Arxiu del mes: juny 2017

Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història

diumenge, 4/06/2017

Autora del post: Paulina Ferrer i Pladesala

En aquests paràgrafs es parlarà sobre les transformacions que ha sofert l’església de Sant Pere del Poble Vell de Corbera d’Ebre al llarg de la historia, sobre els canvis en la funcionalitat i en com veiem reflectides aquestes transformacions en l’edifici que trobem a l’actualitat.

La construcció d’aquesta església va concloure el 1827, anteriorment s’hi trobava una església romànica, de dimensions molt més reduïdes, que segons la visita pastoral del Bisbe de Tortosa del 5 de juny de l’any 1764 resultava insuficient en quan a la capacitat d’albergar la població del Corbera (CLUA, SÁNCHEZ, MARGALEF, 2007). D’aquesta església romànica en queden molt pocs vestigis ja que la nova es construí de nou en la seva totalitat pràcticament. Per altra banda s’han documentat les restes del castell d’època medieval, el qual es suposa que el seu emplaçament era al lloc on actualment trobem l’església de Sant Pere, d’aquest castell sols en queda un gran mur a la cara est de la plaça de davant de l’església.

La construcció de la nova església s’inicià a finals del s. XVIII i s’acabà el 1827, el període de construcció fou llarg tan per les dimensions de les obres com perquè coincideix amb un període de conflictivitat; en aquestes dates hi hagué la Guerra del Francès, les insurreccions reialistes de durant el Trienni i la revolta dels agraviats, a més, cal esmentar que el campanar l’acabà Miquel Jordà,  a principis del segle XX. El mestre-arquitecte de l’església fou Francesc Melet (MASCARÓ, 1948).

En fixar-nos amb els aspectes formals veiem que l’església és d’estil barroc i la seva planta és basilical. Està dotada de tres grans naus; la central i les dues laterals, les laterals tenen pràcticament la mateixa alçada que la central. Aquestes estan separades per pilastres, quatre per banda. La teulada era de dues aigües. En quan a la façana cal dir que està dividida en tres cossos verticals i simètrics, aquests, igual que les naus, estan separats per pilastres, aquí, però, les trobem adossades. Al cos central s’hi troba la portalada i està dividida en tres nivells, on hi trobem la porta d’entrada rematada per un arc de mig punt rebaixat, i la façana estava rematada per una espadanya (CLUA, SÁNCHEZ, MARGALEF, 2007). Alhora també hi ha un campanar de dos pisos que, tal com ja s’ha esmentat, fou construït un segle més tard.

A l’interior hi havia l’altar major amb el reixat del Presbiteri, a més es documenten tres altars per banda. És molt interessant, la cripta de davant de l’altar major, colgada per la runa, cripta que segons algunes fonts portava a un túnel que conduïa cap a l’interior del Poble Vell (CLUA, SÁNCHEZ, MARGALEF, 2007).

Un aspecte a ressaltar és l’impacte que tingué la Guerra Civil en l’edifici ja que fins a l’actualitat hi podem veure perfectament dibuixades les seves traces, tan hi trobem plasmat el transcurs de la guerra com els bombardejos que patí el poble. A banda d’això també prestarem atenció a els canvis de funcionalitat de l’església. Ja en la foto inferior podem veure la façana clivellada per la metralla i les destrosses produïdes per les bombes.

El 1936 l’església de Sant Pere va deixar de ser escenari de cerimònies religioses; el juliol es tragueren els objectes de culte i es cremaren a la plaça,  també es llençaren les campanes des del campanar, així doncs, ja en aquest moment l’interior de l’església quedà completament modificat respecte a la descripció feta als paràgrafs anteriors, fins a inicis del 1937 aquesta romangué tancada. En mirar la porta principal es pot observar que el graó d’entrada està rebaixat, això és degut a que l’església acabà de perdre la seva funció religiosa per passar a ser un aparcament de carros de la Col·lectivitat per part del Comitè. A més, a la façana actual podem veure que a la banda dreta s’hi obrí una porta, aquesta porta s’utilitzà des d’inicis del 1937, quan es va convertir en una botiga de queviures aquesta part de l’església. La botiga i l’aparcament de carros funcionaren fins a mitjans del 1937. Així doncs, el juliol del 1936 fou el primer canvi de la funcionalitat de l’església ja que passà de ser un lloc de caràcter religiós a ser un espai laic, fortament lligat a activitats socioeconòmiques.

Durant la Batalla de l’Ebre l’església va quedar en estat ruïnós i en acabar la guerra s’hi tornaren a dur a terme cerimònies religioses, malgrat això, a causa de la destrucció del sostre de l’edifici només es pogueren fer a la part de la botiga i de seguida es traslladaren a l’antiga Societat Obrera Corberense per perill de que s’esfondrés el sostre. En parlar de la funcionalitat podem dir que en aquesta etapa l’església retorna a la seva funcionalitat original (religiosa) però que ràpidament cau en desús.

El perquè del perill d’esfondrament és ben senzill, a causa dels forts bombardeigs que va patir Corbera d’Ebre tots els edificis van quedar molt destruïts. A la façana de la pròpia església hi podem  veure reflectides les traces d’aquests i a la fotografia inferior ja podem veure les transformacions que va sofrí l’església.

Finalment, en parlar de l’església en l’actualitat, veiem que ha estat restaurada, tot conservant les marques de la Guerra Civil i forma part  de l’espai cultural de Corbera d’Ebre, declarat Bé d’Interès Cultural com a Lloc Històric el 2007. Cal esmentar també la seva funció com a galeria d’art, com a altaveu per la Pau. Així doncs, aquest edifici, castigat per la guerra, torna a canviar de funcionalitat, ara és un altaveu de la cultura, un altaveu de la Pau, un lloc de memòria històrica, un lloc per reflexionar, per reflexionar sobre la guerra, sobre els bombardejos, sobre la població civil, sobre els habitants de Corbera que patiren aquesta violència.

Per aquests motius és essencial recuperar aquests espais històrics, recuperar la memòria històrica, per tal d’entendre el que suposà aquesta guerra, per tal d’entendre com va afectar a la societat. El Poble Vell és un cas únic, ja que és una viva imatge del passat que ens el fa entendre des del nostre present.


Bibliografia

MASCARÓ, A. Mis memorias. Notas Históricas sobre la villa de Batea, Tortosa, Altés, 1948, p. 77.

CLUA, P; SÁNCHEZ, J.; MARGALEF, C. Corbera d’Ebre. 200 anys d’història, Ajuntament de Corbera d’Ebre, 2007.