir del concepte de devolution, que consisteix en el retorn a la població de tot el coneixement adquirit com a contraprestació a la inversió en investigació. D’aquesta manera l’arqueologia esdevé una activitat beneficiosa per a la societat a nivell cultural, social i econòmic, entre altres.

L’arqueologia urbana, centrada en l’estudi de les diverses fases d’ocupació d’un territori i del seu desenvolupament al llarg del temps, és probablement la branca d’aquesta disciplina que té un contacte més directe amb la societat i per això és una de les que genera més polèmiques. En part crec que aquesta polèmica deriva del fet de la manca de coneixement de la immensa majoria de la població d’aquell compromís del que parlàvem abans, en definitiva del benefici que li hauria de comportar aquella inversió. En el nostre cas, Barcelona és una ciutat viva i dinàmica que constitueix un jaciment pluriestratificat que obliga a una unitat de gestió organitzada pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El creixement continu de la urbs comporta la realització d’actuacions arqueològiques de prevenció o d’urgència sobre el patrimoni que fa que sovint ens  qüestionem què cal fer amb aquest. Contràriament al que molta gent pensa, l’arqueologia no és en cap cas un impediment al desenvolupament urbà, sinó una eina que ens ajuda a conèixer el nostre passat i allò que és necessari preservar i conservar. Són moltes les temàtiques sobre el patrimoni que en les últimes dècades han anat adquirint protagonisme. Això no hauria de resultar estrany si tenim en compte que certs icones, especialment en l’àmbit urbà, han esdevingut llocs de memòria: indrets que pel seu valor històric són reconeguts per una col·lectivitat que els rendeix una mena de culte. Així és com patrimoni i espai, mantenen una relació indissoluble. Sense dubte es pot afirmar que el Born CCM és un dels exemples paradigmàtics d’aquestes noves nocions sobre patrimoni, ja que combina l’estructura arquitectònica de l’antic mercat amb les restes arqueològiques.

Centrant-nos ara el cas concret del Born CC, l’edifici fou construït l’any 1876 al barri del Casc Antic de Barcelona, una zona estratègica de la ciutat per la seva proximitat a l’estació de França, punt principal de connexió dels ferrocarrils amb la resta d’Espanya. El mercat va ser el primer en emprar ferro per a la seva arquitectura i va allargar la seva vida útil com a recinte fins el 1971.

Exposició dels materials arqueològics exposats al Born CCM. Font: elaboració pròpia.

A partir d’aquest any, el recinte restà tancat durant 42 anys, temps suficient per al desenvolupament d’un complex  debat sobre la preservació de l’edifici i el possible ús que se’n podia fer de l’estructura. Van ser diversos els sectors socials que participaren en aquest debat i que alhora impulsaren diversos projectes i propostes tot configurant un escenari de discussió sobre el patrimoni i la identitat nacional catalana. En un primer moment, el debat se centrà en el mercat. Davant del no reconeixement patrimonial de l’estructura per part de l’Ajuntament de l’any 1969 sota el govern de Porcioles que pretenia derruir-lo per a l’establiment d’un pàrquing, diverses entitats ciutadanes prengueren mesures per manifestar la necessitat de conservar el primer mercat fet amb ferro i una estructura que ja feia dècades que formava part del seu dia a dia. Per les raons exposades, van proposar la construcció d’un ateneu al seu interior. Tanmateix, la crisis econòmica acompanyada de l’immobilisme governamental van fer que l’edifici continués tancat sense un futur prometedor.

Aquesta inacció es trencà finalment l’any 2002 quan s’iniciaren les obres de remodelació i adequació de l’estructura en la qual finalment s’havia d’erigir la Biblioteca Provincial de Barcelona. La descoberta de restes arqueològiques del barri de La Ribera, destruït després de la Guerra de Successió Espanyola cap al 1714, en el subsòl del mercat suposà la paralització de les obres iniciades per tal que els arqueòlegs les poguessin estudiar i realitzar una valoració patrimonial. Naixia, doncs, un nou debat entorn a un patrimoni, aquest cop de naturalesa arqueològica.

La polèmica en essència, se centrà entre la conservació d’unes restes arqueològiques, rellevants per a la comprensió de la història de la ciutat de Barcelona, i la necessitat socio-cultural i contemporània d’una biblioteca. Cal tenir present que el jaciment del Born s’erigeix com quelcom únic ja que fou el producte d’un enderroc premeditat en el que els veïns van poder endur-se allò que consideraven necessari. D’altra banda, permet posar en relació i contrastar la documentació històrica amb les dades arqueològiques, cosa que possibilita una reconstrucció molt fidel de la vida quotidiana de la població que habitava el barri de La Ribera quan aquest fou derruït.

Per això no és d’estranyar que es coneguin els noms dels propietaris de les cases, el seu ofici o les reformes que es dugueren a terme en els diferents hàbitats, entre altres coses. Tots aquests factors són els que confereixen a aquest jaciment una importància patrimonial indiscutible.

A finals del mateix 2002 s’anuncià la cancel·lació de la construcció de la Biblioteca. El mercat passaria a ser un Centre Cultural que inclouria les restes arqueològiques, així com sales destinades a diverses activitats culturals. Finalment, el Born CC s’inaugurà el dia 11 de setembre de l’any 2013, començant així amb la commemoració del tricentenari dels esdeveniments.

Peces ceràmiques exposades a l’exposició permanent. Font: elaboració pròpia.

El recinte gaudeix avui en dia d’un jaciment arqueològic únic, dues sales d’exposicions, un espai polivalent i un restaurant. Analitzat aquest “viatge polèmic” que patiren tant el mercat com les restes, hom arriba a la conclusió que el Born CC és una perfecta conjugació en un mateix espai d’elements patrimonials de la ciutat antiga i moderna i, a més, de naturalesa distinta. D’altra banda, permet adonar-nos de les diverses lectures, i interpretacions que es poden elaborar sobre un mateix element patrimonial, depenent dels interessos i objectius en joc, de si es posa l’èmfasi en un interès social-cultural, econòmic o polític. Al mateix temps, ens serveix per entendre com els béns patrimonials són inestables i variables o dit en altres paraules, com es poden activar o desactivar en funció de l’agent que els valora i el moment en què ho fa.

Per aquest motiu, és impossible concebre l’arqueologia i el patrimoni al marge d’influències socials, polítiques, econòmiques… Encara avui en dia, l’arqueologia continua sent una disciplina poc valorada pels poders polítics
i econòmics i en conseqüència, també per la societat desconeixedora d’aquella finalitat de retorn devolution, així ho demostren les escasses inversions que se’n destinen. I en els supòsits escassos en què aquestes s’arriben a realitzar, no acostumen a quedar exemptes de crítiques que les titllen de malbaratament de recursos. No obstant, aquesta manca d’interès inicial ha quedat demostrat al llarg de la història, que no impedeix que posteriorment es tregui profit dels resultats obtinguts fins el punt de ser utilitzats en la difusió de determinats idearis o reivindicacions, tal i com ha succeït en el cas que aquí exposem.

Si bé en el projecte del Born CC va existir una forta inversió econòmica, incrementada amb motiu de la complexitat i abast de les obres, podríem dir que aquesta ha sortit rentable ja que el centre ha esdevingut un dels llocs amb més visites de la capital catalana, tant per part de la gent de la pròpia ciutat com d’altres parts del país i d’arreu del món. Així doncs, considero desafortunades les crítiques abans esmentades en essència alimentades pel lloc que la cultura en general ocupa, i que sovint obliden que tan necessari és fer inversions en cultura com en aspectes socials o sanitaris. Un poble sense cultura és un poble sense història, llibertats, educació, art…, en definitiva, sense tot allò que al meu entendre ens fa ser més humans, és important prendre consciència, i destinar els fons necessaris per al seu foment. Paral·lelament, i per les raons exposades, crec que el Born CCM i l’èxit obtingut, mostra aquell interès de la societat per saber i conèixer el seu passat, així com la voluntat de salvaguardar dos bénspatrimonials: el mercat i el jaciment arqueològic.

Al llarg d’aquest breu escrit hem anat veient com el patrimoni, a l’igual que l’arqueologia, no és quelcom neutre, sinó que es tracta d’un tema amb un fort impacte social, on qualsevol decisió tindrà conseqüències. El Born CCM, com hem esmentat anteriorment, representa una doble solució a una problemàtica patrimonial: per una banda ha facilitat una nova funcionalitat cultural a l’antiga estructura del mercat, i al mateix temps, dóna protecció a unes restes arqueològiques. Per aquesta raó sóc de l’opinió que els projectes com el Born CC esdevenen una excel·lent oportunitat per mostrar a la societat que l’arqueologia, la història i la preservació del patrimoni són necessàries, no només des d’un punt de vista intel·lectual, acadèmic i cultural, sinó també d’oci.

El Born CC hauria de servir com a precedent d’altres projectes culturals que busquin fomentar l’interès de la població des de l’educació infantil per l’arqueologia com un mecanisme per accedir, conèixer i finalment, entendre el passat així com, per conscienciar de la importància de salvaguardar el patrimoni.


 

Fonts consultades

Bibliografia
HERNÁNDEZ, A., 2016: “La invención y disputa por el patrimonio en Barcelona: del Mercado de Born al Born Centro Cultural”, Anales Geografía, Universidad Complutense, núm. 37, pp. 161-181.

Webgrafia
http://elborncentrecultural.bcn.cat/es/portada
http://elpais.com/tag/bcc_born_centre_cultural/a/
http://www.lavanguardia.com/cultura/
https://lletresalvent.wordpress.com/2013/12/30/una-mirada-critica-a-el-born-centre-cultural/

Documental
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1935/Benvinguts-al-9N

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús